Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.

Mesura de govern:
Generació d’energia
solar fotovoltaica a
Barcelona
Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona

Accelerem la generació d’energia fotovoltaica a Barcelona 3
Ajuntament de Barcelona. Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.
2
1. Context
2. Com estem pel que fa a la generació energètica a
Barcelona?
3. Més generació en l’àmbit municipal
3.1. Com treballem l’increment de generació en l’àmbit municipal?
3.1.1. Mirada per àmbits d’acció municipal
3.1.2. Calendari i pressupost
3.2. La gestió de l’energia generada
3.3. L’operativa funcional municipal
4. Més generació en l’àmbit privat i de gestió pública
5. Idees força que cal destacar
Índex

4
Context
1
Els efectes del canvi climàtic són una realitat que està
afectant el conjunt del planeta i és urgent actuar amb la
màxima rapidesa per reduir-ne l’impacte. Les ciutats som
grans consumidores d’energia. Barcelona també vol ser-ne
una gran productora. La producció d’energia neta a la ciutat
de Barcelona ha de passar a ser quelcom quotidià.
Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), dos terços de
les emissions mundials de gasos amb efecte hivernacle (GEH) aproximadament es poden
atribuir al CO2
procedent de la crema de combustibles fòssils i dels processos industrials.
L’energia renovable té un paper fonamental per assolir la neutralitat climàtica, tenint en
compte que el sector de l’energia genera més del 75% de les emissions totals de GEH de
la Unió Europea.
Europa vol ser el primer continent descarbonitzat i ha establert compromisos vinculants
ambiciosos. El Pacte Verd Europeu, els fons plurianuals i el “Fit for 55” suposen el des-
plegament d’inversions més gran de la història d’Europa en pro d’un objectiu a canvi de
reformes per dur a terme la transició energètica.
D’acord amb el Pacte Verd Europeu, les energies renovables són un pilar de la transició
energètica neta. Tenen un cost baix i són de producció pròpia, la qual cosa redueix la de-
pendència d’Europa dels proveïdors externs.
Per transició energètica entenem els canvis estructurals necessaris per passar d’un sistema
dominat per l’energia d’origen fòssil —sobretot petroli, gas natural i carbó— a un altre que
utilitzi majoritàriament fonts d’energia netes i renovables. Aquesta reestructuració ha de
canviar significativament els patrons de generació i consum d’energia, així com promoure
un desenvolupament sostenible sobre bases d’equitat i justícia social. Aquesta transició
abasta aspectes tecnològics, socials, culturals, econòmics i ambientals, i inclou un paper
més actiu de la ciutadania.
La situació actual, amb fenòmens meteorològics extrems més freqüents i més intensos que
generen impactes cada vegada més perillosos en la natura i en les persones, és clarament
la conseqüència d’un canvi climàtic que cal impedir que es desenvolupi. És necessari em-
prendre accions orientades a reduir i evitar les emissions de gasos amb efecte hivernacle
buscant aquelles solucions que permetin avançar sense deixar ningú enrere.
A Catalunya, la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, que té com a finalitats reduir
les emissions de GEH i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions, parla
d’impulsar un model energètic en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ser nul,
per tal que el 2030 es pugui assolir el 50% de participació de les energies renovables en el
sistema elèctric català i arribar al 100% de renovables el 2050.
Fer camí en aquesta direcció té múltiples beneficis. A més de contribuir a reduir les emissi-
ons de GEH, diversificar el subministrament energètic i disminuir la dependència respecte
dels mercats volàtils i poc fiables de combustibles fòssils, té beneficis addicionals com ara
millorar la salut, la qualitat de l’aire que respirem, oferir oportunitats d’ocupació i fomentar
l’equitat.
Assegurar el futur vol dir produir a prop i de manera neta, apostar per les energies reno-
vables i aprofitar tots els recursos locals, gestionar-los bé i ser més eficients, aprenent a
gastar menys per tenir els mateixos serveis i confort.

6
Barcelona vol ser protagonista de la neutralitat climàtica
En aquesta necessitat, les ciutats passen a ser veritables protagonistes del canvi. A les
ciutats és on es pot fer un progrés més important en la transició energètica, ja que repre-
senten el 75% del consum mundial d’energia i el 80% de les emissions de CO2
. Per tant,
tenen un paper clau en aquest repte.
En aquest sentit, al setembre del 2023, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’Acord
climàtic de la ciutat, on es marca el repte ambiciós d’arribar a ser una ciutat neutra en car-
boni al 2030. El març del 2024, l’Acord Climàtic ha rebut el reconeixement de la Comis-
sió Europea en el marc de la participació de Barcelona a la missió europea “100 ciutats
intel·ligents i neutres en carboni al 2030”, que agrupa les ciutats capdavanteres en
descarbonització.
Barcelona vol ser protagonista i per això, des de fa anys, forma part del grup de ciutats
que impulsa projectes innovadors en matèria d’energia sostenible. Ara, la ciutat vol crear
el seu propi futur energètic desenvolupant paral·lelament l’eficiència energètica i la pro-
ducció neta i renovable. Aquest canvi exigeix determinació, implicar i capacitar la socie-
tat civil, repensar les solucions de finançament, dissenyar nous models de governança i
entendre la planificació urbana com a eina per avançar cap a un model sostenible i baix
en carboni.
Les administracions locals no tenen competències en els grans àmbits de la regulació
energètica, com ara la planificació, l’execució i l’explotació d’infraestructures, però sí que
tenen capacitat d’influir sobre grans eixos de la gestió energètica. Així doncs, des de les
ciutats es pot actuar sobre l’accés a l’energia, amb projectes de generació, compra i sub-
ministrament a escala local; es pot aconseguir estalviar energia, aplicant eines de gestió
de la demanda i d’eficiència energètica, i es pot incidir en el coneixement, la consciencia-
ció i l’extensió d’una nova cultura energètica.
Així doncs, encaminar-nos en aquesta transició energètica és urgent; cal accelerar l’acció
sabent que comporta superar una sèrie de reptes. El primer és normalitzar la presència
d’instal·lacions de generació a la ciutat i incrementar la demanda d’instal·lacions d’au-
toconsum solar en els edificis, tant a l’esfera pública com privada. Fer de la generació
energètica local i renovable una quotidianitat.
Un exemple significatiu de l’impuls municipal per incrementar l’autoconsum és el Pla
Clima Escola, presentat el setembre del 2023. El Pla Clima Escola Barcelona inclou un
conjunt de mesures destinades a climatitzar els centres públics municipals mitjançant
la instal·lació de plaques fotovoltaiques, per convertir els equipaments en generadors
d’energia. Amb un pressupost de cent milions d’euros amb ingressos provinents de la
recaptació del recàrrec sobre l’impost turístic, el projecte es durà a terme en 170 escoles
entre el 2024 i el 2029.
El Pla Clima Escola Barcelona té un objectiu doble: mitigar els efectes del canvi climàtic
a les escoles, sobretot durant les onades de calor, i ampliar les vies de transició ecològi-
ca de la ciutat mitjançant la descarbonització dels equipaments educatius. La instal·lació
de plaques solars permetrà a les escoles generar energia suficient per a l’autoconsum i
millorar el confort climàtic dels equipaments, a més de produir un excedent energètic que
abastirà la comunitat. L’electricitat produïda alimentarà els nous sistemes de climatització
d’aerotèrmia, que substituiran les instal·lacions de gas i milloraran l’eficiència energètica
dels edificis.
Pista poliesportiva
Aristides Maiol

