Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (PAE), presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el divendres 23 de desembre de 2016.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern 'Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de Barcelona' presentada al Consell Plenari del 28 d'octubre de 2016.
Informe per a la CEUM: Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el dimecres 19 d'octubre de 2016.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern 'Bases per un Pacte Municipal d'Infraestructures per a la ciutat de Barcelona' presentada al Consell Plenari del 28 d'octubre de 2016.
Mesura de govern: Sistema d'informació i atenció ciutadana presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de juny de 2016.
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Ajuts pels afectats pel temporal de neu
* 395 equipaments culturals pels propers 10 anys
* 66,5 M€ per una xarxa viària de qualitat
* 46 M€ per millorar comissaries i parcs de Bombers
* 11,5 M€ per crear ocupació de qualitat
També accions específiques territorials:
* Gironès
* Noguera
* Regió Metropolitana de Barcelona
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Rubí és una ciutat industrial (2a concentració industrial de Catalunya després de la Zona Franca) amb 12 polígons industrials, on una part molt important de la ciutadania treballa en les empreses que estan a la nostra ciutat. Cal potenciar aquest actiu i iniciar un procés de reconversió industrial propiciant l’entrada a la ciutats d’empreses amb valor afegit, donant accés als polígons amb transport públic, millorant la mobilitat i aproximant els centres de coneixement i recerca (UAB, Politècnica) a la cooperació amb el teixit industrial de la ciutat.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
Alternatives als Pressupostos Blanes 2012 - ICV-EUiA BlanesVictor Casas
Alternatives als Pressupostos Blanes 2012 - ICV-EUiA Blanes
Presentació que exposa la situació econòmica de l'Ajuntament de Blanes, la proposta de pressupostos presentada pel PSC de Blanes, i les alternatives que presenta el grup municipal ICV-EUiA Blanes
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
Protocol d'actuació de mesures extraordinàries per al comerç de proximitat en...Ajuntament de Barcelona
El protocol té l'objectiu de donar una resposta ràpida a les
necessitats del sector comercial afectat, coordinant aquestes actuacions amb els protocols existents de Guàrdia Urbana i Serveis de Neteja.
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turí...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turístics il·legals. Presentada al Plenari del Consell Municipal del divendres 27 de gener de 2017.
Mesura de govern: Sistema d'informació i atenció ciutadana presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de juny de 2016.
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Ajuts pels afectats pel temporal de neu
* 395 equipaments culturals pels propers 10 anys
* 66,5 M€ per una xarxa viària de qualitat
* 46 M€ per millorar comissaries i parcs de Bombers
* 11,5 M€ per crear ocupació de qualitat
També accions específiques territorials:
* Gironès
* Noguera
* Regió Metropolitana de Barcelona
Mesura de Govern per objectivar quin és l’abast dels canvis en la mobilitat i l’ús de l’espai públic que ha comportat la COVID-19, quins son els reptes i les oportunitats que implica el procés de desconfinament i la tornada a la plena activitat de la població pel què fa als seus desplaçaments i usos dels espais comuns.
Rubí és una ciutat industrial (2a concentració industrial de Catalunya després de la Zona Franca) amb 12 polígons industrials, on una part molt important de la ciutadania treballa en les empreses que estan a la nostra ciutat. Cal potenciar aquest actiu i iniciar un procés de reconversió industrial propiciant l’entrada a la ciutats d’empreses amb valor afegit, donant accés als polígons amb transport públic, millorant la mobilitat i aproximant els centres de coneixement i recerca (UAB, Politècnica) a la cooperació amb el teixit industrial de la ciutat.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
Alternatives als Pressupostos Blanes 2012 - ICV-EUiA BlanesVictor Casas
Alternatives als Pressupostos Blanes 2012 - ICV-EUiA Blanes
Presentació que exposa la situació econòmica de l'Ajuntament de Blanes, la proposta de pressupostos presentada pel PSC de Blanes, i les alternatives que presenta el grup municipal ICV-EUiA Blanes
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
Protocol d'actuació de mesures extraordinàries per al comerç de proximitat en...Ajuntament de Barcelona
El protocol té l'objectiu de donar una resposta ràpida a les
necessitats del sector comercial afectat, coordinant aquestes actuacions amb els protocols existents de Guàrdia Urbana i Serveis de Neteja.
