L’ANOREXIA
1
ÍNDEX
......................................................................................................................................................0
L’ANOREXIA ....................................................................................................................................0
1.INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................2
1.1Perquè el treball?.................................................................................................................2
1.2 Objectius..............................................................................................................................2
1.3 Metodologia .........................................................................................................................2
2.1 Què és l'anorèxia?...............................................................................................................3
2.2 Dos tipus:.............................................................................................................................3
2.3 Característiques...................................................................................................................3
2.4 Estadístiques de l'anorèxia:.....................................................................................................4
3.Símptomes ....................................................................................................................................5
4. Causes .........................................................................................................................................6
6. Evolució........................................................................................................................................7
7. Tractaments..................................................................................................................................7
10. Bibliografia..................................................................................................................................9
11. Webgrafia ...................................................................................................................................9
3.
L’ANOREXIA
2
1.INTRODUCCIÓ
1.1 Perquè eltreball?
El nostre projecte de recerca es concreta única i específicament, de l'anorèxia. Hem escollit aquest
tema ja que és un problema social que afecta a molts adolescents principalment en l'actualitat i
últimament s'han donat molts casos. És important saber que és un problema greu psicològic i
d'alimentació que pot arribar a la mort. Coneixerem els seus punts principals com és la seva
definició, característiques, causes i conseqüències. És important també, que la família conegui
aquest tema perquè en cas que li arribi, que el pugui detectar i conèixer més per evitar arribar
atenir-lo. També coincideix amb l'etapa de l'adolescència en el qual es dona molta importància a la
imatge que ofereixes davant l'entorn, els teus amics, etc.. L'alimentació és una de les necessitats
bàsiques de l'ésser humà.
1.2 Objectius
Els nostres objectius són bàsicament investigar a fons sobre aquesta malaltia que se'n sap
poc.
1.3 Metodologia
La metodologia a seguir ha sigut la següent:
El primer que vam dur a terme va ser recopilar molta informació d'internet i investigar molt
sobre els trastorns alimentaris. El gran inconvenient a l'hora de realitzar aquesta tasca és
que hi ha força informació sobre aquesta malaltia però, a la vegada, no molt fiable i no molt
ben argumentada. Però sincerament, creiem que posant la part certa de les pàgines web
ens ha quedat un treball contrastat i bo.
2.L'ANORÈXIA
4.
L’ANOREXIA
3
2.1 Què ésl'anorèxia?
L’anorèxia nerviosa és una malaltia mental greu que afecta principalment a les dones de les
societats desenvolupades, encara que el nombre de casos en homes a anat augmentant durant els
últims anys. Aquest trastorn alimentari es caracteritza per un gran desig de pesar menys, per una
por intensa d’estar grassos o grasses i una mala percepció de la pròpia imatge corporal que els fa
veure’s més grassos o grasses del que estan en realitat. El malalt té un pes inferior al que es
considera saludable, poden arribar a la desnutrició, ja que, té com objectiu aprimar per tal
d’aconseguir una figura "perfecte".
Aquest trastorn també fa que les pacients que ho pateixin tinguin una distorsió de la imatge
corporal i per la obesitat hi a augmentar de pes i estan exageradament preocupades per la seva
imatge. I les valoracions que es fan sobre ells mateixos ve feta per l'opinió sobre el seu cos.
2.2 Dos tipus:
Anorèxia restrictiva: La pèrdua del pes a través d'una dieta i exercici intens, tambés es produeix
el vòmit.
Anorèxia purgativa: Es provoquen els vòmits.
En part la moda no ajuda gaire a acabar amb aquesta epidèmia, només ens hem de fixar en les
revistes de moda de marques com Chanel i Lowe.
1.
2.3 Característiques
L'anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera rotunda: un 90-95%
afectades són dones i l'edat solen estar entre els 12 i els 25 anys, i és més freqüent entre els
12 i els 17. Els 5% dels anorèxics moren.
L'edat mitjana del començament de l'anorèxia és als 14. Hi ha un major número de casos entre les
ballarines, models o gimnastes ja que el pes que demanen la majoria cauen en malalties i es veuen
molt afectades per la seva imatge.
5.
L’ANOREXIA
4
Les persones quepateixen aquesta malaltia tenen problemes
relacionats amb l'alimentació i el seu aspecte físic: intenten
mantenir el seu pes el més baix possible i controlen
estrictament el que mengen. Volen perdre pes perquè:
Pensen que tenen excés de pes.
