ANORÈXIA   NERVIOSA
Sabeu que....

Els trastorns de la
conducta alimentària
són malalties
psicosomàtiques
considerades trastorns
mentals?
Sabeu que....
Els trastorns de la ingesta
es desenvolupen,
majoritàriament, durant
l’adolescència, època de
grans canvis a nivell físic i
emocional?
Sabeu que....


 L’anorèxia no
tractada pot
acabar en
osteoporosi?
Sabeu que....

Una bulímia greu pot portar a:
  – malalties gingivals greus
  – trastorns metabòlics
  – lesions renals
Sabeu que....

Quan es pateix un trastorn
d’ingesta és fàcil caure en s
patologies psicològiques i
psiquiàtriques:
 – trastorn d’angoixa
 – drogodependències
 – depressió
 – trastorns de la
   personalitat...
Sabeu que....

L’anorèxia comença amb
afany d’atraure,de cridar
l’atenció,d’imitar o d’arribar
a la perfecció però
condueix a un profund
refús del cos i la vida?
Sabeu que....

Al voltant d’un 5% de les persones amb
anorèxia nerviosa moriran per inanició,
atur cardíac o altres complicacions?
TRASTORN DEL COMPORTAMENT
         ALIMENTARI


És una greu desviació
amb els hàbits i costums
alimentaris.

Afecta a la salut física i
emocional del pacient,
perjudiquen la seva vida
social i personal.
TIPUS DE TRASTORNS ALIMENTARIS
• Anorèxia nerviosa
• Bulímia nerviosa
• Trastorns de la conducta alimentària no
  especificats:
  –   Menjadors compulsius
  –   Hiperfàgies
  –   Menjadors nocturns
  –   Vigorèxia
  –   Ortorèxia
  –   TCA per t.obsessiu-compulsiu
  –   TCA per ansietat
TRASTORN DEL COMPORTAMENT
        ALIMENTÀRI
VIGOREXIA:
  Addictes a
l’exercici físic
ANORÈXIA NERVIOSA
          Criteris diagnòstics

Por exagerada a
augmentar de pes o
engreixar-se, fins i tot
amb un pes inferior al
normal.
Criteris diagnòstics

Distorsió de la imatge
corporal: tamany, pes o
forma del propi cos.
Criteris diagnòstics


Pèrdua de pes de al
menys 15% del pes
corporal original.
Criteris diagnòstics

Negativa a mantenir
un pes igual o
superior al pes normal
mínim per edat i
alçada.
Criteris diagnòstics

Amenorrea durant tres
períodes consecutius.
Criteris diagnòstics
• Presència de a menys dos símptomes fisiològics
  -Pell freda, algunes vegades de tonalitat blavosa
  -Presència lanugen
  -Caiguda de cabell
  -Hipotensió
  -Bradicàrdia
  -Restrenyiment
  -Indigestió, mal funcionament del tracte gastrointestinal
  -Problemes amb la deglució
  -Problemes de la son
  -Anormalitat hormonal
  -Sensació de debilitat o cansament
  -Edemes
ANORÈXIA:Signes d’alarma




Privar-se de menjar per una por irracional al
                   mateix.
ANORÈXIA:Signes d’alarma




     Negació de la malaltia
ANORÈXIA: SIGNES D’ALARMA




   Menjar com si estès a dieta
ANORÈXIA:Signes d’alarma




   Augment de l’exercici físic
ANORÈXIA:Signes d’alarma




  Portar roba molt ample o gran.
ANORÈXIA:Signes d’alarma




     Preocupació pel pes
ANORÈXIA:Signes d’alarma




            Estar dèbil, deprimida.
Experimentar vertigen, astènia, desmais, pèrdua
  de coneixement i dificultats per concentrar-se.
ANORÈXIA:Signes d’alarma




Experimentar canvis de personalitat
Epidemiologia

L’anorèxia nerviosa
afecta a una de cada
100 noies de 14 a 24
anys.
Epidemiologia

En els últims anys
apareixen casos iniciats
abans de la pubertat.
Epidemiologia

Per a cada home
anorèxic hi ha 9 o
10 dones.
Epidemiologia
No és una malaltia
nova.
Santa Catalina de
Siena va ser el
primer cas
d’anorèxia nerviosa.
Epidemiologia
Només es dóna
en el món
desenvolupat
occidental
GRUPS DE RISC
ETIOLOGIA DE L’ANOREXIA

