Presentació de Susi López de l'Ajuntament de Terrassa en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
ApparkB és una nova aplicació de pagament de l'estacionament regulat de vehicles, com ara l'àrea verda o la blava. Amb aquesta aplicació, el pagament s'efectua a través del telèfon mòbil, sense tiquet i amb comoditat.
Disponible a partir de l'1 de setembre de 2013.
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
ApparkB és una nova aplicació de pagament de l'estacionament regulat de vehicles, com ara l'àrea verda o la blava. Amb aquesta aplicació, el pagament s'efectua a través del telèfon mòbil, sense tiquet i amb comoditat.
Disponible a partir de l'1 de setembre de 2013.
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Presentació del Pla de Mobilitat Sostenible i Segura de la UPF. Dins de la setmana de la mobilitat de la UPF es va fer la presentació del pla aprovat així com d'altres conferències relacionades
Informe sobre el carril bici de la plaça de Joan Carles I i d'ordenació de l'espai per a vianants i bicicletes. Informe presentat a la Comissió de Seguretat i Mobilitat el 19 de juny de 2014.
Trobada de Salut Pública del CSC: "Salut en totes les polítiques" - 22 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Catalina Chamorro, cap del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona
Presentació de Màrius Navazo de Gea 21 en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
Presentació del Pla de Mobilitat Sostenible i Segura de la UPF. Dins de la setmana de la mobilitat de la UPF es va fer la presentació del pla aprovat així com d'altres conferències relacionades
Informe sobre el carril bici de la plaça de Joan Carles I i d'ordenació de l'espai per a vianants i bicicletes. Informe presentat a la Comissió de Seguretat i Mobilitat el 19 de juny de 2014.
Trobada de Salut Pública del CSC: "Salut en totes les polítiques" - 22 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Catalina Chamorro, cap del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona
Presentació de Màrius Navazo de Gea 21 en el marc de la jornada "L’avaluació ambiental estratègica de la mobilitat: enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible" organitzada per la la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental el 22 d'octubre de 2015.
Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
Una eina de suport per a totes aquelles persones que participen activament en la gestió de la presència digital i en la dinamització de l’activitat de l’Ajuntament del Prat de Llobregat a les xarxes socials.
S'hi inclouen tot tipus de canals oficials de l’organització: canals propis de les àrees temàtiques, canals de projectes, canals d’equipaments...
En aquest document es defineixen els procediments per a l’obertura de nous comptes, els criteris per a la gestió i dinamització dels espais digitals, els procediments de planificació editorial, publicació i edició de continguts, així com els protocols i pautes per a una correcta gestió de comentaris en els diferents canals.
Plans d'acció contra el soroll en temps de crisi - Eduard puig - 2014Eduard Puig
Presentació dins la taula 3, dedicada als plans d'acció, en la jornada celebrada el 30 d'abril de 2014 (Dia Internacional de Sensibilització Contra el Soroll)
Similar to Enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible (20)
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
Enfocaments i eines per a una mobilitat urbana sostenible
1. Enfocaments i eines per a una
mobilitat urbana sostenible
Visió de l’Ajuntament de Terrassa
PMU 2016-2021
22 d’octubre de 2015
2. 1. Planificació
2000 Pacte de la Mobilitat
2002 Pla de Mobilitat Urbana PMU 2003-2013
2010 Pacte d’alcaldes
2014 Pla per a la reducció del soroll
2014 Pla de millora de la qualitat de l’aire
2014-15 Revisió del PMU 2016-2021
3. 2. Implementació de mesures
Elements metodològics i facilitadors:
o Garantir capacitació tècnica
o Garantir finançament
o Taules de treball (internes transversals, polítiques, ciutadanes)
o Informar, involucrar i comprometre als ciutadans
o Monitoritzar la implementació d’accions
o Agrupació d’accions (push&pull)
o Publicació d’informes de seguiment del pla i creació de
l’observatori de la mobilitat
10. Nou pla de mobilitat 2016-21
Ajuntament de Terrassa
11. EUROPA 2020
Els cinc objectius per la UE al 2020:
• Treball
• I+D i innovació
• Educació
• Lluita contra la pobresa i l'exclusió social
• Canvi climàtic i energia
Pacte d’alcaldes: al 2020 s’ha d’haver assolit una reducció del
20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte
del 1990.