8
Com estem pel que fa a
la generació energètica a
Barcelona?
2
En una ciutat tant densa i compacta com és Barcelona, les cobertes, les façanes, els murs,
les infraestructures de mobilitat i de ciutat, les pèrgoles i altres elements existents esdeve-
nen espais molt interessants que cal treballar per transformar-los i reconvertir-los en ele-
ments generadors d’energia, sense perdre la seva funció i concepció original.
Barcelona, en el seu impuls al desplegament de la generació fotovoltaica a la ciutat, porta
anys treballant diferents estratègies i actuacions per tal de fer créixer la generació tant en
l’àmbit municipal, reforçant l’actuació de l’Ajuntament a través de diferents instruments
normatius, com a l’esfera privada, on a banda de la normativa existent en matèria de gene-
ració per a la nova edificació ha anat posant en marxa diferents instruments facilitadors, de
promoció i ajuda per impulsar la generació energètica privada a la ciutat.
Fruit de la feina feta fins ara, actualment a Barcelona s’estima una potència instal·lada de
l’ordre de 52 MWp, l’11% de la qual correspon a potència instal·lada en l’àmbit municipal
(cobertes, espai públic i façanes i mitgeres).
Del total de potència municipal comptabilitzada al 2023, 5,8 MWp, de l’ordre del 75%
correspon a potència instal·lada sobre cobertes. La part instal·lada en l’espai públic o
sobre parets i mitgeres és força inferior. Aquest fet es deu en gran mesura perquè, en gene-
ral, és més fàcil actuar sobre les cobertes, però també perquè fa més temps que es treballa
en aquestes i és en els darrers anys quan s’ha començat a apostar més clarament per l’ús
d’altres espais a la ciutat per generar energia.
Les ciutats són entorns on es consumeix molta energia,
però també ofereixen la possibilitat de poder-ne generar.
Principalment, la generació d’energia a les ciutats s’associa
a la col·locació d’instal·lacions en terrats i cobertes, però
l’espai públic de la ciutat també ofereix oportunitats
interessants per incorporar la generació energètica i, per
tant, cal considerar tots els espais existents per a aquest fi.
Taula 1. Dades de l’evolució de la potència fotovoltaica instal·lada del 2008 al 2023, a la ciutat i municipal
Taula 2. Repartiment de la potència instal·lada municipalment per àmbit
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023
Potència
total
instal·lada
ciutat (kWp)
6.117 6.155 10.275 11.973 12.387 12.535 12.743 12.967 13.131 13.339 14.201 15.489 17.788 20.743 28.907 51.682
Potència
total
municipal
(kWp)
1.073 1.080 1.109 1.133 1.133 1.212 1.389 1.960 2.018 2.122 2.466 2.859 3.622 3.909 4.020 5.848
Percentatge
municipal
del total
18% 18% 11% 9% 9% 10% 11% 15% 15% 16% 17% 18% 20% 19% 14% 11%
Estat FVs municipals Potència total municpal (kWp) Nombre total instal·lacions municipals (núm.)
Instal·lacions finalitzades i en legalització 5.848 177
Coberta 3.743 132
Espai públic 1.744 26
Parets i mitgeres 360 19

10
La generació a l’espai públic i en façanes i mitgeres aporta, però, un component pedagògic
molt important en visualitzar-la com un element més que cal integrar a la fisonomia de la
ciutat i, per tant, és una de les línies de treball que s’han de reforçar. Alhora, la generació a
l’espai públic aporta a la ciutat un tret característic, singular i innovador. Permet presentar
una ciutat que, tot i les seves limitacions d’espai en ser densa i compacta, es reinventa i
innova buscant i treballant les diferents oportunitats existents en l’entorn per generar ener-
gia. A més, la fa partícip i responsable de l’impacte que el seu model de consum té quant
a emissions de gasos d’efecte hivernacle i aposta per un canvi de model més proper i
renovable, que ens acosta a la descarbonització.
La generació fotovoltaica municipal ha anat evolucionant de manera progressiva i
sostinguda al llarg dels anys amb un major creixement els darrers 4 a 5 anys. No l’han
afectat de manera gaire greu els diferents canvis de regulació que s’han anat succeint
des del 2012, quan es van eliminar les primes a les renovables o va aparèixer l’anomenat
“impost al sol” l’any 2015, que van aturar el sector fins a la publicació l’any 2019 del Reial
decret d’autoconsum. Això és així perquè al llarg dels anys s’han anat implementant estra-
tègies per tal de promoure la generació renovable i poder-ne fer una bona gestió.
Les actuacions existents a dia d’avui sumen, com s’ha apuntat abans, un total de 177 ins-
tal·lacions i uns 5.848 kWp de potència fotovoltaica, que van generar l’equivalent a l’energia
corresponent al consum elèctric de 3.178 llars.
A través de la web d’energia de l’Ajuntament es pot consultar la informació referent a les
instal·lacions fotovoltaiques municipals: https://www.energia.barcelona/ca/mapa-de-gene-
racio-denergia-en-edificis-municipals
Fent una aproximació per territori de la generació fotovoltaica municipal, la distribució
d’instal·lacions executades es classifica en potència i nombre d’instal·lacions de la següent
manera:
De mitjana, hi ha una vintena d’instal·lacions per districte, tot i que es destaca el nombre
d’instal·lacions existents al Districte de Sant Martí, en certa manera explicable perquè és on
es concentra gran part de la nova construcció a Barcelona. Les Corts, Sarrià - Sant Gervasi,
Gràcia i Ciutat Vella serien els districtes amb menys instal·lacions i també de menor mida,
sobretot per la tipologia constructiva d’aquests districtes, molt compactes i amb equipa-
ments que ocupen edificis antics i de dimensions relativament acotades.
Des del punt de vista de ciutat, l’evolució de la generació ha seguit una tendència diferent
i sí que es nota un fre en el desenvolupament d’instal·lacions en l’àmbit privat. Fins al 2011
o 2012 hi va haver un creixement interessat d’instal·lacions fotovoltaiques amb connexió
a xarxa, totes elles primades. Posteriorment es va notar una aturada fins a l’any 2019 en
què, com s’ha comentat abans, es van possibilitar les instal·lacions d’autoconsum i es va
eliminar l’anomenat “impost al sol”. A partir d’aquell moment, el creixement d’instal·lacions
fotovoltaiques en autoconsum és evident. És molt més pronunciat al 2021 i 2022, atès el
context d’incertesa i volatilitat de preus que es van enfilar fins a màxims històrics, i creixent
encara més al 2023.
1.073 1.080 1.109 1.133 1.133 1.212
1.389
1.960 2.018 2.122
2.466
2.859
3.622
3.909
4.020
5.848
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023
Potència
total
municipal
(kWp)
1.073 1.080 1.109 1.133 1.133 1.212 1.389 1.960 2.018 2.122 2.466 2.859 3.622 3.909 4.020 5.848
Nombre
instal·lacions
FVs
municipals
38 39 41 42 42 48 62 76 81 89 104 117 138 145 148 177
Increment
potència FV
municipal
(%)
1% 3% 2% 0% 7% 15% 41% 3% 5% 16% 16% 27% 8% 3% 45%
Taula 3. Evolució potència municipal instal·lada per anys
Aprovació del Real
Decreto 900/2015
(“impost al sol”)
Aprovació del
RD 244/2019
(Autoconsum)
Gràfic 1. Potència FV acumulada a nivell municipal (kWp)
Gràfic 2. Potència FV per districte i tipologia
Gràfic 3. Distribució per territori de la potència i el nombre d’instal·lacions executades, en legalització o en obra i licitació
308,36
904,26
776,52
343,16 362,25
189,74
612,10
455,27
758,13
1.138,09
0,00
200,00
400,00
600,00
800,00
1.000,00
1.200,00
Ciutat Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta - Guinardó NouBarris Sant Andreu Sant Martí
Potència
en
[kWp]
Coberta Espai públic Parets i migeres Total
15
17
18
14 14 14
24
15
23 23
0
5
10
15
20
25
30
Ciutat Vella Eixample Sants - Montjuïc Les Corts Sarrià - Sant Gervasi Gràcia Horta - Guinardó NouBarris Sant Andreu Sant Martí
Potència
en
[kWp]
Coberta Espai públic Parets i migeres Total