    CARACTERÍSTIQUES PERSONALS

•   Ser una adolescent
•   Tenir un historial de lleuger sobrepès.
•   Característiques de personalitat.
•   Traumes físics o psíquics.
•   Elecció d’una carrera que concedeix gran
    importància al pes
CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS
• Psicopatologia dels pares.
• Casos de TCA en la familia.
• Insistència exagerada en l’aspecte i en les fites per part
  dels pares
• Relació excessivament estreta amb els pares o excessiu
  control de la vida de la pacient per part dels pares.
FACTORS SOCIO-CULTURALS
             (valors estètics culturals)

•   Estereotip de la primesa com a bellesa.
•   Excessiva valoració del pes i la silueta.
•   Insatisfacció per la pròpia imatge
•   Creences particulars sobre pes, dieta, figura i
    bellesa.
BELLESA I DIETA SÓN
  INSEPARABLES
Model de bellesa del S.XVII
Model de bellesa del S.XXI
Model de bellesa del SXXI!!!???
L’ESTÈTICA ESPÀRREC
MODELS TALLA 0
UNA MODA MORTAL
Índice de masa corporal o Índice de
            Quetelet.

  Pes en kgs. /talla en metres al quadrat
• IMC 18-24.9 Normoponderat
• IMC < 18 Risc
• MC = 15 Hospitalització
NO TOT EL
QUE VEIEM
    ÉS
 VERITAT
10.000 webs promouen l’anorèxia
CAMPANYA KELLOG’S
CONTRA L’ANORÈXIA
CAMPANYA DOBE PER LA BELLESA REAL
CAMPANYA
DOVE PER LA
 BELLESA REAL
LLEIS CONTRA LA MODA
                Sanitat proposa
               perseguir la publicitat que
               fomenti l’anorèxia
LA OMS PREN
 MESURES
 CONTRA
 L’ANORÈXIA
ALS HOMES ELS AGRADEN ELS
      COSSOS PRIMS?
Falsetats relacionades amb
             l’alimentació
• Qualsevol greix en el menjar és dolent
• La rodonesa no és saludable, la primesa si
• El greix i el pes poden perdre's sense perill
• El greix de la cel·lulitis està causat per toxines
• Es pot reduir la grandària de parts específiques
  del cos, concretament de malucs i cuixes
• La gent prima té més èxit en la vida
• Als homes els agraden els cossos prims
gida
               : ele A
           azza ÈXIC
     ria M ANOR
Vale         NTI
 IMA   TGE A
COS 10?
Nivells assistencials

• Nivell bàsic: Assistència primària
  de salut (CAP)
• Nivell 1: Centres de salut mental
  (CMA/CSMIJ)
• Nivell 2: Hospital de dia (HD/HDA)

• Nivell 3: Hospitalització total (UAP/
  URPI)
TRACTAMENT DE L’ANOREXIA NERVIOSA

                  El TRACTAMENT AMBULATORI
•Presenta una anorèxia de menys de 4 mesos d'evolució
•No presenta ni vòmits ni episodis bulímics
•Tenen pares disposats a cooperar i participar en la teràpia .
L’HOSPITALITZACIÓ PARCIAL

•Pèrdues ponderals severes IMC inferior a 16 o la
pèrdua arriba a un 20% del pes.
•Severitat del cicle d’afartament-purga-restricció.
•Necessitat de monitoratge d’àpats
•Falta de cooperació del pacient en el tractament
ambulatori
•Conflictes familiars. Poc suport familiar. Es demana
un mínim de control en les ingestions.
•Absentisme laboral o escolar.
•Greu distorsió de l’esquema corporal
L'HOSPITALITZACIÓ TOTAL

