Power Point del Judaisme en Català

1. Grup: Marina, Mariona, Maria i Cèlia

2. ÍNDEX
Origen
Déu i creences
Normes ètiques
Temples
Festes sagrades
Llibres
Litúrgia oculta
http://www.youtube.com/watch?v=m_DH5EUX_oY

3. ORIGEN
 El judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les
tres religions monoteistes majoritàries i una de les tradicions
religioses més antigues que encara es practiquen.
 La religió jueva té el seu origen fa més de 4000 anys a l'Orient Mitjà .
 El judaisme s’inicia amb l’història d’Abraham. Fins que no es va crear
l'estat d’Israel, després de la Segona Guerra Mundial no hi havia cap
estat on el judaisme fos la religió oficial.
 El símbol representa les dotze tribus del poble jueu. Tots elles
tanquen un espai, el cual representa la manera com acampaven els
Fills d'Israel al desert.
 Vídeo del Judaisme

4. DÉUS I CREENCES
DÉU CREENCES
 El déu del judaisme és Jahvè,
que significa “Déu” en català. La més important és que creuen
 Jahvè és un Déu únic, en un sol Déu creador de tot el que
personal, creador, existeix.
governador i salvador de
l'univers segons els jueus. Ell és un incorpori (sense un cos), i
 No obstant això, al mateix només Ell ha de ser adorat com el
temps, és un déu proper a governant absolut de l'univers.
l’home. Es comunica, es
revela progressiva- ment a
l'home, a través de la paraula Els primers cinc llibres de la Bíblia
(oral, mitjançant els profetes, i hebrea van ser revelats per Déu a
escrita, recollida en la Bíblia Moisès. Aquests no seran canviats
hebrea).
o discutits en el futur.
 Jahvè estableix una aliança
amb el seu poble que és
comparada amb el matrimoni. Déu s'ha comunicat amb el poble
És a dir, l’amor, la fidelitat i el jueu a través de profetes i controla
perdó són els principals. les activitats dels jueus.

5. NORMES ÈTIQUES
 1) La persona es fa creient quan es circuncida:
 -Diu en públic el Shema i es submergeix a les aigües (davant d' almenys 3
testimonis).
 2) La veritat és la veritat sense donar-li importància si la diu un jueu o no.
 3) En totes les coses, el creient a d’intentar de trobar l’equilibri, és a dir, de que les
coses no es descol·loquin del seu lloc.
 4) Els que tenen por d’anar a l’infern segueixen pas a pas els rituals. La finalitat dels
rituals, és fer-se més espiritual.
 5)Un creient verdader es humil, tracta respectuosament a la gent, es generós i
estudia dia i nit la Torah (els cinc llibres de Moisès).
 6)Encara que la veritat sigui la veritat, el que fem amb ella, és més important que
tindre-la.
 7)Si es fa el mal, rebràs de volta la mateixa quantitat que has sembrat i si fas el bé,
rebràs la mateixa quantitat multiplicada per cent.

6. TEMPLES I LLOCS SAGRATS
 Mur Occidental ( Lamentacions)
 Són les restes dels murs de l'antic temple de Salomó, a Jerusalem,
on es reuneixen els jueus els divendres per plorar la destrucció de
Jerusalem, segons un costum del segle I. Les actuals dimensions
del mur són de 160 m de longitud i 18 m d'alçada des del terra; uns
20 m soterranis.
 Esplanada de les Mesquites o el Mont del Temple
 És el lloc més sagrat del Judaisme perquè en el Mont Moria se situa
la història bíblica del sacrifici d'Isaac.
 El Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites és un lloc sagrat
situat a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territoris disputats
per Israel i l'Autoritat Nacional Palestina.
 Les sinagogues
 Una sinagoga, és el lloc de culte, d'estudi i oració pels jueus.
 L’oració sagrada la fan al matí, la tarda i la nit serveix per
reflexionar.

7. FESTES SAGRADES
 El sabbat (dissabte) és el descans setmanal que comença la nit del
divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu,
i es commemora el descans de Déu per a contemplar la creació.
 Durant el sabbat no es pot realitzar cap feina. Les diverses
definicions de què constitueix una "feina" (melakhà) varien de
denominació en denominació. L'observança és una decisió personal,
i cada persona té dret de decidir què és per a ella "fer feina" i com
pot honorar millor el dia de repòs.
 El sabbat és considerat la celebració més important del judaisme.
 Altres celebracions són la festa de les cabanes o Sukkot, la
Pentecosta o Xavuot, el Cap d'Any o Roix ha-Xanà, el dia del
Penediment o Yom Kippur i la Pasqua o Pésah.

