1. INTRODUCCIÓ<br />A vegades utilitzem expressions sense parar-nos a pensar en la seva procedència: per exemple “estàs fet un hèrcules”, o “ estava fet una fúria” o “semblava una venus”, o “ és un bon amfitrió”...o noms de places significatives com La Cibeles o Neptuni a Madrid... o per que per mesurar el temps diem cronòmetre, estem recorrin a la mitologia clàssica que ens ha deixat la cultura grecollatina.<br />També si mirem al cel i tractem de endevinar els astres, els estels i els planetes, ens vindran a la ment els noms de molts deus i deesses, de l’antiguitat, protagonistes d’històries dramàtiques i a vegades tràgiques. Urà, Saturn, Selene...<br />Són divinitats que tenen atributs de la Naturalesa, com el llamp o el vent, o que dominen el mar o que porten la llum del dia. Però que a la vegada tenen sentiments humans com l’amor, la gelosia, la ira... enganyen, es deixen portar per les passions, lluiten entre ells...<br />La ciència també ha utilitzat la mitologia, per exemple el conflicte d’Edipo (príncep Tebà que va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare) en la psicologia per exemple...<br />També a la literatura com l’obra de James Joyce “Ulisses” novel·la que descriu les aventures d’un dia qualsevol d’un home normal i corren...<br />Per tan la mitologia clàssica esta present d’alguna manera al món actual. Per això penso que és atractiu saber d’on venen tots aquests personatges mitològics i quins significació van tenir. Per això he pensat en aquesta optativa que lliga la mitologia i com s’ha representat al llarg de la nostre història...No veurem totes les divinitats, ni tots el herois, però si aquells que van ser més significatius o que per nosaltres poden tenir més significat...<br />QUÈ ÉS UN MITE?<br />Buscar al diccionari la paraula mite. <br />Un mito (del griego μῦθος, mythos, «cuento») es un relato tradicional de acontecimientos prodigiosos, protagonizados por seres sobrenaturales o extraordinarios, tales como dioses, semidioses, héroes o monstruos.<br />El término mythos (μῦθος), en griego clásico significa aproximadamente ‘el discurso’, ‘palabras con actos’ (Esquilo: «ἔργῳ κοὐκέτι μύθῳ», ‘de la palabra al acto’)[1] y, por extensión, un ‘acto de habla ritualizado’, como el de un jefe en una asamblea, o el de un poeta o sacerdote[2] o un relato (Esquilo: «Ἀκούσει μῦθον ἐν βραχεῖ λόγῳ», ‘la historia completa que oirás en un breve lapso de tiempo’).[3]<br />Los mitos forman parte del sistema religioso de una cultura, la cual los considera historias verdaderas. Su función es otorgar un respaldo narrativo a las creencias fundamentales de la comunidad. Diversos mitos de una cultura pueden integrarse en una mitología que sustenta la cosmovisión de un pueblo.<br />Según Mircea Eliade, el mito es una historia sagrada que narra un acontecimiento sucedido durante un tiempo primigenio, en el que el mundo no tenía aún su forma actual. Los acontecimientos de la naturaleza que se repiten periódicamente se explican como consecuencia de los sucesos narrados en el mito (por ejemplo, en la mitología griega el ciclo de las estaciones se explica a partir del rapto de Perséfone).<br />Según la visión de Lévi-Strauss, uno de los estudiosos más influyentes del mito, a todo mito lo caracterizan tres atributos:<br />trata de una pregunta existencial, referente a la creación de la Tierra, la muerte, el nacimiento y similares.<br />está constituido por contrarios irreconciliables: creación contra destrucción, vida frente a muerte, dioses contra hombres.<br />proporciona la reconciliación de esos polos a fin de conjurar nuestra angustia.<br />Como los demás géneros tradicionales, el mito es en origen un relato oral, cuyos detalles varían en el curso de su trasmisión, dando lugar a diferentes versiones. En las sociedades que conocen la escritura, el mito ha sido objeto de reelaboración literaria, ampliando así su arco de versiones y variantes.<br />Desde que en la Antigüedad grecolatina las explicaciones filosóficas y científicas entraron en competencia con las míticas, la palabra mito se cargó en ciertos contextos de un valor peyorativo, llegando a utilizarse de forma laxa como sinónimo de patraña, creencia extendida pero falsa: p.ej., la sociedad sin clases es un mito comunista, o la mano invisible del mercado es un mito liberal. También es común el uso un tanto laxo de mito y mítico (o leyenda y legendario) para referirse a personajes históricos o contemporáneos (o incluso a productos comerciales) cargados de prestigio y glamour: Charlot es un mito del cine mudo; los Beatles son un grupo mítico.