L´objectiu d´haver triat el tema de LA CONTAMINACIÓ DELS MARS I OCEANS és conscienciar una mica més de la importància que té prendre mesures per reduir aquest tipus de contaminació abans que sigui massa tard.
Els oceans i mars són una de les més grans fonts de riquesa existent al món, no tan sols com a font d´aliment sinò també de tresors, minerals, petroli, etc. Si l´explotem sense miraments, sense deixar que és regeneri, de mica en mica l´anirem esgotant.
Com tots sabem, una gran quantitat d´animals i plantes depenen de la bona salut del medi marí. D´aquí la importància de cuidar-lo i per permetre la subsistència de tanta flora i fauna marines.
Moltes Gràcies,
Roger Sarmiento Alba
L´objectiu d´haver triat el tema de LA CONTAMINACIÓ DELS MARS I OCEANS és conscienciar una mica més de la importància que té prendre mesures per reduir aquest tipus de contaminació abans que sigui massa tard.
Els oceans i mars són una de les més grans fonts de riquesa existent al món, no tan sols com a font d´aliment sinò també de tresors, minerals, petroli, etc. Si l´explotem sense miraments, sense deixar que és regeneri, de mica en mica l´anirem esgotant.
Com tots sabem, una gran quantitat d´animals i plantes depenen de la bona salut del medi marí. D´aquí la importància de cuidar-lo i per permetre la subsistència de tanta flora i fauna marines.
Moltes Gràcies,
Roger Sarmiento Alba
L´objectiu d´haver triat el tema de LA CONTAMINACIÓ DELS MARS I OCEANS és conscienciar una mica més de la importància que té prendre mesures per reduir aquest tipus de contaminació abans que sigui massa tard.
Els oceans i mars són una de les més grans fonts de riquesa existent al món, no tan sols com a font d´aliment sinò també de tresors, minerals, petroli, etc. Si l´explotem sense miraments, sense deixar que és regeneri, de mica en mica l´anirem esgotant.
Com tots sabem, una gran quantitat d´animals i plantes depenen de la bona salut del medi marí. D´aquí la importància de cuidar-lo i per permetre la subsistència de tanta flora i fauna marines.
Moltes Gràcies,
Roger Sarmiento Alba
L´objectiu d´haver triat el tema de LA CONTAMINACIÓ DELS MARS I OCEANS és conscienciar una mica més de la importància que té prendre mesures per reduir aquest tipus de contaminació abans que sigui massa tard.
Els oceans i mars són una de les més grans fonts de riquesa existent al món, no tan sols com a font d´aliment sinò també de tresors, minerals, petroli, etc. Si l´explotem sense miraments, sense deixar que és regeneri, de mica en mica l´anirem esgotant.
Com tots sabem, una gran quantitat d´animals i plantes depenen de la bona salut del medi marí. D´aquí la importància de cuidar-lo i per permetre la subsistència de tanta flora i fauna marines.
Moltes Gràcies,
Roger Sarmiento Alba
Accions per al clima al Delta de l'Ebre (ACDE)ICGCat
Presentació realitzada per Gabriel Borràs (Oficina Catalana del Canvi Climàtic) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Introducció a la gestió pesquera seminari00Marc Baeta
Introducció a la gestió pesquera a Catalunya. Què és la pesca; principals eines de gestió clàssica; arts de pesca; tendència de la pesca al món i a Catalunya.
Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, explica les conclusions de l'estudi del Conca sobre aquest tema centrant-se en el cas dels museus.
Aquesta és la presentació de Power Point que va utilitzar en la seva conferència.
Power point de la conferència d'Alícia Aguilera, Helena Guiu i Oriol Nicolau en el marc de les 19 Jornades de Museus i Educació: Joves, target impossible?
2. Dossier del professorat | batxillerat
Text: Cristina Puig
Disseny: Eva Rafecas
Imatge portada: Pere de Prada
Revisió juny 2016
Laboratori
demar
Dossier del professorat | batxillerat
3. 1El medi natural
dossier
Laboratori de mar
Dossier del professorat | Batxillerat
Presentació de l’activitat
La Mediterrània, amb les seves aigües de color blau,
és un mar tancat que concentra una gran activitat
humana, agrícola i industrial. El litoral mediterrani té
una població que pot arribar als 120 milions de perso-
nes en la temporada estival i per les seves aigües hi
circula el 30% del petroli destinat a la Unió Europea.
