Barcelona vol consolidar la seva posició com a hub d’emprenedoria digital i per això Barcelona Activa ha dissenyat un seguit de serveis i programes per contribuir al desenvolupament de l’economia tecnològica i l’ecosistema digital per tal de situar Barcelona en el mapa de ciutats referents en l’àmbit tecnològic, amb l’objectiu d’afavorir la qualitat de vida i crear ocupació de qualitat.
L'objectiu d'aquesta mesura, emmarcada en el Pla digital municipal, és convertir les dades municipals en un bé públic, amb una governança definida i regles clares en pro del bé comú. La percepció pública i privada de les dades ha de passar d'un actiu que ofereix avantatge competitiu, a una «infraestructura» social pública per assegurar el benestar comú.
Mesura de Govern: Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana. Presentada a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 22 de març de 2017.
Full de ruta dels projectes TIC del mandat, global i per a cada Gerència. Aquest pla inclou tant els projectes de millora del servei TIC que reben els treballadors municipals, com els de transformació digital de l’Ajuntament, alineats amb l’estratègia política i de gestió.
Pla Estratègic Tic que contempla la digitalització com a eina per afavorir una visió global dels processos administratius clàssics i millorar la feina diària.
El nou PIESS vol entomar, amb 12 objectius i 65 accions, aquests reptes amb una mirada, tant en el llarg com en el curt termini, i enfortir la xarxa d’aliances publico-cooperatives. Aquest és el compromís i la voluntat de treballar-hi, amb l’aval de la bona feina feta amb el primer PIESS i amb la satisfacció de compartir una
Estratègia 2030 amb l’àmbit de l’ESS de Barcelona i tots els grups municipals.
Barcelona vol consolidar la seva posició com a hub d’emprenedoria digital i per això Barcelona Activa ha dissenyat un seguit de serveis i programes per contribuir al desenvolupament de l’economia tecnològica i l’ecosistema digital per tal de situar Barcelona en el mapa de ciutats referents en l’àmbit tecnològic, amb l’objectiu d’afavorir la qualitat de vida i crear ocupació de qualitat.
L'objectiu d'aquesta mesura, emmarcada en el Pla digital municipal, és convertir les dades municipals en un bé públic, amb una governança definida i regles clares en pro del bé comú. La percepció pública i privada de les dades ha de passar d'un actiu que ofereix avantatge competitiu, a una «infraestructura» social pública per assegurar el benestar comú.
Mesura de Govern: Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la vida quotidiana. Presentada a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 22 de març de 2017.
Full de ruta dels projectes TIC del mandat, global i per a cada Gerència. Aquest pla inclou tant els projectes de millora del servei TIC que reben els treballadors municipals, com els de transformació digital de l’Ajuntament, alineats amb l’estratègia política i de gestió.
Pla Estratègic Tic que contempla la digitalització com a eina per afavorir una visió global dels processos administratius clàssics i millorar la feina diària.
El nou PIESS vol entomar, amb 12 objectius i 65 accions, aquests reptes amb una mirada, tant en el llarg com en el curt termini, i enfortir la xarxa d’aliances publico-cooperatives. Aquest és el compromís i la voluntat de treballar-hi, amb l’aval de la bona feina feta amb el primer PIESS i amb la satisfacció de compartir una
Estratègia 2030 amb l’àmbit de l’ESS de Barcelona i tots els grups municipals.
L'estudi analitza la situació de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) pel que fa als principals indicadors existents en matèria d'innovació i n'estudia el conjunt de l'oferta en matèria d'infraestructures i serveis vinculats a aquesta temàtica. El treball és pioner en tant que per primera vegada es recull en un únic document totes les iniciatives rellevants vinculades a la innovació al conjunt del territori metropolità en base a un model. Aquest és un requisit indispensable per poder vertebrar actuacions conjuntes que comportin uns nivells d'eficiència més elevats en aquestes àrees i millorar els possibles punts febles del sistema d'innovació a la RMB.
Barcelona vol esdevenir un referent en innovació tecnològica i en l'impuls del moviment Maker. A l’abril del 2017 es va fer una sessió de co-creació amb la comunitat implicada per conèixer de primera mà les seves necessitats, compartir visió i definir polítiques publiques que ajudessin a crear xarxa i donar suport a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i l’entorn Maker de Barcelona, i en particular al districte del Poble Nou.
El programa municipal Sant Feliu Innova ha estat una de les conferències convidades a l'assignatura de "Disseny i anàlisi de polítiques públiques" del Master en Gestió Pública Avançada 2015-2016 de la Universitat de Barcelona (UB).
L'exposició, amb el títol d'"Innovació i co-producció de serveis públics" i s'ha centrat en el rol del facilitador de la innovació i la intraemprenedoria a l'administració pública així com el co-disseny i la co-producció de serveis públics i ha divulgat el projecte municipal "JobLab".
Informe de participació. Evolució de la participació a Barcelona durant l'any...Ajuntament de Barcelona
Després de 4 anys des de la posada en marxa de la plataforma digital de participació de l’Ajuntament
de Barcelona, decidim.barcelona i 3 anys després de l’aprovació del reglament de participació, el 2020
ha estat l’any en que s’ha posat de manifest la importància de disposar d’aquesta eina digital.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Recomanacions sobre com fer participació segura en l’actual context de pandèmia que inclou mesures de prevenció sanitàries a implementar a les sessions presencials, i mesures per fer el més inclusiva possible la participació digital.
Informe 2016-2019. Decidim, la plataforma digital oberta i lliure per la part...Ajuntament de Barcelona
Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició en participació i innovació democràtica. Aquest informe presenta un cas d’èxit del present mandat com ha estat el projecte Decidim, una plataforma digital per a la participació desenvolupada en programari lliure i estesa a més d’un centenar de ciutats i organitzacions arreu del món, en tan sols tres anys.
Eix 4 una ciutat ben gestionada i radicalment democraticaEnComuPodemRubi
Una ciutat ben gestionada, amb eficiència i eficàcia. Que posi els recursos necessaris en les prioritats que determini el Pla d’Actuació Municipal. Que ho faci amb participació, transparència i amb perspectiva de gènere.
Mesura de govern: Sistema d'informació i atenció ciutadana presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de juny de 2016.
Sant Feliu ciutat digital: Territori, talent, tecnologia i innovació Pablo Muiño Pardo
“Jornades d’intercanvi de coneixement: bones pràctiques en formació”
Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Juliol de 2009.
Ponència "Sant Feliu ciutat digital:
Territori, talent, tecnologia i innovació"
Aquestes jornades tenen com a objectiu obrir un espai d'informació i d'intercanvi d'experiències entre professionals del món de la formació a les administracions catalanes, amb la clara intenció de crear l'hàbit de trobar-nos el mes de juliol, quan la gestió de les activitats no està en el seu punt àlgid, per explicar novetats, encerts i dificultats en el desenvolupament de la nostra feina.
Les jornades inclouen aspectes de disseny i de metodologia didàctica, i també aspectes de gestió formativa, que poden ser útils i d'interès per a totes les persones que participin en aquest fòrum.
L'objectiu és conèixer i compartir bones pràctiques en l'àmbit de la formació de persones a les administracions públiques
Persones destinatàries: Personal de les unitats de formació de les administracions públiques catalanes, personal de l'EAPC, i formadors i formadores interns de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Accés a la informació amb més coneixementJordi Graells
Article de Jordi Graells Costa dins la publicació '52 mirades més enllà de l'Any de les Biblioteques, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, 2015
L'estudi analitza la situació de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) pel que fa als principals indicadors existents en matèria d'innovació i n'estudia el conjunt de l'oferta en matèria d'infraestructures i serveis vinculats a aquesta temàtica. El treball és pioner en tant que per primera vegada es recull en un únic document totes les iniciatives rellevants vinculades a la innovació al conjunt del territori metropolità en base a un model. Aquest és un requisit indispensable per poder vertebrar actuacions conjuntes que comportin uns nivells d'eficiència més elevats en aquestes àrees i millorar els possibles punts febles del sistema d'innovació a la RMB.