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turí...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Impuls i reforç del Pla de xoc contra els allotjaments turístics il·legals. Presentada al Plenari del Consell Municipal del divendres 27 de gener de 2017.
Mesura de Govern: Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona. 2016-2020Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona. 2016-2020, presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona del divendres 23 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: 'Arbres per viure'. Pla director de l'arbrat de Barcelona 2017-2037. Presentat al Plenari del Consell Municipal del divendres 27 de gener de 2017.
Mesura de Govern: Política audiovisual de l'Ajuntament de Barcelona, implemetada des de l'Institut de Cultura de Barcelona. Presentada al Plenari del Consell Municipal del divendres 27 de gener de 2017.
És una mesura de govern pionera a l’Estat que pretén garantir la cohesió social i la protecció dels drets humans. El document ha estat debatut i consensuat en un procés que ha implicat una vuitantena de persones entre experts en drets humans i discriminació, tècnics municipals i entitats socials i de la comunitat musulmana.
Consell Escolar Municipal de Barcelona, consell educatiu de la ciutatAjuntament de Barcelona
Mesura de govern de l'Ajuntament de Barcelona sobre el Consell Escolar Municipal de Barcelona, presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 de gener de 2017.
Informe de govern sobre els espais i sales d'estudi de la ciutat de Barcelona presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 17 de gener de 2017.
Mesura de Govern sobre la preservació i millora del Mercat de la Boqueria. El pla és fruit del procés de diàleg obert entre l’Ajuntament i els comerciants i pretén mantenir l'essència de la Boqueria com a mercat de proximitat i equipament municipal.
Informe: Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a...Ajuntament de Barcelona
Informe: Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona 2015. Presentat en roda de premsa el dilluns 9 de gener de 2017.
Informe sobre les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i entitats del Cons...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre les actuacions de l'Ajuntament de Barcelona i entitats del Consell Municipal LGTBI de Barcelona en relació al desenvolupament de la Llei 11/2014 per garantir el dret de les persones LGTBI.
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana. Presentada a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 22 de març de 2017.
Ecoserveis publica la 3a edició de la Guia pràctica Com actuar davant la pobresa energètica. Una eina que proporciona informació en relació a les factures del subministrament energètic i les possibilitats de millora de la contractació des del punt de vista econòmic, el procediment per a evitar el tall de subministrament energètic en els mesos d’hivern, les possibles accions de millora en relació a l’estalvi i l’eficiència energètica de l’habitatge, així com els ajuts econòmics i recursos disponibles per als consumidors domèstics, que poden ser emprats per a millorar l’actual situació de vulnerabilitat.
Incidència de la pobresa energètica entre la població catalana i col·lectius vulnerables atesos per la Creu Roja, a més de l'acció i propostes de l'entitat per fer-hi front.
El Programa d'impuls a la generació d'energia solar a Barcelona és l'eina que ha de permetre potenciar el nombre d'instal·lacions renovables a la ciutat, tant en espais i cobertes públiques com en privades. L'objectiu és assolir nivells màxims d'autoproducció i autoconsum, és a dir, que la ciutadania pugui generar si no tota, una part important de l'energia que necessita per cobrir les seves necessitats.
El projecte de Barcelona Energia s’emmarca en el pla de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de transició cap a la sobirania energètica. Aquest pla s’estructura al voltant de cinc eixos d’actuació: diagnosi i planificació, estalvi i eficiència energètica, generació d’energia, abastament d’energia i garantia de subministrament i capacitació i cultura energètica. Amb el servei que es dona des de Barcelona Energia, es pretén incidir directament en la ciutadania i les empreses en aquests cinc eixos.
Benvinguts a Som Energia
La suma de molts petits inversors poden generar una força imparable. L’objectiu de Som Energia és ser una cooperativa sense ànim de lucre que reuneixi a milers de persones amb el desig d’invertir en energies renovables.
