Una mirada personal sobre les aules d'acollidaBoris Mir
En les Jornades de formació per a assessors LIC del curs 2006-2007, van proposar-me de parlar sobre l’aula d’acollida des del punt de vista dels professors de matèria, des de les aules ordinàries. Així que em vaig imaginar aquesta exposició, adreçada als assessors LIC, com un dinar entre amics, una conversa informal al voltant d’una taula, amb un bon àpat i un bon vi. És a dir, com una conversa al voltant d’un tema que, molt probablement, ens interessava a tots els comensals.
Una mirada personal sobre les aules d'acollidaBoris Mir
En les Jornades de formació per a assessors LIC del curs 2006-2007, van proposar-me de parlar sobre l’aula d’acollida des del punt de vista dels professors de matèria, des de les aules ordinàries. Així que em vaig imaginar aquesta exposició, adreçada als assessors LIC, com un dinar entre amics, una conversa informal al voltant d’una taula, amb un bon àpat i un bon vi. És a dir, com una conversa al voltant d’un tema que, molt probablement, ens interessava a tots els comensals.
El documento contiene varias listas de instrucciones y preguntas para actividades educativas. Las instrucciones incluyen colorear espacios y figuras, observar formas y reproducirlas, y relacionar frases y palabras. Las preguntas tratan sobre completar oraciones, ordenar animales y frases, y seleccionar la frase o dibujo correcto que corresponde a una descripción.
A carta discute a situação política na Espanha após as eleições gerais de novembro de 2019, nas quais o Partido Socialista Obrero Espanhol (PSOE) ganhou mas não obteve maioria, deixando o país em um impasse político.
Este documento introduce el concepto de "aporofobia", que se refiere al miedo y rechazo hacia los pobres. Explica que el término fue acuñado por Adela Cortina para describir esta actitud que subyace a muchos comportamientos supuestamente racistas y xenófobos. La aporofobia consiste en generalizar que los pobres son culpables de sus propias situaciones y una amenaza, cuando en realidad muchas veces son víctimas de circunstancias ajenas a su control. El documento analiza posibles explicaciones y
1. La Fàtima
Hi havia una vegada un poble no massa gran, on vivia molta gent, i
tothom coneixia a tothom.
Un dia va arribar una família del Marroc. Es veu que a la gent d’aquell
poble no li va semblar bé que s’instal·lessin a viure allà.
Van passar un parell de setmanes, però la gent del poble seguia sense
tractar-los bé. Els pares ja s’ho esperaven això, així doncs no els hi va 13
en absolut. Però els pares no van avisar als seus fills que al principi ho
passarien tan malament.
El primer dia de classe els dos nens van anar a la classe que els hi
tocava. La Fàtima que era la filla gran quan va entrar a la classe, i la
professora la va presentar a la resta dels companys. La Fàtima va seure
sola en un racó ja que no coneixia a ningú i encara no tenia amics. Com
que la professora va veure que estava marginada, va anar cap a ella i li
va dir que si volia fer amics el pròxim dia vingués sense el mocador i amb
roba normal, la Fàtima es va negar, ja que deia que si no portava el
mocador li faltava el respecte a la seva religió.
El Brahim, que era el germà de la Fàtima va fer molts amics en un parell
de setmanes. Això li va fer pensar a la Fàtima que potser si que faria més
amics si no portés el mocador.
El dia següent la Fàtima va venir sense mocador, però la gent va seguir
sense parlar am ella. La Fàtima va parlar amb la seva professora, li va
explicar que havia fet tot allò que li havia dit, però seguia sense tenir
amics, llavors la professora li va dir que no només havia de canviar el seu
aspecte exterior, sinó que també havia de canviar el seu interior, és a dir,
que s’havia d’obrir més als seus companys, perquè si ella no els hi diu
res, ells tampoc a ella.
La Fàtima va anar parlar amb unes nenes de la classe, i es van fer
amigues al llarg del temps.
Tània Paliakova
2n ESO A