Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0

Organitza Amb la col·laboració de
OBSERVADORS DE LA PLATJA
Investiguem la presència de microplàstics
a les nostres platges
Guia docent

2
Índex
Introducció ............................................................................................../ 03
Funcionament de l’activitat...................................................................../ 04
1. Com és la nostra platja?................................................................../ 07
2. Com es forma una platja? .............................................................../ 08
3. Anàlisi granulomètrica d'una mostra de sorra de platja per tamisat./ 10
4. Som uns bons banyistes? .............................................................../ 12
5. Quanta gent hi ha avui? ................................................................../ 14
6. Separació de residus a la platja ....................................................../ 15
7. Entrevista al banyista: i tu, com fas servir la platja? ......................../ 16
8. Estudi de la presència de macroplàstics i microplàstics a la platja ../ 17
9. Plàstics del dia a dia ......................................................................./ 19
10. La nostra responsabilitat................................................................/ 21

Observadors de la Platja Guia pel docent / 3
Introducció
Actualment, més del 60% dels residus que
s'acumulen als oceans i a les costes del planeta són
plàstics. El plàstic és un material molt útil perquè és
versàtil, lleuger, durador i barat. Aquestes mateixes
qualitats tenen la seva contrapartida i, mal gestionat,
el plàstic es converteix en un persistent viatger dels
nostres mars que genera un problema creixent
causat precisament pel seu baix preu, la seva
toxicitat, durabilitat i omnipresència.
Els objectes de plàstic són fotosensibles. La llum els
degrada de forma progressiva de manera que, amb
el temps, els objectes més grans, el macroplàstic,
es fragmenten en petites porcions que trobem a la
costa, el microplàstic. Tots dos tipus de plàstics són
problemàtics ja que causen alteracions en els
ecosistemes marins i costaners, alhora que aquests
materials tenen un gran potencial tòxic al concentrar
i transportar contaminants persistents.
Més d'un terç de les morts "accidentals" de
tortugues marines es deu a la ingestió de plàstics. A
aquestes cal afegir les que queden emmallades.
Aus de tota mena queden atrapades en xarxes,
embolcalls i altres trampes plàstiques. Cetacis i
altres mamífers marins són víctimes de l'ús que fem
del plàstic. Aquests éssers confonen el plàstic amb
aliments i, com a la resta d'animals, la ingestió
d'aquest material els resulta letal.
Pel que fa a la salut humana, components del
plàstic com el poliestirè, el bisfenol A o el ftalat són
altament tòxics i poden produir, per exemple,
alteracions hormonals implicades amb el càncer de
mama o amb trastorns del desenvolupament en
nadons.
Observadors del mar és un projecte desenvolupat
per l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) recopila i
comparteix observacions i l’experiència de ciutadans
sobre fenòmens que ocorren en el mar, amb la
finalitat de fer recerca marina en diverses línies. És
en aquest context que es desenvolupa
Observadors de la platja, una proposta educativa
desenvolupada pel Museu Marítim de Barcelona en
col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar
(CSIC).
© CEE La Ginesta

Funcionament de l’activitat
Observadors de la platja és una proposta educativa en la que els alumnes es
transformen en científics, per tal d’analitzar la sorra de la platja i recollir
dades sobre la presència de microplàstics i macroplàtics.
Adreçat a l’alumnat de cicle superior d’educació primària i
d’educació secundària, Observadors de la platja proposa
fer partícips els alumnes de la recerca científica. Les
dades recollides durant procés de recerca que es fa a la
platja es comparteixen en el web del projecte
Observadors del mar i els científics les utilitzaran per fer
la seva recerca.
Amb aquest procés participatiu es crea coneixement de
forma conjunta i l’alumnat participa en una experiència
molt vivencial que afavoreix el seu procés d’ensenyament i
aprenentatge.
Es plantegen 3 objectius principals a treballar:
• Participar en la recerca científica a través de l’experimentació.
• Reflexionar sobre la importància de les nostres actituds per preservar el nostre entorn.
• Sensibilitzar als nois i noies sobre la problemàtica dels residus sòlids i microplàstics al litoral.
Com s’organitza?
L’activitat Observadors de la platja està pensada per
treballar en 3 fases:
• Treball previ a l’aula per posar en context a
l’alumnat.
• Sortida a la platja cada dos mesos per recollir les
dades que seran d’ús per a la recerca científica.
També es poden fer sortides puntuals.
• Treball posterior a l’aula per contrastar resultats i
extreure conclusions.
Disposeu d’una bossa de préstec amb diversos
materials per fer les observacions a la platja. Quan
hagueu decidit en quins dies fareu les sortides,
informeu-nos per tal de poder gestionar el préstec
de les bosses entre els centres inscrits. També
podeu utilitzar el material que tingueu al vostre
centre edcuatiu per fer les observacions a la platja.
Si no es pogués fer una sortida cada dos mesos ens
ho feu saber i ho coordinarem amb altres centres
educatius i d’aquesta manera poder tenir una sèrie
de dades d’una platja concreta.
Posada en comú Col·legi Sagrat Cor © Heura Guspí

