Es considera queen l'anorèxia nerviosa hi ha una sobrevaloració de la importància que té la forma corporal, per la qual cosa es busca de manera insaciable l'aprimament. Es percep la pròpia imatge corporal distorsionada, és a dir, més gran del que realment és. Poden sofrir depressió, pertorbats de lleus a greus, ansietat, tristesa infundada, pensaments irracionals i hàbits d'autolesió física.
4.
Les personesanorèxiques disminueixen de manera total o parcialment el consum d'aliments, els seleccionen i observen que siguin aquelles que ajudin la reducció del pes. Arriben a realitzar registre diari de les calories consumides i mostren un comportament obsessiu pels menjars, a més, en alguns casos, tenen tendència a menjar el mateix cada dia a fi de mantenir un estat màxim d'autocontrol, o bé cada dia menjar menys fins que arriba un punt que només mengen mitja poma al dia. Hàbits:
5.
Comportament: El comportamentde les persones que pateixen aquest trastorn és similar en la majoria dels casos. Es converteixen en persones que menteixen constantment a les persones que l'envolten, normalment a la família, com a mètode per evitar els menjars. Amb motiu d'accelerar el procés de pèrdua de pes corporal, molt ràpid al principi, i ja que descendeix en velocitat, practiquen exercici físic en excés i prenen laxants i diürètics. Mostren gran interès per la gastronomia i en alimentar bé la gent del seu entorn, ja que el veuen com una victòria. A mesura que la malaltia es desenvolupa, es converteixen en persones introvertides i retretes, passen gairebé tot el temps allunyats de tot contacte social, per por que la situació els obligui a menjar o perquè el seu somni de primesa els consumeix tot el temps i no desitgen compartir-lo amb ningú.
6.
"ells mengen ijo no, pel que ells s'engreixen i jo m'aprimo" “ Les persones anorèxiques semblen víctimes dels camps nazis!”
7.
Bulímia És untrastorn de l'alimentació d'origen nerviós.Les persones bulímiques mengen fins que ja no poden més, d'una manera descontrolada i sobretot mengen productes d'un immens valor calòric i després, vomiten. La bulímia en molts casos ve donada pels nervis, o altres factors d'aquest tipus com malestar, discussions amb la família... i tots aquests factors s'acumulen i es perd el control. La bulímia comporta les mateixes malalties que l'anorèxia, però normalment acostumen a ser molt més greus, ja que si es provoca el vòmit de manera regular, pot produir malformacions d'estómac i fetge, tenir hemorràgies, càncer i es pot arribar a la mort.