1. Hannah Arendt (1906-1975)
“Sota condicions totalitàries és més fàcil
actuar que pensar”
“No hi ha pensaments perillosos;
el mateix fet de pensar és perillós”

2. BIOGRAFIABIOGRAFIA
●
1906-Hannah Arendt neix el 14 d´octubre a Linden (integrat actualment a
Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d´origen rus. Òrfena de pare als set
anys, no va tenir una infància massa feliç.
●
1924-28-Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la
Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu
romanç.
●
1929-Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl Jaspers– El
concepte de l'amor a Sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt.
●
1933-1935-És inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser
jueva. Coneix a Rahel Varnhagen, a la qual dedica l´obra Rahel Varnhagen. La vida
d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la
tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a
Palestina.
●
1935-1940-Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional
Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agència Jueva de París. Es divorcia de
Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a
Sartre i Walter Benjamin.
●
1940-1941-És deportada al camp de Gurns el 1940. Gràcies al seu espòs,
aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.
●
1941-1945-Comença a col·laborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944
dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva
Europea.
●
1949-1950-Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la
Cultura Jueva.

3. ●
1951-1953-Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens
del totalitarisme.
●
1954-1960-S´edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició
humana. Vita activa, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
●
1961-1962-Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A
Tel-Aviv segueix pel "New Yorker" el procés contra Adolf Eichmann, el
dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser
segrestat per Israel per jutjar-lo.
●
1963-1969-Els seus articles sobre el procés de Eichmann es
reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de
deshonrar el judaisme. "Nouvel Observateur" reprodueix extractes de
les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els
moviments estudiantils descobreixen i donen suport a De la mentida a
la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de
Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de
Heidegger Mélanges.
●
1970-1975-Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la
república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un
atac al cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs
va ensenyar durant molts anys.

4. OBRES SELECCIONADESOBRES SELECCIONADES
●
Els orígens del totalitarisme (1951)
●
La condició humana. Vita activa (1958)
●
Sobre la revolució (1963)
●
Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la
banalitat del mal (1963)
●
La vida de la ment (publicat pòstumament el
1978)

5. REFLEXIÓ SOBRE LA CONDICIÓ HUMANAREFLEXIÓ SOBRE LA CONDICIÓ HUMANA
● A l'obra La condició humana Arendt fa una anàlisi del món de la seva
època i reprèn la qüestió filosòfica sobre “què és l'ésser humà?”
● Naturalesa // Condició humana
Incognoscible
o
Inexistent
Base de la vida contemplativa,
segons H. Arendt
Característica
essencial:
capacitat per a la
llibertat (llibertat
d'iniciar coses
noves)
● Vida contemplativa // Vida activa
Lligada a un
context i a
una història
Prioritària en la
tradició filosòfica

6. ● Vida activa: 3 tipus d'activitats
1. LABOR - Activitat orientada a satisfer les necessitats bàsiques de la vida, del
cos (objectes de consum)
- No deixa cap producte durador
- És indefinidament repetitiva
- Activitat parcialment compartida amb la resta d'éssers vius
- Procura la “mínima felicitat animal”
2. TREBALL - Activitat que crea objectes d'ús
- A través del treball, l'ésser humà domina i transforma la natura
- Deixa objectes perdurables, crea el “món humà”
3. ACCIÓ - Activitat que crea la xarxa de relacions humanes
- Connectada amb el discurs, la paraula
- Manifesta la llibertat humana, la capacitat d'iniciar quelcom nou
- És impredictible; cada ésser humà: nou inici (natalitat)
- “Condició de la pluralitat”: existeixen molts individus únics, això ens
força a discutir i a intentar arribar a acords
- El perdó i les promeses són vistos com a mecanismes de control
dins la impredictibilitat de les relacions humanes
● És aquesta tercera dimensió (acció) la que ens separa radicalment de la resta dels
éssers naturals, ja que implica una condició essencialment humana: la llibertat, la
imprevisibilitat.
● Característic de la societat moderna i contemporània: l'oblit de l'ésser humà com a
ésser actiu i la seva reducció a “homo faber” i ”homo laborans”.