Com es treballa?
Observadors de la platja és una proposta
educativa pensada perquè el centre docent treballi
de forma totalment independent. Consta d'un
conjunt d’10 propostes didàctiques i el docent és
qui escull si treballar-les totes; o si fer-ne només
algunes; o bé que serveixin d’orientació d’un
projecte que el docent es faci a mida de les
necessitats i interessos del seu alumnat.
És important assegurar la recollida de dades de
microplàstics i macroplàstics i seguir estrictament la
metodologia proposada perquè les dades tinguin la
validesa científica que es requereix. D’altra banda,
cal tenir present que hem de, en tot moment,
assegurar que l’alumnat mobilitzi les seves idees
prèvies mitjançant preguntes, pluja d’idees, etc.
De cadascuna de les propostes didàctiques s’ha
elaborat una fitxa que es pot utilitzar tal qual o fer-ne
les modificacions que es considerein necessàries.
Totes les propostes tenen la mateixa estructura. Es
divideixen en 4 o 5 seccions:
Què farem?
S’enumeren els punts que es treballaran a la
proposta didàctica.
Per què ho farem?
S’explica breument per què és interessant treballar
el contingut de la fitxa o es fa una introducció del
tema a tractar.
Què necessitarem?
S’indica el material que cal fer servir, en cas que
se’n requereixi.
Anem per feina!
Es detalla el procediment a seguir.
Per acabar...
Es plantegen unes preguntes per reflexionar sobre
el que s’ha treballat o per ampliar els coneixements.
Aquesta secció és aconsellable fer-la a l’aula perquè
sovint és necessari tenir fonts d’informació
accessibles per poder fer consultes.
Cada fitxa porta indicat si està pensada per
treballar-la a l’aula o a la platja:
• Les fitxes 1, 2 i 4 es proposen per introduir
l’activitat i la platja que s’estudiarà a l’alumnat
abans de fer les sortides perquè es posin en
situació.
• Les fitxes 3, 5, 6, i 7 són diferents observacions
que es fan a la platja. Aquestes s’hauran de fer
almenys en una de les sortides a la platja.
• La fitxa 8 és el protocol de mostreig de la sorra i
cal fer la cada cop que es faci la sortida.
• Les fitxes 9 i 10 serveixen per aprofundir més
sobre els plàstics i reflexionar sobre la
responsabilitat de cadascú respecte l’entorn.
També es proposa fer una campanya de
comunicació per fer coneixedors als companys del
centre educatiu, veïns del barri ... sobre l’estudi
realitzat i les conclusions extretes.

Com fer la comunicació de la recerca?
Al finalitzar l’activitat, es proposa que l’alumnat
comuniqui els resultats i les conclusions del que han
treballat durant la seva recerca científica. La forma
de comunicar-ho és lliure i a escollir per cada centre
educatiu. Es pot fer una exposició, un vídeo, una
presentació ...
Què cal tenir present a l’hora de comunicar els
resultats i conclusions?
• Escollir quin element s’utilitzarà per fer la
comunicació: exposició, vídeo, publicitat ...
• Decidir quin és el públic a qui es vol comunicar:
companys del centre educatiu, veïns del barri,
pares ...
• Elaborar un guió que reculli allò que es vol
transmetre. El guió ha de tenir present els
objectius, continguts, materials necessaris, difusió.
• Elaborar els elements de la proposta de
comunicació.
Quin material us oferim?
Disposeu d’un conjunt de materials que us han de
ser d’ajuda per poder treballar Observadors de la
platja amb el vostre alumnat.
Dossier pel docent: material que us permet
conèixer el projecte educatiu i les propostes que
us presentem per poder-les treballar a l’aula.
Quadern de camp: dossier que recull 10 fitxes
didàctiques que podeu utilitzar en la vostra tasca
docent i el protocol de mostreig a aplicar el dia de
la realització de la sortida a la platja.
Bloc Observadors de la platja: eina de
dinamització i banc de recursos per treballar a
l’aula del programa educatiu Observadors de la
platja
http://www.observadorsdelaplatja.blogspot.com.es
Quin material necessito per fer el mostreig?
Posem a la vostra disposició bosses de
préstec amb tot el material que necessiteu per
fer les observacions a la platja. Aquestes
bosses estan disponibles al Museu Marítim de
Barcleona, Av. De les Drassanes, s/n, 08003,
Barcelona en horari de dilluns a divendres de
8:30 a 19 hores.
En total disposem de 3 bosses i cada una conté 3
jocs de material. Cada joc consta de:
- 4 estaques de fusta per delimitar el quadrat de
mostreig (fitxa 8).
- Cordills (fitxa 6).
- Una cinta mètrica de 20 metres.
- Un recollidor (fitxa 8).
- Cinta adhesiva (fitxa 6).
- Un regle i una lupa (fitxa 8).
Per recollir les mostres el dia de la sortida
haureu de portar bosses zip suficients per
recollir la mostra de sorra per analitzar la
presència de microplàstics a la sorra. També
una càmera de fotos o un smartphone.
Cada cop que necessiteu les bosses (el número de
bosses que vosaltres considereu o que hi hagi
disponibles) les podeu passar a recollir i després cal
retornar-les perquè un altre centre les pugui fer
servir. Aviseu per informar-vos de la disponibilitat.

