1. JUNY 2011
El pla d’austeritat aprovat pel govern grec el 29 de juny ha alleugerit les tensions en els
mercats financers europeus, però la situació està lluny de solucionar-se. L’aprovació
d’aquestes mesures era una condició sine qua non per què es desbloquegés el cinquè
tram d’ajuda, de 12.000 milions d’euros, del primer pla de rescat, aprovat fa poc més
d’un any. Caldrà veure com afronta Grècia aquests ajustos, davant del rebuig social que
susciten i després dels successius incompliments dels objectius de dèficit i les dificultats
internes del govern per dur a terme les mesures aprovades fins al moment. A més, l’FMI
exigeix als països europeus, com a condició per seguir lliurant la seva contribució al
programa de suport financer a Grècia, l’aprovació d’un segon pla de rescat que reforci les
garanties del retorn dels crèdits. El disseny d’aquest segon programa d’ajuda a
l’economia grega està generant intenses discrepàncies entre els socis europeus, que es
debaten entre, o bé incrementar les seves aportacions al fons de rescat per assumir una
part del deute grec, o bé donar pas a una reestructuració, que implicaria l’incompliment
d’una part dels compromisos de pagament. Les dues solucions presenten problemes
d’aplicació: d’una banda, als principals països contribuïdors al fons de rescat,
principalment Alemanya, s’està accentuant el sentiment de rebuig de l’opinió pública a la
ajuda a Grècia; d’altra banda, les agències de rating considerarien una reestructuració
forçosa com a fallida, fet que tindria conseqüències sistèmiques importants en el sector
bancari europeu i en el conjunt de països de la zona euro.
La situació és molt complexa i per aquest motiu les autoritats europees estan
desenvolupant una intensa activitat negociadora per aconseguir que els bancs participin
“voluntàriament” en una reestructuració del deute grec, el que faria possible la
participació privada en el rescat i, al mateix temps, evitar el temut default. La proposta
més constructiva fins al moment és la promoguda pel govern francès, que compta amb el
suport de les principals entitats financeres del país, i per la qual els bancs acceptarien
refinançar el 70 % del deute grec. En tot cas, de moment no hi ha cap acord en ferm.
L’aprovació de les mesures d’austeritat a Grècia ha provocat que la prima de risc del
deute espanyol a 10 anys abandonés el màxim històric de 283 punts bàsics assolit el 24
de juny. Malgrat l’escenari de tensions dels últims dies, les darreres subhastes de deute
públic posen de manifest que encara hi ha finançament disponible als mercats per a
Espanya, però a un cost més elevat. Es pot afirmar que Espanya encara manté una certa
confiança dels inversors. Però, si el cost de finançament continua creixent, la situació
podria arribar a ser molt complicada per a l’economia espanyola.
Miquel Valls i Maseda
Gabinet d’Estudis Econòmics Juny 2011 www.cambrabcn.org 1

2. ENTORN ECONÒMIC
La millora de les previsions de l’FMI sobre el creixement del comerç mundial per al 2011
afavorirà les exportacions catalanes
El juny, l’FMI ha revisat una dècima a l’alça la previsió de creixement de l’economia mundial, fins
al 4,3 % el 2011. Per països, destaca la millora en la previsió de creixement del PIB a la UEM,
principalment per a Alemanya i França, fins al 3,2 % i el 2,1 %. No per a Espanya, que es manté
en el 0,8 %. També millora notablement la previsió de creixement del PIB de les economies
d’Europa central i de l’est, mentre que es retalla per als Estats Units i sobretot per al Japó.
Les incerteses sobre Grècia eleven la prima de risc del deute sobirà espanyol fins a
màxims històrics
La tendència alcista del maig de la prima de risc del deute sobirà espanyol s’ha accentuat el juny
fins a situar-se per sobre dels 253 punts bàsics, de mitjana, un màxim històric des de la creació
de la UEM. Tanmateix, l’aprovació del pla de reformes del govern grec a finals de juny i la
possibilitat d’acord sobre el refinançament del deute grec per part de bancs alemanys i francesos
ha fet que la prima de risc s’hagi començat a reduir els darrers dies de juny.
Prima de risc del deute públic espanyol
Diferencial amb el deute públic alemany a 10 anys, en punts bàsics
300
250
200
150
100
50
Fo nt: Eco win
El preu del petroli repunta lleugerament el mes de juny, però els darrers dies ha caigut
El preu del barril de Brent se situa en 115 $ de mitjana, el juny, 0,2 dòlars per sobre del maig.
Ara bé, cal assenyalar que en els darrers dies del mes, el preu del petroli ha caigut una mica. La
lleugera apreciació de l’euro enfront el dòlar ha fet que l’encariment del preu del petroli en euros
s’hagi esvaït, mantenint-se en 80 € el juny, de mitjana. Les notícies sobre l’augment de la
producció de cru el juliol podria fer que la tendència de reducció del preu del petroli que ha
començat a finals de juny continués avançant els propers mesos.
Els principals índexs borsaris reculen el juny, per segon mes consecutiu, excepte el
Nikkei
La reculada més forta ha estat la de l’IBEX-35 (-3 % mensual) ja que l’economia espanyola s’està
veient més afectada per l’evolució de l’economia grega. Tanmateix, també ha caigut la borsa als
EUA i a la UEM: el Dow Jones ho ha fet el -2,5 % i l’Euro-STOXX el -2 %. En canvi, el Nikkei s’ha
revaloritzat lleugerament el juny (+1,3 %).
Gabinet d’Estudis Econòmics Juny 2011 www.cambrabcn.org 2

3. ECONOMIA CATALANA
El PIB català s’estanca amb un creixement del 0 % intertrimestral el primer trimestre
El creixement interanual ha estat de l’1,1 %, dues dècimes per sota de la primera estimació de
l’abril, si bé aquest continua sent superior al creixement del PIB espanyol (0,8 %). Destaca la
millora de la demanda externa, que ha contribuït en 1,7 punts al creixement del PIB català (set
dècimes més que l’anterior trimestre), per la millora del saldo amb la resta d’Espanya.
Canvi de tendència de la producció industrial, després de 14 mesos de creixement
La recuperació de la producció industrial s’ha interromput en caure l’1,3 % interanual fins a
l’abril, arrossegada per les caigudes a taxes de dos dígits de la producció de béns de consum
durador i d’energia. La producció de béns d’equipament i intermedis ha perdut impuls però
continua creixent, especialment la primera (6,5 % fins a l’abril).
La rendibilitat del sector hoteler fins al maig supera l’estancament de l’any anterior
En els cinc primers mesos del 2011, la facturació per habitació ocupada ha crescut a un ritme del
2,4 % de mitjana, superant el registre del mateix període del 2010 (0,1 %). Aquest creixement
de la rendibilitat prové de la Costa Brava, la Catalunya Central i Barcelona.
Indicador de rendibilitat del sector hoteler (ADR*). Gener - maig
Taxes de variació interanual acumulada, en %
6
4 2,4
2
0,1
0
-2
-4
-6
-6,3
-8
-10
2009 2010 2011
Fo nt: Idescat
* Facturació per habitació o cupada
L’activitat als serveis cau l’abril, després de tres mesos de creixement
Si bé l’activitat continua creixent als sectors del transport i l’emmagatzematge i de la informació i
les comunicacions, i en menor grau, al d’activitats administratives i serveis auxiliars. També
destaca la millora de l’activitat a l’hostaleria, que creix per primera vegada des d’agost del 2008.
La caiguda del nombre d’hipoteques sobre habitatges s’accentua a l’abril
Les hipoteques sobre habitatges han caigut l’abril, per vuitè mes consecutiu, i a més han
accentuat la caiguda, fins al -34,3 % interanual l’abril, la més forta des del maig del 2009.
El cost salarial augmenta l’1,2 % el primer trimestre, per sobre de la mitjana espanyola
Aquest augment és inferior a la inflació però situa Catalunya com la setena comunitat autònoma
amb un creixement del cost salarial més elevat el primer trimestre.