7.  “Qualsevol cosa que fem, se suposa que la realitzam per “guanyar-nos la vida”
(...) totes les activitats serioses, deixant de banda els seus fruits, s’anomenen
labor, i tota activitat que no és necessària per a la vida de l’individu o per al procés
de vida de la societat es classifica en la categoria de la simple diversió (...) tota
activitat no relacionada amb la labor esdevé un hobby.”
(H. Arendt: La condició humana)
 “El fet que l’ésser humà sigui capaç d’acció significa que es pot esperar d’ell
l’inesperat, que es capaç de realitzar el que es infinitament improbable.”
(H. Arendt: La condició humana)
 “Els éssers humans estan preparats per a la tasca paradoxal de produir un nou
origen perquè ells mateixos són orígens nous.”
(H. Arendt: Sobre la revolució)
 “L’acció seria un luxe superflu (...) si els éssers humans fossin de manera
interminable repeticions reproduïbles d’un mateix model, la naturalesa o l’essència
del qual fos la mateixa per a tots i tan previsible com la naturalesa o essència de
qualsevol altra cosa. La pluralitat és la condició de l’acció humana ja que tots som
el mateix, és a dir, humans, i per tant ningú és igual a cap altre que hagi viscut,
visqui o viurà.”
(H. Arendt: La condició humana)

8. LA LLIBERTAT POLÍTICALA LLIBERTAT POLÍTICA
L'acció es manifesta en l'esfera política.
La política és concebuda com una àgora o espai d'intercanvi de
paraula i de construcció consensuada de la convivència plural.
Sobre la revolució :
Revolució: la història comença de nou
Alliberament // Llibertat
(garantia de drets (àmbit de participació
i llibertats) en l'esfera pública)
Autèntica revolució: transformar els súbdits en
ciutadans

9.  “Ha arribat a ser quasi un axioma, fins i tot en la teoria política, entendre per
llibertat política no un fenomen polític, sinó, pel contrari, la sèrie mes o menys ample
d’activitats no polítiques que són permeses i garantides pel cos polític als seus
membres.”
(H. Arendt, Sobre la revolució)
 “La lliure empresa (...) no és la benedicció major de la qual gaudim si es compara
amb les llibertats vertaderament polítiques (...) No és impossible que, a llarg termini,
el desenvolupament econòmic ens porti més calamitats que benestar; el que si es
segur és que en cap cas pot conduir-nos a la llibertat ni constituir una prova de la
seva existència.”
(H. Arendt, Sobre la revolució)
 “Ni la violència ni el canvi poden servir per descriure el fenomen de la revolució;
només quan el canvi es produeix en el sentit d’un nou origen, quan la violència és
utilitzada per constituir una forma completament diferent de govern, per donar lloc a
la formació d’un cos polític nou, quan l’alliberament de l’opressió condueix, almenys,
a la constitució de la llibertat, només llavors podem parlar de llibertat.”
(H. Arendt, Sobre la revolució)

10. EL REPUBLICANISME D'ARENDTEL REPUBLICANISME D'ARENDT
●
Críticademocràciesrepresentatives
●
H. Arendt defensalaREPÚBLICA, entesacom un règim polític quecrea
espaisdeparticipació (assemblees, consellsmunicipals, ...), possibilita
l'autènticallibertat i felicitat i assegurael lliureintercanvi d'opinions.
●
Arendt criticaladistinció, establertadesdePlató, entregovernants(“saben
i no actuen”) i governats(“actuen i no saben”).
●
Llibertat pública: participació política(font desatisfacció)
●
Felicitat pública // Felicitat privada
Reducció espai públic
No llibertat política
Alliberament
Llibertat
Noméslagaranteix laRepública

11. política = govern
poder = violència
govern = mal necessari
● Poder: apareix quan els humans es reuneixen per a realitzar una cosa en comú i
desapareix quan es dispersen.
● Quan el poder és monopolitzat pel govern, queda separat de la llibertat
● Republicanisme de Hannah Arendt = liberalisme (centrat drets individuals)
= comunitarisme (anul·la les diferències
individuals)
/
/
Exigeix una ciutadania activa, responsable, participativa.