Tota aquesta activitat te una repercussió molt gran en
els ecosistemes marins del nostre litoral.
L’activitat de Laboratori de mar el mar es dirigeix a
l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria, emmar-
cada dins del currículum de Ciències Experimentals.
Aquest llibre del mestre vol ser una eina útil per a
desenvolupar els continguts de l’activitat.
Objectius
> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les característiques físico-químiques de l’aigua
de mar. Identificar les principals fonts de contaminació que afecten el mar. Reflexionar vers l’impacte
ambiental que aquestes actuacions poden provocar i les seves conseqüències. Conèixer quines
accions es duen a terme per minimitzar aquests impactes ambientals.
> Referits a procediments: utilitzar tècniques per a la recol·lecció i anàlisi de mostres. Interpretar de la
informació recollida. Expressar oralment i escrita qüestions científiques emprant terminologia adequa-
da. Reflexionar conjuntament vers els temes exposats. Netejar i conservar el material de laboratori.
> Referits a actituds i valors: comprendre la fragilitat dels ecosistemes marins. Sensibilitzar vers els
problemes de contaminació que pateix el mar. Relacionar les nostres accions quotidianes amb els
problemes de contaminació.
4. Laboratori de mar
Dossier del professorat
2 El medi natural
Estructura de l’activitat
L’activitat s’estructura en tres parts:
Audiovisual: la primera part es desenvolupa a l’aula i té una durada d’una hora. Es fa una projecció
per ordinador on es presenten les característique físicoquímiques de l’aigua de mar. Seguidament es
parla de contaminació al mar, es recorda el cicle de l’aigua per confirmar la implicació de tothom en
la contaminació marina. Seguidament s’analitzen les alteracions de les característiques físicoquími-
ques de l’aiguia i com això repercuteix en els organismes marins, i per últim es reflexiona sobre les
solucions a alguns dels problemes de contaminació que afecten al mar.
Taller d’anàlisi d’aigües: es divideix el grup classe en 4 subgrups i es lliura una caixa a cadascun dels
grups amb el material i una carpeta amb els protocols de les analítiques que han de fer. Seguidament
es baixa a peu de moll i cada grup fa les anàlisis que li han estat assignades, prenent nota dels
resultats.
Posada en comú dels resultats: un cop fetes les anàlisis es torna a l’aula es neteja el material utilitzat
i es reparteix el quadern de l’alumnat per anotar els resultats i es fa una posada en comú.
En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:
> Que coneguin les principals característique físicoquímiques de l’aigua de mar.
> Que coneguin el cicle de l’aigua i la implicació de tothom en la contaminació marina.
> Que coneguin els principals contaminats que afecten el medi marí, els seu origen i impac-
te sobre el medi.
> Que es familiaritzin amb tècniques senzilles d’anàlisis d’aigües i que tinguin cura de mate-
rial de laboratori.
5. 3El medi natural
dossier
Laboratori de mar
Dossier del professorat | Batxillerat
1. La mediterrània
2. Característiques físiques de l’aigua
3. Característiques químiques de l’aigua
4. Cicle de l’aigua
5. Problemàtica ambiental del litoral català
6. Contaminants de l’aigua: origen i efectes
6.1. Sòlids flotants
6.2. Aigües residuals domèstiques i industrials
6.3. Hidrocarburs
6.4. Tòxics persistents
7. Minimització dels impactes
8. Glossari
7. 2. Característiques físiques de l’aigua
Densitat: ens mesura la quantitat de massa per unitat de volum (g/ml). La densitat de l’aigua és
directament proporcional a la salinitat i la pressió i inversament proporcional a la temperatura. La
combinació de tots aquests factors ens porta a que hi hagi una estratificació de l’aigua de mar amb
un augment de la densitat en funció de la fondària.
Transparència: és la quantitat de llum que es transmet a l’aigua. La transparència de l’aigua varia en
funció de les partícules que hi ha en suspensió. Amb el disc de Secchi podem determinar la qualitat
de l’aigua de mar en funció de la seva transparència.