Barcelona vol esdevenir un referent en innovació tecnològica i en l'impuls del moviment Maker. A l’abril del 2017 es va fer una sessió de co-creació amb la comunitat implicada per conèixer de primera mà les seves necessitats, compartir visió i definir polítiques publiques que ajudessin a crear xarxa i donar suport a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i l’entorn Maker de Barcelona, i en particular al districte del Poble Nou.
El programa municipal Sant Feliu Innova ha estat una de les conferències convidades a l'assignatura de "Disseny i anàlisi de polítiques públiques" del Master en Gestió Pública Avançada 2015-2016 de la Universitat de Barcelona (UB).
L'exposició, amb el títol d'"Innovació i co-producció de serveis públics" i s'ha centrat en el rol del facilitador de la innovació i la intraemprenedoria a l'administració pública així com el co-disseny i la co-producció de serveis públics i ha divulgat el projecte municipal "JobLab".
Informe de participació. Evolució de la participació a Barcelona durant l'any...Ajuntament de Barcelona
Després de 4 anys des de la posada en marxa de la plataforma digital de participació de l’Ajuntament
de Barcelona, decidim.barcelona i 3 anys després de l’aprovació del reglament de participació, el 2020
ha estat l’any en que s’ha posat de manifest la importància de disposar d’aquesta eina digital.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Recomanacions sobre com fer participació segura en l’actual context de pandèmia que inclou mesures de prevenció sanitàries a implementar a les sessions presencials, i mesures per fer el més inclusiva possible la participació digital.
Informe 2016-2019. Decidim, la plataforma digital oberta i lliure per la part...Ajuntament de Barcelona
Barcelona és una ciutat amb una llarga tradició en participació i innovació democràtica. Aquest informe presenta un cas d’èxit del present mandat com ha estat el projecte Decidim, una plataforma digital per a la participació desenvolupada en programari lliure i estesa a més d’un centenar de ciutats i organitzacions arreu del món, en tan sols tres anys.
Eix 4 una ciutat ben gestionada i radicalment democraticaEnComuPodemRubi
Una ciutat ben gestionada, amb eficiència i eficàcia. Que posi els recursos necessaris en les prioritats que determini el Pla d’Actuació Municipal. Que ho faci amb participació, transparència i amb perspectiva de gènere.
Mesura de govern: Sistema d'informació i atenció ciutadana presentada a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 22 de juny de 2016.
Sant Feliu ciutat digital: Territori, talent, tecnologia i innovació Pablo Muiño Pardo
“Jornades d’intercanvi de coneixement: bones pràctiques en formació”
Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Juliol de 2009.
Ponència "Sant Feliu ciutat digital:
Territori, talent, tecnologia i innovació"
Aquestes jornades tenen com a objectiu obrir un espai d'informació i d'intercanvi d'experiències entre professionals del món de la formació a les administracions catalanes, amb la clara intenció de crear l'hàbit de trobar-nos el mes de juliol, quan la gestió de les activitats no està en el seu punt àlgid, per explicar novetats, encerts i dificultats en el desenvolupament de la nostra feina.
Les jornades inclouen aspectes de disseny i de metodologia didàctica, i també aspectes de gestió formativa, que poden ser útils i d'interès per a totes les persones que participin en aquest fòrum.
L'objectiu és conèixer i compartir bones pràctiques en l'àmbit de la formació de persones a les administracions públiques
Persones destinatàries: Personal de les unitats de formació de les administracions públiques catalanes, personal de l'EAPC, i formadors i formadores interns de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Accés a la informació amb més coneixementJordi Graells
Article de Jordi Graells Costa dins la publicació '52 mirades més enllà de l'Any de les Biblioteques, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Barcelona, 2015
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Pla Director de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Desplegament d'estructures "smart" a l'espai públic.