12
Per tant, tot i que els darrers dos o tres anys, sobretot al 2023, s’ha notat un clar incre-
ment quant a l’evolució de les instal·lacions de generació fotovoltaica a Barcelona, queda
molta feina per fer i cal accelerar encara més la intensitat i el ritme de desenvolupa-
ment, tant pel que fa a l’acció municipal com l’impuls en l’àmbit privat.
Gràfic 4. Evolució anual FV a nivell de ciutat i municipal Apartaments
tutelats per a Gent
Gran Pau Casals
Mercat de
Provençals
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023
Potencia total municipal [kWp] Potència total instal·lada ciutat [kWp]
Aprovació del RD
244/2019
(Autoconsum)
Aprovació del Real
Decreto 900/2015
(“impost al sol”)

14
Més generació en l’àmbit
municipal
3
B. Reconvertint espais i infraestructures existents (cobertes, façanes, murs, infraes-
tructures, pèrgoles...). Des de fa temps, l’Ajuntament té una línia clara de treball en què
s’impulsen múltiples actuacions per dotar de generació cobertes i espais existents
en dependències municipals, alhora que també es duen a terme actuacions per
reconvertir en generadors diferents espais i infraestructures urbanes.
Les façanes, els murs, les infraestructures urbanes i de mobilitat, les pèrgoles i altres
espais existents o nous esdevenen espais molt interessants per treballar, a fi de trans-
formar-los i reconvertir-los en elements generadors d’energia, sense perdre la seva fun-
ció i concepció original. L’objectiu és generar energia com a suma a la funcionalitat
principal de l’element en l’espai urbà.
Durant molts anys, la voluntat municipal ha estat demostrar que la tecnologia funciona
i estimular projectes. Per això, moltes de les instal·lacions estan ubicades en edificis de
molta concurrència i, en els darrers anys, s’ha fet una aposta per visibilitzar que l’espai
públic de la ciutat també ofereix oportunitats interessants per incorporar generació
energètica.
Tot i que l’increment de generació en l’àmbit municipal ha estat més pronunciat els darrers
anys, cal prémer l’accelerador i incrementar el ritme de desplegament d’instal·lacions exe-
cutant la generació projectada, la prevista i la que s’ha detectat com a potencial.
En aquest sentit, s’ha estimat un potencial de fins a 56 MWp de potència fotovoltaica
instal·lable a cobertes, espais públics, façanes i mitgeres existents, a partir de projectes
ja redactats i via anàlisis de viabilitat, tenint en compte criteris d’integració i altres condi-
cionants resultants de l’experiència prèvia, i considerant la potència actual dels mòduls
existents al mercat. S’estima que amb aquesta potència es podria generar de l’ordre del
20% del consum elèctric associat a l’activitat municipal, que és d’uns 330 GWh a l’any.
Les innovacions tecnològiques del mercat fotovoltaic poden representar un incre-
ment d’aquest potencial en permetre generar més energia amb la mateixa superfície
i, en conseqüència, els valors serien encara més interessants.
Per assolir aquest potencial estimat caldrà activar dues grans línies d’acció:
Acció 1: continuar incorporant la generació en totes les actuacions que s’impulsen al mu-
nicipi, mentre s’assegura el compliment de la Instrucció de generació.
Acció 2: reforçar i accelerar l’acció per tal que el màxim d’equipaments disposin de genera-
ció a la coberta i puguem transformar en generadores totes les estructures de la ciutat que
tinguin les condicions per a ser transformades (grau mínim d’assolellament, prestacions
estructurals...).
Per dur a terme aquesta segona acció, és interessant fer un cop d’ull per àmbit o sector
municipal, ja que en cada cas l’estratègia d’actuació pot ser diferent, en funció de si es
tracta d’incorporació de generació en edificis i espais de gestió directa o concessionada,
qui és l’organisme gestor (empresa pública, ens 100% municipal, dependent o participat) o
si cal o no una cerca d’inversió, per exemple.
Com treballem l’increment de la generació energètica
municipal
Incrementar el parc de generació renovable municipal és una responsabilitat que tenim com
a Ajuntament. En aquest sentit, es treballa principalment en dues línies:
A. Obligant a incorporar la generació en totes les noves actuacions impulsades al
municipi.
Actualment, tota nova construcció o rehabilitació integral d’un edifici o equipament no
residencial, sigui municipal o privat, ha d’incorporar generació solar fotovoltaica per
cobrir part de les necessitats energètiques en compliment del document bàsic HE5 del
Codi Tècnic de l’Edificació i del Títol 8 de l’Ordenança de Medi Ambient de Barcelona.
En l’àmbit municipal, addicionalment a aquesta obligatorietat, s’han desenvolupat al-
tres instruments normatius complementaris que obliguen totes les actuacions que es
promoguin municipalment a incorporar i maximitzar la generació renovable, anant més
enllà del que són edificacions i incorporant també com a àmbit d’aplicació els projectes
d’urbanització i reurbanització i també els nous planejaments que s’impulsin des de
l’àmbit públic. En concret, les instruccions que s’han aprovat amb aquest objectiu són:
• Instrucció de sostenibilitat en projectes d’obres, que ha ajudat a començar a
incorporar la generació a l’espai públic.
• Instrucció per incorporar l’objectiu de la generació d’energia renovable en les
actuacions municipals relacionades que ha de permetre normalitzar-ne la integra-
ció a totes les actuacions que s’impulsin des de la promoció municipal en urbanit-
zacions i reurbanitzacions, en planejaments i planejaments derivats i en cobertes i
terrats.
• També es treballen estratègies i plans directors de generació en grans àmbits de
desenvolupament urbanístic (Sagrera / Marina del Prat Vermell).
3.1.

