Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
Estudi realitzat per Creafutur i finançat i co-construït per 11 entitats privades i públiques: Fundació Abertis, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità, Barcelona de Serveis Municipals, Clear Channel, Ferrocarrils de la Generalitat, Saba, Racc, Repsol i Seat.
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
Estudi realitzat per Creafutur i finançat i co-construït per 11 entitats privades i públiques: Fundació Abertis, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità, Barcelona de Serveis Municipals, Clear Channel, Ferrocarrils de la Generalitat, Saba, Racc, Repsol i Seat.
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Presentació de Susi López de l'Ajuntament de Terrassa en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
La nostra presentació corporativa et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia ...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (PAE), presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el divendres 23 de desembre de 2016.
Ponència presentada al seminari ‘Ecoinnovació al sector de la mobilitat ferroviària’, celebrat al Palau Macaya de Barcelona el 20 de març del 2017, organitzat pel Laboratori d’Ecoinnovació.
Més informació a: https://noticies.tmb.cat/innovacio/laboratori-decoinnovacio-presenta-primer-informe-de-tendencies-mobilitat-ferroviaria
La presentació corporativa de TMB et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
Model de Ciutat: El Rubí que proposem s’articula de forma descentralitzada, reconvertint la ciutat en un lloc pensat per garantir la qualitat de vida de les persones i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
No volem continuar creixent amb el desordre com a principi rector.
L'objectiu de l'estudi és assentar les bases del contingut i la metodologia per a la realització d'estudis d'accessibilitat als polígons industrials i elaborar els plans de mobilitat corresponents. Per això es detalla com realitzar els càlculs dels índex i dels indicadors i les plantilles de cada Pla. Aquests plans han de permetre assolir els objectius que indica la llei i reduir el pes específic de l'ús del cotxe privat com a mitjà de transport per accedir als nuclis industrials, garantint una mobilitat més sostenible i desenvolupant un transport públic que serveixi a tot el col·lectiu de treballadors i que satisfaci alhora les necessitats particulars.
Amb la publicació de la seva Carta de serveis, Metro Barcelona vol donar a conèixer a totes les persones usuàries i a la ciutadania en general els serveis que presta i els compromisos adquirits en termes d'eficàcia i de qualitat, així com els mecanismes de participació de les persones en la millora de les seves prestacions.
Presentació de Lluís Alegre en el marc de la jornada "Avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Presentació de Susi López de l'Ajuntament de Terrassa en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
La nostra presentació corporativa et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
La nova xarxa de bus continuarà desplegant-se al setembre vinent, amb la creació de quatre línies. D'aquesta manera s'arribarà gairebé a la meitat de les 28 previstes en el projecte.
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia ...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (PAE), presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el divendres 23 de desembre de 2016.
Ponència presentada al seminari ‘Ecoinnovació al sector de la mobilitat ferroviària’, celebrat al Palau Macaya de Barcelona el 20 de març del 2017, organitzat pel Laboratori d’Ecoinnovació.
Més informació a: https://noticies.tmb.cat/innovacio/laboratori-decoinnovacio-presenta-primer-informe-de-tendencies-mobilitat-ferroviaria
La presentació corporativa de TMB et permetrà conèixer més a fons com s'organitza i com funciona aquesta empresa, així com obtenir dades d'interès amb relació a la gestió i els projectes.
TMB és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana i té com a objectiu ser un referent per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta de servei.
Model de Ciutat: El Rubí que proposem s’articula de forma descentralitzada, reconvertint la ciutat en un lloc pensat per garantir la qualitat de vida de les persones i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
No volem continuar creixent amb el desordre com a principi rector.
L'objectiu de l'estudi és assentar les bases del contingut i la metodologia per a la realització d'estudis d'accessibilitat als polígons industrials i elaborar els plans de mobilitat corresponents. Per això es detalla com realitzar els càlculs dels índex i dels indicadors i les plantilles de cada Pla. Aquests plans han de permetre assolir els objectius que indica la llei i reduir el pes específic de l'ús del cotxe privat com a mitjà de transport per accedir als nuclis industrials, garantint una mobilitat més sostenible i desenvolupant un transport públic que serveixi a tot el col·lectiu de treballadors i que satisfaci alhora les necessitats particulars.
