anorexia nerviosa. Trastorn alimentari

1. ANORÈXIA NERVIOSA

3. Sabeu que....
Els trastorns de la
conducta alimentària
són malalties
psicosomàtiques
considerades trastorns
mentals?

4. Sabeu que....
Els trastorns de la ingesta
es desenvolupen,
majoritàriament, durant
l’adolescència, època de
grans canvis a nivell físic i
emocional?

5. Sabeu que....
L’anorèxia no
tractada pot
acabar en
osteoporosi?

6. Sabeu que....
Una bulímia greu pot portar a:
– malalties gingivals greus
– trastorns metabòlics
– lesions renals

7. Sabeu que....
Quan es pateix un trastorn
d’ingesta és fàcil caure en s
patologies psicològiques i
psiquiàtriques:
– trastorn d’angoixa
– drogodependències
– depressió
– trastorns de la
personalitat...

8. Sabeu que....
L’anorèxia comença amb
afany d’atraure,de cridar
l’atenció,d’imitar o d’arribar
a la perfecció però
condueix a un profund
refús del cos i la vida?

9. Sabeu que....
Al voltant d’un 5% de les persones amb
anorèxia nerviosa moriran per inanició,
atur cardíac o altres complicacions?

10. TRASTORN DEL COMPORTAMENT
ALIMENTARI
És una greu desviació
amb els hàbits i costums
alimentaris.
Afecta a la salut física i
emocional del pacient,
perjudiquen la seva vida
social i personal.

12. TIPUS DE TRASTORNS ALIMENTARIS
• Anorèxia nerviosa
• Bulímia nerviosa
• Trastorns de la conducta alimentària no
especificats:
– Menjadors compulsius
– Hiperfàgies
– Menjadors nocturns
– Vigorèxia
– Ortorèxia
– TCA per t.obsessiu-compulsiu
– TCA per ansietat

13. TRASTORN DEL COMPORTAMENT
ALIMENTÀRI

14. VIGOREXIA:
Addictes a
l’exercici físic

15. ANORÈXIA NERVIOSA
Criteris diagnòstics
Por exagerada a
augmentar de pes o
engreixar-se, fins i tot
amb un pes inferior al
normal.

16. Criteris diagnòstics
Distorsió de la imatge
corporal: tamany, pes o
forma del propi cos.

17. Criteris diagnòstics
Pèrdua de pes de al
menys 15% del pes
corporal original.

18. Criteris diagnòstics
Negativa a mantenir
un pes igual o
superior al pes normal
mínim per edat i
alçada.

19. Criteris diagnòstics
Amenorrea durant tres
períodes consecutius.

20. Criteris diagnòstics
• Presència de a menys dos símptomes fisiològics
-Pell freda, algunes vegades de tonalitat blavosa
-Presència lanugen
-Caiguda de cabell
-Hipotensió
-Bradicàrdia
-Restrenyiment
-Indigestió, mal funcionament del tracte gastrointestinal
-Problemes amb la deglució
-Problemes de la son
-Anormalitat hormonal
-Sensació de debilitat o cansament
-Edemes

22. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Privar-se de menjar per una por irracional al
mateix.

23. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Negació de la malaltia

24. ANORÈXIA: SIGNES D’ALARMA
Menjar com si estès a dieta

25. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Augment de l’exercici físic

26. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Portar roba molt ample o gran.

27. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Preocupació pel pes

28. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Estar dèbil, deprimida.
Experimentar vertigen, astènia, desmais, pèrdua
de coneixement i dificultats per concentrar-se.

29. ANORÈXIA:Signes d’alarma
Experimentar canvis de personalitat

30. Epidemiologia
L’anorèxia nerviosa
afecta a una de cada
100 noies de 14 a 24
anys.

31. Epidemiologia
En els últims anys
apareixen casos iniciats
abans de la pubertat.

32. Epidemiologia
Per a cada home
anorèxic hi ha 9 o
10 dones.

33. Epidemiologia
No és una malaltia
nova.
Santa Catalina de
Siena va ser el
primer cas
d’anorèxia nerviosa.

34. Epidemiologia
Només es dóna
en el món
desenvolupat
occidental

35. GRUPS DE RISC

36. ETIOLOGIA DE L’ANOREXIA
CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
• Ser una adolescent
• Tenir un historial de lleuger sobrepès.
• Característiques de personalitat.
• Traumes físics o psíquics.
• Elecció d’una carrera que concedeix gran
importància al pes

37. CARACTERÍSTIQUES FAMILIARS
• Psicopatologia dels pares.
• Casos de TCA en la familia.
• Insistència exagerada en l’aspecte i en les fites per part
dels pares
• Relació excessivament estreta amb els pares o excessiu
control de la vida de la pacient per part dels pares.

