LOBEL, Arnold (2006): Històries de ratolins. Pontevedra: Kalandraka.
Xavier Molina Martí, estudiant de l’assignatura «Cultura Literària i Ensenyament» del Màster en assessorament lingüístic i cultura literària del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València
Alba Jiménez i Arantxa Llàcer han analitzat El príncep teixidor de Lola Anglada, 16 pàgines, any 1933, publicat en la Col·lecció Follet, de l’editorial Políglota. Edició digital: El príncep Teixidor a Associació per a la recerca pedagògica (2013): Biblioteca virtual del llibre escolar utilitzat abans de l'any 1950.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” delGrau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Saray Castillejo analitza la col·lcció Crònicque Vampíriques publicat per l'editorial Bromera.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Lorena Moya Casterá, en l'assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.
Anàlisi i exposicó de l'obra Auca del noi català, antifeixista i humà, 1937
Núria Ivars Bertomeu analitza l'obra Sil·labari breu, d’Anicet Villar.
En l'assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.
Carme Navarro ha analitzat Dins del bosc, d’ Anthony Browne publicat per Fondo de Cultura Económica, 2004.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Leer textos creativos y escribir textos expositivos: Gemma Lluch
Leer textos creativos y escribir textos expositivos: ¿qué ofrece la web 2.0 a la lectura?
XXXI Cursos de Verano- Uda IkastaroakIrakurzaletasuna eta literatura: tradiziotik etorkizuneko leihora Zuzendaria: Itziar Zubizarreta Ayerbe
http://udaikastaroak.i2basque.es/portal/images/CursosPDF/F4.pdf
Sílvia Andreu Martí, Alícia en terra de meravellesGemma Lluch
Sílvia Andreu Martín ha analitzat Alícia en terra de meravelles http://www.editorialjuventud.es/5664-8.html de Lewis Carroll, en l’adaptació de Josep Carner.
Ha analitzat els personatges, la temàtica, la traducció, etc. i fa un recorregut per les diferents il•lustracions que han representat aquesta obra de la literatura universal.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Alba Jiménez i Arantxa Llàcer han analitzat El príncep teixidor de Lola Anglada, 16 pàgines, any 1933, publicat en la Col·lecció Follet, de l’editorial Políglota. Edició digital: El príncep Teixidor a Associació per a la recerca pedagògica (2013): Biblioteca virtual del llibre escolar utilitzat abans de l'any 1950.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” delGrau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Saray Castillejo analitza la col·lcció Crònicque Vampíriques publicat per l'editorial Bromera.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Lorena Moya Casterá, en l'assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.
Anàlisi i exposicó de l'obra Auca del noi català, antifeixista i humà, 1937
Núria Ivars Bertomeu analitza l'obra Sil·labari breu, d’Anicet Villar.
En l'assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana, del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de València.
Carme Navarro ha analitzat Dins del bosc, d’ Anthony Browne publicat per Fondo de Cultura Económica, 2004.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Leer textos creativos y escribir textos expositivos: Gemma Lluch
Leer textos creativos y escribir textos expositivos: ¿qué ofrece la web 2.0 a la lectura?
XXXI Cursos de Verano- Uda IkastaroakIrakurzaletasuna eta literatura: tradiziotik etorkizuneko leihora Zuzendaria: Itziar Zubizarreta Ayerbe
http://udaikastaroak.i2basque.es/portal/images/CursosPDF/F4.pdf
Sílvia Andreu Martí, Alícia en terra de meravellesGemma Lluch
Sílvia Andreu Martín ha analitzat Alícia en terra de meravelles http://www.editorialjuventud.es/5664-8.html de Lewis Carroll, en l’adaptació de Josep Carner.
Ha analitzat els personatges, la temàtica, la traducció, etc. i fa un recorregut per les diferents il•lustracions que han representat aquesta obra de la literatura universal.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Moises Llopis i Alarcón, analitza Twitter com a espai de lectura 2.0 del diàleg entre l'escriptor i els lectors joves. Assignatura Cultura de la imatge i cultura del llibre per a adolescents del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptxGemma Lluch
Conferencia "Jóvenes y adolescentes hablan de lectura en Internet, ¿cómo enfocamos la investigación", impartida por Gemma Lluch y comentarios de Néstor García Canclini.
Universidad Autónoma Metropolitana, Unidad Iztapalapa, México. 16 de marzo de 2015.
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt DisneyGemma Lluch
El rei Lleó, Walt Disney
Què s’amaga rere la història de Disney? Amb quines històries manté relacions intertextuals? Quins valors proposa? Com és la història?