Com és la nostra platja?
En aquesta proposta l’alumnat ha de buscar informació sobre la platja objecte
d’estudi.
En el cas de la ciutat de Barcelona, es important
que entenguin que les platges de Barcelona són les
d’una ciutat, no es tracta de platges naturals, sinó
que són artificials i urbanes, és a dir, amb una sèrie
de serveis i característiques especials que
normalment no es troben en altres platges. Saber
això els ajudarà a entendre davant quin tipus de
platja es troben i per quina raó obtenen els resultats
que obtenen.
Amb una longitud total de més de 4,5 km i 3 milions
d’usuaris a l’any, les platges de Barcelona
pertoquen territorialment als districtes de Ciutat
Vella i Sant Martí i són l'espai d'esbarjo més gran de
la ciutat.
Aquestes platges compten amb diferents
equipaments i serveis vinculats a la gestió de les
platges, la qualitat ambiental i la neteja (aigua,
sorra, gestió de residus i manteniment de serveis),
la mobilitat i accessibilitat, la seguretat i la vigilància,
el salvament i socorrisme, la informació i
comunicació (promotors cívics i el Centre de la
platja), les activitats esportives i de restauració, les
activitats vinculades al bany (dutxes, para-sols,
gandules) i a l’aigua, així com altres equipaments
(passarel·les, bancs, lavabos públics).
En el cas d’altres municipis, cal investigar les
característiques i serveis de la platja d’estudi.
Objectius
• Descobrir quines característiques té la platja de l’estudi: localització, mides, serveis, etc.
• Investigar aspectes que podran sevir per analitzar els resultats de l’estudi.
Com ho podeu treballar?
Podeu utilitzar la fitxa 1 del Quadern de camp o
elaborar la vostra pròpia proposta.
Investigueu:
1. Nom de les platges del vostre municipi, la seva
localització, mides, equipaments, serveis,
transports que hi arriven...
2. Què és la Bandera Blava? Les plages del
vostre municipi en tenen?
3. Planifiqueu la ruta per arribar des del centre
educatiu fins a la platja objecte d’estudi: tipus
de transport, transbordaments, durada del
trajecte ...
On podeu trobar la informació?
Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs
on trobar informació.
1a l’aula
Detall d’equipaments a les platges de Barcelona © Consorci
El Far