Tenen un fort temor al rebuig vinculat amb el cos
Volen ser prims per buscar acceptació o amor. Volen ser
acceptats pels altres, i pensen que així sent primes les acceptaran més.
Anorèxia significa "pèrdua de gana".
Aquesta malaltia no afecta tants sols qui la pateix, sinó a tota la família i persones properes a ella.
Manquen les defenses, i el seu cos pot agafar més malalties, i també a causa de que no mengen
proteïnes li surten blaus pel cos. Si aquesta no es tracta, es pot complicar mes l'assumpte i pot
arribar a la mort.
2.4 Estadístiques de l'anorèxia:
Generalment s'escolta parlar de l'anorèxia quan ha passat una mort.
Entre els 14 i 18 anys, encara que hi ha estudis que amplien aquesta edat des dels 12 fins als 25
anys.
Es calcula que l'anorèxia afecta entre el 0,5% i el 3% de la població mundial d’adolescents,
convertint-se en la tercera malaltia crònica més comuna.
Dins del grup d'adolescents que es fan una dieta, es calcula que només al voltant el 20% pateixen
de sobrepès la resta està interessada en perdre pés sense necessitat.
Prop del 90% dels adolescents que fan dieta, són dones.
Es calcula que 1 de cada 100 adolescents pateixen d'anorèxia, mentre que prop del 3% pateixen
bulímia( trastorn alimentari on al pacient li donen impulsos per menjar molt i es provoquen el vòmit)
La taxa de mortalitat a causa de l'anorèxia, roda entre el 3 al 5% de la població mundial.
Es tracta d'un trastorn alimentari tradicionalment relacionat amb els adolescents, però, no obstant
es detecten més casos entre els adults i nens petits. Per exemple a Espanya hi ha casos hi ha
nens i nenes anorèxics de 6 anys d’edat, es calcula que al voltant el 6% de la població entre els 12
6.
L’ANOREXIA
5
i els 21anys té algun tipus de trastorn de comportament alimentari. L’associació contra l'Anorèxia i
la Bulímia calcula que un 10 % d'anorèxics a Espanya té algun familiar que ha sofert també un
trastorn alimentari.
3.Símptomes
Hi han uns quants símptomes típics i comuns de l’anorèxia, però cada noi els pot
experimentar d’una forma diferent.
➢ Baix pes corporal (inferior al 85% del seu pes normal per la seva alçada i edat)
➢ Por intensa a tornar-se obès, inclús quan l'individu està perdent pes
➢ Opinió distorsionada del pes i la forma del seu propi cos: es veu massa obès
➢ Es nega a mantenir un cos corporal mínim normal
7.
L’ANOREXIA
6
4. Causes
L’anorèxia noté cap causa clara. Es basa en tres tipus:
Factors biològics: Si bé encara no està clar quins gens
estan involucrats, podria haver canvis genètics que fan que
algunes persones presentin un major risc de patir anorèxia. Algunes persones poden tenir una
tendència genètica al perfeccionisme, la sensibilitat i la perseverança: característiques vinculades a
l'anorèxia.
Factors psicològics: Algunes persones amb anorèxia poden tenir trets de personalitat obsessiva
compulsiva que els faciliten seguir dietes estrictes i privar-se de menjar encara que tinguin gana. És
possible que tinguin una tendència extrema al perfeccionisme, el que fa que pensin que mai estan
prou primes. A més, poden tenir nivells alts d'ansietat i restringir la alimentació per reduir-la.
Factors de l'entorn: La cultura occidental moderna ressalta la primesa. L'èxit i la valoració solen
estar equiparats amb la primesa. La pressió de grup pot ajudar a fomentar el desig d'estar prim,
especialment en les dones joves.
5. Conseqüències
L’anorèxia afecta a la majoria dels sistemes de l’organisme. El pacient sempre té fred, encara que
faci calor. L’anorèxia és un trastorn alimentari que si no és tractat a temps, pot provocar diversos
conseqüències, que en alguns casos pot arribar a la mort.
Nàusees, vòmits, diarrees, restrenyiment,
Problemes de creixement, desequilibri hormonal, interrupció de la menstruació.
Les pulsacions cardíaques disminueixen i poden provocar marejos i aturada cardíaca
Els ossos es debiliten, deshidratació, càries
Acaben deixant els estudis, intents de suïcidi, culpa i desesperació per no aconseguir el pes
perfecte.
