SlideShare a Scribd company logo
Teresa Espín Traver
        Isabel Olea Camas
Noelia González Martínez
 Cristina Gordillo Miralles
     Institut Mediterrània
           1r de Batxillerat
             Prof. Pere Poy
                 El Vendrell
               ESPRIUANES
Índex
•   Presentació ……………………... diap. 1
•   Índex …………………………… diap. 2
•   Els orígens de la novel·la ………. diap. 3-4
•   La novel·la de cavalleries ………. diap. 5-6
•   Curial e Güelfa…………………. diap. 7-8
•   Joan Roís de Corella ……………. diap. 9-10
•   Joanot Martorell ………………... diap. 11
•   Tirant lo Blanc………………….. diap. 12-13-14-15
•   Conclusió ………………………. diap. 16
Els orígens de la novel·la
• Precedents en llengua romànica són
  traduccions lliures en les llengües
  vulgars del poemes èpics grecs i llatins.
• Escrites en octosil·labs apariats,
  adreçades a l’aristocràcia.
• Conjunt de narracions, que s’hi van
  afegir posteriorment les que tractaven
  de llegendes del rei Artús, la reina
  Ginebra i els Cavallers de la Taula
  Rodona.
       Conformen la matèria de Bretanya.     Alienor d’Aquitaene, la reina rebel
Els orígens de la novel·la
• L’autor que va divulgar la matèria de Bretanya va ser
  Chrétien de Troyes (s. XII).
    Obres:
        Escrites en francès.
        Característiques:
            Imprecisió històrica.
            Exotisme geogràfic.
            Presència d’elements maravellosos.
• Catalunya            matèria de Bretanya present en poemes
narratius s.XIV.
   Blandín de Cornualla (anònim)
   La faula ( Guillem de Torroella)
La novel·la de cavalleries
•  Gènere narratiu en prosa:
     Aventures d’un heroi que personifica els ideals cavallerescos:
          Fidelitat.
          Menyspreu a la mort i defensa del senyor.
          Dama i indefensos.
•En català:
    Novel·les més importants:
         Curial e Güelfa.
         Tirant lo Blanc.
             Els dos destaquen pel realisme:
                  oPrescindeixen d’elements maravellosos.
                  oL’època es coetània o propera a l’autor.
                  oMarc geo-gràfic identificable.
                  oHerois valents i forçuts (dins dels límits humans).
La novel·la de cavalleries
• En català:
     Novel·les més importants:
         Història de Jacob Xalabín.
             Autor anònim.
             Escrita a inicis del s. XV.
             Aventures i amors.
             Ambientada a l’imperi turc entre 1387 i 1389.
      Llibres de cavalleries:
          Nombrosos elements inversemblants i fantàstics.
              Amadís de Gaula.
Curial e Güelfa
• Novel·la anònima
• 1435 – 1462
• Dividida en tres llibres.
• Curial es un jove sense fortuna, acollit per Güelfa, una
  dama vídua, noble i major que ell. Güelfa el protegeix i
  s’enamora. Curial promet amor i fidelitat, però es
  relacionara amb les Dames Laquesis i Càmar i la
  donzella Festa. Ell obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.
• Tema:
   Es l’ascensió d’un jove de baixa condició social a
     través de la cavalleria i de l’amor.
   L’amor, és una relació regida per unes lleis i no un
     sentiment lliure.
Curial e Güelfa
•Aire de modernitat.
•Fets on es localitzen:
    Itàlia.
    França.
    Nord d’Àfrica.
•Elements literaris de tres tipus:
     Procedents de novel·la de cavalleries.
     Característics de la novel·la sentimental.
     Mitològics ( propis de l’Humanisme)
•L’autor va utilitzar fonts diverses:
     Clàssiques.
     Trobadoresques.
     Italianes.
     Catalanes.
•Estil:
     Popular.
     Presentació d’ús de proverbi i refranys.
     Artificiós i erudit.
Joan Roís de Corella
•   Nascut a Gandía el 1433.
•   Família noble.
•   Cavaller i mestre de teologia.
•   Va entrar en l’estat eclesiàstic.
•   Va morir el 1497.
•   Molts elements la lliguen a la mentalitat medieval.
•   Va escriure poesia de tema religiós i profà.
•   Va seguir aires classicitzants introduïts per Bernat Metge.
•   Estil afectat pel model llatí clàssic.
•   Va escriure textos sobre temàtica mitològica o religiosa.
•   La seva obra en prosa és diversa i gran constant.
Joan Roís de Corella
• La seva obra en prosa és diversa i gran constant.
• Dos vessants:
