Pla Local de Seguretat

1. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 1
Informe sobre l’elaboració del Pla Local de Seguretat
2024-2027
Febrer 2024

2. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 2
Informe sobre l’elaboració del Pla Local de Seguretat 2024-2027
1.- Preàmbul
L’Ajuntament de Barcelona està elaborant el Pla Local de Seguretat d’acord amb el
previst a la Llei 4/2003, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que
el defineix com a un instrument per a l’anàlisi de la situació de la seguretat al municipi,
que ha d’identificar els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos
disponibles, inclosos els de seguretat privada, i ha d’especificar les accions que s’han
d’emprendre per assolir els objectius fixats.
El Pla Local de Seguretat 2024-2027 esdevé l’instrument de planificació de les
polítiques municipals de seguretat pública, prevenció i convivència, on s’integren les
estratègies de seguretat pública, preventives, de protecció civil i de promoció de la
convivència, i que ha de donar resposta als múltiples reptes de la ciutat en aquests
àmbits; preveient un calendari d’aplicació, així com els mètodes de seguiment i
avaluació.
També constitueix el mitjà per ordenar i concretar periòdicament les polítiques i
programes municipals en l’àmbit de la seguretat i la prevenció, amb la finalitat
d’actualitzar i reajustar les respostes a les noves situacions, per tal d’adequar-les a la
realitat social i a les seves necessitats emergents.
Els plans de seguretat, d’acord amb l’esmentada Llei 4/2003, han de tenir en compte,
en llur àmbit respectiu, les previsions contingudes en els plans de protecció civil, de
seguretat viària, de seguretat en joc i espectacles i altres que els puguin afectar.
Les accions previstes en l’àmbit de la seguretat pública i la prevenció de Barcelona
neixen d’un conjunt d’objectius estratègics d’ampli abast, tal com requereix la
complexa realitat de la ciutat, amb el denominador comú d’aconseguir consolidar una
ciutat cohesionada, segura i integradora, cimentada sobre una convivència harmònica
de la nostra societat, protegint els drets socials de tota la ciutadania, amb la seva
imprescindible implicació i coresponsabilitat.

3. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 3
2.- Metodologia i objectius del Pla 2024-2027
2.1.- Criteris metodològics d’elaboració i estructura
El Pla local de Seguretat de Barcelona s’estructura a partir de tres nivells d’intervenció:
El punt de partida és la definició d’uns objectius estratègics que recullen les grans
finalitats del pla, que són les fites a assolir durant la vigència del Pla envers les
principals problemàtiques a abordar. Constitueixen les línies mestres d’actuació que el
Pla estableix com a prioritàries en matèria de prevenció i seguretat ciutadana.
Aquests objectius estratègics es concreten en objectius específics o àmbits d’actuació,
que aterren aquestes línies mestres que el Pla defineix, i estableixen les línies
d’intervenció més concretes, que han de permetre la consecució dels objectius
estratègics. Cadascun d’aquests objectius específics desenvolupa alguna part de
l’objectiu estratègic i incorpora la perspectiva integradora i multifactorial necessària
per a la millora de la convivència i la seguretat a la nostra ciutat.
Per últim, la implementació dels objectius específics es porta a la pràctica mitjançant
un seguit d’accions concretes, d’intervencions molt acotades dirigides a la consecució
de l’objectiu.
El Pla Local de Prevenció i Seguretat 2024-2027 comporta la revisió i actualització dels
anteriors plans, atenent als diversos contextos que es donen a la ciutat, amb l’objectiu
de proporcionar continuïtat i coherència a les línies de treball ja iniciades, per tal de
consolidar-les en el dia a dia de la ciutat i incorporar d’altres adaptades a aquests nous
contextos. Neix d’un procés de millora contínua, mitjançant la revisió dels plans
anteriors, incorporant noves accions i modificant-ne d’altres, donant així resposta a les
necessitats que van apareixent en el marc dinàmic que caracteritza la realitat de la
ciutat.
El Pla Local de Seguretat ha d’aportar un diagnòstic actualitzat de l’estat de la
seguretat ciutadana, provinent de les fonts d’informació pertinents, tant en la seva
dimensió objectiva com en la subjectiva i de les interrelacions entre ambdues, que han
de permetre definir i proposar noves accions i línies programàtiques orientades a
minimitzar l’activitat delinqüencial, els conflictes de convivència i maximitzar la
percepció de seguretat ciutadana. Tanmateix, ha d’aportar, també, els elements
necessaris per fer un seguiment d’aquestes polítiques amb els indicadors escaients per
a avaluar-ne el seu impacte i incorporar els mecanismes necessaris per a la seva
millora continuada.

4. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 4
2.2.-El propòsit del Pla
L’article 4 de la Carta de Ciutadania, Carta de Drets i Deures de Barcelona diu que
“Totes les persones tenen dret a trobar a la ciutat de Barcelona les condicions socials,
econòmiques, polítiques, culturals, ambientals i d’accessibilitat universal per viure-hi
dignament”. Per tant, l’ambició última d’aquest Pla és orientar tota l’acció municipal
per garantir un nivell adequat de seguretat i també de convivència ordenada i pacífica
que faci efectius aquests drets reconeguts a la Carta de Barcelona. Uns drets que es
converteixen en un mandat per al govern local, que ha de remoure els obstacles per tal
que els drets de la ciutadania de Barcelona siguin efectius. Aquesta fita implica oferir
uns nivells de seguretat adequats, millorant la percepció i la vivència de la seguretat a
la ciutat, abordant els elements objectius i subjectius que participen en la seva
construcció social.
El seu assoliment suposa sentir que la nostra vida es desenvolupa en un entorn segur i
confortable, amb l’acceptació necessària que el conflicte és un fet inherent de la vida
en societat, però on es garanteix la seguretat personal de la integritat física i dels béns,
i que amb l’àmplia visió que requereix el complex concepte de la seguretat, integra la
protecció davant potencials amenaces i riscos, la salvaguarda dels drets i llibertats, així
com la coresponsabilitat ciutadana en l’ús i gaudiment d’un espai públic cívic, amable i
accessible per a tots i totes.
2.3.- Principis rectors del Pla
Els àmbits, objectius i accions que es proposen al Pla per abordar les situacions que
generen inseguretat segueixen els següents principis orientadors:
- Coordinació institucional, com estratègia de seguretat a Barcelona ha de ser
necessàriament multinivell i multiactor. Les competències en matèria de control de la
delinqüència i la seguretat ciutadana estan repartides entre el nivell governatiu, entre
les tres administracions territorials, i el judicial. En l’àmbit de la protecció i la prevenció
social el mapa d’actors ha d’incloure els actors de les diferents administracions i de les
diverses àrees de l’Ajuntament, dels territoris , de la ciutadania i del tercer sector. Un
abordatge integral de la seguretat requereix, per tant, un pacte institucional
transversal entre totes les administracions, actors implicats i ciutadania.
- Proximitat a les persones i al territori, per garantir-la és fonamental la contribució
dels territoris de la ciutat en el disseny i seguiment d’actuacions del pla i dels actors
més propers als ciutadans i ciutadanes. Des d’una perspectiva de policia local, esdevé

5. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 5
clau el paper de la policia de proximitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona,
desplegada a tots els districtes de la ciutat.
Cal seguir amb la política de més presència de bombers al carrer realitzant tasques de
prevenció i divulgació, en contacte directe amb la ciutadania. I promoure el
coneixement del territori des de cada Parc de bombers, en una dinàmica de
bidireccionalitat.
- Participació i coproducció, com a mecanismes d’escolta i treball conjunt amb la
ciutadania són garantia d’eficiència, és a dir, d’ajust de les polítiques a les necessitats i
de qualitat democràtica. Dins del Pla s’inclouen mesures de millora dels canals de
comunicació amb la ciutadania. S’implementen, també, accions que pretenen avançar
en el model de governança de la nostra ciutat, on la ciutadania, amb rigor i sustentada
en una metodologia, contribueixi de forma activa en totes les fases de l’acció pública
(disseny, implementació i avaluació).
- Eficàcia i eficiència, essencials en un programa d’accions orientat a resultats
(eficàcia), implica necessàriament la millora constant d’eines de diagnosi, seguiment i
avaluació dels fenòmens. En un context institucional complex com el nostre,
l’optimització dels recursos (eficiència) implica un anàlisi acurat del rendiment del
recursos propis i de l’optimització conjunta d’esforços.
3. Marc conceptual de la seguretat pública a Barcelona
3.1.- Evolució de la construcció del concepte de seguretat i prevenció
Barcelona té una llarga trajectòria en l’anàlisi i disseny de polítiques de seguretat i
convivència.
Arran de la constitució de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana l’any 1983,
encarregada de la realització de l’informe “De l’ordre públic a la seguretat ciutadana”,
presentat davant el Consell Plenari Municipal el mes de juny de 1985, s’inicia un model
de seguretat ciutadana de caire integral, combinant l’acció preventiva i la
dissuasiva/reactiva, basada en la cohesió social, en la participació comunitària i la
coresponsabilitat, en el funcionament coordinat de les institucions públiques, i on la
seguretat és tractada com una construcció social on intervenen múltiples factors, no
tots associats al sistema clàssic de control.

6. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 6
L’any 1984 s’inicia la realització anual de l’Enquesta de Victimització de Barcelona, amb
successives edicions fins l’actualitat, la qual ens serveix com a base analítica per
realitzar la diagnosi del Pla Local de Seguretat, entre altres fonts i registres.
3.2.- Marc conceptual de la seguretat pública a Barcelona
A partir d’aquest canvi en la política de seguretat de Barcelona, es posa en valor una
nova construcció social de la seguretat ciutadana, que es basa en una doble dimensió:
la seguretat objectiva i la seguretat subjectiva, ambdues reals però sense un lligam
lineal, doncs un major nivell delinqüencial no sempre incrementa la percepció
d’inseguretat, ni tampoc la reducció de l’activitat delictiva garanteix un major
sentiment de seguretat.
Aquest fet mostra la complexitat de la seguretat ciutadana i la necessitat d’abordar-la
transversalment, ja que una política estrictament fonamentada en solucions policials
no permetria l’abordatge d’aquestes dues dimensions.
Aquesta construcció social de la seguretat fa imprescindible continuar amb la
implementació d’actuacions en el camp de la seguretat que combinin l’actuació policial
amb altres operadors i agents socials de diferents àrees competencials, la coordinació
entre diferents ens i altres administracions, empoderar a la comunitat i al territori
donant suport als òrgans de participació ciutadana, reforçar el treball de proximitat de
tots els serveis de l’administració municipal, i afavorir polítiques inclusives dels
col·lectius més desprotegits.
Les polítiques de seguretat no s’adrecen únicament a l’eradicació dels fets delictius,
sinó també a la gestió dels conflictes i no només a la seva eliminació, ja que la seva
gestió s’ha d’incloure com a part de la vida quotidiana per la naturalesa intrínseca a
qualsevol societat. La gestió del conflicte en i amb la comunitat permet que la ciutat
sigui viscuda amb més tranquil·litat i que no s’incrementi la percepció social de
inseguretat, molt lligada a l’entorn immediat de les persones i als conflictes que es
donen en aquest àmbit. En aquest aspecte de la gestió de situacions conflictives es
fonamental la vessant anticipativa i preventiva, per tal de poder avançar-nos a les
seves conseqüències, enfront només d’ actituds reactives.

7. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 7
4.- El context urbà actual
4.1.- Les noves dinàmiques locals
Els fluxos migratoris i de visitants, amb una elevada massificació turística, els
desplaçaments entre i des d’altres municipis de l’entorn de la ciutat, especialment a
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la cronificació de les desigualtats
socioeconòmiques en alguns territoris de la ciutat, l’actual situació econòmica marcada
per la situació inflacionista a nivell global que afecta greument a l’economia de les
llars, la situació de post-pandèmia que ha originat nous models socials, fent emergir
problemàtiques com el tractament de la salut mental i la solitud no desitjada, la
transformació digital, innovadora però també generadora de desigualtats i de nous
espais per l’activitat delinqüencial i les violències interpersonals, són alguns dels
factors que han configurat l’actual panorama social. Sense transmetre un visió
pessimista del moment actual, són factors que plantegen la necessitat de nous
enfocaments en l’àmbit de la prevenció i la seguretat pública.
També, el fenomen de la gentrificació produïda en alguns barris, i que observem com
s’expandeix a diferents punts de la ciutat, així com la dificultat d’accés a l’habitatge per
part d’alguns sectors de la població, especialment del jovent i de les persones amb una
situació laboral precària, situació agreujada per l’actual conjuntura econòmica, han
comportat un empobriment del teixit social amb repercussions a nivell de relacions
veïnals, de l’ús de l’espai públic, de la vida interna de les comunitats de veïns, i del
detriment del comerç de proximitat, que han tingut uns efectes directes sobre la vida
quotidiana de les persones que resideixen als nostres barris.
Tot aquest procés transformador, propi de les grans metròpolis contemporànies,
reflecteix la globalització urbana, comportant importants canvis en la composició social
i demogràfica de la ciutat, dels seus barris i de les dinàmiques d’interacció, a més, amb
un sector de població de gent gran cada vegada més ampli.
D’altra banda, ha canviat la forma en cóm s’entén i es viu l’espai públic, amb l’aparició
de nous usos que corresponen a nous interessos i a les seves formes d’entendre i
viure’l.
Aquesta diversificació d’usuaris i activitats a l’espai públic té una vessant enriquidora
per la democratització del seu ús i la seva vivència, però també genera noves dificultats
per a conciliar activitats i dinàmiques, cosa que pot fer emergir conflictes, en
detriment de la percepció de la qualitat de vida de la ciutat i del sentiment de

8. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 8
seguretat, que fa del tot necessari anticipar-se per gestionar i conciliar les tensions que
es puguin produir.
4.2.- Sortida de la crisi sanitària
Moltes de les noves necessitats a les qual hem de fer front han esdevingut originades
per la crisi sanitària de l’any 2020.
La pandèmia de la Covid-19 va incrementar la sensació de vulnerabilitat de la població,
no només a nivell sanitari, sinó també de la por davant la incertesa del futur, més
intensa, encara, en els col·lectius més febles de la població, que van veure
incrementades les dificultats en la seva situació socioeconòmica, sanitària i personal.
La pandèmia ens va mostrar una realitat desconeguda fins aleshores, que calia
treballar conjunta i transversalment des de totes les àrees de les polítiques públiques,
per tal d’enfortir el sentiment de protecció social de la població i aconseguir enfortir,
també, la cohesió social en un moment de greu dificultat.
Entre aquestes sectors de població d’especial vulnerabilitat destaca la gent gran,
especialment aquella amb manca de suport, que requereix d’especial atenció i
protecció atesa la seva feblesa social, econòmica i sanitària; però combatre la soledat
no desitjada i les seves conseqüències no és exclusiu de les persones grans, tal i com es
va mostrar la Covid-19, que la va patir un ampli i divers sector de la població de
Barcelona, i en moltes situacions, amb problemàtiques afegides, com és la de la salut
mental.
El confinament, per la seva pròpia naturalesa i per la dificultat que comporta la
detecció i seguiment de les problemàtiques, va intensificar situacions de violència
masclista i de la violència contra els infants, fets que ha generat nous dissenys i
protocols en la seva prevenció i tractament des de l’Area de Seguretat, Prevenció i
Convivència en matèria de violència vers les dones.
També cal continuar elaborant polítiques de protecció i suport a adolescents i joves, en
l’àmbit familiar i en les escoles, franges de població on la crisi va comportar, d’una
banda, un elevat cost psicològic i desànim vers les perspectives de futur, i d’altra, la
consolidació de la tecnologia com a context quotidià del les seves relacions socials i
interpersonals.
La pandèmia va afectar als usos de l’espai públic, amb especial rellevància en l’àmbit
de l’oci nocturn, on l’etapa postpandèmica es van accelerat processos no desitjats amb
importants afectacions per a la bona convivència de la ciutat, al igual que una part de

9. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 9
la població disminuïa la seva flexibilitat en la manera d’utilitzar els espais comuns de la
ciutat i la convivència a les comunitats de veïns i veïnes s’havia tornat més difícil
durant i després de la crisi sanitària.
Cal destacar que les polítiques de seguretat no s’adrecen únicament a l’eradicació dels
fets delictius sinó també a la gestió de dels conflictes de convivència i les seves
conseqüències, que prenen especial rellevància en situacions de crisi com la derivada
de la Covid-19, en la que apareix més estrès social i, per tant, disminueix la tolerància
al conflicte. Però l’objectiu d’aquestes polítiques no és l’estricta eliminació dels
conflictes, sinó que la seva funcionalitat ha d’incloure la gestió de les situacions
quotidianes que impedeixen que es visqui la ciutat de forma tranquil·la i segura, també
el conflicte inherent a tota societat.
A nivell econòmic, La ciutat de Barcelona s'ha recuperat amb èxit després del període
de recessió provocat per la pandèmia, i les taxes d'atur a la ciutat són un indicador
notable d'aquesta recuperació econòmica en curs. El nivell actual és significativament
més baix que els temps anteriors a la pandèmia. Tal i com assenyalen les dades sobre
el mercat de treball a la ciutat de l´Oficina Municipal de Dades , que valora l’evolució a
Barcelona en el tercer trimestre del 2023 com la més favorable al conjunt de Catalunya
i Espanya, amb un increment del 3,5% i 2,5%, respectivament. S’han superat ja els
nivells de prepandèmia, situant-se la població activa en 4,6% més sobre dels registres
de quatre anys enrere. La població de 16 i més anys s’ha recuperat i es situa ara en
nivells molt similars a l’any 2019, i fins i tot, la població que en aquell moment es
declarava no activa s’ha reduït en un 7,2%. Pel que fa al ritme de consum del residents
de Barcelona, després d’experimentar un creixement durant els dos anys posteriors a
la pandèmia, actualment, la presència contínua de la inflació ha incidit en
l’atemperament d’aquesta trajectòria ascendent.
El turisme, un dels principals motors econòmics de la ciutat, ha experimentat un nou
ressorgiment. Tot i que, Barcelona va registrar un descens del 6,9% respecte l’any 2019
abans de l’inici de la pandèmia, compta amb més de 12 milions de turistes registrats a
allotjaments durant l’any 2023. A més, el nombre de pernoctacions va augmentar un
1,8%, amb una estada més llarga dels visitants. l’Observatori de Turismes de Barcelona
informa que el consum total dels turistes va augmentar fins als 9.600 milions d'euros,
suposant un increment de 14,7% respecte el 2019, abans de la crisi sanitària, i un
26,1% més que el 2022.
La recuperació en el trànsit de passatgers al port de Barcelona, segons dades del
Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va rebre 3,57 milions de creueristes

10. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 10
entre gener i desembre de 2023, un 14% més de creueristes que el 2019; l’increment
de l’activitat de l’aeroport del Prat, segons dades d’AENA, ha registrat el novembre de
2023 un volum de 3,8 milions de viatgers, un 4,3% més que el mateix mes de 2019, tot
i que encara es troba per sota de les dades prepandèmia acumulades al llarg de l’any.
Tanmateix, les noves pràctiques producte de la pandèmia han portat a nous escenaris
a la nostra ciutat. Els exemples més visibles són, d’una banda, les terrasses provisionals
dels establiments de restauració, les quals van ubicar-se a la via pública, ocupant tot
tipus d’espai (voreres, xamfrans, zones d’aparcament, de càrrega, entre altres espais),
durant la pandèmia, degut a la mateixa situació d’excepcionalitat originada pel context
i les necessitats que imposava la situació sanitària. Aquesta situació extraordinària ha
comportat posteriorment donar pas a un procés de regularització, amb consecutives
modificacions del Decret d’alcaldia de 26 de febrer de 2015, la darrera del 22 de febrer
de 2022.
D’altra banda, la crisi sanitària va comportar, també, noves formes de mobilitat a la
ciutat, davant el neguit d’utilitzar transport públic compartit, que va impulsar encara
més l´ús de la bicicleta i altres vehicles de mobilitat personal (VMP), principalment l´ús
dels patinets elèctrics, amb la previsió de que aquesta modalitat de desplaçament que
segueix creixent a Barcelona.
En definitiva, la nova realitat que va emergir després de la pandèmia de Covid-19,
requereix promoure una ciutat integradora, cimentada sobre la convivència
harmònica. És en aquest àmbit de la protecció i la cohesió on es destaca el paper
primordial que la seguretat, la convivència i la prevenció, amb uns objectius clarament
recollits al pla:
• Vetllar per una ciutat més habitable, convivencial i resilient
• Tenir cura dels efectes que la crisi de la Covid-19 va generar en l’espai públic i
els seus usos
• Avançar amb criteris d’equitat i justícia social, per no deixar a ningú enrere
• Aprofitar el potencial de l’àmbit urbà i metropolità per a ser multiplicador de
les polítiques que es desenvolupin
• Consolidar la imatge internacional de Barcelona com a una ciutat capdavantera
Per tant, l’actual Pla Local de Seguretat com instrument de planificació de les
polítiques municipals de seguretat, prevenció i convivència ha de considerar, també,
els nous reptes que ens va deixar la Covid-19.

11. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 11
4.3.- La perspectiva metropolitana
Barcelona no només és viscuda pels seus residents i visitants, sinó també per la
població (aproximadament 365.000 persones) que diàriament es desplaça a la ciutat ja
sigui per motius laborals, d’estudis, d’ús de serveis o d’oci, des de l’ l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (AMB) i altres demarcacions. Així mateix, es produeixen
uns 230.000 desplaçaments de veïns i veïnes que es traslladen diàriament fóra de la
ciutat a l’Àrea Metropolitana i altres municipis. En total, aquests desplaçaments entre
la ciutat i l’AMB sumen un volum de gairebé 600.000 viatges diaris, en transport públic
i privat.
Per això la gestió municipal de la nostra ciutat, des de les seves diferents vessants, ha
de tenir en compte una visió supramunicipal en el disseny de les polítiques públiques,
ja que l’AMB no és només una realitat territorial i demogràfica, sinó també un fet
social, econòmic i cultural que s'ha anat conformant al llarg del darrer segle, com a
producte del creixement i la connexió dels sistemes urbans de l'entorn barceloní.
Aquesta transformació viscuda a Barcelona i a la resta de municipis de l’AMB, s’inclou
en un procés de transformació global del món local, que en el cas de la nostra ciutat es
constata que la ciutat viscuda va més enllà dels seus límits administratius i s’estén en
una xarxa molt més àmplia que el propi territori, imbricant-se amb altres municipis,
dotant-la d’una gran densitat poblacional, d’una gran mobilitat interurbana i d’una
gran interconnectivitat amb la resta de municipis de la seva àrea d’influència, que fan
que el seu anàlisis i la intervenció en matèria de seguretat ciutadana, protecció civil,
mobilitat i convivència s’han de de desenvolupar més enllà del nivell estrictament
urbà, adoptant una visió metropolitana de coordinació i col·laboració amb la resta de
municipis integrants, i no només enfocada en estratègies i actuacions més enllà de
l’àmbit del nostre municipi.
L’abast territorial d’aquestes fites va més enllà de l’àmbit de la nostra ciutat,
proposant una visió metropolitana i internacional. La primera, per la necessitat de
coordinació i treball conjunt amb els municipis veïns del nostre entorn, amb la ferma
voluntat d’aconseguir una coordinació marcada per la eficiència i eficàcia amb totes les
administracions públiques. També, en aquest sentit, cal remarcar que la seguretat
comporta l’actuació coordinada amb una ampli ventall d’actors, com són altres cossos
de seguretat, entitats del tercer sector, la societat civil i la ciutadania. La segona,
perquè la mirada internacional esdevé cabdal en un món globalitzat i en l’horitzó de
futur de la nostra ciutat, amb el treball conjunt mitjançant xarxes de cooperació en
seguretat, prevenció i convivència.

12. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 12
4.4- El compromís amb l’Agenda 2023
L’any 2015, l’ONU adopta un conjunt de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible
(ODS) per un futur més inclusiu, pròsper, just i protector amb l’entorn. Cadascú d’ells,
amb unes fites específiques, es fonamenten en dos eixos: el desenvolupament
sostenible i l’eradicació de la pobresa i les desigualtats, amb el propòsit d’aconseguir-
los durant els proper 15 anys, configurant així l’Agenda 2030. L’Ajuntament de
Barcelona, en l’acord de govern de 10 de juliol de 2019, va assumir l’Agenda 2030 com
a marc d’acció.
El compliment dels ODS han de ser adoptats com a principis d’acció dels plans a
desenvolupar, molt transformadors pels reptes que suposen, els quals requereixen
d’unes estratègies d’ampli enfoc, amb una gran mobilització de recursos i amb una
perspectiva d’assoliment de llarga durada.
L’Agenda 2030, fa plantejar-se a les metròpolis urbanes uns objectius essencials,
alguns dels quals s’inscriuen en l’àmbit de la seguretat i prevenció, des d’una vessant
integradora i transversal, on l’objectiu principal és una ciutat inclusiva i resilient davant
dels diferents reptes, riscos i amenaces als quals hagi de fer front, fites que queden
recollides en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i que pel que fa a
la nostra matèria referència als següents reptes:
ODS 1: Fi de la pobresa.
ODS 3: Salut i benestar.
ODS 5: Igualtat de gènere.
ODS 11: Aconseguir que les ciutats i assentaments humans siguin inclusius,
resilients i sostenibles
ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives pel desenvolupament
sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tots i totes i construir, a
tots els nivells, institucions eficaces, inclusives i transparents
Aquest compliment passa per planificar la nostra ciutat del futur, i que com s’ha
detallat abans, ha de tenir una visió metropolitana per la mútua influència i
interconnexió d’una regió que, a data d’avui, aplega més de cinc milions de persones.
D’altra banda, el canvi climàtic i la sostenibilitat com a repte són dos elements que en
una ciutat amb massa forestal, front marítim i una alta taxa de mobilitat han de d’ésser
contemplades en aquest pla, a partir de mesures d’autoprotecció tant dels nostres
ecosistemes com de la població, especialment d’aquells sectors més vulnerables.

13. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 13
5.- Diagnosi
Com s’ha indicat anteriorment, El Pla Local de Seguretat ha de comptar amb una base
analítica que permeti una diagnosi de la seguretat i convivència de la ciutat i de les
causes i conseqüències de la inseguretat urbana, per a poder establir les estratègies de
prevenció adequades.
Aquest apartat pren el pols a l’estat de la seguretat i la convivència de la ciutat en
xifres, a partir dels indicadors que proporcionen les principals fonts de dades
municipals que contribueixen a l’anàlisi d’aquesta matèria, i que ha de permetre
dissenyar les futures línies d’actuació en el marc de la planificació de la política
municipal de seguretat i prevenció. En aquest sentit disposem de:
I. L’Enquesta de Victimització de Barcelona en la seva edició 2023
- Característiques de l’EVB
- Anàlisi de la victimització
- Percepció de la seguretat
- Convivència i seguretat
II. Estadística policial:
- Pes dels delictes a Barcelona / Identificació dels principals problemes de la
seguretat
- Dades policials (Fets coneguts)
- Dades denúncies administratives
III. Seguretat viària
IV. Convivència
V. Dades SPCPEIS
VI. Altres indicadors de ciutat
6.- L’estratègia del Pla 2024-2027
L’objectiu general del Pla Local de Prevenció i Seguretat 2024-2027 és disminuir l’índex
de victimització, anticipar-se al conflicte i millorar la percepció i la vivència de la
seguretat, abordant els elements tant objectius com subjectius que participen en la
seva construcció, creant un espai de vida segur a la ciutat. Així també oferiré un espai

14. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 14
de vida en comunitat en que els drets, interessos i deures envers la ciutat de totes les
persones es desenvolupi de manera respectuosa i pacífica. La ciutat ha de garantir un
nivell adequat de convivència entre els diferents drets i interessos –de vegades
contraposats- que conflueixen a l’espai públic així com també als espais privats.
Aquest propòsit obeeix als eixos vertebradors en el disseny comú de les polítiques
públiques en matèria de seguretat i prevenció, per la qual cosa manté una línia
continuista amb els anteriors plans. Si bé, la diferència de cadascú d’ells radica en les
actuacions necessàries per assolir aquest propòsit, que són definides pel moment de la
seva elaboració, la qual es situa en un context únic i amb una idiosincràsia pròpia,
producte dels canvis socials que es van generant. Aquestes noves actuacions es
vertebraran en l’aparició de noves necessitats a les que cal donar resposta que, a la
vegada, per la seva novetat, proveiran al pla de la seva revisió i de nous principis
rectors, àmbits i objectius.
De l’actual situació, caracteritzada per la situació postpandèmica i la situació
inflacionista de l’economia, se’n deriven unes conseqüències en tots els àmbits de la
societat i per tant , en tots els àmbits de l’activitat pública i de la seva gestió, incloses
la prevenció i la seguretat pública. D’aquesta manera, la seva gestió requereix d’un
treball transversal i coordinat amb altres actors, no només municipals, i el consens i
proximitat amb la ciutadania, per poder donar les respostes adequades a les
circumstàncies actuals.
6.1.- Objectius estratègics del Pla
Des d’aquesta visió de protecció, prevenció i cohesió que suposa la seguretat pública,
el Pla fixa uns objectius estratègics per a les polítiques públiques de seguretat,
prevenció i convivència per a la ciutat de Barcelona:
6.1.1.- Millorar la vivència i convivència als espais públics de la ciutat
6.1.2.- Assolir el nivell de convivència cívica que la ciutadania demana
6.1.3.- Donar resposta als reptes que la mobilitat urbana comporta a les grans
ciutats
6.1.4.- Disminuir la delinqüència amb major impacte a la ciutat
6.1.5.- Posar la víctima al centre de l’atenció policial

15. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 15
6.1.6.- Millorar la sensació de seguretat de la ciutadania
6.1.7.- Consolidar l’atenció envers les situacions de vulnerabilitat
6.1.8.- Planificar la resposta de la ciutat davant les emergències
6.1.9.- Planificar la resposta de la ciutat davant de grans esdeveniments
6.1.10.- Preparar la ciutat davant els reptes que la seguretat global planteja
(terrorisme, tecnologies...)
6.1.11.- Incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques de seguretat
6.1.12.- Consolidar a nivell nacional i internacional la imatge de Barcelona com a
ciutat segura
6.1.13.- Adoptar mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes
6.1.14.- Reforçar la confiança institucional fomentant la transparència i garantint
l’accés a la informació pública
Per tal d’aconseguir aquests objectius, cal desenvolupar estratègies d’intervenció
diverses, en funció de com calgui portar a terme aquesta implementació. Així, de
manera combinada o per separat, caldrà portar a terme:
- Polítiques de prevenció i seguretat coordinades entre tots els implicats amb
competències en la matèria
- Estratègies d’anticipació al conflicte
- Foment de la convivència i reforç dels lligams socials
- Promoció del civisme com a valor social
- Promoció de solucions de resolució pacífica del conflictes que puguin emergir
- Participació ciutadana en les polítiques de prevenció i convivència
- Autoritat en el compliment de la normativa
- Lluita contra l’activitat delinqüencial
- Prevenció de les violències, amb especial atenció a la violència masclista
- Estratègies en la prevenció i minoració dels impactes de l’ús intensiu de l’espai
públic, especialment en l’oci nocturn
- Formació, informació i sensibilització envers les problemàtiques i eines de
resolució ( de la prevenció a escoles, mercats, centres vulnerables-p.e.
residències-, etc...)

16. Tercera Tinència d’Alcaldia
de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior
Informe elaboració PLS 2024-2027_Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior 16
7.- Com seguir avançant
A partit del treball preliminar ja fet i del que s’ha seguit realitzant a nivell tècnic, s’obre
un període per tal que els grups municipals puguin fer les seves aportacions o
suggeriments respecte dels diferents elements que podria d’incloure el Pla, tant des
del punt de vista dels objectius com de la perspectiva estratègica o les accions
concretes.
Aquestes aportacions, dins del termini que s’acordi, poden ser en format documental,
reunions bilaterals, o ambdues fórmules combinades.
El text definitiu del Pla Local de Seguretat i Prevenció serà sotmès a l’aprovació de la
Junta Local de Seguretat, tal i com es preceptiu, d’acord amb l’establert a la Llei
4/2003.