Mesura de govern presentada al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 9 de maig de 2014.
Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores - Anna Majó, Director...m4Social
Les noves tecnologies han produït una transformació mai vista fins ara, tant per les seves possibilitats com per la velocitat amb què es produeix. Empreses i Administracions fan esforços constants per innovar i incorporar processos de transformació digital i el Tercer Sector Social no pot ser una excepció. Com les entitats socials poden d'adaptar-se al context actual? Quines experiències i estratègies poden servir d’exemple o referència?.
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabili...Xarxa Punt TIC
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabilitat. Sr. Pablo Muiño, Tècnic d’Innovació i social SmartCity a l’Oficina Sant Feliu 2020 i
Sra. Txell Pedreño, AODL d’innovació, ocupabilitat i emprenedoria.
Xerrada 3: Territori Smart: el programa Catlabs i la dinamització de la innov...m4Social
El programa Catlabs impulsa el desenvolupament arreu del territori de projectes d’innovació social digital, amb l’objectiu d’identificar i resoldre reptes col·lectius amb impacte social, mitjançant la implicació dels agents de la quàdruple hèlix (administració, empreses, ecosistema d’educació i ciutadania).
Mesura de Govern: procés participatiu per a l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal, PAM, i dels Programes d'Actuació dels Districtes, PAD, per al període 2015-2019.
Presentació dels Punts TIC a càrrec del conseller de Governació i Administrac...Xarxa Punt TIC
Presentació dels Punts TIC, nou model de Xarxa de Telecentres-Projecte ÒMNIA, a càrrec del conseller de Governació i Administracions Públiques, Hble. Sr. Jordi Ausàs. L’acompanyen els directors generals de Societat de la Informació, Sr. Josuè Sallent, i d’Acció Comunitària, Sr. Xavier Garriga.
Similar to MITIC: Un model d'innovació TIC per a Barcelona (20)
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. Mesura de Govern
MITIC:un model d’Innovació TIC per a Barcelona
Comissió d'Hàbitat Urbà
7 de març de 2013
2. Tercera Tinença Alcaldia d’Habitat Urbà
Mesura de Govern
MITIC: un model d'Innovació TIC per a Barcelona
»01. Introducció i Objectius
Les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions desenvolupades a finals del segle XX a
l’ombra i impuls de les societats post-industrials han estat una palanca decisiva en l’aparició de noves
maneres d’entendre el món. La configuració de la societat Xarxa, que tan bé va descriure el professor
Manuel Castells en la seva obra “La Sociedad red: una visión global”, ha modificat no només el
panorama de l’activitat econòmica, sinó també la forma d’entendre el món, les seves relacions i la
manera en què els diferents grups humans intercanvien coneixement, desenvolupen talent i incideixen en
l’evolució de la societat.
L’era de la informació ha donat pas a l’era del coneixement: coneixement distribuït, compartit i
intercanviable. Coneixement que dóna pas, sens dubte, a una nova manera de concebre el creixement
econòmic, les transaccions comercials i l’activitat intel·lectual, i potser encara més en un moment de
profunda crisi com l’actual.
Les Administracions Públiques no són alienes a aquests canvis estructurals de la nostra manera de
pensar. Dipositadores del mandat dels pobles en les societats occidentals, han de saber canalitzar
aquestes forces per tal de superar moments de dificultats econòmiques, i incerteses sobre el futur.
L’Ajuntament de Barcelona participa plenament en la convicció de que les noves tecnologies (TIC) són
tant una palanca decisiva del motor econòmic de la ciutat i impuls de l’activitat del coneixement sobre el
conjunt de les disciplines, oficis i indústries, com en si mateixes, elements claus del naixement d’una
nova manera de generar economia, basada en la immediatesa dels resultats, l’excel·lència del servei als
ciutadans i el foment a l’activitat creativa i d’innovació.