No hem d’esperar a que el govern ho faci per nosaltres, ho podem fer nosaltres mateixos en el nostre àmbit. Si, de mitjana, cada un de nosaltres invertís una petita quantitat, podríem engegar una planta de biogàs, una instal lació fotovoltaica o un molí de vent.
En aquests moments estem en el procés d’implantació legal de la nostra cooperativa. Per a això necessitem un mínim de 150 socis per a inscriure’s i participar aportant 100 euros al capital social. Els 100 euros és un dipòsit i és retornable si un soci decideix deixar Som Energia.
Com més siguem, millor, per això registra’t ara!
Els avantatges de ser un soci de Som Energia:
• Tothom hi pot participar i tenir accés a l’energia renovable
• Ajudes a desenvolupar una economia sostenible veritable i a millorar decididament el mediambient
• Ets un co-propietari i tots els membres tenen igual vot
• Un únic dipòsit de participació de tan sols €100
• Producció local d’energia sostenible
• Transferència simple i sense esforç des del teu proveïdor actual
• Menys dependència de les grans companyies energètiques
De les accions del Govern del president Montilla detallem:
* Tripliquem la col·laboració amb les entitats socials
* Suport a la lluita contra el canvi climàtic des del món local
* Ajuts perquè tothom pugui veure la televisió
També accions específiques territorials:
* Alt Pirineu i l’Aran
* Osona
* Segrià
www.dipsalut.cat El Catàleg de Serveis de Dipsalut és un recull de l'oferta de serveis que l'Organisme posa a disposició dels ajuntaments de la demarcació de Girona i dels professionals de l'àmbit de la salut pública.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (PAE)
1. 1
MESURA DE GOVERN
Creació dels Punts d’Assessorament Energètic i de garantia de
subministraments bàsics (PAE)
Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona,
23 de Desembre de 2016
2. 2
CONTINGUT
Introducció i contextualització ....................................................... 3 - 4
Antecedents .................................................................................. 5 - 6
Balanç dels Punts d’Atenció a la Pobresa Energètica .................. 7
Objectius del servei ...................................................................... 8- 9
Descripció del servei .................................................................... 10 - 16
3. 3
1. Introducció i contextualització
L'accés a l'energia està directament lligat al benestar de les persones. L'energia és necessària
per cuinar, per conservar els aliments, per tenir aigua calenta sanitària i per poder fer ús de
sistemes de climatització, serveis bàsics que tota llar hauria de possibilitat de cobrir per
assegurar-se unes condicions mínimes de confort.
Des de l'esclat de la crisi, la pobresa energètica s'ha convertit en un dels principals problemes
socials i econòmics a Espanya. Segons l'Associació de Ciències Ambientals, una llar es troba en
situació de pobresa energètica quan els seus membres no poden mantenir els serveis mínims
de la llum, aigua i / o gas per a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, o bé destinen
gran part dels seus ingressos a pagar aquestes factures i es queden sense recursos per cobrir
altres necessitats bàsiques. Es tracta d'un problema que afecta especialment persones i
famílies en situació de vulnerabilitat, i col·lectius concrets com nenes i nens, gent gran i
persones amb malalties cròniques.
La pobresa energètica és provocada fonamentalment per tres factors: l'augment dels preus de
l'electricitat propiciat pel model erràtic del sistema elèctric espanyol, la disminució o manca
de renda familiar i l'escassa adequació dels habitatges per a l'eficiència energètica.
Segons Eurostat, l'electricitat espanyola per a les llars és la quarta més cara de tot Europa, tan
sols per darrere de Dinamarca, Alemanya i Irlanda, i Espanya és el país on el preu de
l'electricitat augmenta més que la mitjana europea. Tan sols en els últims sis mesos el preu de
la factura va augmentar 14,75 euros de mitjana, arribant a l'octubre una factura mensual
mitjana de 74,78 euros, tal com ha assenyalat FACUA-Consumidors en Acció.
