2. Apartat 1: “EL POLITEISME”
• Les religions politeistes són aquelles en les quals
els seus creients adoren a diversos déus.
“Poli”: molts. “Teos”: déu.
• Els déus solen estar jerarquitzats, és a dir, hi ha
un de més important, altres menys importants i
déus menors o semidéus.
• El politeisme és propi de les societats humanes
del Neolític, l’Edat dels Metalls i l’Edat Antiga;
avui dia encara hi ha religions politeistes.
3. Apartat 1: “EL POLITEISME”
• Quines diferències hi ha amb l’animisme?
1) Tots els déus són antropomòrfics, és a dir, són
semblants als éssers humans, ja siguin homes (déus)
o dones (deesses). Per tant, s´abandonen les creences
en fenòmens naturals (Sol, Lluna, pluja, rius) o
animals; o bé, es barregen amb figures humanes.
2) Es substitueix la figura del bruixot o xamà per la del
sacerdot. El xamà afirma tenir la capacitat de canviar
la realitat; el sacerdot només pot fer d’intermediari
entre els déus i les persones. El xamà improvisa; el
sacerdot segueix una doctrina, unes normes
prèviament establertes.
4. Apartat 1: “EL POLITEISME”
• El politeisme apareix amb la “Revolució Neolítica” fa
més de 10.000 anys. Es comencen a practicar
l’agricultura i la ramaderia, la gent es fa sedentària i
apareixen els primers pobles i les primeres ciutats.
• Amb la producció d’aliments s’estableix la propietat
privada i comencen les desigualtats socials entre rics i
pobres.
• Neixen les primeres aristocràcies: famílies que tenen la
propietat de les terres o el ramat. Aquests controlen el
poder polític (apareixen els primeres reis, anomenats
cabdills) i dirigeixen l’exèrcit.
5. Apartat 1: “EL POLITEISME”
• Aquestes aristocràcies volen tenir també el
control ideològic de la població i, per aquest
motiu, necessiten dirigir les creences religioses.
• Per tant, els sacerdots són membres de les
famílies aristocràtiques. Els sacerdots han de
guardar el celibat, és a dir, no poden casar-se ni
mantenir relacions sexuals.
• Els sacerdots politeistes fan creure a la població
que no són amos del seu destí, sinó que depenen
de la voluntat dels déus.
6. Apartat 2: “Què són els mites?”
• Un mite és una història protagonitzada per
déus, semidéus o herois (humans que fan coses
extraordinàries).
• Aquests relats es transmetien oralment i, encara que
eren històries fantàstiques, la gent les creia com certes.
• Les religions politeistes basen les seves creences en un
conjunt de mites o mitologia.
• Com que els déus són semblants als homes, els mites
conten històries de déus que fan coses de déus
(impossibles per nosaltres), però també coses
humanes: els déus
s’enamoren, maten, roben, violen, s’emborratxen, plor
en, etc.
7. Apartat 2: “Què són els mites?”
• Els mites serveixen per donar explicació a les coses.
Hi ha 7 tipus de mite:
1) Mites cosmogònics: expliquen com s’ha originat l’univers.
2) Mites teogònics: expliquen el naixement o la vida d’un déu.
3) Mites antropogènics: expliquen com hem aparegut els
éssers humans.
4) Mites etiològics: expliquen l’origen de les plantes, els
animals o les coses.
5) Mites morals: diferencien entre el bé i el mal.
6) Mites fundacionals: expliquen la fundació d’una ciutat o un
poble.
7) Mites escatològics: expliquen com serà la fi del món.
8. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
• L’origen del món, segons els antics grecs, va tenir tres fases:
1) Al principi del temps existia el Caos, el desordre més
absolut. Més tard es van formar la Terra (deessa Gea) i el
Cel (el seu fill i marit, el déu Urà). Aquests van tenir fills, els
altres déus primigenis.
2) Gea no podia tenir més fills perquè Urà els retenia al seu
ventre, així que va demanar ajut als seus fills i només el
petit, Cronos va actuar. Com? Castrant el seu pare i
convertint-se en amo del món. El seu “regnat” va suposar
l’”Edat daurada”, o època més feliç dels grecs. Això sí, Urà
(el Cel) ja no va voler mai “tocar la terra” durant les nits
i, per tant, va començar la successió dels dies i les nits, és a
dir, el temps (per això Cronos és el déu del temps).
9. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
Gea, deessa de la terra Cronos castra a Urà, el seu pare
10. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
• 3) La profecia va dir que un fill de Cronos el
derrocaria, per tant, va devorar tots els fills
que li donava la seva dona, Rea. Però Rea es
va amagar per parir a Zeus. Ja adult, Zeus va
forçar el seu pare a vomitar els seus germans.
Es va iniciar una guerra entre Zeus i els seus
germans, contra Cronos i la resta de déus
primigenis, coneguts com titans. Zeus va
guanyar i es va convertir en el déu més
important de l’Olimp.
11. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
Cronos (Saturn pels romans) devorant
a un dels seus fills, segons Goya Zeus
12. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
• Així es va crear el món, segons la mitologia escandinva (pobles
germànics del nord d’Europa):
• Abans que res, només existia un gran llac anomenat Ginnunga. El
Pare que tot ho regna, va decidir que d’aquest llac surgís cap al nord
Nifelheim (l’obscuritat i el fred), i cap al sud, Muspelheim (la llum i
el calor).
• El Pare va fer la pluja i les gotes, barrejades amb el fang, van
prendre forma humana creant el primer ésser, el gegant Ymer.
• Ymer tenia gana, doncs no havia res per menjar. Però més gotes van
crear la vaca gegant Audhumala i Ymer va beure molta llet i va
descansar.
• De la suor de la seva axil·la, van néixer el seu fill, Mimer, i la seva
filla, Bestla, tots dos gegants. De la suor dels peus van aparèixer els
monstruosos gegants del gel, entre ells el temible Hrimthusar.
14. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
• La vaca no tenia menjar i va llepar la sal de les roques fins que va
sortir de la terra el déu Bure. Bure es va casar amb Bestla i van tenir
un fill, Odín, que va convertir-se en el cap de tots els déus. Odín
serà el déu de la saviesa, la guerra i la mort.
• Ymer va sentir enveja d’Odín i es va declarar una guerra entre déus i
gegants, guanyant els déus. Mort Ymer, de la seva carn es va fer la
terra (Midgard), del cervell van sorgir els núvols, de la sang els
rius, dels seus ossos i les dents les pedres i de les celles la frontera
que separa els homes dels déus.
• Sota el cadàver van créixer dos arbres: un freixe i un om; de la seva
fusta van crear Odín i els seus germans el primer home, Ask, i la
primera dona, Embla. D’aquesta parella hem sortit tota la
humanitat.
15. Apartat 3: “Els mites cosmogònics”
Odín o Wotan, déu principal de
la mitologia escandinava Creació humana: Embla i Ask
16. Apartat 4: “Els mites teogònics”
• La deessa grega Atenea era un dels dotze déus de
l’Olimp. Era la filla favorita de Zeus i va ser
sempre verge. Deessa de la guerra i la saviesa.
• Zeus va tenir relacions amb la seva primera
esposa, Metis. Metis era una “oceànide”, una
nimfa de l’aigua.
• Després de tenir relacions, Zeus va tapar el ventre
de Metis per impedir que tingués fills més
poderosos que ell. (Gea i Urà havien advertit a
Zeus d’aquesta possibilitat).
17. Apartat 4: “Els mites teogònics”
• Però va néixer Atenea del cap de Zeus, ajudat
per Hefest que li va obrir el cap amb la seva
destral. Hefest era el déu de la forja (el déu
romà Vulcà).
• Atenea va néixer ja adulta, armada i fent un
crit de guerra.
19. Apartat 5: “Els mites antropogènics”
• Segons la mitologia dels antics egipcis, al principi
de tot existia el Nun. El Nun era un gran oceà
obscur i sense límits.
• Del Nun sorgeix, de cop i volta, el Demiurg.
Demiurg només pensa, té idees perfectes i
comença a parlar amb el Nun per despertar-lo.
• Quan Demiurg es mou, comença la creació
enviant les aigües del riu Nil procedents del Nun.
20. Apartat 5: “Els mites antropogènics”
• Del Nil va sorgir un déu de l’aigua, Jnum, amb cos
d´home i cap d’ovella. Va posar l’ou
primordial, d’on va aparèixer la llum solar i l’inici
dels temps. Era el guardià de les aigües del Duat
(Inframón).
• Jnum tenia un torn de terrisser, i amb aquest
esculpia als humans. Fart de fer-lo girar, el va
trencar. Va col·locar un tros de la roda a cada
dona; des de llavors, els humans poden
reproduir-se per sí mateixos.
22. Apartat 6: “Els mites etiològics”
• Els mites etiològics expliquen el naixement dels
animals, de les coses o de les plantes. Com a
exemple, n’hem a estudiar el mite grec d’Apol·lo
i Dafne, que ens mostra com va néixer el llorer.
• Apol·lo era el déu grec de la llum i el Sol, la
veritat i la profecia. Fill de Zeus i germà bessó
d’Artemisa, la deessa de la caça.
• Un dia, va voler competir amb Eros, el déu de
l’amor, per veure qui tenia més punteria llençant
fletxes amb un arc.
24. Apartat 6: “Els mites etiològics”
• Eros es va molestar per l’arrogància d’Apol·lo i li
va tirar una fletxa d’or que a qui ferís, causava un
enamorament immediat de la primera persona
amb qui es trobés.