16
En la taula es mostra, per àmbits, una imatge de l’estat de les instal·lacions de generació
en funció de si ja estan executades, s’estan executant o en breu ho estaran, perquè s’està
licitant l’adjudicació a una empresa per a la seva execució, o bé són instal·lacions de les
quals es disposa d’un projecte tancat, en redacció o que està previst redactar-se. També es
mostra a la taula el potencial de generació que s’ha estimat per als diferents àmbits, però
que encara tenen pendent el desenvolupament del projecte corresponent.
Sumant les instal·lacions ja existents, les actuacions en marxa i projectades, en els propers
4 anys es preveu arribar a disposar d’un total de 384 instal·lacions i uns 19.244 kWp
de potència fotovoltaica, que generaran l’equivalent a l’energia corresponent al consum
elèctric de 10.450 llars.
3.1.1. Mirada per àmbits d’acció municipal
En els diferents àmbits o sectors de l’òrbita municipal hi ha en marxa diferents projectes per
incorporar generació fotovoltaica, tant en cobertes d’edificis i equipaments municipals com
a l’espai públic i a infraestructures projectades en el marc de projectes de nova construcció,
reformes i rehabilitacions o actuacions en espais públics (urbanitzacions i reurbanitzacions),
així com actuacions sobre espais existents.
Els àmbits o sectors analitzats són:
I. Àmbit municipal
• Escoles bressol municipals
• Seus de districte
• Biblioteques municipals
• Altres equipaments (oficines, aquarteraments, centres socials i culturals...)
• Pèrgoles de la ciutat
• Cobertura de grades dels camps de futbol municipals
• Infraestructures viàries
II. Organismes autònoms i empreses municipals
• Mercats municipals
• Habitatge públic
• Mitgeres de l’IMPU
• B:SM - Cementiris
• B:SM - Infraestructures
• B:SM - Aparcaments
III. Ens participats o concessionats
• Escoles, instituts i centres educatius públics (no IMEB)
• Centres esportius municipals
• Infraestructures de ciutat
Taula 4. Resum d’ instal·lacions de generació fotovoltaica existents i en projecte i dades de potencialitat
Àmbit
Instal·lacions existents
i en legalització (kWp)
En obra i
licitació (kWp)
Projectes tancats
i en redacció i/o
previstos (kWp)
Potencial FV no
cobert (kWp)
POTÈNCIA TOTAL
ESTIMADA (kWp)
Mercats municipals 359 108 733 2.062 3.263
Centres esportius municipals 98 189 1.948 3.652 5.886
Escoles bressol municipals 86 - - 1.387 1.473
Escoles, instituts i equipaments
educatius públics (no IMEB)
788 - 4.411 6.180 11.380
Seu de Districte 60 21 - 30 111
Biblioteques municipals 396 90 185 479 1.151
Habitatge públic 181 494 51 1.100 1.826
Altres equipaments (oficines,
aquarteraments centres socials i
culturals, pistes esportives...)
1.650 407 596 3.317 5.969
BSM - Cementiris 71 - - 5.989 6.060
BSM - Infraestructures 70 620 566 1.734 2.991
BSM - Apartaments 40 - 6 847 892
Pèrgola d’ombratge 1.205 146 1.396 1.660 4.408
Cobertura grades camps de
futbol municipals
- - 44 1.650 1.694
Infraestructures de ciutat 435 - - 4.575 5.010
Infraestructures viàries 308 - 1.315 2.484 4.108
Façanes i mitgeres 100 - 70 140 310
TOTALS (kWp) 5.848 2.075 11.321 37.286 56.530

18
2024/2025:
• Finalitzar al 2024 les actuacions en marxa, 2.075 kWp derivats de 38 actuacions, amb
un pressupost associat de l’ordre de cinc milions d’euros, invertits bé de manera directa
perquè són actuacions exclusives de fotovoltaica o bé via la inversió d’actuacions glo-
bals de noves edificacions, rehabilitacions integrals o urbanitzacions, etc.
• Activar 81 instal·lacions de projectes específics de generació fotovoltaica, amb un pres-
supost estimat per a executar-se de 10,4 milions d’euros, finalitzant al 2024 41 instal·la-
cions i 40 al 2025.
Fins a 2027:
• Finalitzar les 88 instal·lacions que queden encabides dins de projectes més globals que
incorporen generació, estimant-se un pressupost d’uns 16,4 milions d’euros.
b) Iniciar la redacció de cinquanta projectes de noves instal·lacions. Aquests projectes
han prioritzat espais de concurrència pública, reconversió de pèrgoles en espai públic i
infraestructures viàries, d’acord a la següent estratègia:
• Tancar l’autoconsum possible en diferents àmbits com ara a mercats; biblioteques,
seus de districte i escoles bressol.
• Projectar totes les possibilitats de generació que ofereix la infraestructura de Rondes
• Estudiar la cobertura de pistes esportives i viseres d’ombratge en els camps de futbol.
Per desenvolupar els projectes s’estima un pressupost de 300.000 euros.
En funció de l’àmbit, l’estratègia d’acció pot ser diferent, tant pel que fa a l’origen de la
inversió com quant a gestió i lideratge. En aquest sentit es diferencien:
I. Actuacions incloses en projectes globals (noves edificacions, rehabilitacions, urbanit-
zacions i reurbanitzacions).
II. Actuacions específiques d’incorporació de generació en edificacions i espais exis-
tents:
• Actuacions impulsades en l’àmbit de la gestió municipal que no disposen de pressu-
post propi o específic per al desenvolupament d’instal·lacions de generació.
• Actuacions impulsades per organismes autònoms i empreses municipals, que disposen
o poden disposar de pressupost propi per impulsar actuacions.
• Actuacions impulsades per ens participats o concessionats, com podria ser el Pla Clima
Escoles.
3.1.2. Calendari i pressupost
FINS AL 2027:
a) Finalitzar les actuacions en marxa i executar els projectes tancats. En total hi ha 38
obres en marxa i 169 instal·lacions en projecte, d’acord al següent repartiment:
Taula 6. Distribució dels projectes fotovoltaics per àmbit o sector
Taula 5. Distribució dels projectes fotovoltaics
Estat FVs municipals Potència total municpal (kWp) Nombre total instal·lacions municipals (núm.)
En licitació i obres 2.075 38
Coberta 1.518 33
Espai públic 557 5
En projecte (tancat, en redacció o previst) 11.321 169
Coberta 8.561 129
Espai públic 2.599 35
TOTAL 13.397 207
Àmbit En obra i licitació (kWp)
Projectes tancats i en redacció i/o
previstos (kWp)
Mercats municipals 108 733
Centres esportius municipals 189 1.948
Escoles bressol municipals - -
Escoles, instituts i equipaments educatius
públics (no IMEB)
- 4.411
Seu de Districte 21 -
Biblioteques municipals 90 185
Habitatge públic 494 51
Altres equipaments (oficines, aquarteraments
centres socials i culturals, pistes esportives...)
407 596
BSM - Cementiris - -
BSM - Infraestructures 620 566
BSM - Apartaments - 6
Pèrgola d’ombratge 146 1.396
Cobertura grades camps de futbol municipals - 44
Infraestructures de ciutat - -
Infraestructures viàries - 1.315
Façanes i mitgeres - 70
TOTALS (kWp) 2.075 11.321