La liberalització del sector elèctric el 1997 va consolidar un mercat elèctric en el qual els
ciutadans no paguen per l'electricitat un preu relacionat amb el seu cost real, sinó que aquest
és el resultat de pràctiques derivades d'un sistema amb una notable opacitat. Aquestes
pràctiques estan orientades a maximitzar els beneficis de l'oligopoli elèctric, on unes poques
empreses concentren els segments de generació, distribució i comercialització.
4. 4
Per la seva banda, des de 2008 les tres majors comercialitzadores s'han embutxacat més
56.000 milions d'euros en beneficis, alhora que sostenen un deute milionari amb la ciutadania
Catalunya és, entre les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, una de les més afectades
per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200 mil llars tenen
tots els membres a l’atur, i 95 mil d’aquestes llars no perceben cap ingrés.
Sumant a totes aquestes casuístiques que més del 50% del parc d'habitatges a Espanya està
construït sense criteris d'eficiència energètica, i el 16% presenten humitat, goteres o altres
problemes derivats d'un mal aïllament.
Aproximadament un 7% de les llars de Barcelona que tenen dificultats o no poden mantenir
l’habitatge en les condicions adequades de temperatura per raons econòmiques segons la
darrera enquesta de condicions de vida. ECAS (Entitats catalanes d’acció social) estima que el
40% del pressupost de les famílies vulnerables es destina a pagar els subministraments. És més
del que es destina a habitatge en els casos que es beneficien d’un lloguer social. Més de la
meitat (54,4%) de les llars catalanes en risc d’exclusió tenen dificultats per pagar el rebut de la
llum i 3 de cada 10 s’han retardat en el pagament de les factures d’electricitat, gas i aigua.
Les conseqüències derivades de la pobresa energètica fonamentalment tenen a veure amb:
afeccions a la salut, disminució del rendiment físic i acadèmic, problemes socials i relacionals
(intra i extrafamiliars), degradació dels edificis, increment de les emissions de CO2 (amb els
conseqüents efectes sobre la salut pública), i deute excessiva.
5. 5
2. Antecedents
La realitat descrita amb anterioritat ha motivat a l’aparició de moviments socials a Catalunya
com l’Aliança contra la Pobresa energètica que denuncia, dona veu i proporciona una xarxa de
recolzament a persones han petit talls de subministrament. Una fita clau de la seva tasca ha
estat la presentació de la llei 24/2015 al parlament que, entre altres coses, obliga a la garantia
del servei bàsic mentre duri la situació d’exclusió residencial d’una família. Aquesta llei
autonòmica és probablement el desenvolupament legislatiu de pobresa energètica més
important de l’estat en els últims anys.
És en aquest context la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica i
l’emergència habitacional, és una norma que suposa una millora evident en la protecció contra
la pobresa energètica dotant de la garantia del principi de precaució i la coresponsabilitat de
les companyies subministradores.
Aquesta llei és coherent amb l'article 25 de la Declaració Universal de Drets Humans estableix
que tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la
seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als
necessaris serveis socials municipals.
En el mateix sentit es pronuncia l’article 11 del Pacte internacional dels drets econòmics,
socials i culturals (PIDESC), reconeixent el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per
a ella mateixa i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge, i també a
una millora constant de les seves condicions de vida. El Comitè DESC incorpora a l'Observació
General nº 4 els subministraments bàsics com un element bàsic del dret a un habitatge digne i
adequat.
També la UE a la Directiva 2009/72/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de
2009, sobre normes comuns pel mercat interior de l'electricitat estableix el mandat de garantir
una protecció adequada als consumidors vulnerables d’energia elèctrica. Així mateix, la
Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, relativa a
l'eficiència energètica, estableix que s'ha d' assegurar que els consumidors vulnerables
d'energia elèctrica tinguin accés als beneficis que suposa una major eficiència energètica.
6. 6
El compromís municipal amb les normatives i l’aplicació de la llei 24/2015 és redundant i ferm,
element pel qual ha fet que l’Ajuntament de Barcelona hagi presentat diferents iniciatives,
accions i mesures de govern destinades a donar resposta a la pobresa energètica de la nostra
ciutat i dels nostres veïns i veïnes.