     Profà ( inspirat en els clàssics).
          Tragèdia de Caldesa.
          Història de Lèander i Hero.                    Recreen episodis
                                                          de les
          Història de Jason i Medea.                     Metamorfosis
          Parlament a casa de Berenguer Mercader.        d’Ovidi.
     Religiós ( sorgit dels temes bíblics).
          Història de Josef.
          Història de Santa Magdalena.
•L’estil, el màxim representant de la valenciana prosa.
Joanot Martorell
•   Nascut a Gandía 1413 o 1414.
•   Noble família valenciana.
•   Era afeccionat a cavaller.
•   Mort l’any 1568.
•   Obra:
      Guillem de Varoic:
            Relat inacabat.
            Protagonista:
                 Noble.
                 Avorrit.
                 Desenganyat del món.
                 Es retira en una ermita a fer penitència.
            Aspecte didactic: Procedeic del Llibre de l’ordre de cavalleria.
           Aspecte novel·lesc: Prosificació francesa del Guy de Warwycke anglonormand s. XIII.
      Lletres de batalla:
           Lectura de les 15 lletres conservades mostren 2 activitats diferents que es
           complementen:
                Tarannà lluitador de Martorell per tot allò que afectés els seus interessos.
                Passió per les formes.
Tirant lo Blanc
• Es va escriure entre el 1460 i 1468.
• Fou publicat a València (1490), reeditat a Barcelona (1497).
• Traduccions:
    Castellà.
    Italià.
    Francès ( s. XVIII).
•Va influir en altres obres:
   Orlando furioso (Ariosto).
   Much ado about nothing (Shakeaspeare).
   Quijote (Cervantes).
•Quan fou publicada el 1490 va ser retocada per Martí Joan de
Galba.
   No alterà de manera substancial el contingut.
Tirant lo Blanc
•S’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de
Varoic, el qual rep la visitia de Tirant, que es dirigeix a un
torneig. Tirant arriba a ser cap dels exercits bizantins.
Després d’una sèrie d’aventures, torna a Constantinoble on
es casa amb la filla de l’emperador (Carmesina) i es
anomenat Cèsar de l’Imperi, Tirant mor d’una malaltia i
Carmesina pel dolor de la mort del seu marit.
•Acostat de l’acció militar, corre l’acció amorosa i també la
d’altres personatges.
Tirant lo Blanc
•   Moderitat de la novel·la:
      Resultat de la suma de moltes novel·letes amb:
          Entitat pròpia cadascuna.
          Presencia del protagonista.
          Llengua comuna.
          Visió totalitzadora del món.
     No afecta al sentit unitari de la novel·la.
    Abandó dels ideals medievals i apropiació dels ideals burgesos.
    Curial e Güelfa:
         Fets mitjançant la lògica i la raó.
         Estratègia militar i d’utilització científica dels elements de la
         naturalesa.
    Escenes de batalles i de festes cortesanes, són escenes de la vida diària,
    en el que els protagonistes es mostren tal y com són realment.
Tirant lo Blanc
Alternança narració-diàleg.
Alternança narració en tercera persona/diàleg.
Versemblança mitkançant:
    Rapidesa.
    Expressivitat.
    Ironia.
    Naturalitat.
Tirant:
    Cavalleria en crisi.
    Desaparició de la ficció per deixar pas a la història contemporània.
    Nova manera d’expressar-se afecta l’alta societat valenciana del s. XV:
         To solemne i oratori.
         Llargs parlaments retòrics.
         Lamentacions.
         Intercanvis de preguntes i respostes.
    Ideari burgès, modern es expressat en to col·loquial, dinàmic i mordaç.
    Societat desgavellada vol escapar de lligams medievals i participar en la
    nova vida que ofereix l’ideari burgès.
Conclusió
• El segle XV ha estat qualificat de "segle d'or" de la
  literatura catalana, encara que aquesta etapa daurada
  es va iniciar ja al segle XIV amb Bernat Metge.
• Des del punt de vista literari, la llengua catalana
  aconsegueix moments d'esplendor, amb les obres dels
  escriptors Roís de Corella, Jaume Roig, Ausiàs March,
  poeta valencià, autèntic forjador de la poesia catalana,
  i Joanot Martorell del com hem de destacar la novel·la
  Tirant el Blanc, primera novel·la moderna de la
  literatura europea.