• I aquesta va ser Dafne que, abans, havia sigut
ferida amb una fletxa de plom enviada per Eros.
Aquesta fletxa tenia el poder de causar el rebuig
a qualsevol enamorat.
• Dafne era una nimfa dels arbres i sacerdotissa de
Gea.
25. Apartat 6: “Els mites etiològics”
• Apol·lo, enamorat, va perseguir a Dafne, que el
rebutjava. Cansada de córrer, Dafne va demanar
ajut al seu pare, el riu Peneu.
• Peneu va convertir a Dafne, la seva filla, en llorer.
Els peus van ser les arrels, la pell l’escorça i els
cabells les fulles de llorer.
• Apol·lo es va abraçar a l’arbre de llorer plorant
desconsolat. Després va dir: “Com que no pots ser
la meva dona, seràs el meu arbre preferit i les
teves fulles coronaran el cap dels victoriosos”.
27. Apartat 7: “Els mites morals”
• Un exemple de mite moral, és a dir, el que ens ensenya
allò que està bé o malament, és el mite grec de la caixa
de Pandora.
• El tità Prometeu va robar el foc als déus i li va donar als
homes. Zeus li va castigar pel seu acte: el va encadenar
al mont Caucas i, cada dia, un àguila li rossegava el
fetge. Prometeu va aconseguir escapar.
• Pandora va ser la primera dona. Zeus va ordenar a
Hefest (déu del foc i de la forja) que la fes. Atenea li va
donar el coneixement de les feines de la llar, Afrodita
la bellesa i Hermes (déu dels viatgers) la curiositat.
29. Apartat 7: “Els mites morals”
• Zeus també va fer una caixa on estaven guardats
tots els mals del món i li va regalar a Prometeu.
• Prometeu era molt llest i no se’n refiava de Zeus,
així que va donar-li la caixa al seu germà
Epimeteu, que s’havia casat amb Pandora.
• Com que Pandora era molt curiosa, va obrir la
caixa i tots els mals es van escampar, provocant,
fins i tot, la mort de la pròpia Pandora.
31. Apartat 8: “Els mites fundacionals”
• Un exemple de mite fundacional, el que explica
l’origen fantàstic d’una ciutat o una nació, és el
mite romà de la fundació de Roma.
• A la regió italiana de Lazio hi havia una ciutat
anomenada Alba Longa. El seu rei, Numitor va
ser destronat pel seu germà Amuli. Numitor va
fer matar tots els fills del seu germà i va convertir
a la seva neboda Rea Silvia (única filla de
Numitor) en sacerdotisa.
32. Apartat 8: “Els mites fundacionals”
• El déu Mart, indignat amb Amuli, va deixar
embarassada a Rea Silvia, que va tenir bessons:
Ròmul i Rem.
• Amuli, enfurismat, va fer que els dos nadons
fossin llençats al riu Tíber. La cesta que portava
als bessons va quedar varada a la riba i una lloba
va trobar els nadons.
• En cop de menjar-se’ls, els va amamantar.
• Temps després, un matrimoni de pastors va
trobar els nens i els van adoptar.
34. Apartat 8: “Els mites fundacionals”
• Junts van atacar al rei Amuli, el van destronar i
van retornar el tro a Numitor que, agraït, els va
donar moltes terres.
• En aquestes terres van decidir fundar una ciutat,
just al lloc on els va trobar la lloba: Roma.
• Ròmul va decidir convertir-se en rei de Roma i va
jurar matar a qualsevol que entrés sense permís.
El seu germà Rem ho va fer i Ròmul el va matar.
• Ròmul, per tant, va ser el primer dels set reis que
va tenir Roma a la seva història.
36. Apartat 9: “Els mites escatològics”
• Un mite escatològic és aquells que narra com s’acabarà
el món.
• A la mitologia escandinava (pobles germànics del nord
d’Europa) el “Ragnarök” és la batalla de la fi del món.
Ningú no podrà escapar, ni humans ni déus. El món
desapareixerà, per tornar a començar de nou.
• Aquesta batalla enfrontarà als déus Aesir, dirigits per
Odín, juntament amb els esperits de tots els homes
morts en combat, contra Loki, déu del gel, el llop
Fenrir, el monstre marí Jörmungand, els gegants de gel
i els “morts indignes” de la deessa dels inferns Hel.
38. Apartat 9: “Els mites escatològics”
• Després de sagnants combats, només
sobreviuran cinc déus, els fills d’Odín i els fills
de Thor, déu del tro i el martell.
• També sobreviuran dos humans, els germans
Lif i Lifthaisir, amagats durant la batalla en el
mític arbre Yggdrasil.
• Aquests tornaran al món i el reconstruiran.
40. Elements per construir un mite
antropogènic
• Temps
• Espai
• Déus i deesses existents
• Necessitat de crear als humans
• Acte de creació
• Problemes que comporta
• Resolució