12. ●
D'aquesta manera, Arendt exigeix quelcom més que la democràcia entesa com el
simple règim polític representatiu i les seves institucions. Ara bé, com a punt de
partida aquest règim de partits i democràcia formal ja mereix certament una bona
valoració. D'una banda, cal recordar que Arendt sempre es mostra agraïda al
sistema polític dels EUA pel seu acolliment i que expressa la seva admiració per les
institucions democràtiques republicanes. D'altra banda, no estalvia les crítiques
envers aquestes mateixes institucions perquè són incapaces d'aturar i de resoldre
els conflictes racials i no troben una sortida a guerres socialment molt contestades
com la del Vietnam, i per l'encarcarament del sistema de partits, el qual, segons ella,
promou el mal entre els militants en empènyer-los a no pensar, a acatar les
consignes, la disciplina de partit.
●
Arendt reivindica la democràcia cívica i política com a punt de trobada dels individus
en la societat plural. Per il·lustrar la seva concepció de la democràcia, Arendt
esmenta Sòcrates i l'analogia del filòsof tàvec que inquietava les consciències de la
vella Atenes fent que els individus practiquessin el lliure examen crític (pensament),
actuessin (voluntat) i valoressin (judici). Aquesta concepció de la política en què
s'insinua una determinada concepció de la identitat humana comporta també una
visió crítica de la història de la filosofia política: «La major part de la filosofia política
des de Plató podria interpretar-se fàcilment com els diversos intents per trobar bases
teòriques i formes de pràctiques que permetin escapar de la política per complet.»

13. “Es consubstancial al sistema de partits substituir “la formula “govern del poble i per
part del poble” per aquesta altra: “govern del poble per una elit que procedeix del poble”
H. Arendt: Sobre la revolució
“El que importa és que els americans sabien que la llibertat pública consisteix en una
participació en els assumptes públics i que qualsevol activitat imposada per aquests
assumptes no constituïa de cap manera una càrrega, sinó que conferia als que la
desenvolupaven en públic un sentiment de felicitat inaccessible per qualsevol altre mitjà
(...) el poble anava a les assemblees municipals (...) no tan sols per complir amb un
deure ni, molt menys, per servir els seus propis interessos, sinó, per damunt de tot,
perquè els agradaven les discussions, les deliberacions i les resolucions.”
H. Arendt: Sobre la revolució
“La multiplicitat d’interessos i la diversitat d’opinions es consideraven com a trets del
“govern lliure”; la seva representació pública era el que constituïa una república com a
una realitat diferent de la democràcia, on un escàs nombre de ciutadans (...) representa i
exerceix el govern en persona.”
H. Arendt: Sobre la revolució
“(...) el poder només apareix allà on els humans es reuneixen amb el propòsit de
realitzar qualque cosa en comú, i desapareixerà quan, per la raó que sigui, es dispersin o
se separin.”
H. Arendt: Sobre la revolució

14. EL FENOMEN DEL TOTALITARISMEEL FENOMEN DEL TOTALITARISME
● Representat pel nazisme alemany i per l'estalinisme rus.
● És un nou sistema, lluny dels tres clàssics descrits per Aristòtil (monarquia,
aristocràcia i democràcia) i diferent també dels despotismes, absolutismes, tiranies i
dictadures que ja s’han donat a la història.
● Manifestació totalment nova de maldat política: anul·la del tot les consciències,
exigeix obediència absoluta, elimina l’autonomia i la llibertat personal i crea la nova
figura de l’”home-massa”.
● Tothom és sospitós, enemic potencial. L' ”enemic objectiu” pot ser qualsevol, només
per tenir determinades característiques de les quals no n'és responsable.
● Hi ha una vigilància contínua (les persones han de demostrar la seva lleialtat).
● L'objectiu primordial és aconseguir un domini total sobre l'ésser humà.
● Els instruments bàsics de domini són el terror (domini extern) i l'adoctrinament
ideològic, la propaganda (domini intern).
● El terror totalitari es desencadena encara que no hi hagi oposició real (a diferència
del que ocorre en una dictadura).
● El terror no és usat per exterminar i atemorir els opositors, sinó sobretot per dominar
les masses (els jueus, per ex., no eren inicialment hostils al règim)