More Related Content

What's hot

Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLluis Rius
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Enric Gil Garcia
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
Sílvia Montals
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
ramonagusba
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
Carme Bravo Fortuny
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
Sílvia Montals
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
Dani Ribo
 
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)Desirée
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
Carme Bravo Fortuny
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusionschoriol
 
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles RibaLes decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Ribapoolicho
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels
Dani Ribo
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
Sílvia Montals
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
Sílvia Montals
 

What's hot (20)

Literatura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XVLiteratura catalana segles XIV i XV
Literatura catalana segles XIV i XV
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
República. Llibre IV
República. Llibre IVRepública. Llibre IV
República. Llibre IV
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Narcis oller
Narcis ollerNarcis oller
Narcis oller
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos15. Els àcids grassos
15. Els àcids grassos
 
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
La plaça del diamant (resum per capitols i simbologia)
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles RibaLes decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
Les decades de 1920 i 1930 | Carles Riba
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 

Similar to La prosa catalana del segle xv

La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVSumy El Amri
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvromerillaa
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocPilar Gobierno
 
Prosa segle XV
Prosa segle XVProsa segle XV
Prosa segle XVvaleen00
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
montse.ciberta
 
Literatura medieval
Literatura medievalLiteratura medieval
Literatura medieval
barberamm
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
MiguelRecaFigueras
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantMicaela Alvarez
 
Història literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medieval
joanpol
 
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1carme_d
 
Història de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narracióHistòria de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narració
lurdessaavedra
 
La narrativa medieval
La narrativa medievalLa narrativa medieval
La narrativa medieval
Enric Estellé
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVguestf610e697
 
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdfAPUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
JudithDalmsVilanova
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerradolors
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
Lluis Rius
 

Similar to La prosa catalana del segle xv (20)

La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XV
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Prosa segle XV
Prosa segle XVProsa segle XV
Prosa segle XV
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Literatura medieval
Literatura medievalLiteratura medieval
Literatura medieval
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
 
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirantEl segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
El segle d_or_de_la_literatura_catalana._tirant
 
Història literatura catalana medieval
Història literatura catalana medievalHistòria literatura catalana medieval
Història literatura catalana medieval
 
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
 
Història de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narracióHistòria de la literatura catalana. La narració
Història de la literatura catalana. La narració
 
La narrativa medieval
La narrativa medievalLa narrativa medieval
La narrativa medieval
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XV
 
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdfAPUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
APUNTS CATALÀ 2n trim..pdf
 
Narrativa postguerra
Narrativa postguerraNarrativa postguerra
Narrativa postguerra
 