Avui es presenta una mesura que esdevé en dos grans línies d’acció: 1) La instrucció de
desplegament de la llei 24/2015 i 2) els Punts d’Assessorament Energètic i de garantia de
subministraments bàsics (PAE), fomentats en l’experiència pilot inicial de l’hivern 2015-2016.
La instrucció del desplegament de la llei 24/2015 ens dota de la cobertura legal per exigir que
les companyies subministradores exerceixin l’aplicació de la llei i poder emetre la sanció
corresponent si les mateixes no ho fan de manera efectiva, les multes coercitives i sancions
poden arribar fins els 100.000 euros, i la instrucció és una eina més per a fer-ho efectiu.
En segon lloc s’ha treballat per redimensionar els PAE’s per oferir una atenció personalitzada
a la ciutadania en matèria de pobresa energètica i poder garantir l’equitat d’informació i
cobertura legal a les veïnes de Barcelona davant les empreses subministradores.
7. 7
3. Balanç dels Punts d’Atenció a la Pobresa Energètica
Durant els mesos d’hivern desembre 2015-març 2016) es van obrir quatre d’aquests Punts
d’Atenció a la Pobresa Energètica (PAPE) en els quatre territoris de la ciutat de Barcelona que
presentaven una major prevalença dels factors que causen la pobresa energètica: Nou Barris,
Sant Andreu, Sant Martí i al barri de la Marina del Prat Vermell del districte de Sants-Montjuic.
El elements d’intervenció estaven centrats en: informació, assessorament i intervenció
personalitzada sobre drets energètics i pobresa energètica.
Així mateix aquest servei s’implementava comptant amb un programa d’inserció sociolaboral
desenvolupat en els primers 7 mesos del 2016 i adreçat a la formació de col·lectius amb
especials dificultats per a l’accés al mercat laboral que, després d’un procés formatiu de
requalificació professional, desenvolupaven el servei d’intervenció a les llars de persones que
pateixen pobresa energètica a Barcelona que s’integrava dins les funcions dels PAPE’s.
El balanç d’aquesta primera experiència pilot , tot i esser una prova pilot amb una duració
temporal i extinció territorial delimitada, ha estat positiu i amb uns resultats concrets que
responen als objectius del projecte. Els més destacables són:
- 3.100 llars han rebut intervenció directe com a consumidors vulnerables, amb
assessorament específic s´obre: el sistema tarifari, hàbits en l’eficiència energètica,
consum energètic, drets del consumidor i drets de la llei 24/2015.
- 454 gestions de suspensió de subministrament o prevenció de la mateixa. La tasca
fonamentalment ha estat l’acompanyament capa la regularització de les llars
vulnerables envers la garantia dels drets dels subministraments bàsics.
- Detecció de 220 expedients de vulneració de la llei 24/2015 que segueixen el
procediment sancionador reflectit a la instrucció del desplegament de la mateixa llei.
En l’actualitat, i tenint en compte el balanç del servei dut a terme l’any passat i la legislació
vigent s’ha redefinit el projecte d’atenció amb els anomenats Punts d’Assessorament Energètic
i de garantia de subministraments bàsics (PAE), l’objectiu principal de les mateixes oficines és
actuar de manera: centralitzada, coordinada i de proximitat territorial en un únic servei que
doni garantia dels drets energètics de les veïnes i veïns de la ciutat.
8. 8
4. Objectius del servei.
Els PAE seran un servei municipal especialitzat en tres branques d’actuació: 1) La informació
generalitzada envers els drets energètics de la ciutat de Barcelona 2) l’assessorament
personalitzat per la detecció i reducció de la pobresa energètica 3) La intervenció en les llars
de les famílies vulnerables per prevenir la perpetuat de la situació en el temps.
L’objectiu del servei és combatre la situació de pobresa energètica, garantir els drets que
contempla la legislació vigent pel que fa a l’accés als subministraments bàsics, i millorar
l’eficiència de les llars de la ciutat de Barcelona, especialment de les més vulnerables. Així
mateix, l’assoliment d’aquest objectiu general permet també promoure la inserció ocupacional
de persones amb especial dificultat d’accés al mercat laboral que formaran part del personal
d’aquest projecte.