20
Pel que fa al desenvolupament de nous projectes de generació, la despesa corresponent
podrà assumir-se a través de la despesa disponible com inversió específica o per part dels
diferents organismes que gestionen les dependències on s’actua.
Quant a la inversió per executar les obres (no projectes) fins a 2027, dels 31,8 milions d’eu-
ros que s’estimen necessaris per finalitzar els 2 MWp que estan en obres i instal·lar els 11,3
MWp projectats i previstos en el període de 2024 a 2027:
» 5 M € ja estan compromesos i s’estan ja executant,
» 12 M € es considera que estaran disponibles en la mesura que existeixi pressupost
d’inversió per executar el projecte global,
» 7,9 M € es preveu que són a càrrec del pressupost global del Pla Clima Escoles,
» 6,9 M € s’aportaran pel pressupost d’inversió municipal específic:
2024: 3,9 M €
2025: 3 M €
Pel que fa a l’impacte, amb la implementació de les diferents actuacions en l’àmbit
municipal s’espera arribar a 2027 amb una potència instal·lada de gairebé 19,2 MWp
(amb una generació estimada equivalent al consum elèctric d’unes 10.450 llars i un
estalvi d’emissions de l’ordre de 8.660 tones de CO2eq) i de 27,2 MWp a 2030 (amb
una generació estimada equivalent al consum elèctric d’unes 14.800 llars i unes emis-
sions estalviades de l’ordre de 12.260 tones de CO2eq).
A PARTIR DEL 2027 I FINS AL 2030:
a) Continuar amb la redacció de projectes de noves instal·lacions, trenta projectes.
Per desenvolupar els projectes s’estima un pressupost de 215.000 euros.
b) Iniciar l’execució d’alguns projectes redactats. S’han estimat uns 23 milions d’eu-
ros per incrementar els 8.000 kWp previstos entre 2027 i 2030.
En relació amb les inversions, a continuació es detallen les inversions d’actuacions impul-
sades en l’àmbit de gestió municipal per al desenvolupament d’instal·lacions de generació.
Taula 7. Distribució dels costos estimats, per temporalitat
Gràfic 5. Evolució prevista al 2030 de la generació fotovoltaica municipal (kWp)
2024-2025 Fins a 2027 2027-2030
Desenvolupament de projectes de generació 100.000 € 200.000 € 215.000 €
Execució d’instal·lacions de generació 15.400.000 € 16.400.000 € 23.000.000 €
TOTAL 15. 500.000 € 16.600.000 € 23.215.000 €
Casal de Barri
Can Rectoret
3.909 4.020
5.848
9.115
19.244
27.244
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
2021 2022 2023 2024 2027 2030