12. 8 àmbits d’actuació:
1. Mobilitat a peu
2. Mobilitat en bicicleta
3. Mobilitat en transport públic
4. Mobilitat en vehicle motoritzat privat
8. Distribució urbana de mercaderies
7. Disseny i paisatge urbà, pacificació del trànsit i zones ambientals
6. Gestió de la Mobilitat
5. Aparcament
3 elements metodològics o facilitadors:
1. Organització
2. Implementació
3. Seguiment i avaluació
P P P
Objectius AccionsPrincipis Àmbits d’actuació
13.
14. • Identificació d’una zona urbana d’atmosfera protegida a l’àmbit central de la
ciutat i transformació de carrers de barri en llocs de preferència per al vianant, per fer
possible diferents funcions de la vida ciutadana com l’estança, el joc i l’autonomia dels
nens, l’oci i la relació social.
• Reequilibrar l’espai públic, reasignant més espai al vianant, a la bicicleta i al
transport públic, ja que en l’actualitat, el 66% de l’espai dels carrers està destinat a la
circulació de vehicles privats i a l’estacionament i només un 34% als vianants, quan
representen un 60% de la mobilitat interna.
• Crear proximitat, fent que las distàncies es percebin més curtes gràcies a millores de
confort i accessibilitat als carrers, amb ampliacions de voreres, posant bancs, arbrat,
millorant les condicions d’accessibilitat o ampliant l’espai destinat al vianant.
• Fer mes competitiu el transport públic respecte del transport privat, amb una xarxa
més atractiva i adaptada a les necessitats dels ciutadans, amb bones freqüències, línies
ràpides i amb bones connexions amb el tren per afavorir la intermodalitat.
• Educar, informar i sensibilitzar a la població cap a una cultura de mobilitat
sostenible, saludable i segura
Continguts principals del nou PMU:
15. Espai públic
per modes
Mobilitat total
33,8 %
0,4 %
50,2 %
(365.000)
% %
11,2 %
65,8 % 38,2 %
(281.000)
Repartiment de l’espai viari
18. Zona
Urbana
d’Atmòsfera
Protegida
ZUAP
Acció obligatòria
(Decret de Millora de la
Qualitat de l’aire)
C-16
C-58
B-40En aquestes zones es
recupera o dóna prioritat als
modes no motoritzats per
sobre dels motoritzats,
assegurant però una bona
accessibilitat de proximitat
dels vehicles motoritzats en
determinats casos: residents,
transport col·lectiu, distribució
mercaderies, etc.
Xarxa primària
Xarxa Interurbana
ZUAP
Xarxa secundària
28. Promoció: Ambicia’t a l’institut
http://www.youtube.com/watch?v=a2K
wX9IuGDU
Terrassa
29. Línies de barri
Línies ortogonals
Línies circulars
Intercanviadors bus
Implementar una xarxa
de transport públic
reticulada evitant
solapaments, amb
línies d’altes
freqüències de pas i
amb cobertura
suficient.
Esquema orientatiu per expressar la idea de xarxa reticulada. La proposta concreta de
xarxa de futur s’elaborarà amb l’operador de transport públic d’autobusos.
Xarxa de transport públic més competitiva
31. Regulació integral de
l’estacionament:
Regular tota la oferta
d’aparcament en calçada
d’aquest àmbit, distribuint
els espais segons
diferents tipus d’usuaris, i
oferint diferents horaris i
tarifes en funció de les
necessitats.
Establir bonificacions als
vehicles menys
contaminants.
Incentivar l’estacionament
de llarga estada en els
aparcaments públics.
Ampliació dels
aparcaments per a motos
i bicicletes a la calçada.
Gestió de l’aparcament
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
P
32. Estat actual
Altres barris de la ciutat
ZONES 30 i impulsar microprojectes d'habitabilitat als barris
Barri Pere Parres
de Terrassa
33. Proposta de futur
ZONES 30 i impulsar microprojectes d'habitabilitat
Altres barris de la ciutat
Barri Pere Parres
de Terrassa