1.  Se'ls anomena també modes eclesiàstics o modes
gregorians per ser utilitzats en el cant pla litúrgic. Són en
total vuit modes (val dir que el mode hipomixolidi té les
mateixes notes que el mode dòric, canvia en les notes
tenor i finalis) construïts ascendentment mitjançant dos
tetracords. A partir dels quatre modes autèntics es formen
els quatre modes plagales desplaçant el tetracord superior
per sota de la primera nota de la Mode autèntic.
 Cada mode té dues notes bàsiques: la tenor (principal nota
sobre la qual es recolza el cant, que sol actuar a Mode de
pol o corda de recitació), i la finalis que és la nota final amb
la qual conclou el cant.

3.  Els vuit modes gregorians o modes
eclesiàstics són una còpia dels vuit tons
bizantins i van prendre les seves
denominacions dels modes grecs. Els modes
medievals eren vuit: quatre anomenats
modes autèntics (dòric, frigi, lidi i mixolídi) i
quatre anomenats modes plagals, que
s'obtenien desplaçant una quarta més avall
dels anteriors i per això es designen amb el
mateix nom que els modes autèntics però
amb el prefix hipo ( «sota», «baix»)
(hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi).