Nota d'actualitat econòmica - novembre 2011

1. NOVEMBRE 2011
Des de l’estiu passat estem patint un agreujament de la crisi del deute sobirà a Europa. Les
primes de risc tanquen el novembre per sobre del nivell d’octubre —malgrat que l’acord d’acció
coordinada pels principals bancs centrals per injectar liquiditat a nivell global les ha reduït al
final del mes—, i la crisi de deute s’estén cada cop a més països europeus. Les dificultats de
finançament de les empreses han augmentat, el creixement econòmic mundial s’ha alentit, les
previsions de creixement per al 2012 s’han revisat a la baixa i dos mesos després d’haver
deixat enrere l’estiu, encara no es veuen solucions clares a Europa. En el si de la Unió Europea
s’estan prenent mesures addicionals per enfortir la supervisió pressupostària dels estats
membres de la zona euro i s’està debatent la possibilitat de crear eurobons. Tanmateix, no es
veu una sortida ràpida que permeti recuperar la confiança dels mercats a curt termini.
A Espanya, un dels objectius prioritaris per al nou govern ha de ser la reducció del dèficit
públic. Des de la Cambra volem posar de manifest que l’administració catalana està fent un
ajustament més intens i més repartit entre els diferents capítols de despesa —personal,
compres i inversions—, que l’administració de l’Estat. Tanmateix, aquest esforç de contenció
de la despesa de la Generalitat s’està veient obstaculitzat per diferents motius, com són
l’augment en un 50% de la despesa en interessos, l’incompliment per part de l’Estat dels
compromisos amb Catalunya i la manca de corresponsabilitat de l’Estat en les polítiques
d’austeritat que afecten als serveis públics bàsics.
Alhora, l’Estat està complint amb el seu objectiu de dèficit estrenyent el finançament de les
comunitats autònomes. Més del 90% de l’ajustament de la despesa no financera de l’Estat
s’està fent reduint les transferències corrents i de capital a les comunitats autònomes,
reducció que supera la prevista als Pressupostos de l’Estat per al 2011.
Ara bé, per retallar el dèficit no n’hi ha prou amb l’austeritat en la despesa pública, calen més
ingressos i, per tant, més activitat econòmica en un marc competitiu. La Cambra ha fet una
enquesta a més de 2.800 empreses catalanes per copsar quines són les mesures que
consideren prioritàries. Segons aquestes, les quatre mesures més urgents són: facilitar l’accés
al finançament d’empreses, fer una reforma més ambiciosa del mercat de treball, fer una
reforma profunda del sistema fiscal i millorar la regulació. Aquestes haurien de marcar
l’agenda política del nou govern espanyol.
Miquel Valls i Maseda
Gabinet d’Estudis Econòmics Novembre 2011 www.cambrabcn.org 1

2. ENTORN ECONÒMIC
El comerç mundial recupera el creixement el tercer trimestre però punxa el setembre
El creixement de les exportacions mundials el 3T prové de les economies avançades, i
principalment, del Japó, que comença a recuperar-se dels terratrèmols soferts a principis d’any.
En canvi, les exportacions de les economies emergents s’estanquen, posant de manifest la
feblesa de la demanda provinent de clients principals de les economies avançades, com els EUA o
la UEM, on el creixement de les importacions està estancat (0,6% i 0,2%, respectivament).
Comerç mundial. Tercer trimestre del 2011
Variació interanual, en %
4
3
2,4
2
1,4
1,0
1
0,4 0,4
0
-0,2
-1
Exportació Importació
Món Econ. Avançades Econ. Emergents
Font: CPB Netherlands Bureau for Economic Policy Analysis
Creixement econòmic estable a la UEM, mentre que agafa impuls als EUA i al Japó
L’avenç de PIB de la UEM situa el creixement intertrimestral en el 0,2% el tercer trimestre, el
mateix que el segon. En canvi, el PIB dels EUA s’accelera i creix el 0,5%, dues dècimes més que
el trimestre anterior; i al Japó comença a recuperar-se dels efectes dels terratrèmols i creix
l’1,5%, després de tres trimestres de descensos. Malgrat que el creixement de la UEM és feble i
estable, el comportament per països és heterogeni: mentre que millora el creixement
intertrimestral el PIB d’Alemanya i de França, el d’Espanya s’estanca (0 %).
