1. Disseny tecnopedagògic de programmes educatius en línia
PAC- 3 . Projecte de participació docent
M.Mateo

2. Projecte DUET
Objectiu
Punt de
partida
Redissenyar la formació presencial
que l’ICE ofereix als docents per
impartir-la en modalitat online
Dissenyar un curs virtual
no es col·locar literalment a la Xarxa
el programa i continguts de les
classes presencials: implica repensar
continguts, estructura,
metodologies, etc.

3. Estratègies i recomanacions
1. Evitar fer rèpliques virtuals dels cursos convencionals
2. Triar un model de disseny instruccional adequat a entorns virtuals
3. Planificar l’acció formativa
4. Conèixer les necessitats de l’alumnat
5. Entendre el canvi de rol del docent
6. Entendre el rol de l’estudiant: una nova forma d’aprendre
7. Afavorir la interacció docent-alumne, alumne-alumne i materials-alumne
8. Promoure l’aprenentatge col·laboratiu
9. Elaborar guies didàctiques
10. Adaptar el sistema d’avaluació a l’entorn virtual

4. 1. Evitar fer una rèplica dels cursos
presencials
No és aconsellable limitar-se a adaptar una formació presencial a la
modalitat online. Cal replantejar-se estructura, metodologia, etc.
Els entorns virtuals d’aprenentatge no poden ser meres rèpliques de
les classes convencionals sinó que són un “nou espai d’interacció social
que planteja demandes diferents tant als estudiants com als professors
i que, alhora, els proporciona noves eines, metodologies innovadores i
possibilitats d’interacció enriquida per dur a terme l’aprenentatge”.
Cal també que el docent comprovi si l’acció formativa s’adequa als
indicadors de qualitat d’un curs en línia (veure Models de disseny
tecnopedagògic, UOC).
Los entornos virtuales como espacios de enseñanza y aprendizaje. Bustos i Coll
Models de disseny tecnopedagògic, UOC, referència P06/M1003/01066

5. 2. Triar un model de disseny adequat a
entorns virtuals
Es proposa, en particular, valorar el model ASSURE com a
model de disseny instruccional en tant que, entre d’altres:
•
•
•
•
És fàcilment adaptable per a la creació de cursos en línia.
Parteix de l’anàlisi del perfil d’alumne.
Contempla la selecció i ús de materials, tecnologies, etc.
Exigeix la participació de l’alumnat.
Models de disseny tecnopedagògic, UOC, referència P06/M1003/01066

6. 3. Planificar l’acció formativa
Tot i q la planificació és important en qualsevol acció formativa,
en entorns virtuals encara ho és més.
El docent ha d’elaborar un pla de treball i tenir clars com a mínim
• Els objectius
• Les activitats d’aprenentatge
• El temps o dedicació en què es desenvoluparà l’acció
formativa.
• Els continguts i els recursos.
La planificació ha de ser oberta: cada acció formativa pot
comportar situacions no previstes que cal poder abordar sense
modificar significativament els objectius, etc. del curs.
Enseñar la virtualidad, UOC
Models de disseny tecnopedagògic, UOC, referència P06/M1003/01066

7. 4. Conèixer les necessitats de l’alumnat
Cal analitzar els estudiants destinataris per determinar la seva
situació de partida en termes d’habilitats cognitives, socials, etc.
Conèixer la situació de partida de l’alumne també és necessari
per poder situar el seu nivell en relació amb els objectius de la
formació i adequar el procés d’aprenentatge a les necessitats del
grup.
Igualment caldrà analitzar els coneixements o destreses que
presentin els alumnes en relació amb l’ús de les tecnologies que
hauran d’emprar i, si s’escau, proposar formacions
complementàries.
Didáctica universitaria en Entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje, Bautista,
Guillermo; Borges, Federico y Forés, Anna

8. 5. Entendre el canvi de rol del docent
Els entorns virtuals modifiquen els rols d’alumnes i docents: cal
adoptar un enfocament centrat en l’alumnat
El docent passa de ser un transmissor de coneixements als alumnes a
ajudar-los, motivar-los, orientar-los i fer de mediador en el procés de
construcció del coneixement.
El docent en EVEA no podrà impartir “classes magistrals” sinó que
haurà de concebre la formació amb metodologies que permetin a
l’estudiant construir coneixements i propiciar la creació d’una veritable
comunitat virtual d’aprenentatge.
El docent ha d’estar disposat a deixar el control i permetre que els
estudiants es facin càrrec del procés d’aprenentatge.
Innovación docente y uso de las TIC en la enseñanza universitaria, UOC.
Didáctica universitaria en Entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje, Bautista,
Guillermo; Borges, Federico y Forés, Anna
The role and responsability of the learner in the online classroom. Polloff i Pratt

