Fart de formar part de la “representativitat” de l’església catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004, però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els arxius parroquials són seus i només els modifiquen a voluntat. I és cert, la llei els ampara.
Els empara el concordat , eixe conjunt d’acords entre estats que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni, Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics....
Fart de formar part de la “representativitat” de l’església catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004, però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els arxius parroquials són seus i només els modifiquen a voluntat. I és cert, la llei els ampara.
Els empara el concordat , eixe conjunt d’acords entre estats que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni, Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics....
2. INDEX Comvivienelsprimerscristiansdesprés de crist. La vida a les catacumbes Les persecucions L’esglèsiapassa de les catacumbes a la llum pública Conseqüènciespelcristianisme
3. COM VIVIEN ELS PRIMERS CRISTIANS DESPRÉS DE CRIST 1. FONTS BÍBLIQUES Els primers cristians anaven a l’ensenyança dels apòstols a la comunió, a la fracció del pa i també anaven a les oracions. Apart d'això els cristians tenien molta por perquè eren mal vistos pels Jueus etc.
4. LA VIDA A LES CATACUMBES Acudien assíduament a l'ensenyament dels apòstols, a la comunió, a la fracció del pa i les oracions.La por s'apoderava de tots, ja que els apòstols realitzaven molts prodigis i senyals.Tots els creients vivien units i tenien tot en comú;venien les seves possessions i els seus béns i repartien el preu entre tots, segons les necessitats de cada un.Acudien al temple cada dia amb perseverança i amb un mateix esperit, partien el pa per les cases i prenien l'aliment amb alegria i senzillesa de cor.Lloaven a Déu i gaudien de la simpatia de tot el poble. El Senyor afegia cada dia a la comunitat als que s'havien de salvar. (Fets 2, 42-47)D'altra banda, l'oració unànime de la comunitat cristiana és testificada moltes vegades en els Fets dels Apòstols. Escolta Llegeix fonèticament Nou! Feu clic a les paraules que hi ha més amunt per visualitzar-ne traduccions alternatives.
5. LES PERSECUSIONS Nombrosos cristians han patit persecucions per part de no cristians i fins i tot d'altres cristians de creences diverses o més o menys estrictes durant la història del cristianisme. Tal persecució admetia diversos graus, des de l'arrest sense garanties, la minva de drets públics, l'empresonament, el azotamiento i la tortura, l'execució, anomenada per ells martiri, passant pel pagament d'un impost suplementari (com el cas dels mossàrabs ), la confiscació dels seus béns o fins i tot la destrucció de la seves propietats, el seu art, els seus llibres i els seus símbols o la incitació a abjurar dels seus principis i delatar altres cristians. Es poden trobar diferents persecusions ala cristians, com, la persecució dels Jueus als Cristians o les persecusions als Cristians a l’imperi Romà.
6. L’ESGLÉSIA DE LES CATACUMBES A LA LLUM PÚBLICA L'edicte de MilàFou un decretpromulgat a la ciutat del Milà el 313 pelsemperadorsConstantí el Gran i Licini I, que van confirmar l‘edicte de tolerànciade Sàrdica i van precisar elsseus termes.
7. CONSEQÜÈNCIES PEL CRISTIAMISME Positives:La força i enteresa dels màrtirs i dels confessors davant la tortura i la mort va suposar un exemple per als cristians mateixos i també una prova de la integritat cristiana per als pagans. El patiment va ser un dels filtres que va separar la palla del blat en aquella època. Si algú està disposat a morir abans que cedir, és que el cristianisme és més que la superstició que molts imaginaven. La cèlebre frase de Tertulià: 'La sang dels màrtirs és llavor de nous cristians', troba en aquesta època tota la seva raó de ser. Negatives: La figura del màrtir comença a prendre una dimensió gegantina en la ment de molts. Les seves relíquies començaran a ser venerades fins punts que començaran a ratllar amb la idolatria. Amb les persecucions es donaran casos d'heroisme i de covardia en el si de la comunitat cristiana, la qual cosa provocarà cítrics enfrontaments entre el sector partidari de no admetre a la comunió als que apostatar, amb el consegüent ensopegada que han ocasionat als altres, i aquells que volen donar-los una nova oportunitat.