•Criteris mèdics-biològics: Quan a causa de la desnutrició l'estadi
biològic de la pacient entra en la zona de risc. Sol ésser quan la
pèrdua arriba un 25% o 30%. Ingesta nul.la. Irregularitats en les
constants i els signes vitals de la pacient (hipotensió, bradicàrdia i
hipotèrmia). Alteracions de la consciència, convulsions, deshidratació,
dilatació gàstrica aguda...
•Criteris familiars: Quan la relació és molt conflictiva (angoixa,
saturació emocional de les situacions que impliquen menjar,
pertorbació de les relacions interpersonals..) i no hi ha una altra
alternativa, l'hospitalització sol ser indicada.
•Criteris psicològics individuals. A vegades hi ha la presencia de
sintom. depressiva, d'angoixa, les idees negatives, greu descontrol
d’impulsos... i representen un gran perill per la pacient, que pot tenir
idees d’autòlisi.
Teràpia cognitiva-conductual

•   Adquirir o millorar la consciencia de malaltia
•   Modificar el patró alimentari i aconseguir la normalització ponderal
•   S’aconsella tractament farmacològic de les possibles complicacions
    mèdiques o psicopatològiques.
•   Tractar les cognicions alterades sobre pes, dieta i imatge corporal.
•   Intensificar el coneixement de la pacient dels seus propis patrons
    de pensament.
•   Examinar la validesa de certs pensaments o creences. Substituir les
    creences errònies per idees més apropiades
•   Millorar l’autoestima i adquirir habilitats social i interpersonals.
•   Aconseguir la rehabilitació i reinserció social.
Objectius d’un programa terapeùtic
•   Normalitzar l’estat nutricional
•   Regular els àpats i les formes de menjar
•   Corregir les distorsions de la imatge corporal
•   Disminuir l’ansietat davant del cos, el pes i els aliments
•   Subministrar informació bàsica sobre l’AN, nutrició, fisiologia
    digestiva,etc
•   Normalitzar i fer adaptativa l’activitat física
•   Normalitzar les relacions alterades
•   Tractar els possibles trastorns associats
•   Abordar terapèuticament les característiques de personalitat
    problemàtica, les situacions estressants i les relacions
    conflictives.
Evolució
•   Estudis a mig termini indiquen que:

     – 50% de pacients estan completament curats.

     – 25% mantenen sintomatologia anorèxica però significativament
       millorada: alteracions menstruals, preocupació pel pes, fan
       dietes...

     – 20% dels pacient es cronifiquen.

     – 5% es moren.

     - 20% del total d’anorèxics sol evolucionar cap a la bulímia
    nerviosa.
Criteris de curació
• L’alta: 6 a 12 mesos amb ausència de
  simptomes
  – Normalització del pes
  – Restablert la menstruació un mímin de tres
    mesos consecutius
  – Millores en l’estat d’ànim, preocupació
    obsessiva pel menjar, el pes i la silueta i en
    les relacions amb els altres.

  El tractament dura una mitjana de 2 a 3 anys
BULIMIA
• És la ingesta excessiva i obsessiva
  compulsiva d’aliments
• S’intenta compensar aquests excessos
  amb conductes anòmales com ara vòmits,
  abús de laxants, diürètics o dietes
  restrictives intermitents
BULIMIA: Critèris diagnòstics
• Atipar-se o menjar descontroladament
• Provocar-se vòmits. Abús de laxants i diürètics.
• Menstruacions irregulars.
• Augment de l’exercici físic
• Aspecte aparentment saludable
• Canvis d’humor i depressions fàcilment
  detectables.
• Factors individuals
• Sensació de no poder para de menjar
• Fer dejunis o dietes molt rigorosos
Signes fisiològics
• Problemes dentals
• Irritació crònica de la gola. Inflamació de les
  paròtides i glàndules salivals.
• Ruptura i hemorràgia de l’esòfag, hèrnies... Els
  casos més severs requereixen cirurgia.
• La deshidratació i desequilibri de electròlits
• Oscil·lacions de pes (5 o 10 kg de pes en poc
  temps).
Factors individuals
• Excessiva preocupació per l’ordre i la
  neteja de la casa.
• Perfeccionisme i autocontrol
• Evitar anar a llocs públics on hi hagi
  menjar
• Dèficits d’autoestima. Necessitat de rebre
  l’aprovació de l’altre gent.
Prevenció dels t. de la ingesta
• Una correcta informació i el coneixement de la
  importància d’aquestes malalties
• Cal aprendre a valorar positivament les
  característiques personals i socials diferents de
  l’aparença física.
• Acceptar el propi cos
• Qüestionar-se una gran part de les normes
  estètiques que imposa la societat.
• Mantenir uns bons hàbits alimentaris
• No dubtar mai en consultar al metge dietista
No tothom pot tenir un
cos perfecte, però si que
tothom pot estar sa
Anorexia nerviosa 1
Anorexia nerviosa 1