Amb la publicació de la seva Carta de serveis, Metro Barcelona vol donar a conèixer a totes les persones usuàries i a la ciutadania en general els serveis que presta i els compromisos adquirits en termes d'eficàcia i de qualitat, així com els mecanismes de participació de les persones en la millora de les seves prestacions.
Presentació de Lluís Alegre en el marc de la jornada "Avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Regulació de la circulació de Vehicles de Mobilitat Personal i cicles de més ...Ajuntament de Barcelona
Regulació de la circulació de Vehicles de Mobilitat Personal i cicles de més de 2 rodes, presentada a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del 18 de maig de 2016.
Presentació de Màrius Navazo de Gea 21 en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Presentació de Marc Iglesias i Carlos Domínguez de l'Institut Cerdà en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Presentació d'Adrià Gomila de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Presentació de F. Bernet (Aj. Santa Coloma de Gramenet) en el marc de la jornada "30 anys vigilant i millorant la qualitat de l'aire a Catalunya" sobre els nivells de contaminants atmosfèrics corresponent a l'any 2013 i sobre les novetats de qualitat de l'aire, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i la Diputació de Barcelona.
Presentació d'Hugo Moreno de la Diputació de Barcelona en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" el 22 d'octubre de 2015.
Presentació de Josep Maria Torrents del Departament de Territori i Sostenibilitat en el marc de la jornada "Avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Presentación para el BACC (Bicicleta Club de Catalunya) sobre los aspectos económicos del servicio de bicicleta pública Bicing de Barcelona. Febrero de 2017. Más info: http://bacc.cat/blog/hauria-bicing-digues-teva/
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
L'objectiu d'aquest estudi és aportar propostes per millorar l'accessibilitat, tant en transport públic col•lectiu (TPC) com en modes no mecanitzats, de les quasi tres-centes mil persones que treballen als 728 polígons d'activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Amb aquest propòsit, s'ha elaborat un índex que avalua l'accessibilitat en transport públic col•lectiu –autobús, metro, tramvia i tren-, de cada polígon de la RMB. S'ha realitzat també una anàlisi qualitativa dels polígons dels 45 municipis membres del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona que inclou informació sobre l'accessibilitat a peu i en bicicleta. Els resultats de l'estudi mostren que un 80,6% dels treballadors gaudeixen d'una accessibilitat en TPC entre acceptable i molt bona, un 6,9% millorable i un 12,5% deficient o no accessible, quedant identificats els polígons amb majors necessitats de millora.
Presentació de M. del Mar Sans, tècnica del servei de Qualificació Ambiental en el marc de la Jornada Solucions d’estalvi per a la mobilitat de les flotes. Barcelona, 14 d'octubre de 2014
Presentació del Pla de Mobilitat Sostenible i Segura de la UPF. Dins de la setmana de la mobilitat de la UPF es va fer la presentació del pla aprovat així com d'altres conferències relacionades
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Pla de Mobilitat
Urbana
Abril 2014
2. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Procés participatiu PMU
1.