Com es forma una platja?
Aquesta activitat us permetrà entendre la dinàmica de sorres i podreu treballar el
tema de la preocupant pèrdua de sorra i la polèmica regeneració de les platges
pels mesos de bon temps.
El litoral de bona part de les platges catalanes no
sempre ha estat igual. En el cas de la ciutat de
Barcelona, les seves platges són el resultat d’una
sèrie d’actuacions sobre el litoral d’aquesta ciutat i la
recuperació del seu front marítim. En el decurs dels
segles, la seva línia de costa ha anat variant com a
resultat de la constant dinàmica entre el mar i la
terra. Cal que investigueu quina ha estat la
transformació de les platges del vostre municipi per
veure si hi ha hagut canvis al llarg del temps o no.
El problema de la sorra
Un problema generalitzat en tot el litoral, i que
lògicament afecta també les platges de Barcelona,
és la constant pèrdua de sorra ocasionada pels
temporals de mar. Amb la dinàmica sedimentària
alterada per les nombroses barreres artificials
construïdes en tot el perfil de la costa, i la manca
d’aportació de sediments per part dels rius, la sorra
sostreta pels grans temporals no es veu
compensada, en moltes platges, per noves
aportacions. Una platja pot “desaparèixer” –en el
sentit que la sorra es desplaça mar endins- en
qüestió de minuts, però en canvi, es pot tardar de
l’ordre de setmanes o mesos en “recuperar”
l’amplada de la platja inicial. És a dir, les platges es
recuperen però no al ritme que a nosaltres ens
interessa, potser no està recuperada per la
temporada d’estiu.
És així com en el litoral barceloní, en el que les
platges són artificials i tenen una estabilitat relativa,
on per exemple, hi ha una pèrdua anual de sorra
d’un 2 a un 5%, amb un saldo acumulat del 50% des
de la regeneració efectuada l’any 1992.
Aquest és un problema de solució complexa. La
regeneració artificial amb sorra procedent del fons
marí té un alt cost econòmic i ecològic. Les
alternatives més raonables encaixen molt més en un
projecte de gestió integral de tot el litoral: afavorir
l’aportació de sediments per part dels rius, atenuar
l’impacte de les barreres existents que impedeixen
la dinàmica sedimentària i evitar crear-ne de noves i
introduir elements permeables que, sense modificar
aquesta dinàmica, impedeixin o disminueixin els
efectes de l’erosió marina com ara la construcció
d’espigons
Sediments naturals que no arriben al seu destí
Està comprovat que un dels motius més significatius
del progressiu retrocés general de les platges, és la
disminució d’aportació de sediments per part dels
cursos fluvials. Els embassaments (retenció de
sediments i pèrdua de força en l’arrossegament dels
fluxos fluvials), l’extracció de sorres de les lleres
dels rius, i l’ordenació de torrents, rambles i rieres
(construcció d’estacions desarenadores i estructures
dissipadores d’energia per evitar inundacions i
aportacions de sòlids als col·lectors) en són algunes
de les causes.
Objectius
• Entendre quin és el procés de formació d’una platja.
• Investigar el procés de regressió que pateixen les platges de Catalunya cada any i les seves
conseqüències.
• Fer un debat per compartir les opinions.
2a l’aula

Us proposem
1. Que l’alumnat es llegeixi un parell d’articles
relacionats amb el tema i que després en feu
un debat per contrastar opinions. Podeu
utilitzar els articles de la fitxa 2 del Quadern de
camp o buscar-ne de més actuals al bloc.
2. Que l’alumnat investigui com és la dinàmica
litoral de sorres del litoral català. Podeu
utilitzar els recursos que apareixen al bloc.
3. Feu un debat sobre la necessitat o no de
regenerar les platges. Avantatges i
inconvenients. Els alumnes es poden adoptar
diferents rols: agents turístics, ecologistes,
polítics del municipi ...
4. Reflexioneu sobre l’estat en què creuen que
es trobaran la platja d’estudi:
• Si es trobaran poca sorra o molta segons
quina sigui l’època de l’any.
• Investigueu si s’ha fet regeneració artificial
de la platja o hi ha previsió de fer-ne.
5. També us proposem que investigueu la
història de la platja: si havia tingut barraques,
indústries, si hi passava la via del tren, etc.
6. Recolliu tota la informació de la vostra
recerca en el document, format ... que creieu
més convenient.
Consulteu el bloc per trobar el repositori de
webs i videos on trobar informació.
Podeu consultar el llibre “de cara al mar”, de
Rafael Vallbona, Institut Municipal del Paisatge
Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de
Barcelona.
© INS Verdaguer
La fàbrica del Gas i l’estació de RENFE del
Poblenou, situades a l’actual platja de la Nova Mar
Bella © Arxiu Nacional de Catalunya, Fondo TAF

Anàlisi granulomètrica d’una mostra de sorra
de platja per tamisat
Aquesta proposta es realitza a la platja i al laboratori. Es vol que els alumnes
distingeixen les diferents mides de les partícules que podem trobar a la platja i els
hi sàpiguen posar nom.
Els materials que conformen el sòl tenen diferents mides. Podem distingir des de materials grans que es
poden agafar fàcilment amb la mà, fins a materials petits que haurem d'observar-los amb un microscopi.
L'anàlisi granulomètric que se sotmet a un sòl és un intent de determinar les proporcions relatives de les
diferents mides de gra que hi ha al sòl.
Segons la mida de les partícules de la platja, podem diferenciar entre platges de partícules fines, de
partícules fines i gruixudes i de partícules gruixudes. La morfologia de la platja també variarà en funció de la
mida de les partícules que la conformen, així les platges de partícules gruixudes tenen més pendent que les
de partícules més fines.
Com que a ull nu és impossible determinar la mida real de les partícules que conformen el sòl, s’utilitzen
diversos mètodes que ens ajuden a determinar la mida de les partícules que volem analitzar. Un d'ells és el
que s’utilitza en aquesta proposta.
A continuació teniu la taula de classificació de sediments.
Tipus de gra Mida de gra
Còdol > 6 mm
Graves > 2mm - < 6 mm
Sorra molt gruixuda > 2mm - < 1 mm
Sorra gruixuda > 1mm - < 0,5 mm
Sorra fina > 0,5mm - < 0, 064mm
llim > 0,064mm – 0,004mm
3a l’aula