Aquestes són algunes de les preguntes que Maria Peris Bixquer s'ha fet i per contestar-les ha analitzat la pel·lícula en l'assignatura “Cultura i literatura per a xiquets i joves en llengua catalana”, del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Laura Romà Heredia ha analitzat L'estranya mort de Berta de Joan Pla.
Ha analitzat el circuit literari, els paratextos, els personatges, etc.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Història de la literatura per a infants i joves. Segle XIXGemma Lluch
Una breu panoràmica de la Història de la literatura per a infants i joves durant el segle XIX a partir dels llibres Carpenter (1984), Garralón (2001), Lluch (2003 i 2013) i Lluch i Valriu (2013).
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...Gemma Lluch
En la dècada dels seixanta s’inicia la recuperació de la LIJ en català després de la postguerra. Un dels fets que va ajudar-ne a la recuperació va ser la creació de l'editorial La Galera l’any 1963 i la convocatòria del Premi Folch i Torres per a llibres infantils que alimentava la col·lecció Els Grumets de La Galera. En aquest article analitzem els primer vint anys del premi i les característiques de les obres premiades.
Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60Gemma Lluch
Montse Morales Payà ha resumit l’article de Teresa Mañà «La literatura infantil catalana de los 60» publicat a la revista Cuadernos de literatura infantil y juvenil CLIJ.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Com dissenyem el Pla de Lectura de CentreGemma Lluch
Com dissenyem el Pla de Lectura de Centre. Un exemple coordinat per Maite Monar i Gemma Lluch amb el professorat de l'IES Faustí Barbera d'Alaquàs (València).
El uso de los soportes electrónicos en la biblioteca escolarGemma Lluch
Durante la FILIJ 2012 http://filij.conaculta.gob.mx participamos en el 3 Encuentro de Bibliotecarios con la conferencia «El uso de los soportes electrónicos en la biblioteca escolar». Esta es la presentación.
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Gemma Lluch
L’article analitza com es relacionen els relats escrits per a adolescents en la cultura escrita en anglès i les traduccions al català. Partim de l’anàlisi de tres relats claus de la història de la lectura i en completem l’anàlisi amb la investigació dels circuits de lectura en català que acullen la traducció dels relats. La investigació vol conèixer com s’hi adapten, en quin circuit funcionen i quins canvis generen en la cultura d’arribada. En les conclusions mostrarem com aquests relats en arribar al circuit de lectura en català representen models de comunicació literari i creen circuits de lectura diferents de la cultura d’origen. Són circuits lligats al poder polític, a la selecció captiva del docent a l’escola o al mercat.
The article analyses the links between the stories written for teens in an English culture and their translation into Catalan. Our starting point is the analysis of three key stories in the history of reading, and we complete this analysis with the investigation of circuit readers in Catalan that deal with translations of the accounts. The main aim of this research is to analyse how do they adapt to a new and different society, what is the context where they operate and what changes do they produce into the target culture. The conclusions show to what extend these translated stories represent a model of literary communication once they enter the Catalan circuit readers and how do they create different circuit readers than the ones created by the original culture. These circuits are always linked to political power, selection of teachers at school or at the cultural market.
Moises Llopis i Alarcón, analitza Twitter com a espai de lectura 2.0 del diàleg entre l'escriptor i els lectors joves. Assignatura Cultura de la imatge i cultura del llibre per a adolescents del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària
Uam lectura en la red-literatura juvenil-gemmalluch-universitatvalència.pptxGemma Lluch
Conferencia "Jóvenes y adolescentes hablan de lectura en Internet, ¿cómo enfocamos la investigación", impartida por Gemma Lluch y comentarios de Néstor García Canclini.
Universidad Autónoma Metropolitana, Unidad Iztapalapa, México. 16 de marzo de 2015.
Maria Peris Bixquer analitza El rei Lleó de Walt DisneyGemma Lluch
El rei Lleó, Walt Disney
Què s’amaga rere la història de Disney? Amb quines històries manté relacions intertextuals? Quins valors proposa? Com és la història?
Aquestes són algunes de les preguntes que Maria Peris Bixquer s'ha fet i per contestar-les ha analitzat la pel·lícula en l'assignatura “Cultura i literatura per a xiquets i joves en llengua catalana”, del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Laura Romà Heredia ha analitzat L'estranya mort de Berta de Joan Pla.