2
3. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
• Plenari Pacte per la Mobilitat (30 octubre 2012)
Presentació i debat: objectius, diagnosi i escenaris
68 participants
• Grups de treball per modes de transport (gener/febrer 2013)
7 reunions: vianant, bicicleta, transport públic, distribució mercaderies,
moto, cotxe i mobilitat turística
78 participants
• Període de presentació de propostes de mesures per part de les entitats
(febrer/març 2013)
• Plenari Pacte per la Mobilitat (2 juliol 2013)
Exposició i debat: elements claus del PMU i objectius concrets per a cada
mode de transport
79 participants
3
Procés participatiu
4. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
• Reunions transversals: mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient
(desembre 2013)
Desenvolupament propostes d’actuació per a cada objectiu estratègic
90 participants
• Reunió extraordinària DUM (22 gener 2014)
Debat propostes concretes logística i distribució mercaderies
18 participants
• Reunions bilaterals Regidoria i/o Direcció de Mobilitat al llarg de tot el procés
4
Procés participatiu
5. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
• Resposta valoració a les 35 entitats que van presentar propostes d’actuació
(28 de febrer de 2014)
187 propostes:
112 incorporades - 60%
22 parcialment estimades - 12%
53 desestimades - 28%
• Plenari Pacte per la Mobilitat (5 de març 2014)
Tancament del document PMU resultant del procés participatiu.
Continuació del tràmit per a l’aprovació inicial per part del Plenari Municipal
5
Procés participatiu
6. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Escenari Objectiu del PMU
2.
6
7. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
7
Mobilitat
Segura
Mobilitat
Eficient
Mobilitat
Equitativa
Mobilitat
Sostenible
249 ferits greus
30 morts
2012 2018
-20%
(morts i ferits greus)
NO2: 4 estacions (de 7)
no compleixen
valor mitjà anual
Aplicació Pla
Local Seguretat
Viària
Compliment
paràmetres UE*
per NO2 i PM10
Compliment paràmetres
UE en totes les estacions
(NO2 i PM10)
* El valor mitjà anual de NO2 i de PM10 no ha de superar els 40 microgr/m3 en cap de les estacions de mesura de la ciutat. Tampoc no s’ha de superar
el valor límit diari de PM10 (50 microgr/m3) més de 35 vegades l’any, ni el valor límit horari de NO2 (200 microgr/m3) més de 18 vegades l’any.
Nova xarxa bus
redueix el temps
d’espera a la
meitat
Reordenació de la
DUM per millorar
l’eficiència
Microplataformes logístiques i
noves tecnologies.
Eficiència ocupació espai públic
i millores ambientals
99% població té una parada
d’autobús a <250m i
freqüència mitjana
al voltant dels 12’
99% població té una parada
d’autobús a <250m i
freqüència mitjana
al voltant dels 6’
Sistema de distribució urbana
convencional.
2013 prova pilot Ciutat Vella
2.1. Objectius PMU i escenari
8. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
8
Mobilitat
Segura
Mobilitat
Eficient
Mobilitat
Equitativa
Mobilitat
Sostenible
249 ferits greus
30 morts
2012 2018
-20%
(morts i ferits greus)
NO2: 4 estacions (de 7)
no compleixen
valor mitjà anual
Aplicació Pla
Local Seguretat
Viària
Compliment
paràmetres UE*
per NO2 i PM10
Compliment paràmetres
UE en totes les estacions
(NO2 i PM10)
* El valor mitjà anual de NO2 i de PM10 no ha de superar els 40 microgr/m3 en cap de les estacions de mesura de la ciutat. Tampoc no s’ha de superar
el valor límit diari de PM10 (50 microgr/m3) més de 35 vegades l’any, ni el valor límit horari de NO2 (200 microgr/m3) més de 18 vegades l’any.
Nova xarxa bus
redueix el temps
d’espera a la
meitat
Reordenació de la
DUM per millorar
l’eficiència
Microplataformes logístiques i
noves tecnologies.
Eficiència ocupació espai públic
i millores ambientals
99% població té una parada
d’autobús a <250m i
freqüència mitjana
al voltant dels 12’
99% població té una parada
d’autobús a <250m i
freqüència mitjana
al voltant dels 6’
Sistema de distribució urbana
convencional.