La inflació espanyola és del 3,2 % el juny, tres dècimes menys que el maig, segons
l’avenç de l’IPC
Aquesta pèrdua d’impuls de la inflació s’atribueix al comportament dels preus del tabac i dels
aliments i begudes no alcohòliques.
Gabinet d’Estudis Econòmics Juny 2011 www.cambrabcn.org 3

4. NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA
Mesures més rellevants aprovades durant el mes de juny:
Per part del Govern espanyol:
• El Congrés aprova la reforma del sistema de pensions
La Llei d’Actualització, Adequació i Modernització del Sistema de Seguretat Social va ser
aprovada el 27 de juny en el Congrés del Diputats. Entrarà en vigor l’1 de gener de 2012 i
les dues principals modificacions introduïdes són:
• L’ampliació de l’edat de jubilació als 67 anys. En els casos que s’hagi cotitzat 38,5 anys,
es podrà mantenir com a edat de jubilació els 65 anys.
• El període de còmput per calcular la pensió s’amplia de 15 a 25 anys.
• S’aprova el Reial decret llei 7/2011, de mesures urgents per a la reforma de la
negociació col—lectiva
• Es modifica la clàusula d’ultraactivitat dels convenis col—lectius. Si un conveni caduca,
es pot prorrogar automàticament mentre les parts negocien, però amb un termini
màxim de 8 mesos pels convenis amb una duració prevista de 2 anys i de 14 mesos per
a la resta de convenis, que són majoritaris.
• S’estableix la preeminència dels convenis d’empresa per sobre dels convenis sectorials.
• Els convenis hauran d’incloure, obligatòriament, mesures de flexibilitat interna per
afavorir la competitivitat i l’adaptació als cicles econòmics. Les mesures hauran de ser
pactades entre les parts, però s’apunta una concreta: el 5% de les hores anuals d’un
treballador es podran distribuir de forma irregular per adaptar-se a les necessitats de
producció.
• Es potencia l’ús de la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes.
Per part de la Generalitat de Catalunya:
• Línies principals del projecte de Pressupostos per al 2011 presentat al Parlament
el 31 de maig del 2011:
• La despesa no financera es redueix el 8,8 % respecte del pressupost de 2010 i la
dotació de personal del sector públic el 0,4 % (871 persones, de les quals 172 són alts
càrrecs i eventuals).
• L’ajustament de la despesa prevista és global i generalitzat, i només augmenta el
pressupost agregat dels consorcis (13,2 %) i les fundacions (8,8 %), a causa del
traspàs a la Generalitat d’algunes entitats, bàsicament en l’àmbit de la salut i la recerca
mèdica.
• La inversió pública s’ha reduït un 42 %, mentre que la despesa corrent només ha caigut
un 3,2 %. Dins la despesa corrent, la de personal es redueix gairebé un 5 % , la
compra de béns i serveis un 2,3 % i les transferències corrents prop d’un 6 %.
• D’altra banda, la inversió total (pressupostada i finançada amb mètodes diferits) passa
de 6.177 milions d’euros el 2010 a 3.990 milions el 2011, el valor més baix des de l’any
2004.
• L’esforç pressupostari dedicat al foment de l’activitat econòmica ha crescut un 20 %,
gràcies sobretot a l’augment de crèdit de l’ICF (de 385 milions). També augmenten les
partides destinades a comerç, energia i foment empresarial (destaca la bonificació
d’interessos de les operacions de crèdit que contractin les pimes per finançar projectes
d’inversió i el Pla d’Implantació de la Finestreta Única Empresarial).
• Es posen en marxa les línies de finançament empresarial de l’Institut Català de
Finances
Tenen una dotació total de 2.100 milions d’euros. Destaquen els 600 MEUR dedicats al
finançar projectes d’internacionalització i innovació, els 500 MEUR per fomentar la
dimensió, l’ocupació i l’eficiència energètica i els 500 MEUR a avals per cobrir circulant.
• L’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i
de promoció de l’activitat econòmica, coneguda com a Llei Òmnibus. El Govern ha
anunciat que la tramitarà en tres avantprojectes, atenent les peticions de diversos grups
parlamentaris.
Gabinet d’Estudis Econòmics Juny 2011 www.cambrabcn.org 4