Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
Informe territorial de la província de Barcelona 2013
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de maig de 2014
1. 22 de maig del 2014
CONJUNTURA I PERSPECTIVES
ECONÒMIQUES A CATALUNYA
2. Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i
perspectives per al segon.
Previsions econòmiques per al 2014-2015.
Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a
Catalunya i comparativa amb Espanya.
1. Índex
3. L’economia catalana està remuntant: a l’impuls de les
exportacions se sumarà el de la inversió productiva.
A mesura que la recuperació es consolidi veurem
creixements de l’ocupació, i a continuació, del consum.
Revisem a l’alça les nostres previsions econòmiques per al
2014-2015
2. Situació i perspectives de l’economia catalana
4. -6.0
-5.0
-4.0
-3.0
-2.0
-1.0
0.0
1.0
2.0
3.0
08.I II III IV 09.I II III IV 10.I II III IV 11.I II III IV 12.I II III IV 13.I II III IV 14.I
3. Indicador sintètic d’activitat (ISAEC) de Catalunya
Taxes de variació interanual, en percentatge
El creixement interanual s’eleva a l’1% el 1T de 2014
Nota: Es tracta d’una estimació del PIB català que fa la Cambra de Comerç de Barcelona i el grup de recerca AQR
de la Universitat de Barcelona basada en indicadors sintètics d’activitat econòmica de Catalunya i, per tant, no es
tracta d’una dada oficial. La dada oficial del PIB català l’elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Font: Estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona i el grup de recerca AQR (UB)
5. 90
95
100
105
110
115
120
125
130
II.12 III.12 IV.12 I.13 II.13 III.13 IV.13 I.14 II.14
Catalunya Espanya
4. Indicador de Confiança Empresarial Harmonitzat (ICEH)
Índex I trim. 2013=100
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d’Idescat (Catalunya) i INE (Espanya).
Nota: L'Índex de confiança empresarial per als trimestres del 2012 no està harmonitzat.
Assoleix un màxim a Catalunya i s’amplia la diferència respecte a Espanya
6. -10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
I.11 II III IV I.12 II III IV I.13 II III IV I.14
Ind sintètic exportacions Ind sintètic importacions
5. Indicadors sintètics de l’exportació i la importació
Taxes de variació interanual, en percentatge
Font: Cambra de Comerç de Barcelona
Es redueix l’aportació positiva del sector exterior
7. 80
90
100
110
120
130
140
150
Indústria Construcció Comerç Hostaleria i transport Resta de serveis
I.14 II.14
6. Indicador de confiança empresarial harmonitzat per sectors
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir de l’Idescat
L’hostaleria i transport registren els nivells més alts de confiança
Índex I trim. 2013=100
8. -18
-16
-14
-12
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12 II III IV I.13 II III IV I.14
7. Indicador sintètic de la inversió
Taxes de variació interanual, en percentatge
Font: Cambra de Comerç de Barcelona
Continua en terreny negatiu pel component de la construcció,
però la tendència és a millor
9. -8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
I.05 III I.06 III I.07 III I.08 III I.09 III I.10 III I.11 III I.12 III I.13 III I.14
Ind sintètic consum Afiliats a la seguretat social
8. Indicador sintètic del consum i afiliats a Catalunya
Taxes de variació interanual, en percentatge
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i MTAS
Hi ha una alta correlació entre l’evolució de l’ocupació i del consum
10. -70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
I.12 II III IV I.13 II III IV I.14
9. Enquesta de Clima Empresarial al comerç
La millora més notable es registra als establiments >10 treballadors
Perspectiva de la marxa dels negocis el 2T, per branques
del comerç (Saldos*, en %)
Perspectives de la marxa dels negocis
(Saldos*, en %)
*Els saldos es defineixen com la diferència entre el percentatge d’empresaris que qualifica la marxa dels negocis de favorable i
el percentatge que la qualifica de desfavorable
Font: Enquesta de Clima Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
Altre comerç
detall
Comerç
detall no
alim. Establ.
Espec.
Venda i
repar.
vehicles
Comerç
engròs
Comerç
detall alim.
Establ.
Espec.
Comerç
detall establ.
No espec.