Al mateix temps podem determinar la fondària de la capa fòtica, que és fins on arriba l’1% de la llum
que incideix en superfície, llum necessària per fer la fotosíntesi. La presència de partícules en sus-
pensió a l’aigua farà disminuir-ne la seva transparència i per tant, el gruix de la capa fòtica.
Color: el color de l’aigua varia en funció de les partícules que hi ha en suspensió. L’aigua de tonalitats
blaves deu el seu color a la manca de partícules en suspensió la qual cosa permet que la radiació
solar de longitud curta com és la blava pugui penetrar a més fondària, mentre que les longituds d’ona
llarga, com és la vermella, s’extingeixen ràpidament.
La presència d’organismes del plàncton en suspensió a l’aigua fa canviar-ne el color donant-li unes
tonalitats verdoses. Si el que tenim a l’aigua són sediments i altres partícules en suspensió, aquesta
adopta tonalitats marronoses.
Calor específica: l’aigua té una elevada calor específica, la qual cosa li confereix una alta capacitat
per emmagatzemar calor i actuar com a moderadora del clima. Durant la primavera i l’estiu, el mar
emmagatzema calor degut a l’elevada radiació solar. En arribar la tardor i l’hivern, disminueix la radiació
solar i la calor acumulada es va alliberant, atemperant la franja costanera.
Durant la primavera i l’estiu, degut a l’elevada radiació, la temperatura de les aigües superficials
augmenta, fent-la menys densa i impedint l’intercanvi amb les aigües profundes, més denses. La
frontera entre aquestes dues masses d’aigua que es coneix amb el nom de termoclina. En arribar la
tardor, disminueix la radiació i la capa superior es va refredant lentament, fent més densa, amb el
que, poc a poc, es barreja la columna d’aigua. Això, juntament amb els temporals de l’hivern, facilita
5El medi natural
dossier
Laboratori de mar
Dossier del professorat | Batxillerat
Disc de Secchi
Transparència Profunditat del
de l’aigua disc de Secchi
Molt pobra <3 m
Pobra 3-5 m
Normal 5-7 m
Bona 7-10 m
Molt Bona 10-20 m
Excel·lent 20-32 m
9. 7El medi natural
dossier
Laboratori de mar
Dossier del professorat | Batxillerat
pH: ens mesura l’acidesa o bassisitat del medi. El mar és lleugerament alcalí amb un pH que oscil·len
entre 7,1 i 8,3, tot i que els valors més normals són entre 8,1 i 8,3. Les variacions de pH estan en
relació a la salinitat, la fotosíntesi, la temperatura i la concentració de CO2.
Valors de pH entre 7,1 i 7,3 són degudes a elevades concentracions de CO2 que provenen de la
respiració dels organismes que viuen a l’aigua o de la descomposició de matèria orgànica o del CO2
atmosfèric causat per la combustió de combustibles fòssils. En canvi pH de 8-8,3 són degudes a
baixes concentracions de CO2 degut a una alta activitat fotosintètica.
Respiració
CO2+H2O HCO3
-
+ H
+
CO3= + 2H
+
Fotosíntesi
Nutrients dissolts a l’aigua: com hem vist anteriorment hi ha tota una sèrie d’equivalents químics que
es troben en una proporció variable i que són utilitzats pels productors primaris ja que formen part
de la seva composició elemental. Els més importants són els nitrats (NO3
-
) i fosfats (PO4
3-
).
El nitrogen es troba a la natura en forma d’amoni (NH4
+
), nitrit (NO2
-
) i nitrat (NO3
-
), essent cadascun
d’ells els diferents estadis d’oxidació del nitrogen. El nitrat és el que es troba en major quantitat i és
assimilat pel fitoplàncton i així incorporat a la xarxa tròfica en forma d’amoni.
El fòsfor és l’altre element important en la síntesi de matèria orgànica, majoritàriament es troba en
forma de fosfat, i és el principal factor limitant en la producció primària.
Gasos dissolts: cal dir que a l’aigua trobem els mateixos gasos que a l’atmosfera, però la seva pro-
porció variarà en funció de la capacitat de dissolució a l’aigua. El CO2 i O2 són els que fluctuaran més
en les aigües superficials en funció del consum o producció dels mateixos. La concentració d’oxigen
varia de forma inversament proporcional a la temperatura, mentre que ho fa de forma directament
proporcional a la pressió.