Anorexia nerviosa 1

  • 1.
    ANORÈXIA NERVIOSA
  • 3.
    Sabeu que.... Els trastornsde la conducta alimentària són malalties psicosomàtiques considerades trastorns mentals?
  • 4.
    Sabeu que.... Els trastornsde la ingesta es desenvolupen, majoritàriament, durant l’adolescència, època de grans canvis a nivell físic i emocional?
  • 5.
    Sabeu que.... L’anorèxiano tractada pot acabar en osteoporosi?
  • 6.
    Sabeu que.... Una bulímiagreu pot portar a: – malalties gingivals greus – trastorns metabòlics – lesions renals
  • 7.
    Sabeu que.... Quan espateix un trastorn d’ingesta és fàcil caure en s patologies psicològiques i psiquiàtriques: – trastorn d’angoixa – drogodependències – depressió – trastorns de la personalitat...
  • 8.
    Sabeu que.... L’anorèxia començaamb afany d’atraure,de cridar l’atenció,d’imitar o d’arribar a la perfecció però condueix a un profund refús del cos i la vida?
  • 9.
    Sabeu que.... Al voltantd’un 5% de les persones amb anorèxia nerviosa moriran per inanició, atur cardíac o altres complicacions?
  • 10.
    TRASTORN DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI És una greu desviació amb els hàbits i costums alimentaris. Afecta a la salut física i emocional del pacient, perjudiquen la seva vida social i personal.
  • 12.
    TIPUS DE TRASTORNSALIMENTARIS • Anorèxia nerviosa • Bulímia nerviosa • Trastorns de la conducta alimentària no especificats: – Menjadors compulsius – Hiperfàgies – Menjadors nocturns – Vigorèxia – Ortorèxia – TCA per t.obsessiu-compulsiu – TCA per ansietat
  • 13.
  • 14.
    VIGOREXIA: Addictesa l’exercici físic
  • 15.
    ANORÈXIA NERVIOSA Criteris diagnòstics Por exagerada a augmentar de pes o engreixar-se, fins i tot amb un pes inferior al normal.
  • 16.
    Criteris diagnòstics Distorsió dela imatge corporal: tamany, pes o forma del propi cos.
  • 17.
    Criteris diagnòstics Pèrdua depes de al menys 15% del pes corporal original.
  • 18.
    Criteris diagnòstics Negativa amantenir un pes igual o superior al pes normal mínim per edat i alçada.
  • 19.
    Criteris diagnòstics Amenorrea duranttres períodes consecutius.
  • 20.
    Criteris diagnòstics • Presènciade a menys dos símptomes fisiològics -Pell freda, algunes vegades de tonalitat blavosa -Presència lanugen -Caiguda de cabell -Hipotensió -Bradicàrdia -Restrenyiment -Indigestió, mal funcionament del tracte gastrointestinal -Problemes amb la deglució -Problemes de la son -Anormalitat hormonal -Sensació de debilitat o cansament -Edemes
  • 22.
    ANORÈXIA:Signes d’alarma Privar-se demenjar per una por irracional al mateix.
  • 23.
    ANORÈXIA:Signes d’alarma Negació de la malaltia
  • 24.
    ANORÈXIA: SIGNES D’ALARMA Menjar com si estès a dieta
  • 25.
    ANORÈXIA:Signes d’alarma Augment de l’exercici físic
  • 26.
    ANORÈXIA:Signes d’alarma Portar roba molt ample o gran.
  • 27.
    ANORÈXIA:Signes d’alarma Preocupació pel pes
  • 28.
    ANORÈXIA:Signes d’alarma Estar dèbil, deprimida. Experimentar vertigen, astènia, desmais, pèrdua de coneixement i dificultats per concentrar-se.
  • 29.
  • 30.
    Epidemiologia L’anorèxia nerviosa afecta auna de cada 100 noies de 14 a 24 anys.
  • 31.
    Epidemiologia En els últimsanys apareixen casos iniciats abans de la pubertat.
  • 32.
    Epidemiologia Per a cadahome anorèxic hi ha 9 o 10 dones.
  • 33.
    Epidemiologia No és unamalaltia nova. Santa Catalina de Siena va ser el primer cas d’anorèxia nerviosa.
  • 34.
    Epidemiologia Només es dóna enel món desenvolupat occidental
  • 35.
  • 36.
