Mesura de govern: Pla Barcelona fàcil.
Fomentant l'activitat econòmica a la ciutat.
Presentat a la Comissió d'Economia i Hisenda del mes de juny de 2021.
Mesura de govern per a l’impuls de les polítiques municipals de generació, desenvolupament, atracció, acollida i fidelització del talent a Barcelona.
Comissió d'Economia i Hisenda, octubre 2020.
Ajuntament de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Barcelona Green Deal. Una nova agenda econòmica per a la Barcelona del 2030Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern "Barcelona Green Deal, Una nova agenda econòmica per a la Barcelona del 2030".
Presentat al plenari del consell municipal del mes d'abril de 2021.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
Mesura de govern: Pla Barcelona fàcil.
Fomentant l'activitat econòmica a la ciutat.
Presentat a la Comissió d'Economia i Hisenda del mes de juny de 2021.
Mesura de govern per a l’impuls de les polítiques municipals de generació, desenvolupament, atracció, acollida i fidelització del talent a Barcelona.
Comissió d'Economia i Hisenda, octubre 2020.
Ajuntament de Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Barcelona Green Deal. Una nova agenda econòmica per a la Barcelona del 2030Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern "Barcelona Green Deal, Una nova agenda econòmica per a la Barcelona del 2030".
Presentat al plenari del consell municipal del mes d'abril de 2021.
Mesura govern. La gestió de les emergències, eines per a la resiliència de Ba...Ajuntament de Barcelona
amb aquesta mesura vol fer palès el compromís institucional del Govern de Barcelona per avançar cap a una millora sensible en el camp de la prevenció i emergències, vinculats amb la seguretat i comprometre’s a assumir les seves responsabilitats de lideratge per promoure la prevenció i la col·laboració entre totes les institucions, serveis del Govern municipal i de la societat civil.
En primer lloc, hem de reforçar la política
Informe de balanç de les activitats i accions organitzades durant la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona entre desembre de 2020 i gener de 2021.
Barcelona vol consolidar la seva posició com a hub d’emprenedoria digital i per això Barcelona Activa ha dissenyat un seguit de serveis i programes per contribuir al desenvolupament de l’economia tecnològica i l’ecosistema digital per tal de situar Barcelona en el mapa de ciutats referents en l’àmbit tecnològic, amb l’objectiu d’afavorir la qualitat de vida i crear ocupació de qualitat.
Conjunt de projectes que donen resposta als valors i objectius del Pla Estratègic 2015-2025 i a les noves necessitats dels nostres clients i clientes actuals i potencials.
Les tecnologies de la informació reforcen tot el pla de transformació física de la xarxa de Mercats.
La modernització de l’espai s’ha d’acompanyar d’una modernització organitzativa i del servei.
Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·li...Ajuntament de Barcelona
Aquesta Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial representa el primer pas per desenvolupar els pilars bàsics per a l’aplicació de les tecnologies emergents, en especial la intel·ligència artificial, a l’Ajuntament de Barcelona, contribuint a protegir els drets de la ciutadania davant l’automatització de les decisions que l’afecten.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
Estratègies per a una millora en la competitivitat de la indústria a l'Àmbit B30Ajuntament de Sabadell
Aquest treball presenta una visió des de tres òptiques complementàries: la indústria, la innovació i la manufactura avançada, al voltant de l’àmbit de la B-30, però amb un element central i comú: el territori i les seves singularitats,
reptes i oportunitats.
Informe de balanç de les activitats i accions organitzades durant la campanya de Nadal a la ciutat de Barcelona entre desembre de 2020 i gener de 2021.
Barcelona vol consolidar la seva posició com a hub d’emprenedoria digital i per això Barcelona Activa ha dissenyat un seguit de serveis i programes per contribuir al desenvolupament de l’economia tecnològica i l’ecosistema digital per tal de situar Barcelona en el mapa de ciutats referents en l’àmbit tecnològic, amb l’objectiu d’afavorir la qualitat de vida i crear ocupació de qualitat.
Conjunt de projectes que donen resposta als valors i objectius del Pla Estratègic 2015-2025 i a les noves necessitats dels nostres clients i clientes actuals i potencials.