En aquest marc, les TIC han esdevingut instruments de canvi, plataformes sobre les quals poder innovar
i aportar més valor als ciutadans amb unes noves lògiques de relació administració – ciutadania. En
definitiva, les TIC aporten un valor innovador sobre bona part de les activitats actuals. En aquest sentit,
tal com afirma el professor Joaquim Vilà, expert en la gestió de la Innovació a l’IESE, podem dir que “avui
en dia, la innovació és una necessitat per sobreviure al món dels negocis; les institucions i empreses
innovadores desplaçaran poc a poc a les reaccionaries incapaces d'adaptar-se al nou context.”
En l'actualitat, hi ha un ampli consens en que l'èxit sostingut requereix una innovació contínua en totes
les àrees de l'empresa o les institucions, per tant, la innovació té molt més a veure amb la gestió de les
persones que només amb la tecnologia i té molt més a veure amb la cultura que amb els processos
aïllats.
Complementària a la Mesura de Govern “MES (Mobilitat, e-Administració i Sistemes d’Informació)”,
presentada al Plenari del Consell Municipal de 30 de març de 2012, definidora de l’estratègia en Noves
Tecnologies de la Informació i Comunicació i complementària de la Mesura de Govern “Barcelona
Innovació: un programa per a la cultura de la Innovació a la ciutat de Barcelona", presentada al Plenari
del Consell Municipal de 29 de juny de 2012, la present Mesura de Govern es focalitza en el
desenvolupament d’un pla d’acció estratègic per al desenvolupament de la Innovació TIC entesa com a
un mecanisme per sistematitzar la creació de valor públic de manera sostingudai l’impuls de la societat
del coneixement, amb les propostes claus següents:
1
3. - Dissenyar, desenvolupar i aplicar un model d’Innovació TIC, que permeti abordar d’una manera
sistemàtica, ordenada, metòdica i orientada a objectius, l’activitat creativa per a la generació
continuade projectes innovadors.
- Impulsar i fomentar la participació en el desenvolupament de les TIC i de nous models
d’aportació de valoral si de l’Ajuntament de Barcelona, en benefici no només dels sistemes
propis sinó de tota la ciutadania, per tal de millorar els processos de prestació dels serveis
municipals.
- Construir un model cíclic d’innovació, que superant les antigues planificacions periòdiques
orientades simplement a l’evolució de la tecnologia, estigui al servei de les necessitats reals de la
ciutadania en coherència ambles línies estratègiques definides per l’Ajuntament de Barcelona, de
manera que puguin integrar de manera flexible i contínua els canvis i les noves necessitats de
l’entorn de manera àgil per tal de donar un millor servei al ciutadà,i centrades en:
o El desenvolupament de la mobilitat com a tecnologia de futur, integradora i potenciadora
del projecte d’identitat digital dels ciutadans de Barcelona.
o L’e-Government o govern electrònic, concebut com un canal no només de relació
unidireccional de l’administració envers els ciutadans, sinó també en la veritable
plataforma de participació ciutadana, i de representació ciutadana en els òrgans de la
ciutat.
o La ciutat intel·ligent, concebuda no només com un cúmul de tecnologia dispersa per la
ciutat, sinó com la base dels nous sistemes d’informació de la ciutat, convertida a través
d’ells en ciutat del coneixement, capaç de modelar les necessitats a base de l’aplicació
de processos d’analítica i intel·ligència computacional.
o L’accés públic a dades de la ciutat de Barcelona, conegut com a “Open Data”, que
s’articula com un dels instruments de futur amb més potencial per a la participació
efectiva del ciutadà en el desenvolupament de solucions tecnològiques i de negoci per a
la ciutat.
- Promoure l’intercanvi de talent TIC com a via per a l’enriquiment mutu entre societat i
administració, per tal de possibilitar la prospecció de noves idees i noves maneres d’entendre
els sistemes d’informació que conformen l’activitat en matèria de noves tecnologies de la
informació.
