Àlex Iglesias i Marc Guiu

1. COSMOGONIES DE LA GRÈCIA ARCAICA

2. INTRODUCCIÓ Fa molts anys, en l’antiga grècia els homes ja començaven a buscar maneres d’explicar l’inici de totes les coses. Les primeres explicacions que es van redactar van ser explicacions mitològiques, que no seguien ningun raonament científic, sino que recorrien a l’ús de forces sobrenaturals per explicar-ho tot. En aquest treball recollim les quatre cosmogonies que van destacar més en aquell temps, les quals van servir de base per a molts filòsofs posteriors.

3. COSMOGONIA OLÍMPICA Aquesta és la versió més popular de totes, era la que es contava amb més freqüència: Gea (la Terra) neix del Caos i dóna a llum a Urà (el Cel). Estava dormida, i quan va despertar, amb la seva sola mirada crea tota la vegetació i els animals. Unida a Urà, dóna a llum els seus primers fills, els Hecatonkeires, gegants amb cent braços:els seus noms eren Briareo, Giges i Vedat. Després dóna també a llum als CíclopsBrontes, Esteropes i Arges. Finalment dóna a llum als Titans: Oceà, Coceo, Criatura, Hiperión, Japeto, Teia, Reva, Temis, Mnenosine, Febe, Tetis i Cronos. Urà, erigit el sobirà de l'Univers, temia que algun dels fills que Gea li donava usurpés el seu tro, per evitar-ho, els tancava només néixer en els pits de la mare. Motivat per la seva mare, Cronosenderrocà a Urà amb una falç que ella mateixa li donà: va esperar la visita d'Urà a Gea i, a la seva arribada, li va segar els genitals. Llançats al mar i bressolats per les ones, van produir una immensa escuma blanca de la qual va néixer Afrodita. Cronos es va casar amb Reva i va engendrar als déus: Hestia, Démeter, Hera, Hades, Posidó i Zeus. Més endavant Cronosdevorà a tots els seus fills, doncs un oracle que Urà li va donar li va dir que un dels seus fills el destronaria. Reva va salvar a Zeus de ser destronat i quan aquest creix, va tornar a la vida als seus germans i van derrotar a Cronos i els Titans.

4. Cronos devorant al seufill – Francisco Goya

5. COSMOGONIA ÒRFICA Aquesta cosmogonia està narrada des del punt de vista dels Orfeistes (religió misteriosa basada en doctrines relacionades amb Orfeo i Dióniso): Els déus, homes i altres éssers vivents provenen de l'immens mar i de Tetis, que és la Mare universal. La Nit va ser estimada pel Vent i de la seva unió va produir un ou de plata en la Foscor. D'aquest ou neix Eros, el principi d'acció al món. Eros tènia els dos sexes, quatre caps i ales d'or. Es mostrava com a serp bramadora, com a feroç lleó i ós, i encara com a cérvol. La Nit s'enamora d'ell i s'uneixen en una caverna. Tres fills procrean: La Nit "menor" ?, l'Ordre i la Justícia. En l'entrada de la cova aquesta asseguda Reva, que no deixa de tañir mai un tambor. Fanes (l'amor en aquesta cosmogonia) va crear la terra i el cel, i tot el que existeix. Li va donar tot a la Nit, que va governar fins que li va cedir el seu lloc a Urà.

6. COSMOGONIA FILOSÒFICA Aquesta cosmogonia era contada des d’un punt de vista filosòfic, ja que va ser creada per filòsofs grecs de l’època. La primera realitat és la Foscor. D'ella va sorgir el Caos. La Foscor unida al Caos dóna a llum a la Nit, al Dia, a l'Aire i l’Erebo (inframón). La Nit i l’Erebo s'uneixen i procreen l'Ombra, la Vellesa, la Mort, la Continència (virtut de refrenar les passions humanes), el Somni, la Discòrdia, la Ira, l'Alegria, les tres Moiras i les tres Hespérides.De la unió de l'Aire i el Dia neixen la Terra, el Cel i el Mar.De la unió de la Terra i l'Aire neixen el Terror, l'Amargor, la Tristesa i tots els mals sentiments que molesten a l'home. També d'ells procedeixen les Erinias (Fúries) i el Tàrtar.De la Terra i el Tàrtar neixen els gegants i Tifó.El mar, unit amb els rius procreen a totes les Nereides.

7. El Tàrtar: L’infernmitològic

8. COSMOGONIA PELÀSGICA Va néixer Eurinome del Caos i estava nua totalment. Va voler recolzar el seu peu, però no havia on recolzar-lo. Amb gran esforç, va separar el cel del mar i es va posar a ballar entre tots dos. Ballava en direcció al sud empesa pel vent. En iniciar la seva obra creadora, va veure a venir al vent del Nord, al que va agafar i va retorçar molt bé. Quan es va donar compte, el vent es va transformar en una serp, anomenada Ofión. Ella va seguir ballant, i Ofión es va enroscar tan fort a ella, que es va enfervorir i va posseir a Eurinome. Eurinome va seguir la seva obra creadora. Transformada en coloma, va anar per les ones del mar i va trobar un ou, que era el món sencer. Ofión es va enroscar set vegades sobre l’ou i el va partir en dos: d'un cantó, van sortir el sol, la lluna i els estels; de l'altre, la terra, les plantes, els ocells, els peixos i la resta d’animals que habiten la Terra. Eurinome i Ofión van anar viure al Olímpo. Després, Ofión es va adonar que havia creat el món ell sol, molestant a Eurinome. Ella, enutjada, li va aixafar el cap amb el seu taló, li va treure les dents i va tirar el seu cadàver a l'abisme de la negror. Eurinome va seguir en la seva obra creadora ella sola. Va crear als seus propis déus i/o semidéus. Va crear als Titans. Per fi, després d'acabar, Eurinome crea al primer home: Pelásgo, que surt del sòl d'Arcàdia, i darrere d'ell van molts homes. Pelásgo els ensenya a fer cabanyes i crear armes, els instrueix en l'agricultura (sobretot, del cultiu de blat) i per elaborar el seu vestit.