Les mans i els peus estan freds, la pell seca i els cabells sense brillantor i trencadís i el ventre
enfonsat.
8.
L’ANOREXIA
7
La distorsió dela imatge corporal fa que la persona que pateix l’anorèxia tingui obsessió de voler
seguir baixant de pes ja que no es pot veure bé físicament. Les seves idees són clares, baixar de
pes per donar bona imatge.
6. Evolució
Han augmentat en les dos últimes dècades de forma global. No són malalties noves ni recents, es
coneixen des de l’antiguitat. Afortunadament, ha augmentat el nombre de pacients que han superat
aquesta malaltia.
Molts cops no es té en compte que la bulímia és un trastorn alimentari lligat a l’anorèxia.
Darrerament s’han detectat més casos de bulímia que d’anorèxia.
L’anorèxia es supera amb uns 3 anys, la meitat del temps la passen diagnosticant el problema i la
resta fan teràpies.
7. Tractaments
El tractament de l’anorèxia és llarg i complex, però hem de recordar que la recuperació és possible
i que al voltant del 70% de les persones afectades per l’anorèxia el superen. No hi ha un tractament
únic i estàndard, sinó que s'adapta a les característiques de cada persona. L'objectiu del tractament
exigeix que es porti a terme des d'un equip multidisciplinar, format per diferents especialistes:
metge, psicòleg, infermer, educador, etc. per poder proporcionar a la persona un tractament
integral que abordi totes les causes i conseqüències de la malaltia:
Restaurar i normalitzar el pes i l'estat nutricional. És a dir, aconseguir una alimentació saludable i
normalitzada.
Tractar les complicacions físiques derivades d'una alimentació inapropiada
Proporcionar educació sobre un hàbit alimentari saludable
Afavorir el recolzament familiar i proporcionar assessorament i teràpia a la família quan sigui
necessari.
Prevenir recaigudes
Hi ha un factor important que cal tenir en compte respecte al tractament: la manca de consciència
de malaltia. És un tret típic dels TCA i es dona en molts casos, sobretot a l'inici de la malaltia.
9.
L’ANOREXIA
8
Aquesta manca deconsciència pot comportar que la
persona afectada, tot i sentir-se malament, no sigui capaç
de reconèixer l'eficàcia del tractament sobre la malaltia.
En aquests casos, la família té un paper destacat per
ajudar a la persona afectada a prendre consciència de
malaltia i acceptar l'ajuda dels professionals
8. Recuperació
Les persones amb anorèxia es poden recuperar-se. No
obstant això, el temps pot ser molt llarg i difícil, tant per la
persona afectada com als familiars i amics. Per
recuperar-se, una persona amb anorèxia, ha de:
Guanyar pes en condicions segures
Canviar els seus hàbits alimentaris
Canviar la forma en què pensen sobre els aliments
Ajuda familiar i d’amics
Estadístiques:
43% de les persones es recuperen completament
36% millora
20% no es poden recuperar
5% moren a causa de la malaltia
Alguns pacients desenvolupen obesitat després del tractament.
9.Conclusions:
L’objectiu del nostre treball era conèixer profundament l’anorèxia. Per aconseguir els nostre
objectius, van cercar molta informació en moltes pàgines web diferents i fiables.
El que hem de fer és conscienciar del nostre voltant i de nosaltres mateixos que no serveix de res
tenir una figura “ideal” si per aconseguir-la pateixes molt, tan com les del teu voltant, que no saben
com ajudar-te per fer que l’únic que aconsegueixes fer-te mal físic i psicològicament i fins i tot et pot
portar a la mort. El que hem de valorar és estar bé amb nosaltres mateixos i tenir la figura ideal per
la nostra edat i alçada. I és molt important estimar-nos a nosaltres mateixos, estiguem com
estiguem.
10.
L’ANOREXIA
9
10. Bibliografia
“Cuando lacomida es tu enemiga”-Nancy J. Kolodny , Edicions Granica, Colecció de Trastorns
Alimentaris, 1998.
“Convivir con los Trastornos de la Conducta Alimentaria”- J. Gomez Del Barrio, Editorial Médica
Panamericana , 2010, colecció: conviure.
11. Webgrafia
http://aupec.univalle.edu.co/piab/anorexia/historias.html