15. ● No hi ha cap preocupació pel benestar humà ni cap interès (econòmic, militar,
nacional) que pugui limitar aquesta ànsia de dominació total..
● La ideologia la constitueix una sola opinió, forta i ampla, que afirma posseir la clau
de la història o la solució dels enigmes de l'univers i es basa en suposades proves
científiques.
● La ideologia justifica el que el règim ha de fer per assolir l'objectiu (millorar la raça,
acabar amb la lluita de classes).
● La ideologia estableix una realitat fictícia, que és considerada més vertadera, més
autèntica (es manipula la realitat, s'esvaeix la frontera entre veritat i mentida).
● El líder del moviment totalitari és infal·lible (les seves prediccions s'han de realitzar
a qualsevol preu).
● Es produeix un aïllament dels individus (esdevenen “atomitzats”), una manca de
relacions socials normals. Es destrueix la confiança i la intimitat. És llavors quan es
senten atrets per un moviment que dóna respostes, troba un enemic i un culpable
dels seus problemes.
● No es tracta de limitar la llibertat, sinó d'anul·lar-la, aconseguint un nou tipus d'ésser
humà (previsible, intercanviable, superflu, sense espontaneïtat).
● Es mata la persona a nivell jurídic, a nivell moral i a nivell individual (ex. els camps
de concentració)
● El totalitarisme necessita submissió, obediència, passivitat; el pensament crític és
inacceptable.

16. Com s’han originat els totalitarismes?
●
Arendt explica el sorgiment dels totalitarismes a partir dels esdeveniment històrics i socials de les
primeres dècades del segle xx. Els efectes combinats de la Primera Guerra Mundial, la creixent
convulsió social i els problemes econòmics que condueixen a la Gran Depressió motiven
l'enyorança de l'estabilitat de temps passats.
●
La gent accepta de bon grat els sacrificis del present a canvi de la promesa d'un futur esplèndid i
segur, i en aquest sentit Arendt comenta que «la utopia és el vertader opi del poble». Aquesta
promesa es fa usant «el llenguatge del cientisme profètic i l'efecte propagandístic de la
infal·libilitat», i presenta com a garantia el suposat coneixement de les inexorables lleis de la
història en el cas del comunisme o dels implacables designis de la naturalesa en el
nacionalsocialisme.
●
Però l'acceptació d'aquesta promesa està enverinada amb la paralització de la vida cívica i política,
la desaparició de tot pluralisme i el debilitament de la raó, i porta el germen de la dissolució de les
individualitats i l'aparició de l'home-massa, la principal característica del qual «no era la brutalitat o
la rudesa, sinó l’aïllament íntim i la falta de relacions socials normals».
●
Aquesta paralització permet que la burgesia empleni tots els espais polítics fins a monopolitzar el
poder de l'Estat en el seu benefici; això treu legitimitat a les institucions de representació política i
fereix de mort la noció de ciutadania com a participació en la vida col·lectiva.
●
Finalment, cau la façana d’una democràcia ja buida i traïda per tothom i els totalitaris es fan seu
l'Estat. Aquesta desfeta es completa amb la regulació total de les activitats col·lectives i el retorn a
la disciplina del món animal, regulació i disciplina que els individus assumeixen sense pensar
perquè ja són homes-massa: «No és que hi hagi pensaments perillosos. És que pensar ja representa
tot un perill.»

