El cos de carrabiners va tenir una presència continuada al Prat de més de cent anys i la caserna que ocupaven a la platja és un dels elements arquitectònics més característics del paisatge litoral pratenc. Josep Ferret ha estudiat les seves activitats i accions, sense oblidar el vessant més humà, així com el seu paper en la història del Prat.
El documento describe las galeras reales de Barcelona, que se construyeron en el siglo XIII y se utilizaron para construir los barcos de la Corona de Aragón, especialmente galeras. Se explica que en las drassanes se podían construir hasta 30 galeras a la vez y se menciona la Galera Real de Don Juan de Austria como un ejemplo de las galeras construidas allí.
1) En 1599, la Generalitat de Cataluña recibió autorización para adquirir y mantener una escuadra de cuatro galeras con el fin de proteger las costas catalanas de posibles ataques.
2) Estas galeras tenían la misión de proteger la costa catalana, especialmente Barcelona, de incursiones de corsarios berberiscos que secuestraban personas.
3) Lamentablemente, las cuatro galeras fueron destruidas por los turcos en 1623 poniendo fin a su servicio entre 1607 y 1623.
El cos de carrabiners va tenir una presència continuada al Prat de més de cent anys i la caserna que ocupaven a la platja és un dels elements arquitectònics més característics del paisatge litoral pratenc. Josep Ferret ha estudiat les seves activitats i accions, sense oblidar el vessant més humà, així com el seu paper en la història del Prat.
El documento describe las galeras reales de Barcelona, que se construyeron en el siglo XIII y se utilizaron para construir los barcos de la Corona de Aragón, especialmente galeras. Se explica que en las drassanes se podían construir hasta 30 galeras a la vez y se menciona la Galera Real de Don Juan de Austria como un ejemplo de las galeras construidas allí.
1) En 1599, la Generalitat de Cataluña recibió autorización para adquirir y mantener una escuadra de cuatro galeras con el fin de proteger las costas catalanas de posibles ataques.
2) Estas galeras tenían la misión de proteger la costa catalana, especialmente Barcelona, de incursiones de corsarios berberiscos que secuestraban personas.
3) Lamentablemente, las cuatro galeras fueron destruidas por los turcos en 1623 poniendo fin a su servicio entre 1607 y 1623.
El documento describe la metodología para realizar cinco visitas de acompañamiento "in situ" a maestros. Incluye cinco visitas (una grupal y cuatro individuales) durante un período de cuatro meses. Detalla los protocolos, instrumentos y formatos a utilizar durante cada visita, así como las actividades, recursos y entregables. El objetivo es observar las prácticas docentes, retroalimentar estrategias pedagógicas y realizar un seguimiento y evaluación del proceso de acompañamiento.
Este documento proporciona una lista bibliográfica sobre faros marítimos en la Biblioteca del Museo Marítimo de Barcelona. La lista incluye obras generales sobre faros de todo el mundo, así como referencias específicas sobre faros en España, Cataluña y otras regiones y países. La bibliografía cubre temas históricos, técnicos y de conservación de faros.
Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, explica les conclusions de l'estudi del Conca sobre aquest tema centrant-se en el cas dels museus.
Aquesta és la presentació de Power Point que va utilitzar en la seva conferència.
Power point de la conferència d'Alícia Aguilera, Helena Guiu i Oriol Nicolau en el marc de les 19 Jornades de Museus i Educació: Joves, target impossible?
The document provides information about ships and maritime transportation. It begins by defining ships as means of transport that travel over water, transforming obstacles into communication routes. It then discusses the evolution of ships from simple rafts to more complex designs with sails and engines. The document concludes by describing specialized modern ship types like container ships and tankers.
Este documento presenta el programa de una conferencia de tres días sobre la participación de las empresas de servicios culturales y los museos en la educación y el ocio. El programa incluye presentaciones y mesas redondas sobre temas como las relaciones entre empresas de servicios culturales y los Departamentos de Educación de los museos, el papel de los museos en el ocio creativo y la participación social en el diseño de nuevas actividades. También incluye visitas guiadas a varios museos de Barcelona para ver sus programas educativos.
1. La nau
SANTA MARIA,
coneguda també com
Les embarcacions de
COLOM
«La Gallega» va ser
capitanejada per Cristòfol
La NIÑA,
Colom i amb ell s’hi
que en realitat s’ano-
embarcaren prop d’una
menava «Santa Clara»,
quarantena
era una caravel·la llatina
de persones. La PINTA,
de dos pals. Fou capitaneja-
da Vicente Yáñez Pinzón i era una caravel·la
duia una tripulació d’una vintena rodona de tres pals,
d’homes. capitanejada per
Vicente Alonso Pin-
zón. Van embarcar s’hi
prop de 30
persones.
Arborava Portava
Les naus eren Portava tres vela llatina (triangular) aparell rodó (les
grans velers mercants, pals, els dos primers típica del mediterrani on els veles quadres prenien
utilitzats des de (trinquet i major) vents són més fluixos però més aquest nom per la forma
l’Edat Mitjana fins a aparellats amb inconstants, als dos pals. A les arrodonida que adoptaven
principis de l’Era Moderna vela quadra i el darrer Canàries va ser aparellada amb quan s’omplien de vent) al
bàsicament per al (messana) amb veles quadres, molt més trinquet i al pal major
transport de La caravel·la
vela llatina adequades pels vents i vela llatina a la
mercaderies. era un vaixell idoni per
forts i constants de messana.
a les exploracions, dissenyat
l’Atlàntic. amb aquest objectiu pels
El seu buc, portuguesos: lleuger en ser de Era la
Poc després poc tonatge, ràpid gràcies al
més panxut que el de d’arribar a Amèrica més marinera de
les caravel·les, la feia seu perfil estret i afinat i molt les tres embarcacions
encallà i s’enfonsà a maniobrable; a més resistia
més lenta. La Pinta i la les proximitats de les i per això la preferida
Niña sovint havien de molt bé les inclemències de Colom. Sembla ser
costes de l’illa ‘’La del temps.
frenar la marxa per Española’’, a Haití. que el seu nom prové
mantenir la flota dels antics propietaris,
unida. els Pinto.