Ha analitzat el circuit literari, els paratextos, els personatges, etc.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Història de la literatura per a infants i joves. Segle XIXGemma Lluch
Una breu panoràmica de la Història de la literatura per a infants i joves durant el segle XIX a partir dels llibres Carpenter (1984), Garralón (2001), Lluch (2003 i 2013) i Lluch i Valriu (2013).
Lluch, G. i Valriu, C. (2013): “20 anys del Premi Josep M. Folch i Torres: la...Gemma Lluch
En la dècada dels seixanta s’inicia la recuperació de la LIJ en català després de la postguerra. Un dels fets que va ajudar-ne a la recuperació va ser la creació de l'editorial La Galera l’any 1963 i la convocatòria del Premi Folch i Torres per a llibres infantils que alimentava la col·lecció Els Grumets de La Galera. En aquest article analitzem els primer vint anys del premi i les característiques de les obres premiades.
Montse Morales. La literatura catalana en els anys 60Gemma Lluch
Montse Morales Payà ha resumit l’article de Teresa Mañà «La literatura infantil catalana de los 60» publicat a la revista Cuadernos de literatura infantil y juvenil CLIJ.
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Com dissenyem el Pla de Lectura de CentreGemma Lluch
Com dissenyem el Pla de Lectura de Centre. Un exemple coordinat per Maite Monar i Gemma Lluch amb el professorat de l'IES Faustí Barbera d'Alaquàs (València).
El uso de los soportes electrónicos en la biblioteca escolarGemma Lluch
Durante la FILIJ 2012 http://filij.conaculta.gob.mx participamos en el 3 Encuentro de Bibliotecarios con la conferencia «El uso de los soportes electrónicos en la biblioteca escolar». Esta es la presentación.
Lluch 2013 de la literatura anglesa a la catalana un canvi de circuit lector ...Gemma Lluch
L’article analitza com es relacionen els relats escrits per a adolescents en la cultura escrita en anglès i les traduccions al català. Partim de l’anàlisi de tres relats claus de la història de la lectura i en completem l’anàlisi amb la investigació dels circuits de lectura en català que acullen la traducció dels relats. La investigació vol conèixer com s’hi adapten, en quin circuit funcionen i quins canvis generen en la cultura d’arribada. En les conclusions mostrarem com aquests relats en arribar al circuit de lectura en català representen models de comunicació literari i creen circuits de lectura diferents de la cultura d’origen. Són circuits lligats al poder polític, a la selecció captiva del docent a l’escola o al mercat.
The article analyses the links between the stories written for teens in an English culture and their translation into Catalan. Our starting point is the analysis of three key stories in the history of reading, and we complete this analysis with the investigation of circuit readers in Catalan that deal with translations of the accounts. The main aim of this research is to analyse how do they adapt to a new and different society, what is the context where they operate and what changes do they produce into the target culture. The conclusions show to what extend these translated stories represent a model of literary communication once they enter the Catalan circuit readers and how do they create different circuit readers than the ones created by the original culture. These circuits are always linked to political power, selection of teachers at school or at the cultural market.
Lluch, Gemma (2013). La lectura en català per a infants i adolescents. Histò...Gemma Lluch
La primera part d'aquesta obra, veritablement innovadora, revisa estudis, analitza dades i interpreta un escenari on els lectors d'unes determinades edats i les seues lectures són les peces claus. La segona descriu un model d’anàlisi per investigar pràctiques de lectura i l'aplica a una experiència concreta, model de bones pràctiques. La tercera secció proposa polítiques de lectura que indubtablement, si es duen a terme, poden crear l’escenari cultural òptim que volem en un futur pròxim.
http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/La-lectura-en-catala-per-a-infants--i-adolescents.html
La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el 'Reto Delirium'Gemma Lluch
Sánchez García, Sandra; Lluch Crespo, Gemma y del Río Toledo, Tatiana (2013). "La lectura en la web 2.0. Estudio de caso: los blogs en el Reto Delirium". @tic. Revista d’Innovació Educativa. (nº 10). DOi: 10.7203/attic.10.1783 http://ojs.uv.es/index.php/attic/article/view/1783
La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i històriaGemma Lluch
Lluch, Gemma i Caterina Valriu (2013).: La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col·lecció Biblioteca Essencial.
Aquest llibre ofereix una anàlisi crítica i objectiva especialment útil per als professionals de la literatura per a infants i joves. En combinar l’anàlisi de textos i la revisió de la història de la literatura catalana per als joves, esdevé una eina perfecta per a ampliar la formació de mediadors i potenciar la capacitat crítica dels lectors.