    ETIOLOGIA DE L’ANOREXIA CARACTERÍSTIQUES PERSONALS • Ser una adolescent • Tenir un historial de lleuger sobrepès. • Característiques de personalitat. • Traumes físics o psíquics. • Elecció d’una carrera que concedeix gran importància al pes
  • 37.
    CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS • Psicopatologiadels pares. • Casos de TCA en la familia. • Insistència exagerada en l’aspecte i en les fites per part dels pares • Relació excessivament estreta amb els pares o excessiu control de la vida de la pacient per part dels pares.
  • 38.
    FACTORS SOCIO-CULTURALS (valors estètics culturals) • Estereotip de la primesa com a bellesa. • Excessiva valoració del pes i la silueta. • Insatisfacció per la pròpia imatge • Creences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesa.
  • 41.
    BELLESA I DIETASÓN INSEPARABLES
  • 42.
    Model de bellesadel S.XVII
  • 43.
  • 44.
    Model de bellesadel SXXI!!!???
  • 45.
  • 47.
  • 48.
  • 49.
    Índice de masacorporal o Índice de Quetelet. Pes en kgs. /talla en metres al quadrat • IMC 18-24.9 Normoponderat • IMC < 18 Risc • MC = 15 Hospitalització
  • 52.
    NO TOT EL QUEVEIEM ÉS VERITAT
  • 55.
    10.000 webs promouenl’anorèxia
  • 60.
  • 61.
    CAMPANYA DOBE PERLA BELLESA REAL
  • 62.
  • 63.
    LLEIS CONTRA LAMODA Sanitat proposa perseguir la publicitat que fomenti l’anorèxia
  • 64.
    LA OMS PREN MESURES CONTRA L’ANORÈXIA
  • 66.
    ALS HOMES ELSAGRADEN ELS COSSOS PRIMS?
  • 68.
    Falsetats relacionades amb l’alimentació • Qualsevol greix en el menjar és dolent • La rodonesa no és saludable, la primesa si • El greix i el pes poden perdre's sense perill • El greix de la cel·lulitis està causat per toxines • Es pot reduir la grandària de parts específiques del cos, concretament de malucs i cuixes • La gent prima té més èxit en la vida • Als homes els agraden els cossos prims
  • 69.
    gida : ele A azza ÈXIC ria M ANOR Vale NTI IMA TGE A
  • 70.
  • 71.
    Nivells assistencials • Nivellbàsic: Assistència primària de salut (CAP) • Nivell 1: Centres de salut mental (CMA/CSMIJ) • Nivell 2: Hospital de dia (HD/HDA) • Nivell 3: Hospitalització total (UAP/ URPI)
  • 72.
    TRACTAMENT DE L’ANOREXIANERVIOSA El TRACTAMENT AMBULATORI •Presenta una anorèxia de menys de 4 mesos d'evolució •No presenta ni vòmits ni episodis bulímics •Tenen pares disposats a cooperar i participar en la teràpia .
  • 73.
    L’HOSPITALITZACIÓ PARCIAL •Pèrdues ponderalsseveres IMC inferior a 16 o la pèrdua arriba a un 20% del pes. •Severitat del cicle d’afartament-purga-restricció. •Necessitat de monitoratge d’àpats •Falta de cooperació del pacient en el tractament ambulatori •Conflictes familiars. Poc suport familiar. Es demana un mínim de control en les ingestions. •Absentisme laboral o escolar. •Greu distorsió de l’esquema corporal
  • 74.
    L'HOSPITALITZACIÓ TOTAL •Criteris mèdics-biològics:Quan a causa de la desnutrició l'estadi biològic de la pacient entra en la zona de risc. Sol ésser quan la pèrdua arriba un 25% o 30%. Ingesta nul.la. Irregularitats en les constants i els signes vitals de la pacient (hipotensió, bradicàrdia i hipotèrmia). Alteracions de la consciència, convulsions, deshidratació, dilatació gàstrica aguda... •Criteris familiars: Quan la relació és molt conflictiva (angoixa, saturació emocional de les situacions que impliquen menjar, pertorbació de les relacions interpersonals..) i no hi ha una altra alternativa, l'hospitalització sol ser indicada. •Criteris psicològics individuals. A vegades hi ha la presencia de sintom. depressiva, d'angoixa, les idees negatives, greu descontrol d’impulsos... i representen un gran perill per la pacient, que pot tenir idees d’autòlisi.
