medieval age presentation

1. EDAT MITJANA
Carla Claret, Karen i Pau
Comtat de Barcelona

2. A partir del segle XII va
augmentar el nombre de
famílies que es van
especialitzar en la
fabricació i venda d’algun
producte com ara vestits o
objectes de metall i fusta.
Els oficis artesanals podien
ser molt diversos: teixidors,
boters, fusters, cistellers,...
Així es va poder parlar
d’una nova classe social:
els artesans.

3. Els artesans, a l'edat mitjana baixa vivien dels
encàrrecs que els hi demanaven, en canvi en
l’edat mitjana alta depenien del comerç del seus
productes.
Pagaven impostos (no eren privilegiats) i formaven
part de la burgesia.
Estaven situats a la tercera posició de la piràmide
començant per baix.

4. Cada ofici estava dividit en tres categories
d’artesans:
El mestre
L’oficial
L’aprenent

5. Els mestres artesanals eren els que
ensenyaven l’ofici d’ artesà als
aprenents.
 Eren els propietaris del taller, de les
eines i les primeres matèries.
Era qui obtenia els beneficis i les
pèrdues del negoci.

6. Aquests artesans, elaboraven els seus productes a
mà.
Amb poques eines i amb materials naturals.
Posseïen el seu propi taller artesanal on es feia tot el
procés de producció al costat de l’habitatge, i ells
mateixos venien els seus productes al públic.

7. S’ha d’entendre per oficial, el
treballador especialitzats a sou
d’un mestre.
Eren treballadors experts del
taller que vivien amb la família,
com un altre membre més.
De fet no es troben referències als llibres d’obra
els pagaments dels mestres als seus oficials.

8. Eren adolescents que entraven al taller per formar-
se en l’ofici. No rebien cap sou, però eren
mantinguts a casa del mestre.
Se’ls anomena de manera tan diversa que es fa
difícil saber-ne quina era la relació amb els seus
mestres: jove, moco, mosset.... deixeble.
L’aprenent podia arribar a obrir el seu propi taller o
seguir sempre amb el mestre

9. Les cases tenien dues plantes:
A la planta baixa, hi havia el taller “botiga”.
A la planta alta, hi havia les habitacions.
Podia haver-hi també golfes on també s’hi
treballava.
Els artesans eren el sector més nombrós de les ciutats.

12. És una agrupació de persones d’un mateix ofici.
Els gremis s’encarregaven de controlar la qualitat i
els preus dels productes i també dels horaris.

13. Tots els artesans d’un
gremi solien tenir els
seus tallers al mateix
carrer.
Per això, avui alguns
carrers conserven el
nom del gremi
medieval.

14. Els artesans no eren els únics que venien els seus
propis productes .
També els pagesos i els que criaven animals els
venien en els mercats dels pobles.

15. En les ciutats medievals hi
havia:
moltes cases unides,
carrers estrets,
no hi havia quasi llum en el
carrer
havia molta humitat
estaven envoltades per
muralles al final de l’època.
A la plaça central hi havia edificis molt importants:
l'església, l'ajuntament, l'hospital i el Palau senyorial.

16. Va tornar a aparèixer l’ús de la moneda, per a
facilitar el comerç.
El valor d’una moneda depenia de la quantitat d’or
i de plata que contenia.

17. Es va anomenar burgès al mercader que
acumulava riqueses provinents dels seus negocis.
Eren persones que no tenien els privilegis dels
nobles, havien de pagar impostos, però tenien un
ofici propi, vivint de l’intercanvi comercial i al
prestamisme.
Era una classe social entre la noblesa i els
camperols.
Principalment eren comerciants, però també n’hi
havia que eren mestres, doctors, banquers

19. A l’Edat Mitjana podem trobar dos tipus de
mercaders:
Els grans homes de negocis que compraven
i venien de tot i
 els que només ho feien amb cereals .

20. En l’edat mitjana no es coneixia l’industria.
Però al final de l’època va començar a haver
produccions en sèrie. I és quan es va crear
l’industria.

22. Karen, Pau i Carla Claret