22
La gestió de l’energia generada L’operativa funcional municipal
3.2. 3.3.
Tan important com conèixer la quantitat d’energia que podríem generar és gestionar què
fem amb l’energia generada.
A grans trets podem dir que l’energia generada actualment es gestiona d’acord amb una
de les següents opcions: o bé es connecta a la xarxa directament o bé s’empra per a au-
toconsum.
• Venda a la xarxa, sobretot totes aquelles instal·lacions que es van executar en l’època
de l’energia primada. Actualment tenim 55 instal·lacions connectades a la xarxa, que
aporten uns 1.500 MWh i suposen uns ingressos d’uns 795.000 euros.
• Autoconsum:
» Autoconsum directe, la qual cosa significa reduir el consum elèctric de la xarxa (menys
necessitat de subministrament elèctric) directament en l’edifici on s’ubica la instal·lació
(o per al subministrament al que s’associa). Produir per consumir directament en l’espai
on es troba la instal·lació.
» Autoconsum compartit amb diferents consumidors municipals, del mateix àmbit o di-
ferent. Produir energia perquè una part la consumeixi l’espai on s’ubica la instal·lació i
una altra part s’empri per a consum proper (màxim a 2 km de distància).
» Servei d’autoconsum compartit municipal: es comparteix energia amb la ciutadania
facilitant entre 200 i 500 Wp. Aquesta energia facilitada tindrà associat un preu públic,
totalment bonificat per a vulnerables. Produir energia per compartir-la amb la ciutada-
nia propera, oferint un servei d’energia generada de forma propera.
En funció de les actuacions que es duen a terme, i en coordinació i consens amb els dife-
rents ens, es definirà quina és la millor fórmula de gestió en cada cas.
I per assegurar el funcionament òptim de les instal·lacions és clau fer-ne un bon manteni-
ment i explotació, així com disposar d’eines que permetin fer el seguiment del funciona-
ment de les instal·lacions de generació fotovoltaica, com l’eina de monitoratge municipal.
Els actors principals d’aquestes actuacions són els diferents departaments i ens depen-
dents de l’Ajuntament, organismes autònoms i concessionaris, que actuen directament
sobre edificis (dependències municipals, escoles i biblioteques) i l’espai públic. En tots els
casos, l’Agència d’Energia de Barcelona (AEB) – Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental té
un paper estratègic i tractor, bé des del pilotatge i la gestió directa d’instal·lacions o des de
l’acompanyament i el suport al desenvolupament de noves instal·lacions, així com en esta-
blir criteris i requeriments mínims a complir en els diferents projectes que es desenvolupin i
en vetllar per l’operativa i el manteniment correctes de les instal·lacions.
La premissa de treball, en tots els casos, és la de maximitzar i optimitzar la generació,
buscant la millor fórmula de gestió de l’energia generada en cada cas (autoconsum directe,
autoconsum compartit amb venda o compensació d’excedents, en xarxa interior o a través
de la xarxa, etc.). En aquest sentit, és clau, en cada cas, analitzar l’actuació i conèixer les
necessitats del servei o l’ens per tal de plantejar la millor fórmula de gestió. També caldrà
tenir en compte que no és el mateix actuar en nova edificació o noves urbanitzacions que
sobre espais existents i que, en tots els casos, caldrà valorar els condicionants urbanístics
i paisatgístics de l’entorn, que poden afectar els dimensionaments o requerir adaptacions
normatives, com modificacions puntuals de planejaments, per permetre fer realitat instal·la-
cions de generació d’interès.
I. Gestió, operativa i manteniment
Com s’ha apuntat, en tots els casos és clau garantir una bona gestió, operativa i manteni-
ment de les instal·lacions de generació que garanteixi un funcionament òptim.
En el cas de l’Ajuntament, es fa una gestió, un manteniment i una explotació conjunts de la
gran majoria d’instal·lacions que s’executen en l’àmbit municipal amb l’objectiu de garan-
tir-ne el bon funcionament i maximitzar-ne la producció i l’aprofitament. L’objectiu és que la
generació municipal es gestioni de manera integrada i integral i que se’n pugui fer un bon
seguiment a partir de les eines de monitoratge i de les dades i la informació publicades a
través del web https://www.energia.barcelona/ca.
II. Servei d’autoconsum compartit municipal
Una de les fórmules que es planteja per a la gestió de l’energia generada en certes instal·la-
cions municipals és, com s’ha comentat en l’apartat anterior, el servei d’autoconsum com-
partit municipal, que permet que es pugui compartir l’energia generada amb usuaris privats
(llars i comerços) a partir de l’aprofitament de la generació fotovoltaica a l’espai públic de la
ciutat, fent una mirada especial a consumidors vulnerables.
El servei s’adreça a consumidors residencials o terciaris que siguin titulars d’un contracte
de subministrament en baixa tensió i que estiguin a una distància inferior a 1.000 metres de
la instal·lació de generació.
L’accés al servei d’autoconsum compartit municipal es preveu a través d’una convocatòria
de concurrència pública, per als consumidors en general (residencials i terciaris), reser-
vant-se un percentatge de la generació per a consumidors vulnerables seleccionats per
l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona a partir dels criteris escaients, a més
de la connexió a un servei municipal per accelerar-ne la legalització.
Els consumidors generals que es postulin a la convocatòria podran optar a “paquets”
o quotes de 500 Wp d’autoconsum, i tindran la possibilitat de sol·licitar 500 Wp, 1000
Wp,1500 Wp o 2000 Wp.
IES Doctor Puigvert

24
Per accedir al servei caldrà abonar un preu públic, que s’ha aprovat a partir del correspo-
nent expedient, i que s’ha fixat en 70 €/any per cada quota de 500 W, bonificat al 100% en
el cas de famílies vulnerables.
Aquesta fórmula requereix que, des de l’Ajuntament es posin les eines i els recursos per
garantir que la instal·lació funciona de manera òptima per tal que els diferents consumidors
associats puguin gaudir de la seva quota d’autoconsum, es proporcioni informació i acom-
panyament als diferents usuaris beneficiaris d’aquest autoconsum i es faciliti l’abonament
del preu públic corresponent per part dels usuaris.
III. Acompanyament a privats i altres ens públics
Des de l’Ajuntament, a través de l’Agència d’Energia s’acompanya i es dona suport a
projectes de generació impulsats per altres ens públics o per agents privats perquè es
desenvolupin amb èxit. També es revisa el compliment de les normes dels projectes de
generació que són conseqüència del compliment normatiu en l’àmbit municipal (Ordenan-
ça de medi ambient – Títol 8) i del Codi tècnic de l’edificació.
HPO Lluís Borrassà
Biblioteca Vilapicina
i la Torre Llobeta

26
Més generació en l’àmbit
privat i altres edificis de
gestió pública
4
En aquest cas, l’Ajuntament ha de tenir un paper d’impulsor i facilitador i la inversió ha de
venir dels mateixos agents privats. En aquest sentit, l’estratègia d’actuació se centra prin-
cipalment en facilitar diferents instruments que ajudin a fer realitat actuacions de generació.
Tot i que Barcelona és una ciutat densa i compacta, i que per generar l’energia fotovoltaica
equivalent al consum elèctric de la ciutat necessitaríem cobrir-ne un 35% de la superfície,
hi ha molta superfície a cobertes i espais assolellats que és idònia per incorporar captadors
i incrementar la generació renovable.
Com a àmbits, es detecten:
1. Sector industrial i gran terciari (universitats i centres sanitaris): les primeres estima-
cions fetes indiquen un potencial de generació en aquest àmbit, considerant els polígons,
l’entorn universitari, els centres sanitaris, etc., de l’ordre dels 600 MWp.
Caldrà seguir l’evolució del desplegament d’aquest potencial durant els propers anys,
Des de l’Administració caldrà posar a disposició els diferents instruments i eines per acon-
seguir-ho en el mínim temps possible.
2. Sector residencial i petit terciari: si considerem ratis d’assolellament, factor d’ombres i
ocupació (elements tècnics, distàncies per manteniment, etc.) dels terrats i les cobertes de
la ciutat, s’estima un potencial de generació de 740 MWp.
Com impulsem l’increment de generació en l’àmbit privat?
L’objectiu d’aconseguir que generar energia a la ciutat sigui un fet quotidià passa neces-
sàriament perquè es generalitzi arreu aquesta generació, més enllà de l’àmbit municipal i
que, per tant, els agents privats (ciutadania, entitats, empreses...) s’impliquin en aquesta
necessitat.
Tot i que s’ha aconseguit un salt significatiu els darrers anys des de l’activació del RD
244/2019 d’Autoconsum en passar dels 15.489 kWp als 51.682 kWp al 2023, queda encara
molt camí per recórrer si es volen assolir els objectius de l’Acord climàtic de ciutat.
Pel que fa a les instal·lacions d’autoconsum, el nombre d’instal·lacions executades en el
sector residencial representen el 68% del total, seguides del sector terciari que representa
un 28%, i l’industrial i primari, que inclouen la resta. Cal dir, però, que quant a potència
instal·lada, el sector terciari és el més significatiu, ja que representa el 56% de la potència
d’autoconsum instal·lada a la ciutat. El sector residencial, en canvi, només suposa poc més
del 20%.
Taula 8. Instal·lacions d’autoconsum a Barcelona el 2023. Distribució per sectors i potència
* Pel que fa a la ciutat, la potència fotovoltaica és superior en sumar les instal·lacions de connexió a xarxa.
Font: ICAEN
POLÍGON DE LA
ZONA FRANCA
POLÍGONS ÀMBIT
BESÒS
PORT DE BARCELONA
HOSPITAL
DE STPAU
PARC
SANITARI PERE
VIRGILI
CAMPUS
BESÒS I
UPF
CAMPUS
UPC I UB
ESPAI
BARÇA
HOSPITAL
VALL HEBRÓN
HOSPITAL
DEL MAR
Per tant, en total, s’estima un potencial de generació privada a la ciutat al voltant dels
1.340 MWp, amb una inversió d’uns 2.100 milions d’euros.
Sectors Nombre total d’instal·lacions Potència instal·lada (kWp)
Industrial i primari 90 9.928
Terciari 591 22.272
Usos domèstics 1.419 7.346
TOTAL 2.100 39.546