Objectius
• Aplicar un mètode per a la realització d’una anàlisi granulomètrica.
• Conèixer els noms i les mides de les diferents partícules que podem trobar a la platja.
• Analitzar estadísticament els resultats obtinguts.
Us proposem
Abans de la sortida a la platja:
1. En cas de no tenir sedaços demaneu-los
en préstec al CEDEC.
Av. de les Drassanes, 10
08001 Barcelona
Telf: 938823100
http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/
2. Estudieu el protocol establert a la fitxa 3
per fer l’anàlisi granulomètrica.
3. Assegureu-vos que teniu tot el material
per poder fer l’anàlisi.
4. Fer els grups abans d’anar a la platja per
a poder treballar millor.
A la platja:
5. Poseu en pràctica el protocol establert.
6. Etiquetar i guardar les mostres recollides
per al posterior anàlisi.
7. Al centre educatiu s’analitzaran les
mostres amb el tamisat i es farà una
posada en comú dels resultats obtinguts.
8. Reflexioneu sobre el tipus de partícules
que us heu trobat a la platja.
9. Com pot afectar que la platja tingui una
mida de partícules concretes o unes
altres.
On podeu trobar la informació?:
webs on trobar informació.

Som uns bons banyistes?
En aquesta proposta l’alumnat reflexiona
sobre aquelles actituds que tenen
alguns dels usuaris de la platja i que
impacten, d’alguna manera, directament
o indirecta sobre el medi marí.
ACCIÓ NO RESPECTUROSA
AMB EL MEDI
EFECTES
NEGATIUS
ACCIÓ RESPECTUOSA
AMB EL MEDI
Dutxar-se amb sabó a la platja
Al ser una aigua posteriorment
no tractada, contamina les
aigües de la zona.
Fer una dutxa ràpida per estalviar
aigua i sense sabó.
Llençar puntes de cigarro al
terra
S’embruta la sorra i l’aigua.
Fer servir cendrers i papereres.
Emportar-se les burilles a casa.
Deixar deixalles a la platja,
orgàniques o inorgàniques
S’embruta la sorra i poden
provocar infeccions per talls,
punxades, etc.
Per tenir l'aigua i la sorra més
netes, cal llençar la brossa a les
escombraries.
Llençar residus sòlids al mar
Es contamina l’aigua i
perjudica la vida marina.
No llençar cap tipus de brossa al
mar, utilitzar les escombraries i
llençar-les al arribar a port.
Posar la música molt alta,
cridar, llençar sorra o
esquitxar, etc.
No respectem les altres
persones que també volen
gaudir de la platja
Ser cívic i tenir un bon
comportament a la platja. Fer servir
cascos.
No fer servir les papereres S’embruta la sorra i l’aigua.
Fer servir correctament les
papereres de reciclatge.
Fer servir el vàter com a
paperera
Suposa una despesa absurda
d’aigua i una dificultat afegida
en la depuració de les aigües.
Fer servir correctament les
papereres de reciclatge.
Abocar hidrocarburs i aigües
de sentina dels vaixells a
l’aigua
Es contamina l’aigua i es
Fer servir els punts de recollida
d’aigües brutes dels ports.
Abocar runes i brossa als
espais naturals
Es perjudica greument la vida
dels espais naturals i es
molesta als usuaris que en
volen gaudir.
Respectar els espais naturals,
llençar la runa i la brossa on toca.
Abocar aigües residuals al mar
Es contamina l’aigua i es
Tractar les aigües prèviament en
una depuradora abans d’abocar-
les al mar.
4a l’aula

Objectius
• Reflexionar sobre el tipus d’actuacions que es fan quan es va a la paltja.
• Identificar l’impacte dels usuaris sobre la platja i el mar.
• Trobar maneres per corregir les accions problemàtiques que veiem que es duen a terme.
Reflexioneu
1. Quines actituds de la il·lustració de la fitxa 4
tenen efecte sobre el medi marí.
2. Podeu discutir-ho en petits grups i que
reflexioneu sobre la vostra actitud quan aneu a
la platja. Feu alguna cosa que pot tenir un
impacte sobre el medi?
Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs
i videos on trobar informació.