  • 78.
    Teràpia cognitiva-conductual • Adquirir o millorar la consciencia de malaltia • Modificar el patró alimentari i aconseguir la normalització ponderal • S’aconsella tractament farmacològic de les possibles complicacions mèdiques o psicopatològiques. • Tractar les cognicions alterades sobre pes, dieta i imatge corporal. • Intensificar el coneixement de la pacient dels seus propis patrons de pensament. • Examinar la validesa de certs pensaments o creences. Substituir les creences errònies per idees més apropiades • Millorar l’autoestima i adquirir habilitats social i interpersonals. • Aconseguir la rehabilitació i reinserció social.
  • 80.
    Objectius d’un programaterapeùtic • Normalitzar l’estat nutricional • Regular els àpats i les formes de menjar • Corregir les distorsions de la imatge corporal • Disminuir l’ansietat davant del cos, el pes i els aliments • Subministrar informació bàsica sobre l’AN, nutrició, fisiologia digestiva,etc • Normalitzar i fer adaptativa l’activitat física • Normalitzar les relacions alterades • Tractar els possibles trastorns associats • Abordar terapèuticament les característiques de personalitat problemàtica, les situacions estressants i les relacions conflictives.
  • 83.
    Evolució • Estudis a mig termini indiquen que: – 50% de pacients estan completament curats. – 25% mantenen sintomatologia anorèxica però significativament millorada: alteracions menstruals, preocupació pel pes, fan dietes... – 20% dels pacient es cronifiquen. – 5% es moren. - 20% del total d’anorèxics sol evolucionar cap a la bulímia nerviosa.
  • 84.
    Criteris de curació •L’alta: 6 a 12 mesos amb ausència de simptomes – Normalització del pes – Restablert la menstruació un mímin de tres mesos consecutius – Millores en l’estat d’ànim, preocupació obsessiva pel menjar, el pes i la silueta i en les relacions amb els altres. El tractament dura una mitjana de 2 a 3 anys
  • 85.
    BULIMIA • És laingesta excessiva i obsessiva compulsiva d’aliments • S’intenta compensar aquests excessos amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants, diürètics o dietes restrictives intermitents
  • 86.
    BULIMIA: Critèris diagnòstics •Atipar-se o menjar descontroladament • Provocar-se vòmits. Abús de laxants i diürètics. • Menstruacions irregulars. • Augment de l’exercici físic • Aspecte aparentment saludable • Canvis d’humor i depressions fàcilment detectables. • Factors individuals • Sensació de no poder para de menjar • Fer dejunis o dietes molt rigorosos
  • 88.
    Signes fisiològics • Problemesdentals • Irritació crònica de la gola. Inflamació de les paròtides i glàndules salivals. • Ruptura i hemorràgia de l’esòfag, hèrnies... Els casos més severs requereixen cirurgia. • La deshidratació i desequilibri de electròlits • Oscil·lacions de pes (5 o 10 kg de pes en poc temps).
  • 89.
    Factors individuals • Excessivapreocupació per l’ordre i la neteja de la casa. • Perfeccionisme i autocontrol • Evitar anar a llocs públics on hi hagi menjar • Dèficits d’autoestima. Necessitat de rebre l’aprovació de l’altre gent.
  • 90.
    Prevenció dels t.de la ingesta • Una correcta informació i el coneixement de la importància d’aquestes malalties • Cal aprendre a valorar positivament les característiques personals i socials diferents de l’aparença física. • Acceptar el propi cos • Qüestionar-se una gran part de les normes estètiques que imposa la societat. • Mantenir uns bons hàbits alimentaris • No dubtar mai en consultar al metge dietista
  • 92.
    No tothom pottenir un cos perfecte, però si que tothom pot estar sa