Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Data: Dessembre 2012.

1. DESEMBRE 2012
En l’àmbit econòmic, l’any que acabem de començar estarà marcat per la continuïtat dels
esforços en la reducció del dèficit públic. Recordem que l’Estat i la Seguretat Social han
de rebaixar el seu dèficit des del 4,5% del PIB el 2012 al 3,8% el 2013, i que la
Generalitat de Catalunya l’haurà de situar en el 0,7% el 2013, un objectiu difícil d’assolir
tenint en compte que el 2012 es va superar la xifra de dèficit prevista.
Partint d’aquesta situació, ja de per si complicada, ens trobem amb dues dificultats
afegides. La primera és que l’Estat va elaborar els seus pressupostos per al 2013 sobre
una previsió d’ingressos massa optimista, atès que contemplava una caiguda del PIB de
només el 0,5% mentre que el consens dels analistes la situen més a prop del -1,5%. I, la
segona, és que la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat retardaran la posada en
marxa de mesures d’ajustament de la despesa fins a pràcticament la segona meitat de
l’any.
A tot això, ens trobem que l’acord de governabilitat ERC–CiU inclou un conjunt de
pujades impositives i de creació de noves taxes. La Cambra s’ha manifestat en contra
que el 2013 torni a augmentar la fiscalitat a Catalunya, ja que això incrementarà el
diferencial de pressió fiscal que ja existeix amb la resta d’Espanya i tindrà un impacte
negatiu sobre la confiança econòmica, l’atracció d’inversions i la recuperació econòmica a
casa nostra. Fins i tot l’FMI en el darrer informe de perspectives mundials s’ha mostrat
molt crític amb l’aprovació de noves pujades fiscals per reduir el dèficit públic. Recordem
que actualment Catalunya té el tipus màxim de l’IRPF més elevat de tota Europa, només
per darrera de Suècia. Els contribuents catalans de rendes més elevades tributen pel
marginal del 56%, mentre que a Madrid i La Rioja el tram marginal màxim és del 51,9%.
A això se suma la pujada de l’impost sobre el Patrimoni aprovada al final de l’any passat
que situa Catalunya, com una de les dues comunitats autònomes que més graven el
patrimoni de les famílies, juntament amb Andalusia. I, finalment, si s’aprova la pujada en
el gravamen de les herències i donacions, previst dins l’acord de governabilitat,
Catalunya passarà a ser una de les regions amb imposició directa més elevada de tota
Espanya.
Per tot això, la Cambra és partidària de que el Govern de la Generalitat continuï amb les
mesures de contenció de la despesa i al mateix temps utilitzi l’escàs marge de maniobra
de que disposa per aplicar mesures d’estímul a l’economia productiva, principalment per
afavorir l’accés al crèdit i estimular la inversió, l’emprenedoria i la internacionalització.
Miquel Valls i Maseda
Gabinet d’Estudis Econòmics Desembre 2012 www.cambrabcn.org 1

2. ENTORN ECONÒMIC
El PIB dels EUA s’accelera i creix el 0,8% intertrimestral el tercer trimestre
Això situa el creixement interanual del PIB en el 2,6%, el més alt des del 4T del 2010. L’acceleració
intertrimestral prové del creixement de la despesa pública, després de vuit trimestres consecutius de
descensos; així com del creixement de la inversió residencial i l’augment dels inventaris. L’acord a que
han arribat els partits polítics per augmentar els ingressos públics —amb augments impositius a les
rendes més altes i el manteniment de les rebaixes fiscals que es van introduir fa 10 anys i que afecten
a gran part dels ciutadans— permet esquivar “l’abisme fiscal” que suposava retallar despesa pública i
augmentar els impostos, evitant així el retorn a la recessió a curt termini.
PIB dels Estats Units
Taxes de variació, en %
4
3
2,6
2
1
0,8
0
-1
-2
-3
-4
-5
Interanual Intertrimestral
-6
I.07 II III IV I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II III
Font: Elaboració pròpia a partir del Bureau of Economic Analysis
L’índex PMI apunta un agreujament de la recessió a la zona euro a finals d’any
El nivell de producció a la UEM novament va caure el desembre, per 10è. mes consecutiu, degut
a la disminució de les comandes noves, tant internes com d’exportació, i apunta que la recessió a
la zona euro es podria haver accentuat el darrer trimestre del 2012. Només Espanya, Països
Baixos i Irlanda van registrar un augment de les comandes d’exportació, per contra, Alemanya,
França i Grècia van registrar caigudes importants d’aquestes el desembre.
El PIB nipó recau el tercer trimestre, després de quatre trimestres creixent
L’economia japonesa ha registrat un descens del PIB del 0,9% intertrimestral, de manera que si
el darrer trimestre del 2012 torna a caure, podria entrar novament en recessió, com ja ha passat
a la UEM el 3T. La recaiguda prové, principalment, de la de l’exportació, i en menor grau, de la de
la demanda privada, sobretot de la inversió privada no residencial però també del consum privat.
La prima de risc del deute sobirà espanyol s’estabilitza en acabar el mes de desembre
L’evolució de la prima de risc ha estat, en general, descendent durant el desembre però els
darrers dies del mes ha repuntat i l’últim dia hàbil s’ha situat en 393 punts bàsics, pràcticament
igual que el darrer dia de novembre (392). Tanmateix, l’acord per evitar l’abisme fiscal als EUA fa
caure la prima de risc espanyola els primers dies de gener.
El preu del petroli s’estabilitza en els 109$, de mitjana, el desembre
En euros, però, el preu del barril s’ha situat en 83€ de mitjana el desembre, el 2,4% menys que
el novembre degut a l’apreciació de l’euro, que se situa en 1,31$ de mitjana el desembre.
Els principals índexs borsaris han guanyat el 2012 respecte el 2011, excepte l’IBEX-35
El mes de desembre els principals índexs borsaris —l’S&P als EUA, el Nikkei al Japó, l’EuroSTOXX
a Europa i l’IBEX-35 a Espanya— han pujat. Tanmateix, en el conjunt de l’any tots acumulen
guanys excepte l’IBEX, que en situar-se en 8.167,5 punts el desembre, ha retrocedit gairebé el
5% respecte al desembre del 2011. En canvi, l’S&P ha pujat el 13%, l’EuroSTOXX el 14% i el
Nikkei el 23% en el mateix període.
Gabinet d’Estudis Econòmics Desembre 2012 www.cambrabcn.org 2