<br />PERQUÈ SURGEIX UN MITE?<br />Quan l’home comença a desenvolupar un seguit de facultats superiors que el diferencien de la resta d’animals (pensament, el riure, el foc...) a part de buscar aliment, abric i el foc... te la necessitat de comprendre el món que l’envolta, que determina la nit i el dia, que fa créixer les plantes, qui determina que hi ha les estacions de l’any, qui mou les aigües del mar...i saber quin és el seu paper en aquest món. <br />Dins d’aquest procés d’aprenentatge de l’home va anar representant a la seva ment i a la seva manera tot allò que veia i d’aquesta manera va anar creant el seu pensament.<br />Aquest veritable naixement intel·lectual de l’Home va tenir diferents etapes entre les que els mites ocupaven un lloc important, al costat de la màgia i el ritual, totes elles de marcat component religiós. (L’Home no entén la mort).<br />Per aquesta raó l’Home busca l’origen del món i el seu origen dins d’un món religiós que ell mateix crea.<br />(Històries i llegendes que s’explicaven a la vora del foc i que es transmetien de pares a fills per tradició oral) (A l’Home sempre li ha encantat que li expliquessin histories, penseu en els culebrons de la TV).<br />L’home primitiu, desconeix les causes del fenòmens de la Naturalesa, imaginava unes forces que els provocaven i els controlaven. El llamp i el tro eren considerats com la manifestació de la còlera d’un deu que cal aplacar. D’aquí a fer-ho extensiu a la resta de fenòmens naturals sols hi ha un pas. D’aquesta manera van anar atribuint als deus fets i formes de vida semblants a les dels homes. Aquesta concepció familiar de les divinitats porta a la societat a considerar que els reis eren fills o descendents dels deus.<br />ORIGEN DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA<br /> De les antigues civilitzacions que van desenvolupar una mitologia, la que més va influir en el món Occidental, va ser la grega. Això es va anar produint poc a poc a través dels canvis històrics i socials del poble grec.<br />Si haguéssim de buscar els origen de la mitologia grega hauríem de buscar a l’illa de Creta.<br />La civilització cretenca o minoica es va desenvolupar des de el 3.000 al 1.700 a. de J. C.<br />Els cretencs van ser hàbils mariners i comerciants. Van tenir un alfabet propi que no ha estat desxifrat. Van comerciar sobretot amb Egipte i el pobles costaners. Coneixien l’agricultura, treballaven admirablement els metalls i fabricaven recipients de terra cuita els que decoraven amb boniques pintures. Els reis de Creta s’anomenaven “minos” , com els d’Egipte faraons. Per això aquest període també es coneix com minoic. Es consideraven descendents dels deus i tenien com ensenyes el ceptre, la flor de lis i la destral.<br />La principal divinitat era una Deessa o Mare, símbol de la terra i de la fertilitat. Estava associat al culte del brau. Aquest es celebrava en llocs alts, en recintes sagrats, en cavernes i en les capelles dels palaus. Les grans festes donaven lloc a jocs esportius i a curses de braus on els atletes realitzaven acrobàcies saltant per sobre de l’animal.<br />L’art cretenc va arribar al seu màxim esplendor cap el 2.000 a de J. C. Els palaus Cnosos i de Faistos, amb els seus sòcols de pedra o alabastre i les seves pintures murals, els seus grans patis, les seves escales monumentals , sitges, magatzems... posen de manifest el gran avenç en l’art de la construcció pocs cops igualat per els pobles del l’Antiguitat.<br />http://www.google.es/imgres?imgurl=http://farm3.static.flickr.com/2229/2278495800_cd4963b739.jpg&imgrefurl=http://sites.google.com/site/departamentodegriego/historia-de-grecia/historia-de-grecia-1&usg=__fGilsFa9ePuOxl_8QePFoauOV-A=&h=322&w=500&sz=173&hl=ca&start=70&sig2=19hT-m2yHbrJqcM0kHndLQ&itbs=1&tbnid=VWJJzusNt6FBAM:&tbnh=84&tbnw=130&prev=/images%3Fq%3Dminoico%26start%3D63%26hl%3Dca%26sa%3DN%26gbv%3D2%26ndsp%3D21%26tbs%3Disch:1&ei=XcbOS9C1DaagOLGIoJ8P<br />