Quanta gent hi ha avui?
Aquesta proposta es fa a la platja. Si la sortida es fa a l’hivern, segurament hi
haurà poca gent i el recompte es podrà fer a simple vista.
Durant els mesos d’estiu, quan hi ha més presència
d’usuaris, l’Ajuntament posa en marxa un seguit
d’actuacions, entre les quals destaca un important
reforç de la neteja. Tot i reforçar la neteja, és
necessari un canvi actitudinal en el que cadascú se
senti responsable respecte la cura del medi
ambient. La disminució dels residus a les platges i
zones verdes depèn, en bona mesura, dels nostres
comportaments individuals.
Objectius
• Farem una zonació de la platja per poder fer un recompte d’usuaris.
• Aprendre a fer una estimació del total d’usuaris que hi ha a la platja.
• Reflexionar sobre l’augment de les deixalles recollides a la platja en els mesos de més afluència.
Us proposem
1. Feu un recompte de la gent que hi ha a la
platja el dia de la recollida de mostres.
2. Podeu utilitzar la metodologia proposada en
la fitxa 5.
3. Investigeu si la neteja de la platja té la
mateixa freqüència al llarg de l’any. Perquè
creieu que és així?
webs on trobar informació.
5a la platja

Separació de residus a la platja
Per poder fer aquesta activitat cal esbrinar si en la platja en estudi es fa recollida
selectiva o no. En el cas de Barcelona, on si es realitza recollida selectiva,
s’observarà si els usuaris de la platja realitzen correctament la separació de
residus a les papereres de la platja.
Objectius
• Esbrinar com es realitza la recollida selectiva a la platja a nivell qualitatiu.
• Conèixer quin es el grau de sensibilització en vers a la recollida de selectiva de residus a la platja.
• Analitzar estadísticament els resultats obtinguts
Recollida de dades
1. Formació de grups i recompte qualitatiu de les
deixalles seguint el protocol de la fitxa 6.
2. Recollida de dades en el quadern de camp per
poder-les analitzar amb posterioritat.
3. Un cop a l’aula s’analitzen els resultats per
conèixer quina és la qualitat de la recollida
selectiva, els usuaris fan una separació correcta
dels residus? Hi ha suficients papereres? ...
6a la platja

Entrevista al banyista: i tu, com fas servir
la platja?
Amb aquesta proposta es vol que, tant alumnes com usuaris de la platja, prenguin
consciència de quina és la seva actitud vers el respecte per l’entorn.
Objectius
• Desenvolupar una enquesta que permeti conèixer
l’opinió dels usuaris en relació a la qualitat de les
platges.
• Analitzar estadísticament els resultats obtinguts
• Potenciar la iniciativa personal i l’autoestima.
A
l
u
mnes del Col·legi Sant Lluís © Heura Guspí
Podeu utilitzar la fitxa 7 del Quadern de camp
o elaborar la vostra pròpia proposta.
Fem d’enquestadors
1. Podeu elaborar la vostra pròpia enquesta o
utilitzar la que es proposa a la fitxa 7.
2. Dividiu els alumnes en grups de 2 i feu
l’entrevista a 2 o 3 usuaris de la platja.
3. Analitzeu els resultats de l’enquesta i
extraieu-ne conclusions
7a la platja