3. ECONOMIA CATALANA
La Cambra rebaixa les previsions per a l’economia catalana, sobretot per al 2013
L’actualització de les previsions de la Cambra situa la caiguda del PIB català en el -1,7% el 2012 i
en el -1,5% el 2013. Això suposa una revisió a la baixa respecte a les previsions del juliol (-1,5%
i –0,1%, respectivament), que s’explica per factors externs, com l’empitjorament de les
previsions mundials, i sobretot la feblesa de la UEM, i factors interns, com l’aplicació de polítiques
d’austeritat, la reestructuració financera, i la manca de recuperació del mercat laboral.
Les perspectives empresarials per al quart trimestre són més negatives
Segons l’Enquesta de clima empresarial de la Cambra i l’Idescat, el 59% dels empresaris catalans
preveu que la marxa dels negocis serà desfavorable el quart trimestre, el percentatge més elevat
en el què portem del 2012 (va ser del 55% el segon trimestre i del 53% el tercer). Mentre que
tan sols el 6% dels empresaris catalans preveu que la marxa dels negocis serà favorable el 4T.
La moderació de la caiguda del PIB català el 3T supera l’estimació de la Generalitat
Segons dades d’Idescat, la caiguda intertrimestral del PIB català ha passat del -0,6% el segon
trimestre al -0,3% el tercer, una moderació de tres dècimes que supera l’estimació que va fer el
Departament d’Economia de la Generalitat el juliol i que xifrava la moderació en una dècima.
La caiguda de la producció industrial es modera notablement l’octubre
L’índex de producció industrial (IPI), corregit d’efectes de calendari, ha caigut el 0,7% l’octubre,
la menor caiguda registrada en els 10 primers mesos del 2012. El millor comportament ha estat
el de l’IPI de béns d’equipament, que ha passat de retrocedir el 5,1% el setembre a fer-ho el
0,8% l’octubre. Si aquesta tendència es manté durant el 4T del 2012, el descens de la inversió en
béns d’equipament es podria continuar moderant, com ja s’ha començat a veure el 3T.
Recuperació del creixement de les pernoctacions a establiments hotelers el novembre
Les pernoctacions han crescut el 3,1% interanual el novembre, després del descens de l’octubre,
i assoleixen el rècord històric de 46,7 milions els 11 primers mesos del 2012. Aquesta recuperació
obeeix a la del turisme estranger, que ha registrat un augment del nombre de pernoctacions de
gairebé el 10% el novembre, enfront del descens de gairebé el 8% del turisme domèstic.
La inflació espanyola s’estabilitza en el 2,9% el desembre, segons l’avenç de l’INE
Malgrat això, la inflació és elevada per l’efecte de l’augment de l’IVA i dels preus de l’energia, i en
el cas de Catalunya, també pel cobrament de l’euro per recepta i l’augment de les taxes
universitàries. De fet, aquests dos factors han fet que el diferencial d’inflació de Catalunya amb
Espanya s’hagi ampliat notablement en els darrers mesos: va ser pràcticament nul durant tot el
2011 i el novembre del 2012 s’eleva a set dècimes, segons les darreres dades disponibles.
Índex de preus de consum (IPC)
Taxes de variació interanual, en %
6
Catalunya Espanya
5
4
3,6
3 2,9
2
1
0
-1
-2
Gen.06 Gen.07 Gen.08 Gen.09 Gen.10 Gen.11 Gen.12 Nov.
Font: INE
Gabinet d’Estudis Econòmics Desembre 2012 www.cambrabcn.org 3

4. NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA
La Generalitat aprova la creació de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit
Es tracta d’un tribut propi de la Generalitat que grava els dipòsits efectuats pels clients a les
entitats de crèdit per qualsevol negoci i varietat jurídica, sempre que comportin l’obligació de
restitució. El decret d’aprovació de l’impost inclou una clàusula per què no tingui repercussió en
els clients, de manera que gravi únicament a bancs i caixes. La nova figura tributària, que
s’aplica amb caràcter retroactiu des del 30 de novembre de 2012, s’estima que podria comportar
una recaptació anual de 500 milions d’euros.
La Generalitat aprova la modificació de l'impost sobre el Patrimoni
La reforma de l’impost sobre el Patrimoni, amb efectes el 2012, aportarà uns ingressos extra de
93,8 milions d’euros. La modificació consisteix en:
- Reduir l’import del mínim exempt des de 700.000 euros a 500.000 euros. Cal recordar
que el govern espanyol va recuperar aquest tribut l’any 2011 i l’executiu català va decidir
llavors mantenir el mínim exempt en el mateix nivell que el govern central, que són els
700.000 euros, i que és el que apliquen actualment el conjunt de comunitats autònomes
a excepció de les tres que l’han bonificat al 100% (Comunitat Valenciana, Illes Balears i
Comunitat de Madrid).
- I augmentar els tipus de l’impost. Es mantenen els imports dels vuit trams però
augmenta els tipus de gravamen en un 5%, i el tram més alt en un 10%.
Resta de base Tipus
Base liquidable Quota liquidable fins a aplicable
fins a (€) (€) (€) Percentatge
0 0 167.129 0,21
167.129 351 167.123 0,32
334.253 877 334.247 0,53
668.500 2.632 668.500 0,95
1.337.000 8.950 1.336.999 1,37
2.673.999 27.200 2.673.999 1,79
5.347.998 74.930 5.347.998 2,21
10.695.996 192.854 en endavant 2,75
L’Estat aprova la llei de mesures urgents de liberalització del comerç i altres serveis
Mitjançant aquesta llei s’eliminen tots els supòsits d’autorització o llicencia municipal prèvia,
motivats en la protecció del medi ambient, de la seguretat o de la salut pública, lligats a
establiments comercials i d’altres que tinguin una superfície de fins a 300 metres quadrats, i se
substitueixen per un règim de control ex post basat en una declaració responsable. La reforma
pretén establir un mínim comú denominador per a tot l’Estat que garanteixi a les empreses una
unitat normativa a tot el territori, sense perjudici de que les comunitats autònomes puguin
regular un règim de major abast en l’eliminació de qualsevol tipus de control previ.
Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries
dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica
Conjunt de mesures tributàries que han entrat en vigor el 2013, entre elles: la supressió de la
deducció per inversió en habitatge habitual; el nou gravamen sobre els premis de loteries;
l’aplicació de la tarifa general de l’IRPF sobre les plusvàlues obtingudes a curt termini; la
introducció d’un límit en la deducció per amortització en l’impost de societats; la modificació del
règim fiscal per a contractes d’arrendament financer; la pròrroga de la vigència de l’impost sobre
el patrimoni; i la possibilitat d’actualització dels balanços de les empreses.
Gabinet d’Estudis Econòmics Desembre 2012 www.cambrabcn.org 4

5. Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica
Mitjançant aquesta llei, l’Estat crea tres nous impostos:
- l’impost sobre el valor de producció de l’energia elèctrica;
- l’impost sobre la producció de combustible nuclear i residus radioactius resultats de la
generació d’energia nucleoelèctrica;
- i l’impost sobre l’emmagatzematge de combustible nuclear i residus radioactius en
instal·lacions centralitzades;
A més, es crea el cànon per la utilització de les aigües continentals per a la producció d’energia
elèctrica; es modifiquen els tipus impositius establerts per al gas natural i el carbó, i també se
suprimeixen les exempcions previstes per als productes energètics utilitzats en la producció
d’energia elèctrica i en la cogeneració d’electricitat i de calor útil.
Gabinet d’Estudis Econòmics Desembre 2012 www.cambrabcn.org 5