2. L’0ració era un dels hàbits que tenien que portar els monjos i monges que
consistia en resar per el be de tots. Els monjos i monges resaven en l’
església, que era l’edifici principal.
Els encarregats de resar eren els oratores que estava format per el clero, el
clero podia ser regular o secular.
•El clero regular estava format per capellans, rectos i bisbes.
•El clero secular estava format per monjos i monges.

3. Al segle XII, o potser abans, en temps de grans calamitats, comencen a
practicar-se en alguns llocs certes oracions públiques amb ritus especials.
Aquests ritus o altres similars eren força freqüents i difosos en l'Edat Mitjana, i
el seu origen és molt antic. en alguns ritus medievals de súplica en les
afliccions, el clam de l'Església es dirigeix ​a vegades el Senyor present en
l'Eucaristia. I aquesta commovedora costum tindrà formes cada vegada més
explícites a mesura que el culte a Crist en l'Eucaristia es va desenvolupant.

4. Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia
realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció. El text era
doncs la raó d’ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el
principi que —segons Sant Agustí — «aquell que canta ora dues vegades». El
cant gregorià mai podrà entendre’s sense el text, el qual té prelació sobre la
melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Del cant gregorià és d'on
procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental. El
cant gregorià és música vocal, i es canta a capella. Al uníson, es a dir que tots els
sons es cantin a la vegada. Es canta amb ritme lliure. És una música modal
escrita en escales particulars de sons. La seva melodia de vegades és
sil·làbica, ho sigui que cada nota correspon a una síl·laba, i de
vegades, melismàtica que es molt repetitiva. El text està en llatí. S'escriu sobre
el tetragrama.

5. Aquestes hores es diuen "hores canòniques".
Recordeu que no és necessari per als laics resar totes per participar d'aquesta oració. Poden
reduir l'ofici a aquestes dues hores: Els Laudes abans d'anar a treballar i les Vespres en acabar
els treballs.
• Matines (l'oració del matí) també anomenades (matutinae laudes o lloances matutines). El
nom és del llatí matutinus. La primera de les hores canòniques. Antigament es cantaven les
matines durant les primeres hores del dia, poc després de la mitjanit
• Laudes, que significa "lloances". És, amb les vespres, una de les hores principals. Consisteix
d'un himne, dos salms, un càntic de l'Antic o del Nou Testament, una lectura curta de la
Bíblia, el Benedictus, responsoris, intercessions, el Parenostre i una oració conclusiva.

6. • "hores menors"
Prima: primera hora després de sortir el sol, aprox. 06:00
S'escau: tercera hora després de sortir el sol, aprox. 08:00
Sisena: sisena hora, aprox. 11:00
Nona: novena hora, aprox. 2PM
• Vespres: (ve de "vesper": tarda). És l'ofici de la tarda. Consisteix d'un himne, dos
salms, un càntic de l'Antic o del Nou Testament, una lectura curta de la Bíblia, el
Magnificat de la Santíssima Verge, responsoris, intercessions, el Parenostre i una
oració conclusiva.
• Completes: oracions de l'ofici diví anar a dormir.
• En els monestirs solen tancar l'ofici les antífones de la Santíssima Mare de
Déu, costum que part del segle XIII
• També es resa diàriament l'Ofici de les lectures que consisteix en tres salms i de
dues lectures, una de la Bíblia i l'altra d'una altra font, generalment dels Pares, dels
sants o d'un document de l'Església.

7. Creat per: MARIA VILARDELL
Assignatura:SOCIALS
Professor: JOSE LUIS MARTINEZ
Data d’inici: 9-11-2011
Data de entrega: 16-11-2011