- Possibilitar un espai de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, les grans empreses del
sector TIC, l’acadèmia –representada per Universitats, centres d’educació secundària i graus
professionals, i altres centres docents de l’àmbit TIC, la societat civil representada pel conjunt de
les petites i mitjanes empreses així com dels treballadors per compte propi, i les altres
administracions, per tal d’intercanviar experiències, iniciatives i idees.
Les xarxes són la màxima expressió de la nova societat que creix sobre la base transversal de les TIC.
L’impuls de les noves relacions socials definides i explicades abastament per autors com Saskia Sassen
a “Una sociologia de la globalización”, conformen la nova manera d’entendre el món. Un món on les
ciutats juguen un paper central i on l’administració local no pot quedar enrere en la definició del nou marc
de relacions. Cal un pas endavant fent que les TIC ocupin un lloc central en el desenvolupament
d’aquest nou escenari, no com a simples espectadores de la nova societat, que en bona part es serveix
d’elles, sinó a través del seu propi desenvolupament basat en els mateixos principis innovadors d’altres
activitats.
2
4. La pròpia transversalitat i centralitat de les TIC les fa moltes vegades indiferents a les seves pròpies
necessitats, centrant-se només en els aspectes tècnics que les caracteritzen, i oblidant molt sovint, la
necessitat del seu propi desenvolupament en favor, en aquest cas, del desenvolupament dels objectius
de ciutat.
L’experiència d’innovació TIC que iniciem a l’Ajuntament de Barcelona, pot ser una palanca decisiva per
a l’impuls de la innovació transversal a tota l’activitat econòmica, cultural, industrial i de qualsevol tipus.
L’adopció de metodologies de treball, participatives respecte dels treballadors municipals en primer
terme, però també complementades per l’activitat realitzada envers els ciutadans, pot obrir el camí per a
la recerca de nous talents, noves idees i noves sinèrgies que permetin el desenvolupament d’aquesta
nova societat, i de noves vies de prosperitat.
» 02. Proposta de treball
Per tal d’assolir aquests objectius es proposa l’adopció de les següents accions i mesures:
- Disseny, creació impuls i execució de la Xarxa d’Innovació Pública TIC (XIP:b) de Barcelona.
Instrument per a la participació efectiva dels empleats municipals en els processos de generació
d’idees, recerca de talent, i via de participació efectiva dels treballadors públics en els processos
de presa de decisió, sempre associats a uns reptes d’innovació prèviament definits que seran els
que marcaran el rumb dels projectes innovadors. La XIP:b neix amb la convicció que serà un
instrument útil respecte de la innovació TIC, però amb vocació d’estendre la seva experiència a
la totalitat de l’àmbit municipal. Restringida inicialment a les noves tecnologies de la informació
serà un canal participatiu virtual on, utilitzant les tecnologies i infraestructures existents, es
procedirà a recollir, analitzar, filtrar i cuidar totes les iniciatives sorgides dins la pròpia
administració, per a processar-les com a font d’innovació i consolidar-les en projectes que es
centrin en els objectius del pla estratègic TIC (Mesura de Govern MES). Un cop assolit un elevat
grau de maduresa en quant a cultura de la innovació en el marc municipal, l’eina també es pot
obrir a la participació ciutadana en un procés de co-creació de serveis públics innovadors.
