2. Modernisme a Europa
Coincidint amb la fi del segle XIX, es donen a tot
Europa una sèrie de canvis socials i econòmics
que, amb noms diferents segons els països –Art
Nouveau, Moderns Style, Style Liberty,
Jugendstil- provoquen un auge inesperat de les
arts i de les ciències.
Afecta tota la diversitat artística i cerca
l'originalitat, la modernitat, la llibertat a través de
la condensació d'estètiques diverses.
3. Definició
El Modernisme és el moviment cultural que va sorgir a Catalunya, entre els segles XIX i XX, amb la
voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Els impulsors d'aquest
moviment volien acostar Catalunya a Europa i creien que calia deixar de banda els aspectes més
tradicionals de la cultura i introduir-hi idees renovadores.
Mostra una oposició al realisme i racionalisme i recerca de la ruptura amb el passat (amb el qual estan
descontents)
4. Característiques
Les seves característiques principals són
la presència de la natura i d'al·lusions als
sentits, i la recerca de la bellesa perfecta,
sobretot en l'àmbit formal, per fugir d'una
realitat hostil. L'artista es considera un
bohemi que viu la veritable existència, la del
plaer i la bellesa, lluny de les obligacions
quotidianes.
L'ARTISTA MODERNISTA és un ésser
incomprès, solitari, enfrontat a la societat
(que no li agrada i que rebutja), oposat a
aquest món i lliure per davant tot. És
reconegut com un "bohemi" i explota aquesta
estètica
5. CORRENTS ESTÈTICS
En el Modernisme hi ha dos corrents:
Regeneracionisme. Hi ha un desig de transformació i canvi de la societat. Els
intel·lectuals modernistes contribuïen amb les seves creacions literàries a la
denúncia i crítica dels esdeveniments del moment. L’actitud crítica i el compromís
polític envers les realitats socials de la seva època, caracteritzen la postura, entre
d’altres de Joan Maragall.
Esteticisme. A diferència del regeneracionisme, propugnava el concepte de l’art
per l’art, és a dir, que l’artista amb la seva activitat no tenia perquè transformar la
societat. El representant més destacat d’aquest corrent és Santiago Rusiñol,
imatge d’artista bohemi i fundador de les anomenades Festes modernistes de
Sitges.
6. Les festes modernistes de Sitges
Van ser organitzades per Santiago Rusiñol i celebrades al Cau Ferrat, a Sitges.
Aquestes festes van ser concebudes amb la finalitat de donar a conèixer totes
les iniciatives que s'estaven produint per modernitzar la societat catalana i
rebutjar l'art del passat. Eren festes restringidies als artistes.
El bar dels Quatre Gats
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de
juny de 1897. Està situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí,
edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en
què va romandre actiu, fins al 1903, va ser un dels nuclis principals del
Modernisme. Va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges
insòlits. Al local s'hi van realitzar vetllades literàries, espectacles de titelles i
d'ombres, vetllades musicals, lectures poètiques, exposicions d'art...
7. L’Avenç
Va ser una revista cultural fundada el 1881. Es va
convertir en la plataforma dels joves intel·lectuals
modernistes (Maragall, Fabra, Jaume Brossa, Alexandre
Cortada...). L'objectiu principal de la revista i dels
intel·lectuals que hi col·laboraven era recollir les novetats
del moment, ser moderna i progressista. Per això serà la
introductora de l'obra de Nietzsche i d'Ibsen, entre
d'altres.
8. Autors
NARRATIVA
- Narrativa rural: Víctor Català
- Narrativa costumista: Santiago Rusiñol
- Narrativa decadentista: Prudenci Bertrana
POESIA
- Proposta espontaneista: Joan Maragall
TEATRE
- Santiago Rusiñol
11. Santiago Rusiñol
● Obra:
○ assaig: L'illa de la calma (1913)
○ prosa: L'auca del senyor Esteve (1907), obra narrativa de caire costumista, que
deu anys després versionarà
○ teatre:
■ Obres més simbolistes:
■ L'alegria que passa (1898): obra musical (música de Morera) en un
acte, rotagonitzada per uns artistes de circ que van a dur l'alegria, l'art,
l'espiritualitat a un poble, la gent del qual només valora el materialisme...
■ Cigales i formigues (1901): oposa el món dels bohemis (artistes, les
"cigales") al dels treballadors (burgesos, les "formigues"), basant-se en la
coneguda faula de "La cigala i la formiga".
■ El jardí abandonat (1900)
■ L'auca del senyor Esteve (1917): Ramonet s'enfronta als seus antecessors
perquè no vol seguir el negoci familiar (de botiga de teles) i vol ser artista.
12. NARRATIVA
● hi ha dos corrents
○ NOVEL·LA RURAL: es retrata el món de la pagesia, de la natura com un espai simbòlic negatiu,
hostil, salvatge, agressiu i tràgic, al qual s'enfronta el protagonista. Per exemple a Solitud, Els sots
feréstecs o La vida i la mort d'en Jordi Fraginals.
○ NOVEL·LA DECADENTISTA: els personatges són individus inadaptats, marginals, al marge de
l'escàndol, amb conflictes interns, carregats de frustració... i s'ambienta en general a la ciutat. Per
exemple a Josafat.
13. ● La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912)
● Josep Pous i Pagès ( 1873-1952)
○ L'autor era el típic artista modernista: es dedicà a la medicina, el periodisme, la narrativa (novel·la i
narrativa breu), el teatre (unes trenta obres, sobretot drames)...
○ va dirigir la Institució de les Lletres catalanes i presidí l'Ateneu Barcelonès.
○ Escriu en premsa a "El poble català" o "La veu de Catalunya"
○ Polític d'esquerres, després de la Guerra Civil es va haver d'exiliar a Mèxic fins al 1944
○ l'heroi Jordi Fraginals és un individu que s'ha d'enfrontar a
■ la tradició familiar (anava destinat a ser capellà, però no ho vol ser)
■ el medi (un incendi li destrueix les seves terres)
■ el destí (ha de lluitar contra una malaltia mortal)
○ En aquesta obra hi ha gran aprofundiment en la psicologia dels personatges
14. VÍCTOR CATALÀ
● Solitud (1905): la protagonista, Mila, una dona insatisfeta que cerca la
correspondència amorosa i la projecció del seu esperit maternal, s'enfronta al seu
entorn (medi, Ànima...).
● Mila representa l'heroi modernista.
● Altres personatges són el pastor (imatge bona i positiva, saviesa de la terra),
l'Ànima (l'oponent, imatge de la dolentia, l'animalitat), Matias (el seu marit, que
la deixa abandonada).
● Aquesta obra serà publicada en 18 fascicles independents en la revista "Joventut"
● Novel·la rural: usa l'estil "mascle" (frases fetes, col·loquialismes...)