![INTRODUCCIÓ<br />A vegades utilitzem expressions sense parar-nos a pensar en la seva procedència: per exemple “estàs fet un hèrcules”, o “ estava fet una fúria” o “semblava una venus”, o “ és un bon amfitrió”...o noms de places significatives com La Cibeles o Neptuni a Madrid... o per que per mesurar el temps diem cronòmetre, estem recorrin a la mitologia clàssica que ens ha deixat la cultura grecollatina.<br />També si mirem al cel i tractem de endevinar els astres, els estels i els planetes, ens vindran a la ment els noms de molts deus i deesses, de l’antiguitat, protagonistes d’històries dramàtiques i a vegades tràgiques. Urà, Saturn, Selene...<br />Són divinitats que tenen atributs de la Naturalesa, com el llamp o el vent, o que dominen el mar o que porten la llum del dia. Però que a la vegada tenen sentiments humans com l’amor, la gelosia, la ira... enganyen, es deixen portar per les passions, lluiten entre ells...<br />La ciència també ha utilitzat la mitologia, per exemple el conflicte d’Edipo (príncep Tebà que va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare) en la psicologia per exemple...<br />També a la literatura com l’obra de James Joyce “Ulisses” novel·la que descriu les aventures d’un dia qualsevol d’un home normal i corren...<br />Per tan la mitologia clàssica esta present d’alguna manera al món actual. Per això penso que és atractiu saber d’on venen tots aquests personatges mitològics i quins significació van tenir. Per això he pensat en aquesta optativa que lliga la mitologia i com s’ha representat al llarg de la nostre història...No veurem totes les divinitats, ni tots el herois, però si aquells que van ser més significatius o que per nosaltres poden tenir més significat...<br />QUÈ ÉS UN MITE?<br />Buscar al diccionari la paraula mite. <br />Un mito (del griego μῦθος, mythos, «cuento») es un relato tradicional de acontecimientos prodigiosos, protagonizados por seres sobrenaturales o extraordinarios, tales como dioses, semidioses, héroes o monstruos.<br />El término mythos (μῦθος), en griego clásico significa aproximadamente ‘el discurso’, ‘palabras con actos’ (Esquilo: «ἔργῳ κοὐκέτι μύθῳ», ‘de la palabra al acto’)[1] y, por extensión, un ‘acto de habla ritualizado’, como el de un jefe en una asamblea, o el de un poeta o sacerdote[2] o un relato (Esquilo: «Ἀκούσει μῦθον ἐν βραχεῖ λόγῳ», ‘la historia completa que oirás en un breve lapso de tiempo’).[3]<br />Los mitos forman parte del sistema religioso de una cultura, la cual los considera historias verdaderas. Su función es otorgar un respaldo narrativo a las creencias fundamentales de la comunidad. Diversos mitos de una cultura pueden integrarse en una mitología que sustenta la cosmovisión de un pueblo.<br />Según Mircea Eliade, el mito es una historia sagrada que narra un acontecimiento sucedido durante un tiempo primigenio, en el que el mundo no tenía aún su forma actual. Los acontecimientos de la naturaleza que se repiten periódicamente se explican como consecuencia de los sucesos narrados en el mito (por ejemplo, en la mitología griega el ciclo de las estaciones se explica a partir del rapto de Perséfone).<br />Según la visión de Lévi-Strauss, uno de los estudiosos más influyentes del mito, a todo mito lo caracterizan tres atributos:<br />trata de una pregunta existencial, referente a la creación de la Tierra, la muerte, el nacimiento y similares.<br />está constituido por contrarios irreconciliables: creación contra destrucción, vida frente a muerte, dioses contra hombres.<br />proporciona la reconciliación de esos polos a fin de conjurar nuestra angustia.<br />Como los demás géneros tradicionales, el mito es en origen un relato oral, cuyos detalles varían en el curso de su trasmisión, dando lugar a diferentes versiones. En las sociedades que conocen la escritura, el mito ha sido objeto de reelaboración literaria, ampliando así su arco de versiones y variantes.<br />Desde que en la Antigüedad grecolatina las explicaciones filosóficas y científicas entraron en competencia con las míticas, la palabra mito se cargó en ciertos contextos de un valor peyorativo, llegando a utilizarse de forma laxa como sinónimo de patraña, creencia extendida pero falsa: p.ej., la sociedad sin clases es un mito comunista, o la mano invisible del mercado es un mito liberal. También es común el uso un tanto laxo de mito y mítico (o leyenda y legendario) para referirse a personajes históricos o contemporáneos (o incluso a productos comerciales) cargados de prestigio y glamour: Charlot es un mito del cine mudo; los Beatles son un grupo mítico.