ENDEVINALLES
Dues germanetes
molt igualadetes,
quan són velletes
obren les boquetes.
Sóc serpeta,
corro lleugereta,
tancant la jaqueta,
també la bragueta.
No sé si ho endevinaràs.
Quina cosa és aquella
on tots fiquem el nas?
Té braços, coll i punys,
i no té mans, cap ni ulls.
A una part
tinc un forat,
un pam de carn
s’hi ha ficat.
Molt semblant a una cassola,
té ales però no vola.
Tu en portes, te’l toques,
te’l saps arreglar,
però encara que ho vulguis
no els podràs comptar.
El qui no en té és mala gent.
El qui el té bo és un sant.
Mai es veu. Tothom el sent.
Qui fa versos en fa esment,
i gràcies a ell anem tirant.
Sóc un arbre, sóc església,
i sóc home celebrat;
molt figuro en geometria,
encara no m’has trobat?
No tinc cap color,
no faig cap olor,
i en temps de calor
jo calmo l’ardor.
Un llençol apedaçat,
punta d’agulla no hi ha tocat.
A l’hivern, que és quan tinc vida,
ningú em vol a costat seu,
a l’estiu, que mort em quedo,
tothom va darrera meu.
A veure si ho sabeu, què és el que us
toca a la cara i no ho veieu?
Una senyoreta
que va al mercat,
la cueta verda
i el vestit morat.
Et faig plorar
a força de d’escapçar.
Cerca’m pels arbres
i pels arbrets,
per dins els llibres
i els ganivets.
Una velleta
tota arrugadeta
que porta cueta.
Endevinalles

Endevinalles