Edat Mitjana

1. Edat Mitjana La Música

2. Música religiosa El cant gregorià: La denominació de cant gregorià s'origina en que aquest tipus de cant es atribuït al Papa Gregori. El cant gregorià és música vocal, i es canta a capella . Es canta al uníson. Escriptura: el cant gregorià s'escriu sobre el tetragrama.

3. Cant gregorià En la celebració de l'Eucaristia existeixen dos grups principals de peces.

4. Cant gregorià L'ordinària: està composada per textos que es repeteixen en totes les misses. Kyrie eleison Gloria in excelsis Deo Credo Santus i Benedictus Agnus Dei

5. Cant gregorià La pròpia: està constituïda per peces que es canten segons el temps litúrgic o segons la festa que se celebra. Intróit : cant d'entrada per a iniciar la celebració Al·leluia: després de les lectures Ofertori: per a acompanyar la processó de les ofrenes Comunió

6. Tipus de cant Antifonal : dos cors alternaven el cant. Responioral : cor i solo alternaven el cant. Directe : cor sol, no hi havia cap alternança.

7. Relació entre les notes i el text Sil·làbica : a cada sílaba li correspon una nota. Melismàtica : a cada síl·laba li correspon una serie de notes(melisma).

8. Notació neumàtica Els neumes , signes que es col·loquen a sobre de las síl·labes, indiquen la direcció ascendent o descendent de les melodies.

9. Polifonia El descobriment de la polifonia va ser un dels fets més revolucionaris en la història de la música occidental, per les possibilitats que obria en l’àmbit compositiu i interpretatiu.

10. Primeres formes polifòniques Organum : al cant gregorià se lo afegeix una segona línea melòdica(a distància de quearta o quinta generalment) que es mou de manera paralel·la.

11. Primeres formes polifòniques Discantus : al cant gregorià se li afegeix una segona línia melòdica que es mou en direcció contrària, es a dir, mentre l’una ascendeix, l’altra descendeix.

12. Rex Caeli Es tracta d’un dels fragments polifònics més antics que es conserven. És un fragment extret del tractat Musica enchiriadis .

13. Música profana Joglars: Un joglar era un interpret musical de l' Edat Mitjana . De vegades un joglar podia convertir-se en trobador i cantar ell mateix les seves composicions.

14. Música profana Joglars: Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc., tal com podem llegir en l'Ensenhamen de Guerau de Cabrera , i sembla que aquestes darreres activitats van ser l'origen d'aquest ofici.

15. Música profana Trobadors: Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Els trobadors normalment cantaven en occità, sovint en llenguadocià posteriorment, però fou al principi el Llemosí el centre més important de la cultura trobadoresca

16. Trobadors Poetes i músics, amb un gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortesà i aristocràtic, culte i ric, propi de la cort feudal.

17. Trobadors

18. Guido d’Arezzo Va ser un monjo benedictí que va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi de la teoria musical. S’le considera l’iniciador del sistema de notació musical actual. Va donar nom a les notes basant-se en la primera síl·laba d’un himne dedicat a Sant Joan.

19. Guido d’Arezzo Guido d’Arezzo utilitzava l’himne Ut queant laxis per anomenar les notes.

20. Música profana Trobadors: Un trobador és un poeta cantor de l' Edat Mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Aquesta moda va néixer en Occitània durant el segle XI, el primer trobador del qual es té constància va ser Guilhèm d'Aquitània (1071-1127), duc d'Aquitània.