38. FACTORS SOCIO-CULTURALS
(valors estètics culturals)
• Estereotip de la primesa com a bellesa.
• Excessiva valoració del pes i la silueta.
• Insatisfacció per la pròpia imatge
• Creences particulars sobre pes, dieta, figura i
bellesa.

41. BELLESA I DIETA SÓN
INSEPARABLES

42. Model de bellesa del S.XVII

43. Model de bellesa del S.XXI

44. Model de bellesa del SXXI!!!???

45. L’ESTÈTICA ESPÀRREC

47. MODELS TALLA 0

48. UNA MODA MORTAL

49. Índice de masa corporal o Índice de
Quetelet.
Pes en kgs. /talla en metres al quadrat
• IMC 18-24.9 Normoponderat
• IMC < 18 Risc
• MC = 15 Hospitalització

52. NO TOT EL
QUE VEIEM
ÉS
VERITAT

55. 10.000 webs promouen l’anorèxia

60. CAMPANYA KELLOG’S
CONTRA L’ANORÈXIA

61. CAMPANYA DOBE PER LA BELLESA REAL

62. CAMPANYA
DOVE PER LA
BELLESA REAL

63. LLEIS CONTRA LA MODA
Sanitat proposa
perseguir la publicitat que
fomenti l’anorèxia

64. LA OMS PREN
MESURES
CONTRA
L’ANORÈXIA

66. ALS HOMES ELS AGRADEN ELS
COSSOS PRIMS?

68. Falsetats relacionades amb
l’alimentació
• Qualsevol greix en el menjar és dolent
• La rodonesa no és saludable, la primesa si
• El greix i el pes poden perdre's sense perill
• El greix de la cel·lulitis està causat per toxines
• Es pot reduir la grandària de parts específiques
del cos, concretament de malucs i cuixes
• La gent prima té més èxit en la vida
• Als homes els agraden els cossos prims

69. gida
: ele A
azza ÈXIC
ria M ANOR
Vale NTI
IMA TGE A

70. COS 10?

71. Nivells assistencials
• Nivell bàsic: Assistència primària
de salut (CAP)
• Nivell 1: Centres de salut mental
(CMA/CSMIJ)
• Nivell 2: Hospital de dia (HD/HDA)
• Nivell 3: Hospitalització total (UAP/
URPI)

72. TRACTAMENT DE L’ANOREXIA NERVIOSA
El TRACTAMENT AMBULATORI
•Presenta una anorèxia de menys de 4 mesos d'evolució
•No presenta ni vòmits ni episodis bulímics
•Tenen pares disposats a cooperar i participar en la teràpia .

73. L’HOSPITALITZACIÓ PARCIAL
•Pèrdues ponderals severes IMC inferior a 16 o la
pèrdua arriba a un 20% del pes.
•Severitat del cicle d’afartament-purga-restricció.
•Necessitat de monitoratge d’àpats
•Falta de cooperació del pacient en el tractament
ambulatori
•Conflictes familiars. Poc suport familiar. Es demana
un mínim de control en les ingestions.
•Absentisme laboral o escolar.
•Greu distorsió de l’esquema corporal

74. L'HOSPITALITZACIÓ TOTAL
•Criteris mèdics-biològics: Quan a causa de la desnutrició l'estadi
biològic de la pacient entra en la zona de risc. Sol ésser quan la
pèrdua arriba un 25% o 30%. Ingesta nul.la. Irregularitats en les
constants i els signes vitals de la pacient (hipotensió, bradicàrdia i
hipotèrmia). Alteracions de la consciència, convulsions, deshidratació,
dilatació gàstrica aguda...
•Criteris familiars: Quan la relació és molt conflictiva (angoixa,
saturació emocional de les situacions que impliquen menjar,
pertorbació de les relacions interpersonals..) i no hi ha una altra
alternativa, l'hospitalització sol ser indicada.
•Criteris psicològics individuals. A vegades hi ha la presencia de
sintom. depressiva, d'angoixa, les idees negatives, greu descontrol
d’impulsos... i representen un gran perill per la pacient, que pot tenir
idees d’autòlisi.