Estudi de la presència de macroplàstics i
microplàstics a la platja
Amb aquesta proposta volem que els alumnes es transformin en científics, analitzin
la presència de marcoplàstics i microplàstics a la sorra de la platja i en recullin les
dades seguint el protocol establert. D’aquesta manera les dades obtingudes seran
utilitzades pels científics de l’Institut de Ciències del Mar - CSIC.
Si observem presència de residus sobre la platja
seca, aquests hauran estats originats, molt
probablement sobre la mateixa platja o prop d’ella
(passeigs, carrers propers...).
La pluja també arrossega les deixalles llençades al
carrer i fa que s'incorporin als rius. És el cas de les
rieres que aboquen al Maresme i els corrents marins
les arrosseguen fins a Barcelona. Majoritàriament
són sòlids provinents de les ciutats. També en
episodis de fort vent, la brossa de les papereres o la
del terra surt volant i arriba a l'aigua.
Pot ser que el dia que feu la sortida no en trobeu, ja
que segons l’època, el servei de neteja de la sorra
passa cada dia. De totes formes, per comprovar si
realment no n’hi ha, us proposem que ho proveu
igualment.
LA BIOACUMULACIÓ DELS MICROPLÀSTICS
La biodegradació del plàstic és un procés en que
tots els seus materials tornen a formar part del cicle
natural de la matèria orgànica. El plàstic tarda en
realitzar aquest procés entre 100 i 500 anys. Durant
aquest temps es fracciona en trossos més petits que
romanen inerts en la massa d'aigua i es transformen
en microplàstics.
Els microplàstics es formen per la fragmentació
constant del plàstic al mar. Aquesta és estimulada
per la radiació UV i el frec constant de la sorra i
aigua de mar sobre els plàstics, generant milers de
microplàstics. Poden ser ingerits pels animals per
casualitat o per confusió amb el seu aliment.
Els microplàstics en els animals marins han estat
poc estudiats, però s'ha constatat que s’acumulen
en petits invertebrats marins filtradors, com
barretets, cucs, musclos, etc. També, els peixos
planctívors del Pacífic Nord en els seus estómacs
tenen microplàstics, principalment blanc o de colors
clars.
La bioacumulació es produeix quan els
contaminants es traspassen a través dels animals
que componen una cadena tròfica. Per exemple, els
microplàstics són consumits per petits invertebrats,
que al seu torn són menjats per peixos i aquests es
transformen en aliment de mamífers o d'aus.
D'aquesta manera, els microplàstics s'acumulen
majorment en els organismes ubicats en els nivells
més alts de la cadena tròfica, com els taurons,
mamífers, aus i, òbviament, nosaltres.
Els efectes de les escombraries plàstiques en els
animals marins són principalment les lesions i mort
per causa d’embolics i ingesta d'escombraries que
confonen amb el seu aliment. S'estima que cada
any mor més d'un milió d'aus, mamífers, tortugues i
peixos per aquesta causa.
Objectius
• Realitzar el mostreig de macroplàstics i microplàstics segons el protocol establert.
8a la platja

• Treballar amb rigoroistat per obtenir dades utilitzables a nivell científic.
• Reflexionar sobre l’origen dels plàstics presents a la sorra.
Per treballar aquesta proposta heu de seguir el
protocol que us marca la fitxa 8 del Quadern de
Camp.
Abans de la sortida a la platja:
1. Busqueu informació, debateu ... amb els
vostres alumnes sobre els microplàstics: com
s’originen? Com arriben a la platja? Quins
efectes tenen sobre la vida marina?
2. Esbrineu si els dies previs a la sortda a la
platja ha plogut o hi ha hagut temporal marítim
que pugui explicar la major o menor presència
de plastics a la sorra.
Recollida de mostres
3. Previ a la sortida estudieu-vos el protocol a
seguir i assegureu-vos que teniu tot el material
per poder fer el mostreig.
4. Feu els grups previ a la sortida per poder
treballar millor.
5. El dia de la sortida agafeu les bosses de
material per fer el mostreig, estudieu-ne el
contingut i identifiqueu perquè serveix cada
element.
6. Seguiu el protocol de mostreig que es descriu en
l’annex del quadern de camp.
7. Les mostres es guardaran per a una posterior
anàlisi.
Després de la sortida
8. Un cop en el centre educatiu s’analitzaran les
dades obtingudes i s’introduiran al web
www.observadorsdelmar.org, d’aquesta
manera els científics podran utilitzar les vostres
dades en la seva recerca científica.
9. És molt important que guardeu els
microplàstics trobats en els punts de
mostreig A (línia de marea) per poder fer una
exposició al final de curs
Consulteu el bloc per trobar el repositori de webs i
videos on trobar informació.