La necesidad de construir criterios para la selección de lecturas (del aula y...Gemma Lluch
Conferencia magistral presentada en el Seminario Internacional “¿Qué leer? ¿Cómo leer? Perspectivas sobre la lectura en la infancia”, organizado por el Plan Nacional de Fomento de la Lectura, Lee Chile Lee, del Ministerio de Educación y la Universidad Diego Portales durante los días 6 y 7 de diciembre de 2012.
Posiblemente, una de las cuestiones que más dudas puede causar a un docente, a un bibliotecario o un gestor de políticas públicas tiene que ver con la selección de la lectura adecuada para cada lector y también para cada momento lector y para cada contexto y objetivo.
Àngels Sendra Morant: Rèquiem per Reginald Huxley, de Manel Àlamo GarciaGemma Lluch
Àngels Sendra Morant ha analitzat l’obra narrativa de Manel Àlamo Garcia, Rèquiem per Reginald Huxley (2012) .
L’anàlisi l’ha enfocada des d’una pregunta: quins trets caracteritzen aquest relat?
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València, impartida per Gemma Lluch
J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi SarriàGemma Lluch
Exposició de J. Àngel Cano Mateu per a l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana impartida per Gemma Lluch del grau de Filologia Catalana de la Universitat de València
J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi Sarrià
Xavier Molina anàlisi dels ratolins
1. Històries de ratolins
Anàlisi d’un àlbum il·lustrat
Xavier Molina Martí
Cultura Literària i Ensenyament
Màster en assessorament lingüístic i cultura literària
Departament de Filologia Catalana
Universitat de València
2. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Objectius
Caracteritzar l’àlbum il·lustrat
Plantejar-ne algunes claus per a l’anàlisi
Aprofundir en el paper que la il·lustració té en la LIJ
Metodologia
Anàlisi d’Històries de ratolins a partir del model
formalitzat per G. Lluch (2003)
3. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Primer nivell. El context
• Continguts
– Tipologia
• La il·lustració en la LIJ
• Una tipologia particular?
• Algunes característiques definitòries
• Incidències en el model d’anàlisi
– Ideologia
• Concepció de la infantesa
• La proposta d’Arnold Lobel
• Mecanismes que transmeten ideologia
4. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Primer nivell. El context
Tipologia
• Àlbum il·lustrat o llibre
àlbum
• El component visual: una
especificitat de la LIJ
• Tot llibre il·lustrat és un
àlbum il·lustrat?
R. Dahl i Q. Blake: Matilda
5. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Primer nivell. El context
Cap a una definició de l’àlbum il·lustrat (Silva-Díaz,
2006; Savino, 2008)
• Confluència de dos codis: el verbal i el visual →
«narració compartida»
• Protagonisme de la imatge
Conseqüències en l’anàlisi:
La il·lustració no és un paratext.
Consideració transversal
6. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Autoria
• Creació col·lectiva (Peña 2006: 4): escriptor, il·lustrador, editor,
dissenyador gràfic, etc.
• A. Lobel: rols coincidents
Ideologia
• La infantesa: visió d’A. Lobel
– Placidesa
– Potenciació de valors com l’enginy («El pou dels desigs»),
l’amistat («Ratolí molt alt i ratolí molt baix») o la tenacitat («El
viatge»)
• Mecanismes
– Temes
– Personatges
– Narrador
– La il·lustració: «registre» (Silva-Díaz 2006: 11)
7. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Primer nivell. El context
[Els registres de la il·lustració (Savino, 2008)]
• Elements
– Tonalitats
– Línies
– Angles
– etc.
• Sensacions
– Calidesa
– Agressivitat
– Eufòria
– etc.
8. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Segon nivell. Els paratextos més visibles
Format
• El llibre
– Dimensions: format menut
– Nombre de pàgines: 64
• Prototipus de llibre infantil (3 – 6 anys)
– Dimensions: format gran (Cerrillo/ Yubero 2003:
242)
– Nombre de pàgines: entre 16 i 22 (Lluch 2003: 39)
9. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Segon nivell. Els paratextos més visibles
Coberta
• Disseny
– Fons
– Quadre informatiu
• Títol i il·lustració
• Autor
• Editorial
• Proposta tradicional
– Dissenys recents
10. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Segon nivell. Els paratextos més visibles
• Coberta posterior
– Disseny
• Secció única
• Anagrama
– No aprofitat
• Nom de la col·lecció
– Llibres per a somniar
• Informació secundària
• Interpretacions
11. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Segon nivell. Els paratextos de dins del llibre
Títol
• Històries de ratolins
– Temàtic
– Interpretacions
• Pàgines inicials
– Entre la portada i el
format intern
– Localització
12. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Segon nivell. Els paratextos de dins del llibre
Índex
• Particularitat
• Connexió amb el
plantejament narratiu
Títols dels capítols
• Temàtics
– Protagonistes
– Elements significatiu
– Acció
• Estructures gramaticals
bàsiques
13. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Segon nivell. Els paratextos de dins del llibre
Tipografia
• Interlineat
• Unitats de sentit i talls
14. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. El relat
Quins aspectes analitzem?