8. LLIBRES
TANAK
És el nom que rep la Bíblia Hebrea. Pren la primera lletra de cada una de les
tres parts en què està dividida.
a)NEViïN: Els profetes expliquen els ideals ètics i religiosos d'Israel.
b)TORÀ: És el llibre sagrat dels jueus .Comprèn els cinc primers llibres de l
l'Antic Testament:
Gènesi: LLibre que relata la creació del món fins a l'estada dels israelites a
Egipte
Èxode: Relata l'esclavitud dels israelites a Egipte i la seva sortida guiada
per Moisés
Levític: Llibre és un codi de conducta en el que les relacions familiars,….
Nombres: Relata els esdeveniments que succeïren en el desert fins
l'arribada de les dotze tribus d' Israel a la terra de Canaan.
Deuteronomi: Acaba amb la mort de Moisés i és considerat com el seu
testament.
c)KETUVIM: Són llibres de saviesa,salms, relats i poemes.

9. LITÚRGIA OCULTA
 El culte jueu se celebra al Temple o Sinagoga, que serveix així mateix de lloc
de reunió i trobada comunitària, per resr en públic requereix d'un mínim de deu
homes.
La sinagoga substitueix en tal funció al Temple de Jerusalem, destruït l'any 70 i
lloc únic d'oració i peregrinació fins a la seva desaparició física.
De la mateixa manera, els sacrificis rituals que allí s'efectuaven van ser
reemplaçats per sengles pregàries, que el jueu piadós eleva tres vegades al
dia: a l'alba, a la tarda, i al vespre. En dies festius s'agrega una quarta a mig
matí, i només en Yom Kipur es tanca la celebració amb una cinquena pregària.
 La litúrgia ocupa un lloc important en la religió jueva. Sense pretendre que un
conjunt de ritus, per perfectes que semblin, puguin substituir als deures del cor,
el jueu elabora pacientment en la seva llarga història una litúrgia pensada en
els seus més mínims detalls. Ella va aconseguir dotar d'una certa unitat
d'expressió a les idees fonamentals del monoteisme ètic que és l'essència de la
religió d'Israel. Els actes litúrgics formen part del conjunt dels preceptes divins,
la meta és obrir amplis horitzons a l'ànima humana i facilitar la seva ascensió i
perfecció, posant en joc totes les forces i potencialitats que constitueixen el
reflex del seu diví origen. Universal en el seu significat profund, particular pel
que fa a la seva expressió, comunitària i alhora individual i íntima, la litúrgia
jueva tanca en si tota la riquesa i harmoniosa diversitat de la fe que es nodreix.

10. LITÚRGIA OCULTA
 El culte jueu se celebra al Temple o Sinagoga, que serveix així mateix de lloc
de reunió i trobada comunitària, per resr en públic requereix d'un mínim de deu
homes.
La sinagoga substitueix en tal funció al Temple de Jerusalem, destruït l'any 70 i
lloc únic d'oració i peregrinació fins a la seva desaparició física.
De la mateixa manera, els sacrificis rituals que allí s'efectuaven van ser
reemplaçats per sengles pregàries, que el jueu piadós eleva tres vegades al
dia: a l'alba, a la tarda, i al vespre. En dies festius s'agrega una quarta a mig
matí, i només en Yom Kipur es tanca la celebració amb una cinquena pregària.
 La litúrgia ocupa un lloc important en la religió jueva. Sense pretendre que un
conjunt de ritus, per perfectes que semblin, puguin substituir als deures del cor,
el jueu elabora pacientment en la seva llarga història una litúrgia pensada en
els seus més mínims detalls. Ella va aconseguir dotar d'una certa unitat
d'expressió a les idees fonamentals del monoteisme ètic que és l'essència de la
religió d'Israel. Els actes litúrgics formen part del conjunt dels preceptes divins,
la meta és obrir amplis horitzons a l'ànima humana i facilitar la seva ascensió i
perfecció, posant en joc totes les forces i potencialitats que constitueixen el
reflex del seu diví origen. Universal en el seu significat profund, particular pel
que fa a la seva expressió, comunitària i alhora individual i íntima, la litúrgia
jueva tanca en si tota la riquesa i harmoniosa diversitat de la fe que es nodreix.