28
Aquesta inversió tindrà un important impacte econòmic i fiscal al territori.
Pel que fa a l’impacte econòmic, s’estima que pot arribar a generar una activitat econòmica
de més de 4.000 milions d’euros, amb el corresponent increment del PIB durant l’any de les
inversions, i de l’ordre d’un miler de llocs de treball de durada d’un any (independentment
del nombre de contractes que es puguin dur a terme). Alhora, aquestes noves instal·laci-
ons comportaran unes necessitats de manteniment que es traduiran en una nova activitat
associada al manteniment i la gestió d’aquestes instal·lacions, la qual cosa generarà un
increment de l’activitat productiva i del PIB que, en aquest cas, es mantindria en el temps
atès que és una activitat recurrent.
Fiscalment, l’atracció de capital privat genera fluxos econòmics que estan subjectes al pa-
gament d’impostos, amb la generació conseqüent de fluxos fiscals (IVA, IRPF, cotitzacions
socials, etc.) que tenen impacte tant en l’economia local com en l’àmbit autonòmic i estatal.
Per tant, hi ha molt per fer i moltes oportunitats a l’hora d’incrementar la generació energè-
tica de la ciutat, el que possibilitaria l’activació forta d’un sector professional robust i que
oferís seguretat, amb potencial de creixement i evolució derivats de les millores tecnològi-
ques i els processos d’innovació en el mercat de l’energia fotovoltaica.
Cal gestionar l’energia generada per les instal·lacions que s’impulsin en l’àmbit privat, igual
que en el municipal. Per tant, en funció del cas, es poden plantejar connexions d’autocon-
sum individual (amb compensació o venda d’excedents), autoconsum col·lectiu en xarxa
interior o a través de la xarxa (amb compensació o venda d’excedents) o bé la injecció de
l’energia generada a la xarxa elèctrica, tot i que no seria l’opció de gestió més òptima quant
a aprofitament ara mateix i en un entorn urbà.
El marc actual també defineix la figura de la comunitat energètica, que va més enllà de
l’autoconsum compartit i permet una gestió diferent de l’energia en l’entorn comunitari. En
general, les comunitats energètiques sorgeixen des dels territoris, a partir de la iniciativa de
la ciutadania organitzada, però des de l’Ajuntament es pot propiciar que es facin realitat.
Així, és possible donar suport a les diferents iniciatives des de diferents vessants: cercant
espais potencials per desenvolupar la generació energètica a l’àmbit d’actuació, cedint co-
bertes municipals perquè les comunitats puguin ubicar-hi les instal·lacions de generació a
partir de la convocatòria de concurrències obertes, sent un membre més i facilitant models
operatius i difonent-los, entre d’altres.
Caldrà seguir l’evolució del desplegament d’aquest potencial durant els propers anys, i
l’Administració haurà de posar a disposició els diferents instruments i eines per fer-ho fac-
tible en el mínim temps possible.
Es concreten les següents línies de treball per estimular l’acció:
• Des del punt de vista econòmic: estímuls, incentius i finançament que facin viable la
creació d’instal·lacions de generació, principalment per a autoconsum a l’entorn privat
(facilitar l’autoconsum). En aquest sentit, les principals eines que cal desenvolupar, tre-
ballar i aplicar són:
» Potenciar la fiscalitat descarbonitzada pel desenvolupament d’instal·lacions solars.
» Oferir el MES Barcelona com a eina de finançament publicoprivada per facilitar la
inversió.
» Potenciar el Servei d’autoconsum compartit municipal. Oferir una quota d’energia
generada municipalment (la inversió, la gestió i el manteniment de la instal·lació és
municipal) a la ciutadania a partir d’un preu públic beneficiós, estable i constant,
independent de les fluctuacions de mercat.
• Des del punt de vista de gestió:
» Facilitar el procés de legalització, registre i visibilització en la factura elèctrica de
l’autoconsum.
» Desenvolupar procediments clars i acompanyament: guies i protocols clars adre-
çats a diferents perfils (ciutadania, professionals, etc.)
» Potenciar la campanya Moment Solar Barcelona, a través de la qual s’ofereix un
servei d’acompanyament integral a les comunitats de propietaris i propietàries en
l’àmbit residencial.
» Fomentar el servei d’informació a l’autoconsum, a través del qual s’ofereix informa-
ció i assessorament en relació amb les instal·lacions d’autoconsum en els diferents
àmbits.
» Desenvolupar instruments de col·laboració amb diferents organismes, gremis, en-
titats, etc. per al desplegament de la generació: Consorci de la Zona Franca, Port
de Barcelona, Barcelona Activa, Escola del Treball, Polígon del Bon Pastor, univer-
sitats, consorcis sanitaris, cooperatives, etc.
» Instruir per a la interpretació de la normativa sobre l’ús i la integració d’elements de
suport per a la instal·lació de plaques solars sobre terrats i cobertes a Barcelona,
que recull de forma ordenada els criteris i condicionants que la normativa vigent es-
tableix sobre les instal·lacions solars i els seus elements de suport per col·locar-los
sobre terrats i cobertes a la ciutat de Barcelona.
» Continuar amb la Subcomissió de captadors solars, a fi de facilitar la implementació
d’instal·lacions amb certes singularitats (protecció patrimonial o paisatgística, es-
tructures elevades de suport...).
» Impulsar el desplegament de comunitats energètiques (documentació de suport per
crear comunitats energètiques, facilitar models organitzatius i jurídics, cedir cober-
tes, participar com un membre més, etc.).
• Des del punt de vista de la informació:
» Actualitzar el mapa solar, per permetre una informació de base sobre quanta energia
es podria generar en una ubicació concreta. Això aporta uns criteris mínims per
començar a plantejar-se actuacions.
» Disposar d’un canal de comunicació via web amb la informació actualitzada referent
a la generació energètica local, així com amb informació energètica en general.
» Desenvolupar una oferta de tallers i cursos sobre generació renovable i com es pot
fer viable a les ciutats a través de programes d’educació ambiental i sensibilització
específics oferts a la ciutadania.
» Formar els serveis d’atenció dels Punts d’assessorament energètic i la Fàbrica del
Sol per tal que puguin oferir una primera informació de proximitat a la ciutadania.