2013 prova pilot Ciutat Vella
2.1. Objectius PMU i escenari
67ACTUACIONS
9. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
9
Model de
simulació de
trànsit
Model de
repartiment
modal
Model
qualitat aire
2.2. Model de simulació: metodologia
10. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
15
41,3%
21,1%
35,1%
2,5%
Escenari PMU (2018)
39,9%
26,7%
31,9%
1,5%
2011
TP
VP
A PEU
BICICLETA
TP
+ 3,5 %
BICI
+ 67 %
VP
- 21 %
A PEU
+10 %
Escenari
2018
Model de simulació: distribució modal
11. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
11
Model de simulació: trànsit
Indicadors de trànsit per l’escenari actual i per l’escenari de Superilles amb els diferents
escenaris de demanda plantejats:
E0 (Actual) E_SM (matriu 0) E_SM (matriu A Tend) E_SM (matriu B) E_SM_95 E_SM_90 E_SM_89 E_SM_88 E_SM_87 E_SM_86 E_SM_85 E_SM_79 E_SM_65
Matriu 2.884.968 2.884.968 2.412.433 2.013.992 2.740.720 2.596.471 2.567.621 2.538.772 2.509.922 2.481.072 2.452.223 2.279.125 1.875.229
Reducció 0,0% 16,4% 30,2% 5,0% 10,0% 11,0% 12,0% 13,0% 14,0% 15,0% 21,0% 35,0%
Rep. Modal VP 26,66% 26,66% 22,29% 18,61% 25,33% 23,99% 23,73% 23,46% 23,19% 22,93% 22,66% 21,06% 17,33%
Tot_VKmT 19.698.539 21.588.571 17.945.404 14.881.219 20.460.859 19.330.099 19.117.930 18.893.144 18.674.099 18.458.569 18.229.120 16.913.370 13.819.520
Tot_VHT 660.601 1.039.152 527.082 325.010 831.935 675.731 676.962 651.274 619.202 592.615 564.286 451.243 282.127
Vmitja [km/h] 29,8 20,8 34,0 45,8 24,6 28,6 28,2 29,0 30,2 31,1 32,3 37,5 49,0
Trams VOC >95% 151 395 128 34 177 168 150 96 13
VKm Xarxa Bàsica/Tot 89,7% 95,8% 96,2% 96,2% 96,1% 96,2%
XARXA BÀSICA
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
45,0
50,0
55,0
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%
Reducció desplaçaments VP respecte E0
Vmitja Xarxa Bàsica (km/h). Supermançanes
29,8 km/h actual
Mantenir nivell
de servei (13%)
Compliment qualitat
ambiental (21%)
Superilles
12. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
12
Resultats del model de qualitat de l’aire (NO2 µgr/m3)
IMMISIONS Poblenou Ciutadella l'Eixample Sants Palau Reial Gràcia-Sant Gervasi Parc de la Vall d'Hebron
XVPCA 42 42 61 37 36 61 31
SM, Reducció 13%, Tecnologia Actual 34 38 44 33 31 38 28
SM, Reducció 13%, Tecnologia 2018 34 38 42 33 31 37 28
SM, Reducció 30%, Tecnologia Actual 29 30 38 25 25 35 28
SM, Reducció 30%, Tecnologia 2018 29 28 35 25 25 32 28
SM, Reducció 21%, Tecnologia Actual 33 36 42 32 30 38 27
SM, Reducció 21%, Tecnologia 2018 33 34 39 32 30 35 27
Model de simulació: qualitat de l’aire
13. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Resum d’actuacions PMU
3.