11. -8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
I.05 III I.06 III I.07 III I.08 III I.09 III I.10 III I.11 III I.12 III I.13 III I.14
PIB Afiliats a la seguretat social
10. Evolució del PIB i l’ocupació a Catalunya
Taxes de variació interanual, en percentatge
Font: Idescat i MTAS
Avança la recuperació i s’escorça el diferencial entre PIB i ocupació
12. 11. Previsions econòmiques 2014-2015
Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Les dades de 2013 són les publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya
El consum privat creixerà a un ritme lleugerament superior
al del PIB el 2014 i 2015
Taxes de var. anual 2013 2014(P) 2015(P)
PIB -0,5 1,2 1,5
Consum privat -2,2 1,4 1,6
Consum públic -3,5 -1,8 -1,2
Formació bruta de capital -5,2 0,6 2,4
Exportacions 1,0 5,9 5,6
Importacions -1,4 2,5 3,5
VAB agricultura 3,7 3,9 3,5
VAB indústria 1,0 2,9 3,2
VAB construcció -6,7 -4,7 -3,2
VAB serveis -0,4 1,1 1,5
Data d’actualització: abril 2014
13. -4.15
-2.23
-1.96
-1.0
-9.6
-10.6
-7.1
-5.5
-4.2
-2.8
-1.1
-12
-10
-8
-6
-4
-2
0
2011 2012 2013 2014p 2015p 2016p 2017p
Catalunya Espanya (inclou ajuda financera)
12. Dèficit públic a Espanya i Catalunya
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat i Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
(p) Previons que contempla l’Actualització del Programa d’Estabilitat del Regne d’Espanya 2014-2017 i el Pressupost
de la Generalitat de Catalunya
Cal continuar fent un esforç de consolidació fiscal a totes les AAPP
En % del PIB
14. 13. Evolució del VAB sectorial. Any 2013
La indústria manufacturera catalana lidera l’inici
de la recuperació a Espanya
-3,3
-2,9
-1,3
-0,9
-0,3
0,8
Andalusia Madrid P.Basc Espanya UE Catalunya
VAB de la indústria manufacturera. Any 2013
(Taxes de variació interanual, en %)
Evolució del PIB català, per sectors. Any 2013
(Taxes de variació interanual, en %)
Font: INE i Eurostat
-0.8
0.8
-0.3
-1.9
-7.9
PIB total Indústria
manuf
Serveis Agricultura Construcció
15. 14. Inversió estrangera en el sector industrial
manufacturer
A Catalunya assoleix un màxim des de 2005 i concentra el 52% de
l’espanyola
134 (5,1%)
59 (2,2%)
162 (6,2%)
916 (35%)
1.365 (52%)
Resta
CCAA
Aragó
Galícia
Madrid
Catalunya
Inversió estrangera a la indústria manufacturera, 2013
(Milions d’euros i percentatge sobre el total d’Espanya)
Inversió estrangera a la indústria manufacturera catalana
(Milions d’euros)
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. Dades d’inversió bruta (exclou les ETVE)
1,460
602
1,235
428
297
1,221
1,084
1,208
1,365
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
16. 15. Sectors que més han contribuït al creixement
de la inversió estrangera el 2013
A Catalunya són els sectors industrials i els serveis avançats, mentre que
a la resta d’Espanya són les activitats recreatives i el sector financer
Activitats Valor Contribució al creixement (%)
21 Fabricació de productes farmacèutics 721,8 16,94
61 Telecomunicacions 379,4 14,09
52. Emmagatzament i activitats annexes al transport 193,7 6,92
70 Actv. Seus centrals; activ. Consultoria de gestió 189,3 6,68
29 Fabricació de vehícles de motor, remolcs 216,8 6,55
46 Comer.Major i interm.Comerç excepte vehícles de motor 224,2 3,74
Activitats Valor Contribució al creixement (%)
93 Activitats esportives, recreatives i d'esbarjo 949,7 7,62
65 Assegurances, Reassegurança.Fons de pension, excepte S.S 1.037,0 7,60
66 Activitats auxiliars al serveix financers 959,5 6,01
49 Transport terrestre i per canonada 700,1 5,68
68 Activitats immobiliaries 1.582,1 5,49
39 Activid. De descontaminació i altres serveis 624,7 5,24
ESPANYA SENSE CATALUNYA
CATALUNYA
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat. Dades d’inversió bruta (exclou les ETVE)
17. 16. Propostes per impulsar la indústria:
1. Introduir canvis en l’organització del treball que permeti ajustar
amb més facilitat les hores treballades a la demanda.
2. Millorar la qualitat de les infraestructures tecnològiques i
d’urbanització dels nostres polígons industrials.
3. Reduir el preu de l’energia traient de la factura els conceptes que
no estan directament vinculats a la garantia de subministrament
(primes, subvencions...). Aquests costos són conseqüència d’una
política discrecional del Govern i, per tant, els hauria d’assumir
l’Estat en els seus pressupostos.
4. Tenir una veritable administració business friendly, especialment
en l’àmbit de la regulació mediambiental i en matèria fiscal.