Objectius específics:
1. Detectar situacions de pobresa energètica o de risc potencial de patir-ne a partir d’un
diagnòstic específic en relació a les causes principals que emmarquen la situació.
2. Garantir l’accés als subministraments bàsics amb especial atenció a les famílies més
vulnerables de la ciutat de Barcelona.
3. Detecció de l’incompliment de la legislació vigent per part de les companyies
subministradores i assessorar i acompanyar a les persones usuàries, en la defensa dels seus
drets i en la denúncia dels incompliments.
3. Millorar la gestió energètica de les llars i optimitzar els serveis de subministraments
associats a través d’accions d’informació, orientació i capacitació de les persones.
4. Ajustar la despesa energètica a les necessitats i tipologia de les llars, especialment important
en les llars que pateixen pobresa energètica.
5. Augmentar l’eficiència energètica dels habitatges.
6. Requalificar professionalment a persones amb dificultats d’accés al mercat laboral oferint
una primera experiència en el sector de l’energia i de l’atenció al client dins el camp dels nous
nínxols d’ocupació vinculats als greenjobs.
9. 9
7. Impulsar el treball comunitari des de la proximitat per tal de millorar la prevenció en la
detecció i resposta a la pobresa energètica. Així com enfortir i ampliar els circuits d’informació,
assistència i recolzament comunitari a la població vulnerable.
Població destinatària:
El projecte s’adreça al conjunt de la ciutadania de Barcelona, però amb especial atenció a
aquelles persones que en l’actualitat pateixen pobresa energètica i en les que es contempla
una situació de risc d’exclusió social:
Persones que tenen dificultats econòmiques i laborals derivades de situacions
puntuals o estructurals com: l’atur de llarga durada, finalització de prestacions socials,
manca d’ingressos econòmics, etc.
Persones que viuen en habitatges construïts sense criteris d'eficiència energètica, i
que presenten per tant: humitat, goteres o altres problemes derivats d'un mal
aïllament.
Persones en situació de dependència (persones grans, persones amb discapacitat) o
amb dependència energètica requerint de l’ús quotidià d’un aparell electrònic per un
desenvolupament òptim de la seva vida diària.
Famílies amb menors a càrrec, especialment famílies monoparentals.
10. 10
5. Descripció del servei
5.1 Informació general del servei:
Una de les principals novetats dels PAE és l’obertura anual del servei i l’extinció territorial dels
mateixos en 10 punts de la ciutat, amb una major prevalença de patir pobresa energètica i les
seves conseqüències físiques, socials, sanitàries i educatives.
La distribució territorial de les mateixes serà: dos PAE a Nou Barris i una a Sant Andreu, a Sant
Marti, Ciutat Vella, Eixample, Gràcia i Horta Guinardó, i dos més que cobriran els districtes de
Sarrià-Sant Gervasi, i de Les Corts amb Sants-Montjuïc.
L’import total del pressupost: 4.450.380€ (anys 2016-2018, IVA inclòs) prorrogable.
5.2 Categories del servei:
1. Servei d’Informació:
Servei de primera atenció i d’informació realitzat per un informador/a especialitzat/da, que
s’encarrega de:
- Recepcionar i detectar les demandes de la ciutadania via presencial, telefònica o
telemàtica envers els drets energètics.
- Oferir atenció personalitzada a la ciutadania en matèria d’eficiència energètica.
- Identificar les persones que pateixen situacions de pobresa energètica i oferir altres
serveis més adequats dins del programa.
2. Servei d’Assessorament:
Servei especialitzat d’atenció individual a realitzar en espai confidencial on es disposi d’un
telèfon i accés a un ordinador i impressora per tal de portar a terme les accions de millora en
el mateix moment. S’encarregarà de:
11. 11
- Detectar situacions de greu vulnerabilitat o urgència en relació als subministraments
bàsics de la llar: d’aigua, llum i gas.
- Assessorament i acompanyament per a la realització de mesures que millorin
l’eficiència energètica i el confort a la llar, gestió i optimització dels serveis de
subministrament associats a l’habitatge, i altres gestions relacionades.