• Estructura narrativa
• El temps del relat
• Narrador
• Personatges
• Escenari i l’època
15. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Estructura narrativa
• Dos nivells narratius
• Primer nivell narratiu
– Tres seqüències: inici (p. 6-7), acció (p. 8-61) i
resolució (p. 62-64)
– Disseny gràfic
Primer nivell narratiu
Segon nivell narratiu: 7 històries
16. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
• Pàgines obertes, no
diagramades
• Il·lustracions obertes
– Fixen l’atenció
– Funció
• Món ficcional (ex. p. 7)
• Narrativa (ex. p. 62)
[Disseny gràfic del primer nivell narratiu]
17. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
• Segon nivell narratiu
– Disseny gràfic
• Pàgines tancades
• Títol: tipografia i requadre
• Funció: facilitar la comprensió
– Narracions aïllades
– Seqüències
18. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. El relat
Seqüències narratives
• Inici – acció – resolució
• Recursos de la tradició
oral
– Llei de tres: «Núvols»
– Llei del contrast: «Ratolí
molt alt i ratolí molt baix»
– Llei de la progressió
ascendent: «El bany»
• Ritme narratiu
• Integració text i imatge
19. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. . El relat
Temps del relat
• Primer nivell narratiu
– Narració en passat: «—Hi ha algú despert?/ —va dir el
Pare./ Ningú no va respondre./ Els set ratolinets/
roncaven.» (p. 62-63)
– Linealitat: 4 – 6 anys apareix la capacitat d’ordenar
cronològicament (Lluch 2003: 52).
• Segon nivell narratiu:
– Narració en passat i linealitat
20. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. El relat
Narrador
• Primer nivell narratiu
– Narrador: 3a persona
– Narratari: lector
• Segon nivell narratiu
– Narrador: pare
• 3a persona
– Narratari: ratolinets
• Correspondència amb la
perspectiva de la
il·lustració
– Mirada testimoni
21. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. El relat
• Funcions del narrador: la gestió del temps
– Absència de pauses descriptives
• Llei de la caracterització per l’acció
• Il·lustració
– Predomini del diàleg (ex. primer nivell narratiu) i
del sumari («El bany»)
22. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. El relat
Personatges
• Ratolins
– Referents positiu
– Humanització
• Llei de l’esquematització
– Aportació de la imatge
• Llei de la unicitat
• Plans, duals, característica única
23. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Tercer nivell. El relat
Escenari i època
• Definició per la il·lustració
• Indefinició espacial i temporal
– Narrativa oral
• Espai interior (primer nivell narratiu) vs. espais
exteriors (segon nivell narratiu)
24. Xavier Molina Martí
MALCL. Departament de Filologia Catalana. Universitat de València
Bibliografia
CERRILLO, P./ YUBERO, S. (2003): «Qué leer y en qué momento», dins La
formación de mediadores para la promoción de la lectura: contenidos
de referencia del Màster de Promoción de la Lectura y la Literatura
Infantil. Universidad de Castilla-La Mancha.
LLUCH, G. (2003): Análisis de narrativas infantiles y juveniles. Cuenca:
Universidad de Castilla-La Mancha.
LOBEL, A. (2006): Històries de ratolins. Pontevedra: Kalandraka.
PEÑA, M. (2006): «El libro álbum: un objeto cultural», dins Compartiendo
el libro-álbum.
http://libroalbum.wordpress.com/files/2006/09/libro1.pdf
SAVINO, I. (2008): «L’àlbum il·lustrat és lectura?».
http://www.aepv.net/LlibresPerAnarPerCasa/conferencia05.htm
SILVA-DÍAZ, C. (2006): «La función de la imagen en el álbum», dins
Compartiendo el libro-álbum.
http://libroalbum.wordpress.com/files/2006/09/libro1.pdf
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05817463411603
817427857/index.htm