SlideShare a Scribd company logo
L’0ració era un dels hàbits que tenien que portar els monjos i monges que
consistia en resar per el be de tots. Els monjos i monges resaven en l’
església, que era l’edifici principal.




Els encarregats de resar eren els oratores que estava format per el clero, el
clero podia ser regular o secular.
•El clero regular estava format per capellans, rectos i bisbes.
•El clero secular estava format per monjos i monges.
Al segle XII, o potser abans, en temps de grans calamitats, comencen a
practicar-se en alguns llocs certes oracions públiques amb ritus especials.
Aquests ritus o altres similars eren força freqüents i difosos en l'Edat Mitjana, i
el seu origen és molt antic. en alguns ritus medievals de súplica en les
afliccions, el clam de l'Església es dirigeix ​a vegades el Senyor present en
l'Eucaristia. I aquesta commovedora costum tindrà formes cada vegada més
explícites a mesura que el culte a Crist en l'Eucaristia es va desenvolupant.
Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia
realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció. El text era
doncs la raó d’ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el
principi que —segons Sant Agustí — «aquell que canta ora dues vegades». El
cant gregorià mai podrà entendre’s sense el text, el qual té prelació sobre la
melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Del cant gregorià és d'on
procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental. El
cant gregorià és música vocal, i es canta a capella. Al uníson, es a dir que tots els
sons es cantin a la vegada. Es canta amb ritme lliure. És una música modal
escrita en escales particulars de sons. La seva melodia de vegades és
sil·làbica, ho sigui que cada nota correspon a una síl·laba, i de
vegades, melismàtica que es molt repetitiva. El text està en llatí. S'escriu sobre
el tetragrama.
Aquestes hores es diuen "hores canòniques".
Recordeu que no és necessari per als laics resar totes per participar d'aquesta oració. Poden
reduir l'ofici a aquestes dues hores: Els Laudes abans d'anar a treballar i les Vespres en acabar
els treballs.
• Matines (l'oració del matí) també anomenades (matutinae laudes o lloances matutines). El
nom és del llatí matutinus. La primera de les hores canòniques. Antigament es cantaven les
matines durant les primeres hores del dia, poc després de la mitjanit
• Laudes, que significa "lloances". És, amb les vespres, una de les hores principals. Consisteix
d'un himne, dos salms, un càntic de l'Antic o del Nou Testament, una lectura curta de la
Bíblia, el Benedictus, responsoris, intercessions, el Parenostre i una oració conclusiva.
• "hores menors"
   Prima: primera hora després de sortir el sol, aprox. 06:00
   S'escau: tercera hora després de sortir el sol, aprox. 08:00
   Sisena: sisena hora, aprox. 11:00
   Nona: novena hora, aprox. 2PM
• Vespres: (ve de "vesper": tarda). És l'ofici de la tarda. Consisteix d'un himne, dos
salms, un càntic de l'Antic o del Nou Testament, una lectura curta de la Bíblia, el
Magnificat de la Santíssima Verge, responsoris, intercessions, el Parenostre i una
oració conclusiva.
• Completes: oracions de l'ofici diví anar a dormir.
• En els monestirs solen tancar l'ofici les antífones de la Santíssima Mare de
Déu, costum que part del segle XIII
• També es resa diàriament l'Ofici de les lectures que consisteix en tres salms i de
dues lectures, una de la Bíblia i l'altra d'una altra font, generalment dels Pares, dels
sants o d'un document de l'Església.
Creat per: MARIA VILARDELL
Assignatura:SOCIALS
Professor: JOSE LUIS MARTINEZ
Data d’inici: 9-11-2011
Data de entrega: 16-11-2011

More Related Content

Similar to L'oracio a l'edad medieval (feudalisme)

Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1
Carles
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirsquim_lara
 
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
opusdeicat
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
miguel_93
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjanamiguel_93
 
Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007xmg
 
Pare Coll biografia
Pare Coll biografia Pare Coll biografia
Pare Coll biografia
FedacStAndreuCSuperior
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
Marigregor
 
Ministres litúrgics
Ministres litúrgicsMinistres litúrgics
Ministres litúrgics
oscus
 
Monestir de Poblet
Monestir de PobletMonestir de Poblet
Monestir de Poblet
escolasantbonifaci
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànicneusgr
 
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
Rafael Palomero Caro
 
El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...
El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...
El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...
Pep Gorgori
 
La música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjanaLa música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjana
Mariaaumatell
 
Socials el clergat
Socials el clergatSocials el clergat
Socials el clergat
Rosa Plana Trullols
 
Socials el clergat nil
Socials el clergat nilSocials el clergat nil
Socials el clergat nil
Rosa Plana Trullols
 

Similar to L'oracio a l'edad medieval (feudalisme) (19)

Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Clergues
ClerguesClergues
Clergues
 
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
Full informatiu beat Àlvar del Portillo n. 18
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007Romànic amb video youtube 2007
Romànic amb video youtube 2007
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Pare Coll biografia
Pare Coll biografia Pare Coll biografia
Pare Coll biografia
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Ministres litúrgics
Ministres litúrgicsMinistres litúrgics
Ministres litúrgics
 
(Cant gregorià)
(Cant gregorià)(Cant gregorià)
(Cant gregorià)
 
Monestir de Poblet
Monestir de PobletMonestir de Poblet
Monestir de Poblet
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
TEMA 2. Els orígens del cristianisme (lèxic). 2N ESO. HISTÒRIA DE LES RELIGIONS.
 