Per saber-ne més:
www.lectura.ilce.edu.mx:3000/biblioteca/sites/ciencia/
4. Cicle de l’aigua
El 97% de l’aigua del planeta es troba en forma líquida en els mars i els oceans. L’aigua dolça només
representa 3%, i d’aquesta, dos terços forma part de les glaceres i els casquets polars en forma sòli-
da i el terç restant es troba a terra en forma líquida una part important de la qual és aigua subterrània,
per això en molts llocs del planeta l’aigua és un bé escàs.
El cicle de l’aigua comença amb l’evaporació de l’aigua del mar degut a la radiació solar; quan arriba
a una determinada alçada es condensa en forma de petites gotes que donaran lloc als núvols. El vent
porta aquests núvols terra en dins on l’aigua precipita a les muntanyes en forma de pluja, neu o cala-
< > < >
12. Laboratori de mar
Dossier del professorat
10 El medi natural
sorres degut a la modificació de la deriva litoral que sovint porten al rebliment del port i que obliga a
dragar cada cert temps. Es produeix acumulació de sediments a la zona de llevant de l’espigó i
regressió a ponent de l’espigó ja que el règim general de corrent és de NE a SW, amb el que es pro-
dueix una desaparició de la platja que després s’ha de regenerar amb la conseqüent alteració de les
comunitats de posidònia, que ja queden afectades per la modificació dels corrents, que porta sovint
a una hipersedimentació amb la desaparició progressiva de la comunitat de posidònia.
Per saber-ne mes:
www.plalitoral.net/diagnosi/CAP4.5_lavulnerabilitat.pdf
6. Contaminats de l’agua: orígen i efectes
Els residus que s’alliberen al medi poden ser de naturalesa molt diferent. Els orígens d’aquests con-
taminats pot ser molt variat i els seus efectes també, tot i que, molt sovint no es coneixen del cert
quins són aquests efectes. Es calcula que entre el 75% i el 85% de la contaminació marina té un
origen terrestre.
6.1. Sòlids flotants
Són residus que es troben surant a la deriva a l’aigua
i que estan formats bàsicament per plàstics i fus-
tes. A les nostres platges es recullen al voltant
de 1000 m3 d’aquests residus cada estiu. El
gràfic que hi ha a continuació ens mostra la
tipologia d’aquests residus.
Gran part d’aquests residus vénen de terra,
bé sigui arrossegats per l’aigua dels rius,
rieres, torrents i clavegueres, sobretot en
època de pluja; o en el cas de materials més
lleugers, com els plàstics, pel vent. Una propor-
ció molt més petita s’originarà directament a la platja
o en els vaixells, que aboquen directament al mar aquest
tipus de residus.
Aquests sòlids flotants, el 28% dels quals són plàstics, naveguen a la deriva arrossegats pels cor-
rents marins i el vent i tenen una permanència en el medi de centenars d’anys. És fàcil veure a les
nostres platges com a mesura que avança el dia s’acosten aquests flotants empesos per la marina-
da, mentre que a la nit s’allunyen, en el seu va i ve diari, empesos pel terral.
Els efectes d’aquests residus sobre els organismes marins són força coneguts. Els plàstics poden
ser ingerits pels animals marins acumulant-los en el seu tracte digestiu. Per exemple les tortugues
mengen meduses per hidratar-se, sovint confonen els plàstics amb aquests cnidaris i acaben morint
degut als problemes digestius que els provoca. Les ampolles de vidre i les llaunes poden provocar
ferides als organismes que les ingereixen. Els animals marins poden quedar atrapats en xarxes i
grans plàstics que suren a la deriva arribant a produir-los la mort per asfíxia o fam.
Matèria orgànica
17%
Fustes
26%
Algues
23%
Olis i greixos
1%
Altres
5%
Plàstics
28%
14. Laboratori de mar
Dossier del professorat
12 El medi natural
6.3. Hidrocarburs
El fet que els països consumidors de petroli estiguin lluny dels països productors fa necessari el
transport d’aquests productes per via marítima. La Mediterrània suposa només 1% de la superfície
total dels oceans, però hi circulen el 30%, 650.000 tones, de les rutes de transport d’hidrocarburs a
ni-vell mundial, és per això que és molt susceptible als abocaments d’aquests tipus de contaminants.
