1. Activitat 3_Disseny tecnopedagògic de programes educatius
Consultor: Joan Ribera Díaz
La introducció de les TIC en la docència presencial en una
institució d'educació superior
Francesca Campana

2. Situació inicial
La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona al any 1999 decideix
començar a incorporar en el proces de docència i aprenentatge
l'us de les Tics.
El lideratge d'aquest proces s'encarrega a l'Institut de Ciències
de l'Educació mitjançant la creació del Campus Virtual. Fins a
l'any 1998 l'ICE s'ha ocupat bàsicament de la formació continua
del professorat no universitari i ha organitzat alguna activitat
formativa per al personal docent universitari. Aquestes
formacions van ser presencials i no es plantejaven amb l'us de
tics.
El ICE compta amb 6 persones a la seva plantilla: 3
administratives i tres persones que compaginen la feina en el
ICE amb altres feines a l'àmbit universitari.

3. Estratègies institucional: la aposta estratègica
En primer lloc és important que l'us de les tics, ja no només com
suport a la docència, si no com línia de treball de la universitat
per a poder arribar a una oferta virtual de cursos sigui una
aposta institucional.
Això significa que s'ha d'incloure al plan estratègic de la Rovira i
Virgili i a les veus pressupostaries del ateneu.
En segon lloc és bàsic el recolzament institucional per par del
rectorat i la direcció, que ha d'identificar clarament l'us de les tics
com prioritari i bàsic per al desenvolupament innovador
universitari.

4. Estratègies institucional: Model de disseny institucional

5. Estratègies institucional: Model de disseny institucional
Triar un model de disseny institucional per a la organitzar el
proces de passatge al virtual, com per exemple el model ADDIE,
model dinàmic i flexible que permet l'anàlisi, el disseny, el
desenvolupament, la implementació i l'avaluació de materials i
activitats d'aprenentatge.
Aquest model es un procés de disseny institucional interactiu, on
els resultats de l'avaluació formativa de cada fase poden conduir
al dissenyador institucional de retorn a qualsevol de les fases
prèvies. El producte final d'una fase és el producte d'inici de la
següent fase.

6. Estratègies institucional: l'avaluació i seguiment
El seguiment de les accions posades en marxa i l'avaluació dels
resultats permet confirmar les estratègies escollides o efectuar
canvis per a una millora constant de la qualitat dels productes
que s'ofreixen.
L'elaboració d'indicadors de qualitat es pot fer a partir dels
següents criteris (Sangrà, 2001):

Criteris respecte a l'oferta formativa.

Criteris en quant a la organització i la tecnologia

Criteris en quant als materials

Criteris en quant a la docència

Criteris en quant a la creació de coneixement

7. Estratègies organitzatives: re-configuració del servei de suport
Donada la fusió de dos serveis ja existents en un, és molt
important dissenyar l'organització del nou servei, considerant:

la redefinició de llocs de treball i les carregues de treball que
hi van associades

necessitat d'un equip multidisciplinari que pugui assolir els
nous objectius plantejats

necessitat d'un lideratge fort que pugui coordinar el projecte,
motivar el equip i avaluar resultats i avenços

feina en coordinació entre tres serveis

8. Estratègies organitzatives: pla de formació
Per a que l'equip de treball sigui efectiu s'ha de analitzar el perfil
de les persones que hi treballen i veure d'elaborar un plan
formatiu coherent amb capacitats prèvies i nous objectius del
servei, un pla de formació capaç d'omplir les llacunes en el
àmbit de la tecnologia i pedagogia amb l'us de tics.
El pla de formació ha de tenir en compte la multidisciplinarietat
del equip i la dimensió de la innovació, per a la que es vol
apostar.
El pla de formació ha de tenir la perspectiva de la formació
continuada i ser una estratègia a llarg termini.

9. Estratègies organitzatives: pla de sensibilització
El personal ha de ser acompanyat en aquest proces de canvi per a
que sigui motivat.
Per a fer això es aconsellable que pugui participar el el proces de
canvi, que es pugui assabentar de cada passa del proces, que
pugui rebre tota la informació i les comunicacions sobre els canvis i
que tingui espai per a la presa de decisions. [Shirky C. (2005).
Institutions vs. collaboration (arxiu de vídeo)].
A la practica:

Tallers de motivació i innovació.

Plenari per a compartir el pla de reestructuració i afegir propostes i
millores proposades pels treballadors.

Elaboració participativa de les necessitats formatives.

Eines col·laboratives (fòrums, blocs, wiki...) per compartir
informació i impressions sobre el procés de reestructuració.

10. Estratègies pedagògiques: cap a un alumnat autònom

11. Estratègies pedagògiques: cap a un alumnat autònom
Seguint la perspectiva constructivista i fins i tot connectivista
l'oferta formativa virtual ha de estar orientada a l'alumnat, que
adquireixi un paper actiu al llarg del procés d'ensenyament -
aprenentatge, ja que és ell el protagonista de tot aquest procés.
Se li atorga un grau elevat de responsabilitat a l'hora de
construir el seu propi coneixement.
Es requereix la intervenció d'un docent capaç d'activar el
mecanismes de construcció i oferir suport i ajuda al llarg de tot el
procés. Es considera rellevant la motivació i l'estimulació
permanent del docent cap a l'alumne. Els estudiants han de tenir
l'oportunitat de confrontar les idees prèvies amb la realitat,
posant-les a prova per tal de comprovar la seva validesa i així
superar el conflicte cognitiu.

12. Estratègies pedagògiques: trencar les resistències al canvi
• Explicació dels fonament teòric i psicopedagògic de l’ús de les
tecnologies i sense la imposició el nou model
• Creació de plans de formació i sensibilització específics per
al professorat per a la interiorització e incorporació de noves
practiques educatives amb l’aplicació de tics
• Valorització de les experiències i capacitats del professorat.
• Activació d’espai decisionals participatius sobre el procés d’us
de les tics
• Generació d’una cultura critica educativa orientada a la
transformació de les practiques educatives

13. Estratègies pedagògiques: cap a un professorat capacitat
• Planificació d’una formació de caràcter pràctic a
partir de situacions reals del dia a dia a l’aula
• Adequació del desenvolupament del procés als
temps d’interiorització del personal docent
• Foment del treball en xarxa e intercanvis
d’experiències
• Acompanyament individualitzat
• Foment de la reflexió sobre la ética de les
tecnologies i sobre un seu us responsable, inclusivo i
equitativo

14. Estratègies tecnològiques: investigació, desenvolupament
e innovació
Els processos de recerca, desenvolupament i innovació interns
a la universitat faciliten la creació de coneixements i el
desenvolupament de tecnologies apropiades a la realitat i les
necessitats del professorat, de les possibilitats de les
infraestructures.
A més a més, treballar de manera cooperativa amb altre centres
universitaris, en temes de R+D+I és una estrategia que pot
aportar molt a l’hora de dissenyar una oferta formativa semi-
presencial o virtual.
Vincles amb altres ateneus faciliten:
•el intercanvi de bones practiques,
•estalvis de recursos: temps, diners, energies...
•la possibilitat de desenvolupar projectes interuniversitaris