Plàstics del dia a dia
En aquesta proposta podeu investigar diversos tipus de plàstic que podem
trobar habitualment al mercat i els seus pros i contres.
Molta gent coneix i accepta el fet que el plàstic no
és el millor dels materials. La seva producció
contamina, el seu reciclatge és difícil, contaminant
i costós, el simple ús fins i tot sense escalfar-lo
també contamina: sempre desprèn substàncies
tòxiques en major o menor quantitat en els
aliments. La calor accentua i accelera la
contaminació, fent que els elements tòxics que
componen els recipients de plàstic es filtrin amb
molta més rapidesa dins del menjar.
Quan es tracta d'emmagatzemar aliments –
comparat amb els altres usos del plàstic- la
situació empitjora perquè les toxines que passen
del plàstic al menjar, tenen via lliure al nostre
organisme. Diferents tipus de plàstics estan
presents a la nostra vida quotidiana, però és
important escollir sempre els que són menys
nocius per nosaltres i per l’entorn.
Cada recipient de plàstic hauria d'estar marcat (a
la part inferior) amb el símbol de reciclatge –el
triangle amb les fletxes- i dins d'aquest símbol,
hauria de portar els números de l’1 al 7.
Aquests codis serveixen per identificar el tipus de
polímers amb els que estan fets els objectes.
L’objectiu d'aquests codis és facilitar la separació
dels diferents tipus de plàstics per al seu
reciclatge.
Si no hi ha escrit cap número, significa que és un
material que es recicla genèricament, per tant,
hauria de portar una etiqueta que indiqués els
materials usats. Desgraciadament, podem trobar
envasos sense cap mena d’informació, sobretot
els que venen en els basars, botigues d'euro, etc.
És recomanable no comprar aquests envasos ja
que no tenim forma de conèixer quines
substàncies contenen. És com comprar un
aliment processat que no porti la llista
d'ingredients.
ELS NOSTRES OCEANS S'ESTAN TORNANT DE PLÀSTIC
Una sopa plàstica, dues vegades de la mida de
l'estat de Texas, està desplaçant-se per l'oceà
Pacífic. Els científics han anomenat a aquesta
massa de bosses de plàstic, gerres, ampolles,
xarxes i diverses escombraries plàstiques “la illa de
plàstic” o “el vuitè continent”. El seu volum creix
cada dia a passos de gegant.
Es calcula que, cada any, les poblacions properes a
la costa i als rius llancen al mar aproximadament 10
milions de tones d'escombraries plàstiques, les
quals són arrossegades pels corrents marins.
Aquests plàstics s'acumulen a l'oceà i romanen la
major part del temps a la superfície del mar, entre
les capes mitjanes de les masses d'aigua i el fons.
Aquesta pol·lució de plàstics ha entrat ja en la
cadena alimentària, sent les primeres víctimes les
aus marines i altres animals marins que ingereixen
objectes com taps d'ampolles i encenedors, o
s’escanyen amb les bosses de plàstic. El plàstic fa
que més d'un milió d'aus marines, 100.000
mamífers marins i un nombre més gran de peixos,
morin cada any a l'oceà Pacífic. Per molt
preocupants que puguin ser aquestes estadístiques,
són molt més alarmants els resultats d'un estudi
realitzat a l'aigua de mar, en el que els investigadors
van trobar minúscules peces de plàstic, i tenint en
compte el pes, contenia 6 vegades més plàstic que
plàncton.
Per descomptat, no només els animals marins estan
exposats a la contaminació derivada dels plàstics.
La gent ingereix plàstics cada dia, i està exposada
constantment a una barreja explosiva de
substàncies químiques procedents de la indústria
del plàstic.
Objectius
• Investigar quins tipus de plàstics existeixen i quins es poden reciclar.
• Sensibilitzar l’alumnat vers la necessitat de reduir el consum de plàstic.
9a l’aula

Investigueu
De què estan fets els plàstics? Com es poden
identificar els diferents tipus de plàstics? Hi ha
plàstics millors que altres?
Quins són els plàstics més comuns al nostre
voltant: casa, escola ...
Quines són les conseqüències de tot el plàstic que
la humanitat està respirant, menjant, bevent i
absorbint?
Reflexioneu
Què podeu fer per reduir la presència de plàstics en
el vostre dia a dia?
Quin valor tenen els envasos que van a la
paperera? Els podem utilitzar per fer altres
productes?
Consulteu el bloc per trobar el repositori de on
trobar informació.

La nostra responsabilitat
En aquesta última proposta, l’alumnat ha de realitzar una campanya de
comunicació o una exposició, per donar a conèixer la feina feta i les
conclusions a les que heu arribat amb aquest estudi a la resta de companys
del centre educatiu, família, gent del barri, etc.
Objectius
• Comunicar la feina feta, els resultats obtinguts i les conclusions extretes en relació a la feina
desenvolupada per l’alumnat.
Per desenvolupar la campanya de sensibilització
podeu fer servir la guia didàctica Fem Campanya.
http://www.femcampanya.cat/ca/guiadidactica.html
Campanya de sensibilització
1. Escollir quin element s’utilitzarà per fer la
comunicació: exposició, vídeo, publicitat ...
2. Decidir quin és el públic a qui es vol comunicar:
companys del centre educatiu, veïns del barri,
pares ...
3. Elaborar un guió que reculli allò que es vol
transmetre. El guió ha de tenir present els
objectius, continguts, materials necessaris,
difusió.
4. Elaborar els elements de la proposta de
comunicació.
Consulteu el bloc per trobar el repositori de on
trobar informació.
.
Pojecte final de l’alumnat del CEE la Ginesta © Heura Guspí
10a l’aula

Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0

Similar to Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0 (20)

More from Museu Marítim de Barcelona

More from Museu Marítim de Barcelona (20)

Guia del docent Observadors del Mar-Plàstic0