9. 6. Entendre el rol de l’estudiant:
una nova forma d’aprendre
L’estudiant té un paper actiu en el seu aprenentatge i construeix
el seu propi coneixement gràcies a la interacció amb els altres.
Els entorns virtuals afavoreixen aquest aprenentatge.
L’estudiant és autònom, proactiu: ja no és un mer receptor sinó
un agent compromès en el seu propi procés d’aprenentatge, del
qual esdevé responsable.
Ja no se li “dóna tot fet” sinó que l’estudiant ha de prendre la
iniciativa en molts moments del seu aprenentatge, buscar i
gestionar informació, etc.
Innovación docente y uso de las TIC en la enseñanza universitaria, UOC.
Didáctica universitaria en Entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje,
Bautista, Guillermo; Borges, Federico y Forés, Anna

10. Didáctica universitaria en Entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje, Bautista,
Guillermo; Borges, Federico y Forés, Anna

11. 7. Afavorir interacció docent-alumne,
alumne-alumne,materials-alumne
Les TIC transformen les pràctiques educatives en funció de l’ús
que en facin els actors de la formació: permeten mediar en la
relació entre docent-alumne, alumne-alumne, alumne-materials,
docent-materials. Així, les TIC poden servir per crear Comunitats
Virtuals d’Aprenentatge, enteses com a conjunt de persones que
aprenen gràcies a la col·laboració entre elles i a la construcció
col·lectiva del coneixement.
Cal afavorir les interaccions mitjançant canals de comunicació
específics, funcions programades automatitzades, plantejament
de preguntes i debat adequats, activitats de col·laboració.
Los entornos virtuales como espacios de enseñanza y aprendizaje. Bustos i Coll
Models de disseny tecnopedagògic, UOC, P06/M1003/01066

12. 8. Promoure l’aprenentatge
col·laboratiu
La col·laboració és un element clau en una comunitat d'aprenentatge
en què les TIC faciliten eines per a la construcció conjunta de
coneixement per part dels estudiants (xats, wikis, debats virtuals, etc.).
Ara bé, assenyalen Palloff i Pratts que allò que sosté una comunitat
d’aprenentatge no són les activitat col·laboratives per elles mateixes
sinó el clima I l’esperit col·laboratiu que sigui capaç de fomentar el
docent.
El docent ha de propiciar la col·laboració implicant els estudiants,
preguntant-los -per exemple- sobre els seus objectius al curs i,
sobretot, fomentant debats actius asincrònics.
Cal facilitar la construcció del coneixement no només creant fòrums de
debts sinó promovent processos d’indagació o resolució de problemes
oberts que impliquin vincular-se colaborativament.
The role and responsability of the learner in the online classroom. Polloff i Pratt
Aprendizaje colaborativo en entornos virtuales: un modelo de diseño instruccional
para la formación profesional continua

13. 9. Elaborar guies didàctiques
A fi de fomentar un aprenentatge autònom i, fins i tot, la capacitat
d’autoavaluació, cal dotar l’estudiant de guies didàctiques que li
permetin conèixer els objectius i les competències que cal adquirir
mitjançant les activitats proposades.
La guia didàctica també facilitar l’organització del treball per part de
l’estudiant.
El docent ha d’indicar clarament el temps de dedicació per evitar
malentesos i ha d’orientar l’estudiant sobre com s’aprèn en un entorn
virtual.
Evaluación de competencias en entornos virtuales de aprendizaje y docencia
universitaria.
The role and responsability of the learner in the online classroom. Polloff i Pratt

14. 10. Adaptar els sistemes d’avaluació
En virtut de la nova forma d’aprenentatge que impliquen els
EVEA, en què prima el treball de l’alumne –ja sigui
individualment o en grup- cal adequar l’avaluació a fi que no
només s'avaluïn els resultats sinó també els processos, que es
puguin identificar els estils propis de cada alumne, etc.
Enseñar la virtualidad, UOC

15. ’
’
í
ó
’
í
é
è
(
ó
2005)
é
-
ú
ó
à
(2000)
’
í
’
é
·
ó