13
14. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Conclusions i principals propostes del PMU
BLOC 1. MOBILITAT A PEU. Llistat d’actuacions
14
1.1. MILLORAR LA XARXA DE VIANANTS
1.1.1. Millorar l'accessibilitat i confort de voreres i espais per a vianants
1.1.2. Ampliar la superfície dedicada al vianant
1.1.3. Augmentar la seguretat del vianant
1.1.4. Desenvolupar zones pacificades més eficients i eficaces
1.2. MOBILITAT ALS CENTRES EDUCATIUS
1.2.1. Promoció del Camí Escolar i la mobilitat sostenible i segura als centres educatius
1.3. EL VIANANT
1.3.1. Potenciar la figura del vianant: revisió normatives, ordenances i altres actuacions
1.3.2. Revaloritzar la figura del vianant: divulgació, comunicació i promoció
SG ST EQ EF
15. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Conclusions i principals propostes del PMU
BLOC 2. Mobilitat en bicicleta. Llistat d’actuacions
15
2.1. XARXA BICICLETA
2.1.1. Ampliar i millorar la xarxa d’itineraris de bicicleta
2.1.2. Augmentar l’oferta d’aparcaments de bicicletes a la via pública
2.1.3. Revisar i millorar els punts conflictius amb més sinistralitat
2.2. MESURES DE PREVENCIÓ DE ROBATORIS
2.2.1. Promoure la creació de places d’aparcament segur de bicicletes
2.2.2. Reactivar el registre i marcatge de bicicletes i altres serveis vinculats
2.2.3. Millorar la gestió de les bicicletes al dipòsit municipal
2.3. INTERMODALITAT BICICLETA-TRANSPORT PÚBLIC
2.3.1. Fomentar la millora de l’adequació del transport públic per a l’accés de bicicletes
2.3.2. Fomentar els punts de servei per a la bicicleta a les estacions de transport públic
2.4. BICICLETA PÚBLICA I/O COMPARTIDA
2.4.1. Millorar l’eficiència del servei de bicicletes públiques de la ciutat
2.4.2. Afavorir l’ús de la bici per part de col·lectius privats
2.5. REGULACIÓ DE L’ÚS DE LA BICICLETA A LA CIUTAT
2.5.1. Adaptar la normativa existent a la realitat de la bicicleta i altres ginys
SG ST EQ EF
16. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Conclusions i principals propostes del PMU
BLOC 2. Mobilitat en bicicleta. Llistat d’actuacions
16
2.6. BICICLETA ELÈCTRICA
2.6.1. Promoure l’ús de la bicicleta elèctrica
2.7. PROMOCIÓ DE LA BICICLETA
2.7.1. Revaloritzar la bicicleta: divulgació, comunicació i promoció
SG ST EQ EF
17. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
17
BLOC 2 – MOBILITAT EN BICICLETA
2.1. XARXA BICICLETA
2.1.1. Ampliar i millorar la xarxa d’itineraris de bicicleta (3/6). Proposta de xarxa
Proposta de xarxa global de bicicleta . Plànol orientatiu .
ST EQSG EF
18. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Propostes del PMU
BLOC 3. TRANSPORT PÚBLIC. Llistat d’actuacions
18
SG ST EQ EF
ST EQSG EF
3.1. AUTOBÚS
3.1.1. Implantació de la Nova Xarxa Bus
3.1.2. Millorar el servei de les línies d’autobús
3.1.3. Millorar la connexió amb la resta de línies interurbanes
3.1.4. Fomentar la regulació de les línies interurbanes en estacions d’autobusos
3.1.5. Revisió dels recorreguts de les línies interurbanes dins la ciutat
3.1.6. Impuls de les infraestructures de transport d’autobusos
3.1.7. Fomentar els carrils BUS-VAO d’entrada a Barcelona
3.1.8. Utilització de vehicles més sostenibles
3.2. METRO
3.2.1. Estudi d’intercanvi dels ramals de la L3 i L4
3.3. XARXA INTEGRAL DE TRANSPORT COL·LECTIU I ALTERNATIU
3.3.1. Foment de la T-Mobilitat: únic títol de transport públic
3.3.2. Foment de la integració dels sistemes de transport públic, bicicleta, car-sharing i
aparcament fora de calçada per vehicles alternatius i Park&Ride
19. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Propostes del PMU
BLOC 3. TRANSPORT PÚBLIC. Llistat d’actuacions
19
SG ST EQ EF
ST EQSG EF
3.4. TAXI
3.4.1. Disminuir els km en buit de circulació de taxis
3.4.2. Fomentar l’ús de vehicles sostenibles i accessibles
3.4.3. Facilitar noves tecnologies en la gestió de parades de la ciutat
3.5. ACCESSIBILITAT
3.5.1. Garantir l’accessibilitat al transport públic
3.6. PLA DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES
3.6.1. Coordinació amb altres administracions per fer efectives les infraestructures
del transport previstes a la ciutat de Barcelona o que facilitin els objectius del PMU
3.7. DISCRECIONAL
3.7.1. Optimitzar oferta/demanda i ocupació del transport públic discrecional
3.7.2. Previsió d’espai encotxament i desencotxament autocars en equipaments
3.7.3. Ampliació xarxa de Zona Bus i incorporació de noves tecnologies per millorar
la gestió i la informació als usuaris del servei Zona Bus
3.7.4. Pla de Mobilitat Turística
20. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
20
BLOC 3. TRANSPORT PÚBLIC
3.1. Autobús
3.1.1. Implantació de la nova xarxa bus (2 de 3)
ST EFEQ
21. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Propostes del PMU
BLOC 4. DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES (DUM). Llistat d’actuacions
21
SG ST EQ EF
ST EQSG EF
4.1. EFICIÈNCIA I GESTIÓ DE LA DUM
4.1.1. Assignació d’operatives pròpies a cada context
4.1.2. Estudiar regulació específica zonificada de la DUM: Carril C/D, finestres temporals
4.1.3. Estudiar la implantació d’Àrees de Proximitat i Centres de Distribució
4.1.4. Promocionar el repartiment DUM amb mitjans de baix impacte
4.1.5. Analitzar la gestió de la DUM en funció de paràmetres ambientals: etiquetatge
Generalitat. Coordinació amb l’AMB
4.1.6. Mesures DUM per a la gran distribució
4.2. MILLORA DE LA INFORMACIÓ DISPONIBLE
4.2.1. Actualització de dades
4.2.2. Millorar el seguiment i control d’indisciplina i seguretat
4.3. NOVES TECNOLOGIES
4.3.1. Incorporació de noves tecnologies per millorar la gestió
22. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
BLOC 4. DUM
4.1. Eficiència i gestió de la DUM
4.1.1. Assignació d’operatives pròpies a cada context
Descripció
La Distribució Urbana de Mercaderies és una necessitat que requereix un
ventall de diferents solucions, no hi ha una solució única. Cal establir
quina operativa és la més adient per a cada context:
• Regulació del trànsit de vehicles pesants i comercials per les diferents
zones de la ciutats, en funció tant del pes com de les mides del vehicle.
• Reserva de places de càrrega i descàrrega off-street en aparcaments i
mercats municipals
• Molls de descàrrega en locals comercials > 400 m2
• Oferta de zones de càrrega i descàrrega al carrer
• Zones de control d’accés amb finestres horàries
• Sistemes de control horari manual o digital amb reforçament de
vigilància
• Carrils multiús
• Descàrregues nocturnes silencioses
• Microplataformes de càrrega de DUM Last Mile amb vehicles elèctrics
Objectius
• Millorar l’eficàcia de la distribució urbana de mercaderies a la ciutat
• Reduir possibles friccions amb la resta d’usos urbans
22
ST EQSG EF
23. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
23
Descripció
Promoció de la DUM amb mitjans de baix impacte (furgoneta i bicicleta elèctrica de càrrega, carretons quan es pugui),
especialment en espais pacificats com els interiors de superilla. La bicicleta elèctrica de càrrega pot tenir un paper
fonamental.
Objectius
• Reduir els impactes de la DUM: soroll, contaminació, congestió, etc.