17. Descripció dels totalitarismes
●
Arendt descriu els totalitarismes com a manifestacions totalment noves de maldat política; no es
tracta de variants més perverses dels despotismes, absolutismes, tiranies i dictadures que ja s'han
donat en la història. En aquests darrers règims molt sovint es podia viure i treballar amb certa
autonomia, sempre que es renunciés a la vida política. En canvi, el totalitarisme és especialment
aberrant perquè anul·la del tot les consciències, exigeix l'obediència absoluta, no deixa cap espai
per a l'autonomia o independència individual: crea l'home-massa.
●
L'opressiva maldat dels totalitarismes es basa en la ficció ideològica, imposada amb la propaganda
i l'adoctrinament, i en una concepció diferent del terror. Les tiranies usaven el terror com a
instrument per mantenir-se en el poder. En canvi, el terror dels totalitarismes esdevé una finalitat en
si mateixa i se'n presenta la necessitat apel·lant a les suposades lleis de la història (l'inexorable
triomf de la societat sense classes, en el totalitarisme estalinista), o a les que imposa la naturalesa
(la guerra natural entre la raça escollida -l'ària- i les degenerades, en el totalitarisme nazi). De
manera paral·lela, l'adoctrinament propagandístic fa augmentar la pressió del totalitarisme i
cohesiona les masses enfront d'una possible intervenció exterior; la propaganda «forma part
inevitable de la "guerra psicològica"».
●
A El sistema totalitari (Tercera part del llibre) Arendt explica per què el totalitarisme es diferencia
essencialment d'altres formes d'opressió política. Segons Arendt, en els totalitarismes es dóna la
destrucció de la vida democràtica i el desprestigi de la llibertat cívica i política oberta al compromís
entre opcions plurals. La informació esdevé propaganda i els mitjans de comunicació només
contenen les consignes de l'adoctrinament oficial. Es diu, il·lusòriament, que ja no hi ha diferències
ni classes socials. La policia política terroritza tothom (també la jerarquia); la força domina sobre la
raó i la legalitat; la deportació i la mort amenacen el pensament lliure i crític. El partit oficial
domina l'Estat. La dissensió i la diferència, és a dir, la individualitat, esdevenen una traïció al
discurs ideològic oficial; discurs segur perquè es basa en les lleis de la història o en les de la natura.
Aquesta seguretat obre pas a la voluntat de domini total o hegemònic del món, voluntat que aspira a
generalitzar la negació de la pluralitat política ja aconseguida a l'interior del propi Estat.

18. FRAGMENTS DE HANNAH ARENDT EXTRETS DE ELS ORÍGENS DEL
TOTALITARISME
 “Una diferència fonamental entre les dictadures modernes i totes les tiranies del
passat és la de que en les primeres el terror ja no és usat com a mitjà per exterminar
i atemorir els opositors, sinó com a instrument per dominar masses de persones que
són perfectament obedients. El terror, tal i com el coneixem avui, ataca sense
provocació prèvia, i les seves víctimes són innocents des del punt de vista del
perseguidor. Aquest va ser el cas en l’Alemanya nazi quan es va desencadenar el
terror contra els jueus, es a dir, contra persones amb certes característiques
comunes que eren independents de la seva conducta específica.”
 “Cap d’aquests immensos sacrificis en vides humanes va ser motivat per una
raison d’état, en l’antic sentit del terme. Cap dels estrats socials liquidats era hostil al
regim o resultava probablement hostil en un futur previsible.”
 “l’ésser humà completament aïllat, qui, sense altres llaços socials amb la família,
els amics, els camarades o fins i tot els simples coneguts, deriva el seu sentit de tenir
un lloc en el món només de la seva pertinença a un moviment, de la seva afiliació al
partit.”

19.  “la propaganda comunista amenaçava el poble de perdre el tren de la Història, de
seguir desesperadament endarrerit respecte al seu temps, de gastar les seves vides
inútilment; de la mateixa manera que el poble era amenaçat pels nazis de viure contra
les lleis eternes de la natura i de la vida, amb una irreparable i misteriosa deterioració
de la seva sang. El fort èmfasi de la propaganda totalitària en la naturalesa “científica”
de les seves afirmacions ha estat comparat amb certes tècniques publicitàries que
també es dirigeixen a les masses.”
 “Tots els fets que no estiguessin conformes o que oferissin la possibilitat de no
coincidir amb la ficció oficial (...) eren tractats com a inexistents.”
 “només en un món completament sotmès al seu control pot el governant totalitari fer
realitat totes les seves mentides i aconseguir que es compleixin totes les seves
profecies.”
 “Els camps són concebuts no tan sols per exterminar a les persones i degradar els
éssers humans, sinó també per servir als terribles experiments d’eliminar, sota
condicions científicament controlades, la mateixa espontaneïtat com a expressió del
comportament humà i de transformar la personalitat humana en una simple cosa, en
quelcom que ni tan sols són els animals; perquè el ca de Pavlov, que, com sabem,
havia estat preparat per menjar quan no estàs afamat, sinó quan sonàs una campana,
era un animal pervertit.”

