Normes d'accentuació

1. Com s’ha d’accentuar?
Curs d’ortografia
professor: Sebastià Pons

2. Què és l’accent?
L’accent és una marca que escrivim
sobre algunes vocals per indicar que
s’han de pronunciar més fortes que
altres [tòniques] o per distingir una
paraula d’una altra.
à é è í ó ò ú

3. La síl·laba tònica
 Les paraules es divideixen en cops de veu,
anomenats: síl·labes.
 Les paraules de més d’una síl·laba en solen
tenir una, dita, TÒNICA, que es pronuncia
més forta que les altres.
lla-pis: tònica + àtona
ca-ma: tònica + àtona
bo-ca: tònica + àtona
ca-di-ra: àtona + tònica + àtona
or-di-na-dor: àtona + àtona + àtona + tònica

4. Els diftongs
 En alguns casos dues vocals formen part de la
mateixa síl·laba, perquè les pronunciem en un sol
cop de veu.
peu boi-ra brui-xa
ai ei oi ui au eu iu ou uu
empaitar, feina, boira, bruixa, caure, beure, lliure, dijous, duus
CAL TENIR EN COMPTE!
En català només hi ha diftong, en les combinacions:
diftongs decreixents

5. Els diftongs
CAL TENIR EN COMPTE!
En català només hi ha diftong, en les combinacions:
g + u + vocal
qu + u + vocal
gua güe güi guo
guanyar aigüera pingüí aiguota
qua qüe qüi quo
quatre qüestió adeqüi quocient
diftongs creixents

6. L’hiat
CAL TENIR EN COMPTE!
Fora d’aquests casos, les combinacions de
dues vocals no formen diftong, sinó HIAT.
Les síl·labes se separen així
ci-èn-ci-a, ví-du-es, a-vi-at, su-ar, his-tò-ri-a

7. i, u fent de consonants
Observeu:
En algunes paraules apareixen
combinacions de 3 vocals essent la del mig
una i o una u.
En aquests casos, es diu que la i o la u són
consonants.
Cal separar-les així: no-ia ca-uen
Observeu també:
A l’inici de mot la i o la u tenen el mateix
comportament.
Cal separar-les així: io-gurt hie-na

8. La posició de la síl·laba tònica
 Segons la posició de la síl·laba tònica les paraules
es classifiquen en:
 AGUDES: tònica a l’última.
 PLANES: tònica a la penúltima.
 ESDRÚIXOLES: tònica a la antepenúltima.
agudes planes esdrúixoles
colom salvatge història
color tapadora ciència
tauró dèbil música
resum ràpid fàbrica

9. Com hem d’accentuar una vocal
 Quan hàgim d’accentuar una a sempre:
 à [accent obert]
 Quan hàgim d’accentuar una e cal distingir:
 è [accent obert]
 é [accent tancat]

Quan hàgim d’accentuar una i sempre:
 í [accent tancat]
 Quan hàgim d’accentuar una o cal distingir:
 ò [accent obert]
 ó [accent tancat]

Quan hàgim d’accentuar una u sempre:
 u [accent tancat]

10. Algunes paraules è / é
amb è
 Els numerals: cinquè, sisè…
 Els gentilicis: anglès, francès…
 El participis dels verbs
acabats en –metre i en -endre:
admès [admetre] après [aprendre]
 Els noms acabats en –ència:
diferència, paciència, urgència…
 La majoria de mots
esdrúixols: acadèmia, Amèrica,
bactèria…
 Els mots que tenen una i en la
síl·laba següent: bèl·lic, cèntim,
rèptil, tèbia
amb é
 El futur, el passat simple i
l’imperfet del subjuntiu de
molts verbs: seré, faré, tindré,
vingué, perdé, cantés,
estudiéssim, rebéssiu…
 Els compostos de bé i de
més: gairebé, malbé, rebé,
també, només, endemés…
 En uns pocs mots esdrúixols:
cérvola, església, feréstega…

11. Algunes paraules ò / ó
amb ò
 Uns pocs mots aguts: això, allò,
arròs, anticòs, retrò, repòs, ressò
 Els mots derivats de gros: capgròs,
bocagròs, a l’engròs
 La majoria dels mots plans:
apòstol, eslògan, filòsof, helicòpter,
monòton, òrgan, pòster, sòcol…
 Els mots acabats en –leg/-loga:
biòleg-biòloga; ginecòleg-
ginecòloga…
 La majoria de mots esdrúixols:
Antònia, cerimònia, colònia, còmode,
cridòria, fotocòpia, història, òliba,
quilòmetre, òpera, parròquia.
 Els mots que tenen una i en la
síl·laba següent: alcohòlic, anònim,
apòcrif, atòmic, còmic…
amb ó
 La majoria de mots aguts:
avió, camió, cigró, pavelló, posició,
ambdós, calorós, cartabó, esbós,
muntanyós, vigorós…
 Alguns mots plans:
córrer (i derivats), estómac, fórem,
fóssim…
 En uns pocs mots esdrúixols:
fórmula, pólvora, tómbola, tórtora…