CAVALLERS
CAVALLERSCAVALLERS
CAVALLERS
 
1
11
1
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 

La prosa catalana del segle xv

  • 1. Teresa Espín Traver Isabel Olea Camas Noelia González Martínez Cristina Gordillo Miralles Institut Mediterrània 1r de Batxillerat Prof. Pere Poy El Vendrell ESPRIUANES
  • 2. Índex • Presentació ……………………... diap. 1 • Índex …………………………… diap. 2 • Els orígens de la novel·la ………. diap. 3-4 • La novel·la de cavalleries ………. diap. 5-6 • Curial e Güelfa…………………. diap. 7-8 • Joan Roís de Corella ……………. diap. 9-10 • Joanot Martorell ………………... diap. 11 • Tirant lo Blanc………………….. diap. 12-13-14-15 • Conclusió ………………………. diap. 16
  • 3. Els orígens de la novel·la • Precedents en llengua romànica són traduccions lliures en les llengües vulgars del poemes èpics grecs i llatins. • Escrites en octosil·labs apariats, adreçades a l’aristocràcia. • Conjunt de narracions, que s’hi van afegir posteriorment les que tractaven de llegendes del rei Artús, la reina Ginebra i els Cavallers de la Taula Rodona. Conformen la matèria de Bretanya. Alienor d’Aquitaene, la reina rebel
  • 4. Els orígens de la novel·la • L’autor que va divulgar la matèria de Bretanya va ser Chrétien de Troyes (s. XII).  Obres:  Escrites en francès.  Característiques: Imprecisió històrica. Exotisme geogràfic. Presència d’elements maravellosos. • Catalunya matèria de Bretanya present en poemes narratius s.XIV. Blandín de Cornualla (anònim) La faula ( Guillem de Torroella)
  • 5. La novel·la de cavalleries • Gènere narratiu en prosa:  Aventures d’un heroi que personifica els ideals cavallerescos:  Fidelitat.  Menyspreu a la mort i defensa del senyor.  Dama i indefensos. •En català: Novel·les més importants: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc. Els dos destaquen pel realisme: oPrescindeixen d’elements maravellosos. oL’època es coetània o propera a l’autor. oMarc geo-gràfic identificable. oHerois valents i forçuts (dins dels límits humans).
  • 6. La novel·la de cavalleries • En català: Novel·les més importants: Història de Jacob Xalabín. Autor anònim. Escrita a inicis del s. XV. Aventures i amors. Ambientada a l’imperi turc entre 1387 i 1389. Llibres de cavalleries: Nombrosos elements inversemblants i fantàstics. Amadís de Gaula.
  • 7. Curial e Güelfa • Novel·la anònima • 1435 – 1462 • Dividida en tres llibres. • Curial es un jove sense fortuna, acollit per Güelfa, una dama vídua, noble i major que ell. Güelfa el protegeix i s’enamora. Curial promet amor i fidelitat, però es relacionara amb les Dames Laquesis i Càmar i la donzella Festa. Ell obté el perdó de Güelfa i s’hi casa. • Tema: Es l’ascensió d’un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l’amor. L’amor, és una relació regida per unes lleis i no un sentiment lliure.
  • 8. Curial e Güelfa •Aire de modernitat. •Fets on es localitzen: Itàlia. França. Nord d’Àfrica. •Elements literaris de tres tipus: Procedents de novel·la de cavalleries. Característics de la novel·la sentimental. Mitològics ( propis de l’Humanisme) •L’autor va utilitzar fonts diverses: Clàssiques. Trobadoresques. Italianes. Catalanes. •Estil: Popular. Presentació d’ús de proverbi i refranys. Artificiós i erudit.
  • 9. Joan Roís de Corella • Nascut a Gandía el 1433. • Família noble. • Cavaller i mestre de teologia. • Va entrar en l’estat eclesiàstic. • Va morir el 1497. • Molts elements la lliguen a la mentalitat medieval. • Va escriure poesia de tema religiós i profà. • Va seguir aires classicitzants introduïts per Bernat Metge. • Estil afectat pel model llatí clàssic. • Va escriure textos sobre temàtica mitològica o religiosa. • La seva obra en prosa és diversa i gran constant.