La Fundació de Caixes preveu que l’economia espanyola entrarà novament en recessió
Les darreres previsions d’aquest organisme mantenen la previsió de creixement del PIB espanyol
en el 0,7% anual per al 2011, però rebaixen la del 2012 de l’1% al -0,5%. Així mateix, preveu
que l’economia espanyola tornarà a registrar taxes negatives el darrer trimestre del 2011 i els
dos primers del 2012, i s’estabilitzarà durant la segona meitat. L’OCDE també parla de contracció
el 4T del 2011 però la seva previsió de creixement d’Espanya és del 0,3% per al 2012.
L’acord dels principals bancs centrals per millorar la liquiditat fa cedir les primes de risc
L’acord d’intervenció coordinada dels principals bancs centrals (FED, BCE, Banc Nacional de
Suïssa, Banc de Canadà, Banc de Japó i Banc d’Anglaterra) per millorar la liquiditat global, i
també les darreres mesures preses per la CE, han contribuït a reduir les primes de risc als PIIGS
els darrers dies de novembre, si bé aquestes tanquen el mes per sobre del nivell d’octubre.
El preu del cru repunta el novembre
La incertesa sobre l’entorn econòmic i la inestabilitat geopolítica fa que el preu del petroli tingui
un comportament molt volàtil. El novembre dóna una prova més d’aquesta volatilitat repuntant
fins als 111$ de mitjana, la qual cosa suposa un encariment de gairebé un 1% mensual. La
depreciació de la moneda europea fa que l’encariment en euros sigui superior (2%).
El clima d’incertesa i desconfiança fa que les borses europees se’n ressentin
Després del repunt d’octubre, els principals índexs borsaris europeus tornen a retrocedir el
novembre per l’agreujament de la crisi del deute sobirà: l’IBEX cau el -6% i l’EuroSTOXX el -2%.
En canvi, el DOW Jones es recupera una mica i puja el 0,8% mensual.
Gabinet d’Estudis Econòmics Novembre 2011 www.cambrabcn.org 2

3. ECONOMIA CATALANA
L’indicador de clima empresarial de la Cambra apunta que el PIB català s’estancará el 4T
L’avenç del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat apunta un alentiment del
creixement del PIB català el tercer trimestre. Així mateix, l’Indicador de Clima Empresarial de
Catalunya elaborat per la Cambra avança que el deteriorament continuarà i el PIB s’estancarà el
quart trimestre, i que l’activitat a la indústria podria recaure.
Indicador de Clima Empresarial de Catalunya (ICEC)
Taxes de variació interanual, en %
3
2
1
0
-1
-2
-3
-4
-5
-6
I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV
ICEC PIB
Font: Cambra de Comerç de Barcelona (ICEC) i Idescat (PIB)
La Cambra revisa a la baixa les previsions de PIB, fins al 0,7% el 2011 i el 0,9% el 2012
La revisió feta el novembre suposa una rebaixa del creixement del PIB català de dues dècimes,
per al 2011, i de sis dècimes, per al 2012, respecte a les previsions del maig. Aquesta rebaixa és
fruït dels ajustos que s’estan fent sobre la despesa pública, l’empitjorament de les perspectives i
l’alentiment econòmic internacional. Les exportacions de béns i serveis continuaran sent el factor
impulsor del creixement econòmic català, tot i que es preveu una recuperació moderada de la
inversió de béns d’equipament per al 2012.
El turisme estranger continua creixent l’octubre
Malgrat que el mes d’octubre no és tan bo com la temporada d’estiu, el turisme estranger
continua afluint a Catalunya i registra un creixement de les pernoctacions de gairebé el 6%
interanual. En canvi, el turisme domèstic retrocedeix el 9,3%, després del repunt del setembre.
En els onze primers mesos del 2011, les pernoctacions totals (turisme estranger i domèstic) en
establiments hotelers creixen el 6,3% interanual i assoleixen un nou rècord de 44,5 milions.
El dèficit comercial de béns es redueix el 8,3% els nou primers mesos del 2011
Tot i que l’evolució trimestral mostra un alentiment del creixement de les exportacions de béns,
en el què portem del 2011, l’acumulat és del 16,3 % interanual fins al setembre, un ritme elevat i
només lleugerament inferior al del mateix període del 2010 (17,1%). Aquest alt creixement,
juntament amb la desacceleració del de les importacions, fa possible una reducció del dèficit
comercial del -8,3% fins al setembre, que excloent productes energètics és superior (-17,8%).
