Aida Ariza i Júlia Blanch

1. Aida I julia

2. •Obesitat
•Bulimia
•Anoréxia
•Diabetis

3. TRANSTORNS MES FRECUENTS
• OBESITAT:Des del punt de vista clínic, està relacionada
amb riscos per a la salut, derivats de la tensió arterial i el
colesterol elevats, i del trastorn de l'índex de glucogen.
Aquestes alteracions provoquen el desenvolupament de
problemes circulatoris, cardíacs i hormonals, entre ells la
diabetis.

4. Simptomes:
Dificultat per respirar i ofec, fins i tot amb un esforç
mínim. La dificultat en la respiració pot interferir
greument en el somni.
Problemes ortopèdics, incloent dolor a la part inferior de
l'esquena i agreujament de l'artrosi, especialment en els
malucs, genolls i turmells.
No poden eliminar la calor del cos de forma eficient, de
manera que suen més que les persones primes.

5. • BULÍMIA NERVIOSA: es caracteritza per un comportament basat
en períodes de dieta exagerada seguits d'ingesta compulsiva de
grans quantitats d'aliments provocant després vòmits. A més dels
vòmits, es produeixen disfuncions en la distribució de líquids que
poden desencadenar un infart. El tractament és psicològic perquè
el bulímic pateix depressió i ansietat. Els i pasa als adolescent i
durant molts anys.

6. Signes i Símptomes
Els símptomes de bulímia:
• Ansietat o compulsió per menjar
• Vòmits
• Seguiment de dietes diverses
• Deshidratació
• Alteracions menstruals
• Augment i baixaes de pes brusques
• Augment de càries dentals

7. En l'anorèxia nerviosa es distingeixen dos
subtipus:
El tipus restrictiu: la pèrdua de pes
s'aconsegueix amb dieta o exercici intens, la
persona anorèxia no consiteix en traure els
aliments
El compulsiu purgatiu: identificar l'individu que
recorre regularment a afartaments o purgues. La
persona que te anorèxia despren els aliments
atraves de vomits o altres maneres.
Prop del 95% dels malalts són dones. En zones
on hi ha escassetat d'aliments és pràcticament
desconeguda.

8. • ANOREXIA NERVIOSA:és una malnutrició
crònica com a conseqüència d'una restricció
voluntària i duradora de l'alimentació. És un
trastorn alimentari i mental. Es tracta de no
guanyat pes.

9. Símptomes
Rebuig a mantenir el epes corporal per sobre del mínim normal
per a l'edat i talla.
Distorsió de l'apreciació del pes, la mida o la forma del propi cos.
En les dones, absència d'almenys tres cicles menstruals
consecutius en el termini previst (amenorrea primària o
secundària).
Habitualment és la família la que aporta tota la informació
necessària, mentre que el pacient sol defensar i negar el
comportament anorèxic.
En general, la família descriu alguns dels següents símptomes:
amenorrea, restrenyiment, preocupació per les calories dels
aliments, dolor abdominal, preocupació pel fred, vòmits,
preocupació per la preparació dels àpats-pròpies i dels altres-,
restricció progressiva d'aliments i obsessió per la bàscula,
preocupació per la imatge, discordança entre la imatge i la idea,
abundància de trampes i mentides, hiperactivitat i preocupació
obsessiva pels estudis, sense gaudi d'això.

10. • DIABETIS:el principal símptoma és l'alta concentració
de glucosa a la sang. La causa d'aquests nivells és
deguda al fet que el cos no pot metabolitzar
correctament els hidrats de carboni que provenen de
l'alimentació a causa d'una insuficient producció
d'insulina. La conseqüència és una desnutrició cel ·
lular i una exposició a múltiples afeccions.

11. El terme diabetis mellitus engloba un conjunt de
malalties metabòliques caracteritzades per la presència
de nivells elevats de glucosa en sang, també anomenada
hiperglucèmia, que pot estar produïda per:
Una deficient secreció d'insulina,
Una resistència a l'acció de la mateixa, o
Una barreja d'ambdues.
La presència de símptomes clàssics
(polidípsia, polifàgia, poliúria i pèrdua de pes), amb la
troballa casual, sense considerar el temps passat des de
l'última menjar, d'un nivell de glucosa en sang
(glucèmia) per sobre de 200 mg / dl (01/11 mmol / l).
Una glucosa en dejú superior a 126 mg / dl (7 mmol / l).
La presència d'uns nivells de glucosa per sobre de 200
mg / dl (11.1 mmol / l) en una anàlisi de dues hores
posterior a una sobrecàrrega oral de glucosa de 75 grams
(test realitzat segons els criteris de l'OMS)