www.lluisrius.cat
LA NARRATIVA www.lluisrius.cat La novel·la psicològica La narrativa a l’exili La narrativa dels anys 60 La narrativa dels anys 70 La narrativa dels anys 80
NOVEL·LA PSICOLÒGICA La narrativa d’abans de la guerra s’havia centrat en el model de la novel·la psicològica: Narració en primera persona Escriptura parlada (monòleg interior) Recursos d’introspecció (cartes, diaris, memòries...) Autors més destacats:  J.M.SAGARRA:  Vida privada  (1932) C.SOLDEVILA:  Valentina  (1933) M.LLOR:  Laura a la ciutat dels Sants  (1931) S.J. ARBÓ,  Terres de l’Ebre  (1933) La guerra i la repressió de la cultura catalana frenà la producció d’aquests i de tants altres autors. www.lluisrius.cat
NOVEL·LA PSICOLÒGICA Després de la guerra, continuen aquesta línia: Ll.VILLALONGA Creació d’un cicle mític:  Bearn  (1956) Evolució del castellà al català Literatura elegíaca M.RODOREDA,  La plaça del diamant  (1962) Autora de contes i novel·les Exiliada a París i Ginebra La plaça del diamant Mirall trencat www.lluisrius.cat
LA NARRATIVA A L’EXILI Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor. Incorpora el tema de l'enyorament i el desarrelament, sovint sublimats. Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí (existencialisme) Invalida l'experiència individual i la transcendeix a la col·lectivitat. Denuncia la guerra i les seves conseqüències. Autors destacats: Lluís FERRAN DE POL, Pere CALDERS, Vicenç RIERA LLORCA, Joan SALES... Pere CALDERS Contista Realisme màgic Contes de temàtica mexicana www.lluisrius.cat
LA NARRATIVA ALS ANYS 60 A partir de 1960, la creació d’editorials i premis literaris estimula la creació narrativa. M. de PEDROLO Gran quantitat d’obra publicada. Varietat de gèneres (novel·la negra, ciència-ficció, realisme social...) Component existencialista Temes: la llibertat, l’absurd de la vida... Mecanoscrit del segon origen   M.A.CAPMANY Vessant periodística i assaig Component feminista Lligada al món del teatre i a la seva represa Un lloc entre els morts   J.PERUCHO Vessant imaginatiu, fantàstic (no realista) Les històries naturals www.lluisrius.cat
LA NARRATIVA ALS ANYS 70 Quasi tots havien nascut a la immediata postguerra o en els cinquanta. Tots ells estaven marcats per la ideologia repressiva del franquisme. Tenien en comú: l'aparició de la cultura de masses, el paper decisiu que van exercir en ells els còmics, el cinema, la televisió... Els havien educat en la llengua castellana, així que varen haver d'aprendre el català autodidàcticament. actitud rebel enfront de les convencions i de l'educació que han rebut i inconformisme davant de la societat.  Diversitat de propostes estètiques o literàries. interès pel cultiu dels anomenats subgèneres narratius (novel·la eròtica, novel·la negra, novel·la històrica, novel·la d'aventures, novel·la juvenil o d'iniciació, etc).  Baltasar PORCEL Carme RIERA Jesús MONTCADA Terenci MOIX Montserrat ROIG www.lluisrius.cat
LA NARRATIVA A ALS ANYS 80 Es dóna un pas més cap a la normalització i modernització del català. Característiques: la intensificació dels recursos humorístics,  la producció de temàtica urbana,  conreu de la novel·la de gènere, voluntat de professionalització i la despolitització. Jaume CABRÉ Quim MONZÓ Sergi PÀMIES M. Pau JANER Maria BARBAL www.lluisrius.cat
LA POESIA DELS 50 el gènere més dinàmic i més ric durant la dictadura franquista. No sotmès a les exigències editorials de la novel·la i de muntatge teatre. Recuperació de poetes d’abans de la guerra: Marià MANENT Carles RIBA J.V. FOIX www.lluisrius.cat
LA POESIA DELS 60 instrument de crítica en la lluita política i social Salvador ESPRIU Pere QUART www.lluisrius.cat
LA POESIA DELS 70 increment de l'interès per la poesia, que atragué una massa considerable de joves escriptors i de nous lectors. el rebuig i la oposició al realisme: la poesia havia tornat recuperar el seu antic estatut de discurs autònom sotmès tan sols a les seves pròpies regles i mereixedor d'atenció per si mateix, es a dir, pel que és i no pel que denuncia. recuperació d'altres models de tradició de literatura catalana:  Josep CARNER, J.V.FOIX, C.RIBA Joan BROSSA Gabriel FERRATER Joan VINYOLI Miquel MARTÍ POL Narcís COMADIRA M.M.MARÇAL www.lluisrius.cat

Literatura catalana. Els gèneres de postguerra

  • 1.
  • 2.