20. Eichmann a Jerusalem
o la banalitat del mal
●
Adolf Eichmann fou un tinent coronel de les SS responsable
del transport dels jueus als camps d’extermini. L’any 1960
vivia a Buenos Aires i fou detingut pels israelians i conduït
amb avió fins a Jerusalem per jutjar-lo.
●
Hannah Arendt va assistir al procés com a periodista del
New Yorker, i va escriure cinc reportatges que després varen ser editats com a llibre.
●
L’opinió pública israeliana el considerava o bé un personatge diabòlic mogut per un
antisemitisme radical, o bé com una peça més del mecanisme d’extermini nazi que
simplement complia ordres.
●
Això va ser precisament el que va al·legar Eichmann en la seva defensa: que només complia
ordres, que complia amb el seu “deure”. I, fins i tot, es va defensar dient que havia viscut sota
els preceptes de la moral kantiana.
●
Com pot ser culpable un mediocre home que mansament obeeix les ordres dels seus caps
superiors?
●
Per Arendt, efectivament, Eichmann complia ordres, però això també comporta una
culpabilitat, la d’haver deixat de pensar per si mateix i, per tant, de permetre que el “mal”
s’imposi encara que sigui de forma “banal”. Eichmann no estava dirigit per cap mal diabòlic
o pervers, complia ordres estúpidament, i això demostra, per Arendt, que el mal pot ser banal,
sense sentit, sense rancúnia.
●
I no només Eichmann, sinó tots els nazis, estaven posseïts per aquesta “banalitat del mal”,
una absoluta incapacitat de pensar per si mateixos i deixar-se dur pel corrent. Fins i tot,
Arendt també acusa als membres dels Consells jueus d’haver col·laborat amb el seu
extermini, per no resistir-se i intentar negociar amb els nazis. També ells varen ser dominats
per la banalitat del mal. (És obvi que aquesta consideració no va agradat gens als israelians i
varen acusar a Arendt d’estar al servei dels nazis!) (Text 6)

21.  “No sóc el monstre en el que preteneu transformar-me (...), sóc la víctima d’un
engany”. (H. Arendt: Eichmann a Jerusalem)
 “El fet de no pensar, que sembla un estat recomanable per als assumptes polítics i
morals, té els seus perills. En sostreure la gent dels perills de l’examen crític, se’ls
ensenya a adherir-se immediatament a qualsevol de les regles de conducta vigents en
una societat donada i en un moment donat. (...) S’acostumen a no prendre mai
decisions.” (H. Arendt: El fet de pensar i les reflexions morals)
 “Els actes varen ser monstruosos, però el responsable –almenys el responsable
efectiu que estava essent jutjat- era totalment corrent, un més, ni demoníac ni
monstruós.” (H. Arendt: La vida de l’esperit)
 “ Vaig canviar d’idea i ja no parlo més de “mal radical”(...) ara la meva opinió és que
el mal mai no és “radical”, que només és extrem i que no té profunditat ni cap
dimensió demoníaca. Pot estendre’s i abastar el món sencer precisament perquè es
desenvolupa com un fong sobre la superfície. És un desafiament al pensament, perquè
el pensament intenta assolir alguna mena de profunditat, anar a les arrels i en el
moment que ell mateix es relaciona amb el mal es frustra, perquè no hi ha res.”

22. Presentació feta partint d'algunes diapositives d'una presentació prèvia de jcalzamora