El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...
El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...
El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la dec...
 
La música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjanaLa música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjana
 
Socials el clergat
Socials el clergatSocials el clergat
Socials el clergat
 
Socials el clergat nil
Socials el clergat nilSocials el clergat nil
Socials el clergat nil
 

More from meryvilardi

Funcions vitals animals
Funcions vitals animalsFuncions vitals animals
Funcions vitals animalsmeryvilardi
 
Graf concordanciasujpred
Graf concordanciasujpredGraf concordanciasujpred
Graf concordanciasujpredmeryvilardi
 
Obres del renaixement
Obres del renaixementObres del renaixement
Obres del renaixementmeryvilardi
 
La relació de les plantes
La relació de les plantesLa relació de les plantes
La relació de les plantesmeryvilardi
 

More from meryvilardi (6)

Funcions vitals animals
Funcions vitals animalsFuncions vitals animals
Funcions vitals animals
 
Graf concordanciasujpred
Graf concordanciasujpredGraf concordanciasujpred
Graf concordanciasujpred
 
Obres del renaixement
Obres del renaixementObres del renaixement
Obres del renaixement
 
La relació de les plantes
La relació de les plantesLa relació de les plantes
La relació de les plantes
 
Els terratreols
Els terratreolsEls terratreols
Els terratreols
 
L' islam
L' islamL' islam
L' islam
 

L'oracio a l'edad medieval (feudalisme)

  • 1.
  • 2. L’0ració era un dels hàbits que tenien que portar els monjos i monges que consistia en resar per el be de tots. Els monjos i monges resaven en l’ església, que era l’edifici principal. Els encarregats de resar eren els oratores que estava format per el clero, el clero podia ser regular o secular. •El clero regular estava format per capellans, rectos i bisbes. •El clero secular estava format per monjos i monges.
  • 3. Al segle XII, o potser abans, en temps de grans calamitats, comencen a practicar-se en alguns llocs certes oracions públiques amb ritus especials. Aquests ritus o altres similars eren força freqüents i difosos en l'Edat Mitjana, i el seu origen és molt antic. en alguns ritus medievals de súplica en les afliccions, el clam de l'Església es dirigeix ​a vegades el Senyor present en l'Eucaristia. I aquesta commovedora costum tindrà formes cada vegada més explícites a mesura que el culte a Crist en l'Eucaristia es va desenvolupant.
  • 4. Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció. El text era doncs la raó d’ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que —segons Sant Agustí — «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre’s sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Del cant gregorià és d'on procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental. El cant gregorià és música vocal, i es canta a capella. Al uníson, es a dir que tots els sons es cantin a la vegada. Es canta amb ritme lliure. És una música modal escrita en escales particulars de sons. La seva melodia de vegades és sil·làbica, ho sigui que cada nota correspon a una síl·laba, i de vegades, melismàtica que es molt repetitiva. El text està en llatí. S'escriu sobre el tetragrama.
  • 5. Aquestes hores es diuen "hores canòniques". Recordeu que no és necessari per als laics resar totes per participar d'aquesta oració. Poden reduir l'ofici a aquestes dues hores: Els Laudes abans d'anar a treballar i les Vespres en acabar els treballs. • Matines (l'oració del matí) també anomenades (matutinae laudes o lloances matutines). El nom és del llatí matutinus. La primera de les hores canòniques. Antigament es cantaven les matines durant les primeres hores del dia, poc després de la mitjanit • Laudes, que significa "lloances". És, amb les vespres, una de les hores principals. Consisteix d'un himne, dos salms, un càntic de l'Antic o del Nou Testament, una lectura curta de la Bíblia, el Benedictus, responsoris, intercessions, el Parenostre i una oració conclusiva.
  • 6. • "hores menors" Prima: primera hora després de sortir el sol, aprox. 06:00 S'escau: tercera hora després de sortir el sol, aprox. 08:00 Sisena: sisena hora, aprox. 11:00 Nona: novena hora, aprox. 2PM • Vespres: (ve de "vesper": tarda). És l'ofici de la tarda. Consisteix d'un himne, dos salms, un càntic de l'Antic o del Nou Testament, una lectura curta de la Bíblia, el Magnificat de la Santíssima Verge, responsoris, intercessions, el Parenostre i una oració conclusiva. • Completes: oracions de l'ofici diví anar a dormir. • En els monestirs solen tancar l'ofici les antífones de la Santíssima Mare de Déu, costum que part del segle XIII • També es resa diàriament l'Ofici de les lectures que consisteix en tres salms i de dues lectures, una de la Bíblia i l'altra d'una altra font, generalment dels Pares, dels sants o d'un document de l'Església.
  • 7. Creat per: MARIA VILARDELL Assignatura:SOCIALS Professor: JOSE LUIS MARTINEZ Data d’inici: 9-11-2011 Data de entrega: 16-11-2011