<br />PERQUÈ SURGEIX UN MITE?<br />Quan l’home comença a desenvolupar un seguit de facultats superiors que el diferencien de la resta d’animals (pensament, el riure, el foc...) a part de buscar aliment, abric i el foc... te la necessitat de comprendre el món que l’envolta, que determina la nit i el dia, que fa créixer les plantes, qui determina que hi ha les estacions de l’any, qui mou les aigües del mar...i saber quin és el seu paper en aquest món. <br />Dins d’aquest procés d’aprenentatge de l’home va anar representant a la seva ment i a la seva manera tot allò que veia i d’aquesta manera va anar creant el seu pensament.<br />Aquest veritable naixement intel·lectual de l’Home va tenir diferents etapes entre les que els mites ocupaven un lloc important, al costat de la màgia i el ritual, totes elles de marcat component religiós. (L’Home no entén la mort).<br />Per aquesta raó l’Home busca l’origen del món i el seu origen dins d’un món religiós que ell mateix crea.<br />(Històries i llegendes que s’explicaven a la vora del foc i que es transmetien de pares a fills per tradició oral) (A l’Home sempre li ha encantat que li expliquessin histories, penseu en els culebrons de la TV).<br />L’home primitiu, desconeix les causes del fenòmens de la Naturalesa, imaginava unes forces que els provocaven i els controlaven. El llamp i el tro eren considerats com la manifestació de la còlera d’un deu que cal aplacar. D’aquí a fer-ho extensiu a la resta de fenòmens naturals sols hi ha un pas. D’aquesta manera van anar atribuint als deus fets i formes de vida semblants a les dels homes. Aquesta concepció familiar de les divinitats porta a la societat a considerar que els reis eren fills o descendents dels deus.<br />ORIGEN DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA<br /> De les antigues civilitzacions que van desenvolupar una mitologia, la que més va influir en el món Occidental, va ser la grega. Això es va anar produint poc a poc a través dels canvis històrics i socials del poble grec.<br />Si haguéssim de buscar els origen de la mitologia grega hauríem de buscar a l’illa de Creta.<br />La civilització cretenca o minoica es va desenvolupar des de el 3.000 al 1.700 a. de J. C.<br />Els cretencs van ser hàbils mariners i comerciants. Van tenir un alfabet propi que no ha estat desxifrat. Van comerciar sobretot amb Egipte i el pobles costaners. Coneixien l’agricultura, treballaven admirablement els metalls i fabricaven recipients de terra cuita els que decoraven amb boniques pintures. Els reis de Creta s’anomenaven “minos” , com els d’Egipte faraons. Per això aquest període també es coneix com minoic. Es consideraven descendents dels deus i tenien com ensenyes el ceptre, la flor de lis i la destral.<br />La principal divinitat era una Deessa o Mare, símbol de la terra i de la fertilitat. Estava associat al culte del brau. Aquest es celebrava en llocs alts, en recintes sagrats, en cavernes i en les capelles dels palaus. Les grans festes donaven lloc a jocs esportius i a curses de braus on els atletes realitzaven acrobàcies saltant per sobre de l’animal.<br />L’art cretenc va arribar al seu màxim esplendor cap el 2.000 a de J. C. Els palaus Cnosos i de Faistos, amb els seus sòcols de pedra o alabastre i les seves pintures murals, els seus grans patis, les seves escales monumentals , sitges, magatzems... posen de manifest el gran avenç en l’art de la construcció pocs cops igualat per els pobles del l’Antiguitat.<br />http://www.google.es/imgres?imgurl=http://farm3.static.flickr.com/2229/2278495800_cd4963b739.jpg&imgrefurl=http://sites.google.com/site/departamentodegriego/historia-de-grecia/historia-de-grecia-1&usg=__fGilsFa9ePuOxl_8QePFoauOV-A=&h=322&w=500&sz=173&hl=ca&start=70&sig2=19hT-m2yHbrJqcM0kHndLQ&itbs=1&tbnid=VWJJzusNt6FBAM:&tbnh=84&tbnw=130&prev=/images%3Fq%3Dminoico%26start%3D63%26hl%3Dca%26sa%3DN%26gbv%3D2%26ndsp%3D21%26tbs%3Disch:1&ei=XcbOS9C1DaagOLGIoJ8P<br />](https://image.slidesharecdn.com/mitologia1-100618064553-phpapp01/85/mitologia-1-1-320.jpg)