30
Idees força que cal
destacar
5 1. Barcelona vol ser protagonista de la neutralitat climàtica
i fa una aposta per la generació renovable i neta, impulsant
un model energètic més sostenible. Cal fer més i sobretot,
cal fer-ho diferent.
Es vol normalitzar la presència d’instal·lacions de generació a la ciutat i incrementar la
demanda d’instal·lacions d’autoconsum solar en els edificis, tant a l’esfera pública com
privada. Fer de la generació energètica local i renovable una quotidianitat.
Barcelona és una gran consumidora d’energia i té la voluntat i responsabilitat de generar la
màxima possible aprofitant recursos renovables de la pròpia ciutat, prop del consum i amb
un impacte mínim.
Generar energia localment minimitza la dependència de la xarxa i fa la ciutat més resilient
i sobirana energèticament. Alhora, l’autoconsum permet disposar d’una energia a un cost
estable minimitzant l’impacte derivat de la volatilitat actual de preus del sistema elèctric.
Cal maximitzar la generació sense tenir por als excedents, ja que aquests es poden gestio-
nar i existeixen múltiples fórmules per treure el màxim rendiment a la generació.
2. Durant molts anys, la voluntat municipal ha estat demos-
trar que la tecnologia funciona i estimular projectes, per la
qual cosa moltes de les instal·lacions estan ubicades en
edificis de molta concurrència.
Ara cal continuar amb l’aposta iniciada en els darrers anys per visibilitzar que l’espai públic
de la ciutat també ofereix oportunitats interessants a l’hora d’incorporar la generació ener-
gètica, sempre buscant la màxima generació possible a l’espai on s’actua.
3. L’Ajuntament, des de la perspectiva de lideratge i com a
exemplificador i corresponsable de la transició energètica,
ha d’accelerar i reforçar la seva actuació.
A través de l’Agència d’Energia i la Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental es coordinarà
l’estructura de gestió i econòmica per poder accelerar l’actuació en l’àmbit de generació
municipal i també en l’impuls privat.
L’Ajuntament ha d’acompanyar el sector privat en el camí cap al canvi de model, facilitant
tota la informació i l’assessorament. Campanyes d’acompanyament com el Moment Solar
Barcelona són una bona eina per donar suport als agents privats en el plantejament i desen-
volupament d’instal·lacions d’autoconsum en el sector residencial.
Pèrgola de la
Ronda de Dalt

32
4. L’Ajuntament ha de fer, però, sobretot, ha de possibilitar
que es faci, aportant les eines i facilitant els mecanismes
escaients perquè es desplegui la generació renovable a la
ciutat.
Cal accelerar i promoure un canvi de tendència per incrementar l’acció del sector privat en
termes de generació. Així es podria implementar i fer realitat el potencial de generació que
ofereix la ciutat i es possibilitaria el compliment dels objectius recollits a l’Acord climàtic de
ciutat. La ciutat disposa avui d’un sector tecnològic i professional madur i preparat.
Cada cop hi ha més consciència de la necessitat de generar localment i emprant els recur-
sos renovables que ens ofereix la ciutat. Cal que tothom s’impliqui en l’acció i el desenvo-
lupament d’instal·lacions de generació renovables a la ciutat.
L’Administració ha de posar les eines i els mecanismes per fer possible aquesta acció, però
sense la complicitat ni la corresponsabilitat de tothom el canvi de model energètic no serà
possible, i cal treballar i posar-hi tots els esforços perquè sigui una realitat.
Ara hi ha un sector madur i preparat per assolir el repte de la transició energètica i cal
aprofitar el moment. I cada cop hi ha més estímuls econòmics per tirar endavant actuaci-
ons: bonificacions, finançament (MES Barcelona, banca ètica, convencional, empreses de
serveis energètics, etc...).
5. Pel que fa a la normativa, hi ha hagut canvis en la legis-
lació energètica que faciliten el desenvolupament d’instal·
lacions d’autoconsum i afavoreixen que sigui la ciutadania
i les empreses qui aprofiti els recursos energètics disponi-
bles per generar-se la seva pròpia energia.
Amb un cost elevat del subministrament elèctric, l’autoconsum compartit i les comunitats
energètiques poden i han de jugar un paper molt interessant en el creixement de la genera-
ció renovable a la ciutat.
6. Tecnològicament, l’evolució és significativa i cada vega-
da és possible generar més energia amb menys superfície.
El sector fotovoltaic està millorant en els darrers temps i s’estan posant al mercat cada cop
captadors més eficients que permeten optimitzar l’aprofitament de l’espai i generar més
energia utilitzant superfícies menors. Cal aprofitar aquesta oportunitat, ja que facilita la in-
tegració d’instal·lacions en menys superfície sense condicionar o permetent compatibilitzar
alhora altres usos en els espais.
Aquest és un mercat amb una innovació de producte i servei constant que ha de permetre
assolir el potencial de ciutat calculat i arribar a poder tenir 1 GW de fotovoltaica, objectiu
de l’Acord climàtic de ciutat.
7. L’impacte que s’espera de la mesura ha de traduir-se
en una acceleració del creixement exponencial del nombre
d’instal·lacions, tant privades com municipals, que han de
contribuir a la descarbonització de la ciutat.
Pel que fa a potència instal·lada d’energia fotovoltaica en l’àmbit municipal, implica la instal·
lació de fins a 19,2 MWp al 2027 i fins a 27,2 MWp al 2030, és a dir, gairebé multiplicar per
cinc la potència instal·lada fins al 2023, amb una inversió específica estimada de gairebé 55
milions d’euros, uns 32 milions d’euros fins al 2027 per dotar de generació espais existents
de gestió municipal i la resta fins al 2030.
Privadament, s’espera cobrir al màxim el potencial estimat i des de l’Ajuntament es treballa-
rà per millorar els instruments existents, acompanyar i posar-ho fàcil i fer de l’autoconsum
una quotidianitat a la ciutat, aconseguint la necessària acceleració i el salt d’escala per
fer-ho possible.
Mitgera de la plaça
de les Dones del 36

34
IES Quatre Cantons

Accelerem la generació d’energia
fotovoltaica a Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar
fotovoltaica a Barcelona

Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.

Similar to Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. (20)

More from Ajuntament de Barcelona

More from Ajuntament de Barcelona (20)

Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.