- Implantació d’una metodologia de treball per a la conversió d’idees en iniciatives d’innovació,
associació de conceptes i implantació de la cultura de treball en equip multi-disciplinar,
jeràrquicament no restrictiu, i transversal a l’organització, per a la introducció progressiva de la
innovació com a part integrant quotidiana dels treballadors municipals, superant els tradicionals
límits establerts per la cultura i l’evolució pròpia dels sistemes i potenciant la bi-direccionalitat
tecnològica amb la indústria. Aquesta metodologia ha de garantir la re-alimentació del cicle
tecnològic continu, aportant el conjunt d’iniciatives sorgides del foment de la participació impulsat
per la Xarxa d’Innovació Pública (XIP:b)
- Promoció i consolidació d’una veritable cultura de la innovació TIC dins de l’ADN de
l’administració municipal. La innovació l’han d’impulsar les persones i per tal que això passi, cal
generar un clima adequat de tolerància al risc responsable, que impulsi l’emprenedoria i aculli les
iniciatives innovadores. Com a procés de gestió del canvi, caldrà anar generant actuacions
eficients i eficaces que serveixin de referents, casos d’èxits, protagonistes... Una bona gestió de
la comunicació serà un pilar bàsic per a aconseguir resultats en aquest sentit.
- Incorporació de dinàmiques d’innovació oberta que permetin captar coneixement en qualsevol
de les fases de l’embut de la innovació. Henry Chesbrough, professor de la Hass School of
Business a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, va ser qui va crear aquest concepte per tal de
definir la necessitat d’obrir els processos innovadors més enllà de les fronteres de l’organització.
L’autor apunta que avui dia ningú posseeix el monopoli del coneixement, per tant, si volem
3
5. innovar, cal que comptem amb col·laboracions externes, empreses, partners, acadèmia,
ciutadans... que ens aportin valor en qualsevol de les parts del procés (ja sigui en la generació
d’idees, amb coneixement expert, en el prototipat o validació, etc.). Segons aquest model, les
organitzacions han d’envoltar-se d’entorns proclius a la generació de coneixement i han d’establir
vincles amb els agents que els hi poden aportar valor, per tal que la innovació esdevingui una
veritable palanca de canvi. La creació del Comitè d’Innovació TIC en el si de l’Institut Municipal
d’Informàtica amb participació plural, externa i interna, permetrà reflectir aquest esperit a l’hora
que remarcar la importància del procés innovador dins els processos de re-generació productiva.
- Creació dels Centres d’Innovació Compartida TIC (CIC Barcelona), com instrument efectiu
per a la col·laboració multi-lateral entre la indústria TIC, l’acadèmia en un sentit ampli, la societat
civil i altres administracions. Els Centres d’Innovació Compartida, s’articularan a través d’un
espai virtual de col·laboració i en un conjunt d’accions de diferents tipus, amb l’ànim de
consolidar-se en diferents jornades de treball, actes acadèmics i en la participació conjunta en
events relacionats amb la innovació TIC. La naturalesa dels Centres d’Innovació Compartida es
plasmarà a través de convenis bi-laterals entre l’Institut Municipal d’Informàtica i els diversos
actors, a través dels quals s’articularà la participació i abast de cadascun d’ells, amb l’única
condició de no suposar despesa econòmica directa ni per l’Ajuntament de Barcelona, ni per cap
dels seus signants. Les activitats a realitzar pels CIC s’estructuraran en les següents categories:
o CIC amb la indústria TIC:
Es fomentarà l’intercanvi d’informació sobre activitats relatives a innovació sobre
productes, processos de negoci, dispositius i qualsevol aspecte relacionat amb
les noves tecnologies de la informació.
Participació bi-direccional en actes i events promoguts tant per l’Ajuntament de
Barcelona com per les empreses a fi i efecte de llançar iniciatives innovadores, o
intercanviar informació d’interès per alguna de les parts.
Intercanvi de talent en forma de possibilitar la participació de personal de
l’Institut en projectes o iniciatives desenvolupades per les empreses en un àmbit
diferent al de l’Ajuntament de Barcelona, en qualitat d’observador o participant
passiu, a efectes formatius i de promoció dels coneixements professionals.
Realització de proves pilot productives sobre productes, serveis o processos de
negoci innovadors d’interès per l’Ajuntament de Barcelona, per part de les
empreses.