    LA NARRATIVA www.lluisrius.catLa novel·la psicològica La narrativa a l’exili La narrativa dels anys 60 La narrativa dels anys 70 La narrativa dels anys 80
  • 3.
    NOVEL·LA PSICOLÒGICA Lanarrativa d’abans de la guerra s’havia centrat en el model de la novel·la psicològica: Narració en primera persona Escriptura parlada (monòleg interior) Recursos d’introspecció (cartes, diaris, memòries...) Autors més destacats: J.M.SAGARRA: Vida privada (1932) C.SOLDEVILA: Valentina (1933) M.LLOR: Laura a la ciutat dels Sants (1931) S.J. ARBÓ, Terres de l’Ebre (1933) La guerra i la repressió de la cultura catalana frenà la producció d’aquests i de tants altres autors. www.lluisrius.cat
  • 4.
    NOVEL·LA PSICOLÒGICA Desprésde la guerra, continuen aquesta línia: Ll.VILLALONGA Creació d’un cicle mític: Bearn (1956) Evolució del castellà al català Literatura elegíaca M.RODOREDA, La plaça del diamant (1962) Autora de contes i novel·les Exiliada a París i Ginebra La plaça del diamant Mirall trencat www.lluisrius.cat
  • 5.
    LA NARRATIVA AL’EXILI Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor. Incorpora el tema de l'enyorament i el desarrelament, sovint sublimats. Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí (existencialisme) Invalida l'experiència individual i la transcendeix a la col·lectivitat. Denuncia la guerra i les seves conseqüències. Autors destacats: Lluís FERRAN DE POL, Pere CALDERS, Vicenç RIERA LLORCA, Joan SALES... Pere CALDERS Contista Realisme màgic Contes de temàtica mexicana www.lluisrius.cat
  • 6.
    LA NARRATIVA ALSANYS 60 A partir de 1960, la creació d’editorials i premis literaris estimula la creació narrativa. M. de PEDROLO Gran quantitat d’obra publicada. Varietat de gèneres (novel·la negra, ciència-ficció, realisme social...) Component existencialista Temes: la llibertat, l’absurd de la vida... Mecanoscrit del segon origen   M.A.CAPMANY Vessant periodística i assaig Component feminista Lligada al món del teatre i a la seva represa Un lloc entre els morts   J.PERUCHO Vessant imaginatiu, fantàstic (no realista) Les històries naturals www.lluisrius.cat
  • 7.
    LA NARRATIVA ALSANYS 70 Quasi tots havien nascut a la immediata postguerra o en els cinquanta. Tots ells estaven marcats per la ideologia repressiva del franquisme. Tenien en comú: l'aparició de la cultura de masses, el paper decisiu que van exercir en ells els còmics, el cinema, la televisió... Els havien educat en la llengua castellana, així que varen haver d'aprendre el català autodidàcticament. actitud rebel enfront de les convencions i de l'educació que han rebut i inconformisme davant de la societat. Diversitat de propostes estètiques o literàries. interès pel cultiu dels anomenats subgèneres narratius (novel·la eròtica, novel·la negra, novel·la històrica, novel·la d'aventures, novel·la juvenil o d'iniciació, etc).  Baltasar PORCEL Carme RIERA Jesús MONTCADA Terenci MOIX Montserrat ROIG www.lluisrius.cat
  • 8.
    LA NARRATIVA AALS ANYS 80 Es dóna un pas més cap a la normalització i modernització del català. Característiques: la intensificació dels recursos humorístics, la producció de temàtica urbana, conreu de la novel·la de gènere, voluntat de professionalització i la despolitització. Jaume CABRÉ Quim MONZÓ Sergi PÀMIES M. Pau JANER Maria BARBAL www.lluisrius.cat
  • 9.
    LA POESIA DELS50 el gènere més dinàmic i més ric durant la dictadura franquista. No sotmès a les exigències editorials de la novel·la i de muntatge teatre. Recuperació de poetes d’abans de la guerra: Marià MANENT Carles RIBA J.V. FOIX www.lluisrius.cat
  • 10.
    LA POESIA DELS60 instrument de crítica en la lluita política i social Salvador ESPRIU Pere QUART www.lluisrius.cat
  • 11.
    LA POESIA DELS70 increment de l'interès per la poesia, que atragué una massa considerable de joves escriptors i de nous lectors. el rebuig i la oposició al realisme: la poesia havia tornat recuperar el seu antic estatut de discurs autònom sotmès tan sols a les seves pròpies regles i mereixedor d'atenció per si mateix, es a dir, pel que és i no pel que denuncia. recuperació d'altres models de tradició de literatura catalana: Josep CARNER, J.V.FOIX, C.RIBA Joan BROSSA Gabriel FERRATER Joan VINYOLI Miquel MARTÍ POL Narcís COMADIRA M.M.MARÇAL www.lluisrius.cat