BLOC 4. DUM
4.1. Eficiència i gestió de la DUM
4.1.4. Promocionar el repartiment DUM amb mitjans de baix impacte
ST EFEQSG
24. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Propostes del PMU
BLOC 5. VEHICLE PRIVAT (COTXE I MOTO). Llistat d’actuacions
24
SG ST EQ EF
ST EQSG EF
5.1. XARXA BÀSICA DE CIRCULACIÓ
5.1.1. Definició i estudi de l’eficiència del sistema amb canvis de sentits
5.1.2. Millorar la senyalització informativa
5.1.3. Gestió del trànsit amb criteris ambientals
5.1.4. Actuar intensivament sobre els punts de risc d’accidents de trànsit a la ciutat
5.1.5. Adaptació del disseny urbà per millorar la seguretat
5.2. CANVI MODAL I AUGMENT ÍNDEX D’OCUPACIÓ DE VEHICLES
5.2.1. Fomentar el canvi modal vehicle privat a transport públic o vehicle compartit
5.2.2. Foment de sistemes de sharing / pooling de vehicles
5.2.3. Estudiar la possibilitat de fer servir alguns carrils específics per vehicles
sostenibles i d’alta ocupació
5.2.4. Millorar informació en temps real i possibilitat de modes de transport
alternatiu aplicant noves tecnologies
25. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Propostes del PMU
BLOC 5. VEHICLE PRIVAT (COTXE I MOTO). Llistat d’actuacions
25
ST EQSG EF
5.3. VEHICLES SOSTENIBLES I SEGURS
5.3.1. Promoció de vehicles eficients i que disminueixin les externalitats de la mobilitat en
vehicle privat (soroll, contaminació, accidentalitat). Fomentar el vehicle elèctric i l’ús
d’altres combustibles com GLP, GNC, Biogàs, H2, ..
5.3.2. Estudiar incentius per afavorir aquests vehicles dintre de l’àmbit municipal
5.3.3. Augment del control de soroll i emissions contaminants
SG ST EQ EF
5.4. GESTIÓ DE L’ESTACIONAMENT
5.4.1. Revisió i millora de la gestió de l’estacionament en superfície
5.4.2. Revisió del Pla d’aparcaments municipals en subsòl
5.4.3. Estudi de la possible revisió de les normes urbanístiques i adaptar el rati
d’estacionament d’edificis a la realitat del territori
5.5. DIVULGACIÓ DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA
5.5.1. Participació en jornades de divulgació de la mobilitat sostenible i segura
5.6. MOTO
5.6.1. Estudiar la regulació de l’estacionament en superfície de les motos
5.6.2. Revisió i redisseny de zones ZAM
26. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
26
BLOC 5. VEHICLE PRIVAT (COTXE I MOTO)
5.1. XARXA BÀSICA DE CIRCULACIÓ
5.1.5. Adaptació del disseny urbà per millorar la seguretat
Descripció
Estudiar el disseny més adient dels elements urbans (semàfors, panells d’informació, etc.) que permeten disminuir les
situacions de risc.
Ubicar aparcaments de motos en calçada en punts on calgui millorar la visibilitat dels conductors (xamfrans, passos de
vianants, etc.).
Redactar un Manual de criteris de disseny per a la seguretat viària (definir amples de carrils, tipologia de mobiliari,
configuració, etc.)
Objectius
• Reduir les víctimes de trànsit.
• Millorar la visibilitat.
• Reduir les situacions de risc.
SG
27. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
27
BLOC 5. VEHICLE PRIVAT (COTXE I MOTO)
5.3. Vehicles sostenibles i segurs
5.3.2. Estudiar Incentius per afavorir aquests vehicles dintre de l’àmbit municipal
ST EF
Descripció
La transformació de la flota pública municipal, a través de les licitacions, ha aconseguit que la ciutat de Barcelona tingui
gran part de la flota amb vehicles nets. Per exemple a finals de l’any 2011 comptava amb més de 280 vehicles elèctrics i
híbrids endollables.
La transformació de la flota de vehicles de serveis municipals cap a modes més sostenibles és un pas més en la promoció
d’aquest nou model de mobilitat.
Objectius
• Promoure l’ús del vehicle sostenible a la ciutat
• Reduir les emissions a la ciutat (contaminació i soroll)
28. Plenari del Pacte per la Mobilitat - 5 de març de 2014
Haga clic para modificar el estilo
de título del patrón