Promoció i recerca dels medis per tal d’impulsar “startups” tecnològics i/o
iniciatives d’interès per l’Ajuntament de Barcelona
Foment per a la creació d’espais comuns per a la promoció d’idees i l’intercanvi
de coneixement.
o CIC amb l’acadèmia: la relació amb el món acadèmic és vital per a la promoció i impuls
de l’activitat innovadora. Els centres educatius i en especial les Universitats són el lloc
natural per al desenvolupament de l’activitat de recerca i de desenvolupament. És
objectiu general de la present Mesura de Govern l’intercanvi inter-disciplinar de talent en
l’àmbit de les TIC. Les nostres Universitats són un exemple d’impuls innovador però
també cal traslladar l’esperit i l’ànim innovador a les escoles d’educació secundària i als
centres d’ensenyament no reglat TIC. En uns i altres trobem les llavors de la nova
societat del coneixement a través de l’aplicació de les més modernes tecnologies, i cal
aprofitar aquest patrimoni d’incalculable valor. Amb l’acadèmia es pretén:
4
6. Superar el concepte de col·laboració a través d’estudiants becaris, possibilitant
la realització de treballs de final de carrera, màster o postgrau, basats en
problemàtiques reals i sota la tutoria d’experts TIC municipals. A través
d’aquesta activitat es cerca la solució innovadora a reptes actuals, mantenint i
respectant les propietats intel·lectuals i amb l’ànim de retornar a l’estudiant
aquest esforç en forma de promoció de la seva participació en els projectes que
siguin aprovats, concursats i materialitzats. En aquest sentit la promoció de la
col·laboració entre empresa TIC i Universitats és objectiu clau d’aquesta Mesura
de Govern.
Materialitzar l’intercanvi de talent amb la realització de trobades orientades a la
innovació TIC en forma de taules rodones, amb presència d’especialistes de
renom amb fins de promoció de la tasca innovadora.
Aproximació de les noves tecnologies als estudiants de secundaria i batxillerat
per tal de fomentar l’ús responsable d’aquestes, la participació en el seu
desenvolupament i la promoció de Barcelona com a cap i casal de les TIC a
nivell internacional. Foment de les activitats acadèmiques TIC entorn a les
tecnologies de mobilitat i ciutats intel·ligents.
Aprofitar el ric teixit de la ciutat de Barcelona en matèria de formació TIC no
reglada per fomentar la participació dels estudiants de noves tecnologies en
projectes o actes desenvolupats per l’Ajuntament de Barcelona a l’empara
d’aquesta Mesura de Govern.
o CIC amb la societat civil: indubtablement els professionals i el teixit associatiu català
han creat un conjunt molt divers de comunitats que desenvolupen tasques creatives i
innovadores. Cal incorporar aquests agents socials com a eix d’intercanvi de talent,
fomentant la seva activitat, enriquint-la amb el coneixement compartit que els Centres
d’Innovació Compartida posaran a la seva disposició i obrint els seus continguts.
o CIC amb les altres administracions: la cooperació amb les altres administracions
catalanes constitueix un eix de l’acció dels CIC, per tal de la recerca de sinèrgies per a la
realització de proves pilot corporatives, recerca de talent i impuls i foment de l’activitat
industrial TIC al país. En aquest sentit la col·laboració bi-direccional tindrà per objecte la
creació d’un espai comú d’innovació TIC, on es fomenti l’establiment d’empreses del
sector de forma permanent a Barcelona, i per extensió, a Catalunya, on l’intercanvi de
talent ha de ser la peça central d’aquesta negociació.
» 03. Repercussió econòmica
El desenvolupament d’aquesta Mesura de Govern implica la posada en marxa de les iniciatives descrites
anteriorment, utilitzant tots els mecanismes que la col·laboració públic-privada faciliti per tal de
desenvolupar el model. Aquest àmbit de col·laboració permet fer partícips a tots els sectors implicats en
les tecnologies de la informació i comunicació, en el desenvolupament de les eines per la innovació que
s’han especificat.
5