El gràfic que tenim a continuació ens mostra quin és l’origen de la contaminació per hidrocarburs al
mar.
> El 37% dels hidrocarburs que s’aboquen al mar
tenen un origen terrestre, descarregues indus-
trials i residus urbans.
> El 33% provenen d’operacions rutinà-
ries dels vaixell: neteja de tancs i senti-
nes, eliminació de residus de càrrega,
i abocaments operacionals acciden-
tals. Es tracta de milers d’aboca-
ments d’unes 7-10 tones de mitjana.
> El 12% són fruit dels accidents de
petroliers. La majoria suposen milers
de tones abocades de cop.
> 9% arriba al mar des de l’atmosfera
procedent dels fums industrials i urbans.
> 7% procedeix de fonts naturals.
> 2% s’origina en les activitats d’explotació i pro-
ducció del petroli.
Tot i l’anteriorment esmentat, els accidents de petroliers són els més espectaculars i els que tenen
una repercussió mediàtica més important, perquè sovint afecten grans zones costaneres amb els
problemes econòmics que això comporta. Aquests abocaments tenen una repercussió directa en les
activitats turístiques i pesqueres, i en els ecosistemes marins. Els hidrocarburs es degraden molt
lentament, a excepció de les fraccions més tòxiques que són altament volàtils i es dilueixen ràpida-
ment a l’aigua, en contacte amb l’aigua forma unes boletes de quitrà que poc a poc es dipositen al
fons, aquestes boles són altament tòxiques, cosa que fa que molts organismes morin a l’ingerir-les.
Les aus i els mamífers marins queden recoberts de petroli i perden calor en alterar-se el seu aïllant
tèrmic de plomes i pels o bé s’intoxiquen a l’intentar netejar-se el cos recobert d’hidrocarburs.
Per saber-ne més:
www.xtec.es/~pcairo/bios/4.htm
www.marenostrum.org/ecologia/medio_ambiente/prestige/indexc.htm
Atmosfèric
9%
Accidents
12%
Terrestre
37%
Fonts naturals
7%
Explotacions
2%
Opreracions
rutinàries
33%
18. 7. Glossari
> Aigües residuals: aigües brutes d’origen domèstic, agrícola o industrial.
> Bentos: conjunt d’organismes que habiten sobre fons marins, fixos, colgats en el substrat o des-
plaçant-se per la superfície.
> Bioacumulació: acumulació d’elements, generalment tòxics, en els teixits dels éssers vius.
> Dinàmica litoral: moviment de la sorra generat per l’onatge i pels corrents marins dominants en una
zona costanera.
> Espècies al·lòctones: aquelles que procedèixen de llocs diferents a la Mediterrània.
> Espècies batials: aquelles que viuen entre els 200 i els 2000-3000 metres de fondària.
> Espècies esciòfil·les: aquelles que necessiten poca llum per poder sobreviure.
> Eutrofització: procés d’acumulació de sals minerals (especialment nitrats) a les aigües d’un llac o
d’un pantà, que comporta un creixement massiu d’algues.
> Fitoplàncton: conjunt d’organismes que formen part del plàncton vegetal.
> Lixiviat: líquid resultant a l’introduir-se l’aigua de pluja en un element soluble.
> Metall pesant: metalls d’un elevat pes específic.
> Nutrients: compostos químics que incorporen els productors primaris (bàsicament fosfats i nitrats)
en el procés de la fotosíntesi.
> Plàncton: conjunt d’organismes que viuen a mar oberta i que es deixen dur pels corrents marins.
> Punt verd/deixalleria: instal·lació de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals
que no són objecte de recollida domiciliària.
> Purins: fems llíquids bàsicament procedents de la ramaderia porcina.
> Zona circalitoral: zona dominada per algues esciòfil·les.
> Zona mediolitoral: correspon a la zona d’influència de les marees, tenen un abast petit a la Medi-
terrània, d’uns 20cm com a màxim.
> Zooplàncton: conjunt d’organismes que formen part del plàncton animal.
Laboratori de mar
Dossier del professorat
16 El medi natural
19. Dossier del professorat | batxillerat
Text: Cristina Puig
Disseny: Eva Rafecas
Imatge portada: Pere de Prada
Revisió juny 2016
Laboratori
demar
Dossier del professorat | batxillerat