Aquesta és la 8ª unitat del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ARQUITECTURA

1. Unitat 8. L'Erectèon
1. Context històric:
Començada durant les Guerres del Peloponès. Començà amb la treva de la Pau de Nícies (421
a.C.) i va ser acabada entre el 405 a.C. o el 406 a.C. Al 403 a.C. Atenes capitulà davant Esparta
i la seva democràcia va ser substituida per la Tirania dels Trenta. Temple modificat i danyat
durant les reconstruccions (1r cremat en un incendi durant el període clàssic i després restaurat).
Cel·la oest modificada entre el 377 i el 27 a.C.
S.VII: Erectèon transformat en temple bizantí (murs interiors destruits i uns altres van ser
construits). Etapa otomana, el temple pateix més danys. 1463: transformat per allotjar el
comandant turc de l'Acròpolis (pòrtic nord tapiat).
Més tard, Thomas Bruce (setè comte d'Elgin i ambaixador britànic a Constantinoble) va fer
treure les cariàtides i altres escultures del Partenó i les va dur al Museu Britànic (cinc al Museu
de l'Acròpolis i una al Britànic). Les sis estàtues actuals són rèpliques exactes de les originals.
Consagrat a Atena, Posidó i altres déus i herois (Erecteu, 1r rei d'Atenes; i Cècrops, llei d'Àtica i
la seva filla Pàndrosos, inventora del teixit). Reconstruit al segle XIX.
2. Documentació general:
2.1. Catalogació:
· Arquitectes: Mnèsicles o Fílocles.
· Cronologia: 421-406 a.C.
· Localització: Acròpolis d'Atenes.
2.2. Anàlisi material:
· Materials: Marbre del Pentèlic.
· Sistema constructiu: Arquitravat.
· Dimensions: 11,63 m (ample) x 22,76 m (llarg).
· Estil: Grec clàssic.
3. Descripció formal:
4 façanes:
· Pòrtic nord: 4 columnes frontals i 2 a cada lateral.
· Pòrtic oest: 4 columnes adossades. (pseudocolumnata jònica de quatre mitges columnes a
l'exterior, que es converteixen en pilars a l'interior)
· Pòrtic sud: 6 cariàtides.
· Pòrtic est: 6 columnes jòniques. Entrada principal. (6,58 m)
Elements de suport: columnes jòniques, cariàtides i murs.
Elements suportats: arquitrau, fris, cornisa, frontó i teulada de doble aiguavessant.
Espai exterior: Res no és racional ni simètric, espai poc unitari. Distribució irregular dels diferents
elements arquitectònics. Planta adaptada a la irregularitat del terreny.
Espai interior:
1. Pòrtic hexàstil 8. Pandroseion
2. Santuari d'Atena 9. Cecropion
3. Santuari de Posidó
4. Santuari d'Hefest
5. Pòrtic nord
6. Santuari d'Erecteo- 8
Posidó
7. Pòrtic de les Cariàtides 9

2. Irregularitats topogràfiques: composició original (integra cossos i façanes a diferents nivells
donant lloc a un joc de volums), planta irregular, dos pòrtics i una tribuna, on les columnes
jòniques són substituídes per les cariàtides.
4. Estil:
Temple compelx i refinat, construit sobre una topografia irregular i sobre les restes de vells
santuaris. Mnèsicles va haver d'integrar diversos plànols i va trobar més dificultat que per
construir els Propileus. Edifici asimètric, canvis en el llenguatge formal i les proporcions, estil
jònic evolucionat (columnes primes, entaulaments i frontons lleugers amb ornamentació refinada i
les figures del fris de marbre blanc resaltaven sobre pedra fosca), el fris feia menys de mig metre i
anticipà la tècnica del mosaic.
5. Entorn i integració urbanística dins el conjunt de l'Acròpolis:
Adaptació perfecta al penya-segat irregular i relació harmònica amb la resta de
construccions.
6. Interpretacions:
Construit dins el pla de construcció de Pèricles de la nova Acròpolis, construit durant les
Guerres del Peloponès i va ésser interrumpit en diverses ocasions. Situat sobre l'antic santuari
d'Atena Poliàs (destruit pels perses).
Després de l'enfrontament entre Atena i Posidó pel domini d'Atenes i l'Àtica (Posidó va fer brotar
una font d'aigua salada i Atena una olivera), els déus o Cècrops van declarar Atena vencedora i li
donaren la polis el nom d'Atenes. L'olivera estava plantada al Pandroseion (filla de Cècrops).
7. Cariàtides:
Sis dones joves que aguanten amb el cap l'arquitrau i la cornisa de la tribuna del sud del
temple. Segons la tradició, representen les dones dels caris portades a Atenes com a venjança que
els seus marits van fer amb els perses. Orientades cap al Partenó i seguien la processió de les
Panatenees quan anaven al temple per fer ofrena a Atena del vestit o peple. Els braços s'han
perdut (esquerra: túnica i dreta: objecte de culte). Amb el cap no aguantaven directament
l'arquitrau sino que entremig hi havia un kàlathos esculpit.
L'escultor va ésser un deixeble de Fídies (soluciona el problema de la part més fina del cos, el coll
on ho soluciona amb una bona massa de cabells, intent d'equilibrar el pes de les figures amb la
flexió d'una cama ressalta les formes corporals sota la túnica amb els draps mullats). Interrelació
entre escultura i arquitectura (funció decorativa i estructural de suport de l'edifici). Variació més
gran que ha patit l'estil jònic.
8. Funció:
Pràctica de vells cultes, que després la construcció del Partenó havien quedat sense santurai.
Edifici religiós.
9. Models i influències:
Model dels temples grecs i màxim exponent ordre jònic, edifici únic en forma. Cariàtides
inspirades en unes columnes trobades a Delfos (Cal·límac segle V a.C.).
Ha influenciat posteriorment als romans, als renaixentistes i als neoclassicistes.