- Derivar el cas a una intervenció a la llar si és necessari.
- L’actuació davant la interrupció del servei i la regularització de situacions específiques
(impossibilitat de poder demostrar un contracte de l’habitatge, situació del servei
irregular, etc)
- Gestió mediadora amb les companyies de subministrament davant d’incompliments
de la llei 24/2015, sol·licitud de canvis de potència, etc.
- Assessorament i gestió de les condicions contractuals dels subministraments bàsics.
- Assessorament i gestió de les mesures existents en matèria de protecció al consumidor
vulnerable.
3. Servei d’Intervenció a la Llar
El servei està dirigit a la població on es detecti algunes de les necessitats descrites a
continuació:
- Retard pagament subministraments energètics en els darrers 12 mesos.
- Incapacitat de mantenir la temperatura adequada a la llar hivern i estiu.
- Persones que viuen en habitatges construïts sense criteris d'eficiència energètica, i que
presenten per tant: humitat, goteres o altres problemes derivats d'un mal aïllament.
- I persones dependents energèticament.
- Famílies amb infants o gent gran a la llar.
12. 12
El Servei d’intervenció a la llar realitzat per un Agent Energètic especialitzat amb el suport d’un
Agent Energètic en pràctiques realitzarà les següents accions:
- Diagnosticar la situació de l’habitatge, la despesa i l’ús energètic de la família.
- Receptar mesures estalviadores de baix cost que assegurin l’estalvi continuat.
- Realitzar petites intervencions in situ (instal·lació material de baix cost).
- Detectar i donar resposta a situacions de greu vulnerabilitat o urgència en relació als
subministraments d’electricitat, gas i aigua amb una vinculació directa amb els serveis
de rehabilitació de l’àrea d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
Les accions específiques de tota la intervenció han d’incloure:
- Assessorament en millora dels hàbits d’ús d’energia i aigua a la llar.
- Accions relacionades amb les instal·lacions i equips a la llar.
- Informació i acompanyament en altres tràmits com per exemple els ajuts de
rehabilitació.
- Instal·lació de mesures de baix cost que millorin l’eficiència energètica a l’habitatge.
- Fer de vincle entre les persones usuàries i els serveis socials de l’ajuntament, així com
en particular tramitar els informes de Serveis Socials, si s’escauen, per a garantir el
subministrament i per als efectes necessaris en garantia dels drets legalment
reconeguts.
- Assessorament en la defensa dels seus drets i tramitació de les denúncies quan es
considera que les empreses subministradores estan incomplint la legislació.
13. 13
4. Programa d’Inserció Laboral
Dirigit a 60 persones amb dificultat per accedir al mercat laboral ordinari i al mateix temps
estan essent atesos en el Programa Làbora (organitzat en tres grups de 20 persones).
El programa d’Inserció laboral es desenvoluparà en 3 períodes de 8 mesos i tindrà les següents
fases:
- Fase de Selecció que es portarà a terme en coordinació amb el Programa Làbora i
assegurant l’adequació dels perfils professionals i competències de cada un dels
candidats seleccionats pel Programa. L’organització adjudicatària del Lot de
Coordinació serà la responsable en la selecció final i contractació de les 60 persones.
- Fase de Formació que es portarà a terme a la sala de formació de l’entitat
adjudicatària del Lot de coordinació i comptarà amb el següent temari:
o 180 hores de formació teòrica durant 2 mesos en gestió energètica i mesures
per a l’estalvi energètic que es realitzaran amb totes les persones
conjuntament en una aula. Aquesta formació haurà de comptar amb el suport
d’unitats formatives en suport pedagògic adient per la intervenció i adaptat a
les capacitats del grup. Es treballarà cada unitat de forma pràctica i
experiencial.
o 20 hores de formació pràctica per persona durant 2 mesos en eficiència
energètica i mesures per a l’estalvi en una llar.
o 56 hores de formació en competències transversals durant 2 mesos. Es
realitzarà, si s’escau, un programa d’aprofundiment en tecnologies de la
informació i informàtica en aquelles persones que ho requereixin més. Es
garantirà l’homogeneïtat dels continguts de la formació en cada un dels
territoris a través del disseny i la supervisió de l’entitat líder del projecte.