  • 10. Joan Roís de Corella • La seva obra en prosa és diversa i gran constant. • Dos vessants:  Profà ( inspirat en els clàssics).  Tragèdia de Caldesa.  Història de Lèander i Hero. Recreen episodis de les  Història de Jason i Medea. Metamorfosis  Parlament a casa de Berenguer Mercader. d’Ovidi.  Religiós ( sorgit dels temes bíblics).  Història de Josef.  Història de Santa Magdalena. •L’estil, el màxim representant de la valenciana prosa.
  • 11. Joanot Martorell • Nascut a Gandía 1413 o 1414. • Noble família valenciana. • Era afeccionat a cavaller. • Mort l’any 1568. • Obra:  Guillem de Varoic:  Relat inacabat.  Protagonista:  Noble.  Avorrit.  Desenganyat del món.  Es retira en una ermita a fer penitència.  Aspecte didactic: Procedeic del Llibre de l’ordre de cavalleria. Aspecte novel·lesc: Prosificació francesa del Guy de Warwycke anglonormand s. XIII.  Lletres de batalla: Lectura de les 15 lletres conservades mostren 2 activitats diferents que es complementen: Tarannà lluitador de Martorell per tot allò que afectés els seus interessos. Passió per les formes.
  • 12. Tirant lo Blanc • Es va escriure entre el 1460 i 1468. • Fou publicat a València (1490), reeditat a Barcelona (1497). • Traduccions:  Castellà.  Italià.  Francès ( s. XVIII). •Va influir en altres obres: Orlando furioso (Ariosto). Much ado about nothing (Shakeaspeare). Quijote (Cervantes). •Quan fou publicada el 1490 va ser retocada per Martí Joan de Galba. No alterà de manera substancial el contingut.
  • 13. Tirant lo Blanc •S’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el qual rep la visitia de Tirant, que es dirigeix a un torneig. Tirant arriba a ser cap dels exercits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures, torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador (Carmesina) i es anomenat Cèsar de l’Imperi, Tirant mor d’una malaltia i Carmesina pel dolor de la mort del seu marit. •Acostat de l’acció militar, corre l’acció amorosa i també la d’altres personatges.
  • 14. Tirant lo Blanc • Moderitat de la novel·la:  Resultat de la suma de moltes novel·letes amb:  Entitat pròpia cadascuna.  Presencia del protagonista.  Llengua comuna.  Visió totalitzadora del món.  No afecta al sentit unitari de la novel·la. Abandó dels ideals medievals i apropiació dels ideals burgesos. Curial e Güelfa: Fets mitjançant la lògica i la raó. Estratègia militar i d’utilització científica dels elements de la naturalesa. Escenes de batalles i de festes cortesanes, són escenes de la vida diària, en el que els protagonistes es mostren tal y com són realment.
  • 15. Tirant lo Blanc Alternança narració-diàleg. Alternança narració en tercera persona/diàleg. Versemblança mitkançant: Rapidesa. Expressivitat. Ironia. Naturalitat. Tirant: Cavalleria en crisi. Desaparició de la ficció per deixar pas a la història contemporània. Nova manera d’expressar-se afecta l’alta societat valenciana del s. XV: To solemne i oratori. Llargs parlaments retòrics. Lamentacions. Intercanvis de preguntes i respostes. Ideari burgès, modern es expressat en to col·loquial, dinàmic i mordaç. Societat desgavellada vol escapar de lligams medievals i participar en la nova vida que ofereix l’ideari burgès.
  • 16. Conclusió • El segle XV ha estat qualificat de "segle d'or" de la literatura catalana, encara que aquesta etapa daurada es va iniciar ja al segle XIV amb Bernat Metge. • Des del punt de vista literari, la llengua catalana aconsegueix moments d'esplendor, amb les obres dels escriptors Roís de Corella, Jaume Roig, Ausiàs March, poeta valencià, autèntic forjador de la poesia catalana, i Joanot Martorell del com hem de destacar la novel·la Tirant el Blanc, primera novel·la moderna de la literatura europea.