78. Teràpia cognitiva-conductual
• Adquirir o millorar la consciencia de malaltia
• Modificar el patró alimentari i aconseguir la normalització ponderal
• S’aconsella tractament farmacològic de les possibles complicacions
mèdiques o psicopatològiques.
• Tractar les cognicions alterades sobre pes, dieta i imatge corporal.
• Intensificar el coneixement de la pacient dels seus propis patrons
de pensament.
• Examinar la validesa de certs pensaments o creences. Substituir les
creences errònies per idees més apropiades
• Millorar l’autoestima i adquirir habilitats social i interpersonals.
• Aconseguir la rehabilitació i reinserció social.

80. Objectius d’un programa terapeùtic
• Normalitzar l’estat nutricional
• Regular els àpats i les formes de menjar
• Corregir les distorsions de la imatge corporal
• Disminuir l’ansietat davant del cos, el pes i els aliments
• Subministrar informació bàsica sobre l’AN, nutrició, fisiologia
digestiva,etc
• Normalitzar i fer adaptativa l’activitat física
• Normalitzar les relacions alterades
• Tractar els possibles trastorns associats
• Abordar terapèuticament les característiques de personalitat
problemàtica, les situacions estressants i les relacions
conflictives.

83. Evolució
• Estudis a mig termini indiquen que:
– 50% de pacients estan completament curats.
– 25% mantenen sintomatologia anorèxica però significativament
millorada: alteracions menstruals, preocupació pel pes, fan
dietes...
– 20% dels pacient es cronifiquen.
– 5% es moren.
- 20% del total d’anorèxics sol evolucionar cap a la bulímia
nerviosa.

84. Criteris de curació
• L’alta: 6 a 12 mesos amb ausència de
simptomes
– Normalització del pes
– Restablert la menstruació un mímin de tres
mesos consecutius
– Millores en l’estat d’ànim, preocupació
obsessiva pel menjar, el pes i la silueta i en
les relacions amb els altres.
El tractament dura una mitjana de 2 a 3 anys

85. BULIMIA
• És la ingesta excessiva i obsessiva
compulsiva d’aliments
• S’intenta compensar aquests excessos
amb conductes anòmales com ara vòmits,
abús de laxants, diürètics o dietes
restrictives intermitents

86. BULIMIA: Critèris diagnòstics
• Atipar-se o menjar descontroladament
• Provocar-se vòmits. Abús de laxants i diürètics.
• Menstruacions irregulars.
• Augment de l’exercici físic
• Aspecte aparentment saludable
• Canvis d’humor i depressions fàcilment
detectables.
• Factors individuals
• Sensació de no poder para de menjar
• Fer dejunis o dietes molt rigorosos

88. Signes fisiològics
• Problemes dentals
• Irritació crònica de la gola. Inflamació de les
paròtides i glàndules salivals.
• Ruptura i hemorràgia de l’esòfag, hèrnies... Els
casos més severs requereixen cirurgia.
• La deshidratació i desequilibri de electròlits
• Oscil·lacions de pes (5 o 10 kg de pes en poc
temps).

89. Factors individuals
• Excessiva preocupació per l’ordre i la
neteja de la casa.
• Perfeccionisme i autocontrol
• Evitar anar a llocs públics on hi hagi
menjar
• Dèficits d’autoestima. Necessitat de rebre
l’aprovació de l’altre gent.

90. Prevenció dels t. de la ingesta
• Una correcta informació i el coneixement de la
importància d’aquestes malalties
• Cal aprendre a valorar positivament les
característiques personals i socials diferents de
l’aparença física.
• Acceptar el propi cos
• Qüestionar-se una gran part de les normes
estètiques que imposa la societat.
• Mantenir uns bons hàbits alimentaris
• No dubtar mai en consultar al metge dietista

92. No tothom pot tenir un
cos perfecte, però si que
tothom pot estar sa