Repunt de les dificultats de finançament per a les empreses catalanes el 3T
Les dificultats de finançament mostraven una tendència moderadament decreixent des de
principis del 2009, que es trunca a l’estiu. Segons l’enquesta de clima empresarial de la Cambra i
l’Idescat, hi ha un 38% d’empreses catalanes que assenyalen dificultats de finançament el tercer
trimestre del 2011, enfront del 34% del trimestre precedent. L’agreujament de la crisi grega i de
la crisi del deute sobirà a Europa a partir de l’estiu expliquen aquest repunt de les dificultats de
finançament a Catalunya.
Gabinet d’Estudis Econòmics Novembre 2011 www.cambrabcn.org 3

4. NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA
Mesures del Govern de la Generalitat de Catalunya:
La Generalitat anuncia mesures addicionals per reduir la despesa el 2012
El 22 de novembre el President de la Generalitat ha anunciat les mesures principals de la
segona fase del pla d’ajustament que el Govern aplicarà a partir del 2012 per complir
amb els objectius de dèficit pactats amb la UE i el Govern Central. Aquestes mesures es
basaran bàsicament en dues línies d’actuació: l’àmbit salarial dels empleats públics i
l’obtenció de nous ingressos a través de taxes.
Pel que fa a la primera línia d’actuació, s’anuncia una reducció moderada dels ingressos
dels empleats públics de la Generalitat, que quedaria subsumida en el cas en què el nou
Govern Central decidís prendre una mesura en aquesta mateixa línia. I també s’anuncia
l’eliminació d’una paga extra als alts càrrecs per al 2012. El 15 de novembre el Govern de
la Generalitat també va aprovar la supressió de la paga extraordinària de desembre de
2011 per als òrgans superiors, alts càrrecs del Govern i personal directiu del sector públic.
Respecte a la segona línia d’actuació, les taxes afectades podrien ser el cànon de l’aigua,
el transport públic, les matrícules universitàries o el preu de la benzina. En l’àmbit de la
salut, es podria introduir un tiquet moderador per evitar el sobre ús o mal ús del sistema
sanitari.
Paral·lelament, el Govern ha anunciat que farà una política activa de venda de patrimoni
públic, des d’edificis fins a algunes empreses que gestionen infraestructures.
El 9 de novembre la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya han signat
el conveni que estableix el nou marc de relacions per contribuir a la millora de la
competitivitat de l’economia catalana i, al mateix temps, defensar i promocionar el
comerç, la indústria i els serveis a Catalunya.
El conveni determina els diferents àmbits d’activitat en què les cambres desenvolupen
funcions públiques, els valors que poden aportar i l’encaix amb el Pla de Govern 2011-
2014. Un cop identificats aquests àmbits, el document concreta diferents encàrrecs de
gestió, que seran avaluats i renovats en funció dels resultats. L’acord preveu la
possibilitat d’incorporar nous àmbits d’actuació i nous encàrrecs a mesura que es detectin
noves necessitats en la relació entre l’Administració i les entitats camerals.
Es presenta el document marc del Pla de Salut 2011-2015
Mesures de la Comissió Europea i de l’FMI:
La CE proposa una nova regulació per enfortir la supervisió pressupostària a la zona euro.
Fonamentalment consisteix en l’establiment d’una normativa i un calendari pressupostari
comú per tal de permetre una major coordinació i supervisió de les polítiques dels Estats
membres. Alhora, es preveu un seguiment més proper dels estats membres amb dèficit
excessiu, dels que estiguin en dificultats serioses d’estabilitat financera i dels que hagin
rebut assistència financera.
La CE obre el debat a la UE sobre la possibilitat de finançar el deute públic a través
d’eurobons (Stability bonds), per tal de crear un mercat integrat de bons de la UEM
que equivaldria en grandària i liquiditat al seu homòleg als EUA.
L’FMI millora el seu kit de liquiditat. El 21 de novembre s’ha aprovat la reforma que
permetrà que l’FMI pugui respondre millor a les necessitats de liquiditat i donar
assistència d’emergència de manera més efectiva als seus membres. Bàsicament, es
flexibilitzen les línies de crèdit per poder utilitzar-les en un rang més ampli de
circumstàncies: des d’una assegurança per a shocks futurs fins a una finestra de liquiditat
a curt termini.
Gabinet d’Estudis Econòmics Novembre 2011 www.cambrabcn.org 4