- Fase de pràctiques d’Intervenció a les llars: un cop realitzada la formació es realitzarà,
en cada una de les zones d’intervenció, una estada de pràctiques en les que l’alumne
format acompanyarà als i les professionals d’intervenció en el Front Office,
14. 14
l’Assessorament o les Intervencions a les llars, segons capacitats, aptituds i
preferències. Les entitats adjudicatàries de cada lot hauran de garantir l’espai,
funcions i material a les persones en pràctiques almenys per 6 mesos, supervisant la
seva tasca en coordinació amb els i les coordinadors/es de pràctiques de l’entitat
adjudicatària del Lot de Coordinació
5. Programa d’Intervenció Comunitària
El programa d’Intervenció Comunitària pretén potenciar la mobilització i implicació de la
ciutadania en la lluita contra la pobresa energètica.
Per donar continuïtat i ampliar el radi d’acció del programa és necessària la implicació de la
ciutadania, dels serveis i de les entitats del territori en un projecte comú: millorar la qualitat de
vida i el benestar dels ciutadans que viuen en el territori i reduir combatre les conseqüències
de la pobresa energètica.
Per això és clau l’establiment de vincles, coordinació i dinamització de l’acció preventiva i
educativa en temes de reduir el malbaratament energètic alhora que la pobresa energètica en
l’entorn més proper en què s’inscriu el servei (associacions de veïns/es, escales de veïns/es,
escoles, AMPAs, casals de barri, casals d’avis, etc.).
Amb aquest objectiu, es preveu la promoció de la constitució de grups de persones actives en
la lluita contra la pobresa energètica que acompanyin i donin continuïtat a les intervencions
realitzades des del servei així com promoure una major sensibilització vers aquest fenomen a
partir de:
- Captació i formació a voluntaris/es en estratègies i eines de lluita contra la pobresa
energètica en col·lectius vulnerables: Formació energètica + Aproximació Social
- Intervenció amb col·lectius vulnerables:
o Tallers d’Eficiència Energètica i d’ús racional de l’energia
o Punts d’Informació Individualitzada
o Intervenció i assessorament a la llar
- Sensibilització ciutadana i incidència
15. 15
5.3 Cartera de serveis específics:
o Els serveis que haurà de gestionar l’adjudicatari/s d’acord amb l’objectiu abans descrit són
els següents:
o Gestions amb les companyies elèctriques: canvis de titularitat, canvi de comercialitzadora
de referència, canvis de tarifa, discriminació horària, canvis de potència, eliminació de
serveis extres, gestió bo social i derivació per gestió de butlletí.
o Gestions amb les companyies de gas: canvi titular, canvi comercialitzadora de referència,
eliminació serveis extres i gestió trams.
o Gestions amb la companyia d’aigua: gestió tarifa social i gestió fons social.
o Assessorament energètic a la llar: reduir el malbaratament energètic, autoproducció,
autoconsum...
o Monitorització energètica.
o Educació en hàbits respecte l’ús d’electrodomèstics, etc.
o Regulació Temperatura Caldera.
o Regulació electrodomèstics.
o Derivació a ajuts a petites reparacions (CSS).
o Ajuts rehabilitació habitatge (Urbanisme).
o Acompanyament a la gestió Ajuts petites reparacions (CSS), a la gestió de fons social de
l’aigua (CSS), a la gestió d’ajuts rehabilitació habitatge i al butlletí elèctric.
o Instal·lació de material: petites intervencions per un ús més racional de l’energia i millores
de l’habitabilitat: col·locar burletes, canvi de punts de llum, canvi de diferencials ...
16. 16
o Acompanyament en la tramitació de nous butlletins i de cèdules d’habitabilitat.
o Fer de vincle entre les persones usuàries i els serveis socials de l’ajuntament, així com en
particular tramitar els informes de Serveis Socials, si s’escauen, així com altres gestions
relacionades amb la pobresa energètica.
o Assessorament en la defensa dels drets de les persones usuàries i acompanyament i gestió
en la tramitació de les denúncies.