Les tecnologies de la informació reforcen tot el pla de transformació física de la xarxa de Mercats.
La modernització de l’espai s’ha d’acompanyar d’una modernització organitzativa i del servei.
Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·li...Ajuntament de Barcelona
Aquesta Estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial representa el primer pas per desenvolupar els pilars bàsics per a l’aplicació de les tecnologies emergents, en especial la intel·ligència artificial, a l’Ajuntament de Barcelona, contribuint a protegir els drets de la ciutadania davant l’automatització de les decisions que l’afecten.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
Estratègies per a una millora en la competitivitat de la indústria a l'Àmbit B30Ajuntament de Sabadell
Aquest treball presenta una visió des de tres òptiques complementàries: la indústria, la innovació i la manufactura avançada, al voltant de l’àmbit de la B-30, però amb un element central i comú: el territori i les seves singularitats,
reptes i oportunitats.
The reality for companies that are trying to figure out their blogging or content strategy is that there's a lot of content to write beyond just the "buy now" page.
Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
By David F. Larcker, Stephen A. Miles, and Brian Tayan
Stanford Closer Look Series
Overview:
Shareholders pay considerable attention to the choice of executive selected as the new CEO whenever a change in leadership takes place. However, without an inside look at the leading candidates to assume the CEO role, it is difficult for shareholders to tell whether the board has made the correct choice. In this Closer Look, we examine CEO succession events among the largest 100 companies over a ten-year period to determine what happens to the executives who were not selected (i.e., the “succession losers”) and how they perform relative to those who were selected (the “succession winners”).
We ask:
• Are the executives selected for the CEO role really better than those passed over?
• What are the implications for understanding the labor market for executive talent?
• Are differences in performance due to operating conditions or quality of available talent?
• Are boards better at identifying CEO talent than other research generally suggests?
El Pla de desenvolupament econòmic de Sants-Montjuïc és el full de ruta per a la dinamització socioeconòmica dels nostres barris en els pròxims cinc anys.
Pla Director de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Desplegament d'estructures "smart" a l'espai públic.
Mesura de govern presentada al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 9 de maig de 2014.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Instrument que vol impulsar el desenvolupament local d’Horta-Guinardó i, per tant, generar una activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori, que contribueixi a satisfer les necessitats del seu veïnat a partir de la concertació d’una estratègia amb els actors del Districte.
Estudi comparativa internacional d'agències de desenvolupament localBarcelona Activa
Estudi de comparativa internacional que ha recollit i analitzat pràctiques innovadores i estratègies integrades en l’àmbit local. L’informe analitza les polítiques dels darrers anys i els principals reptes i solucions que es plantegen les agències de desenvolupament local, tant pel que fa als àmbits d’intervenció i a les polítiques desenvolupades com als aspectes de governança i organització. Es recullen els casos de: Hèlsinki, Estocolm, Munic, Lió, Torí, Toronto i Boston.
Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores - Anna Majó, Director...m4Social
Les noves tecnologies han produït una transformació mai vista fins ara, tant per les seves possibilitats com per la velocitat amb què es produeix. Empreses i Administracions fan esforços constants per innovar i incorporar processos de transformació digital i el Tercer Sector Social no pot ser una excepció. Com les entitats socials poden d'adaptar-se al context actual? Quines experiències i estratègies poden servir d’exemple o referència?.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Similar to Conferencia plans estrategics sitges (20)
pared de piedra seca,construccion ancestral realizada sin ningun tipo de mortero o argamasa,como abrir un hueco (apeo) .el arte de las piedras y el medio anbiente
Projecte Restauració i museització del Palau Maricel de Terra .SitgesAlbert Bargues i Grau
Projecte de Restauració i Museització del Palau Maricel de Terra amb l'objectiu de restaurar l'edifici i adaptar-lo en museo per millorar qualitativament l'oferta turística vinculada al Patrimoni històric artístic
i cultural i l'estratègia de potenciar tots els continguts històrics artístics de Sitges.
Adaptació del edifici al actuals criteris normatius . Les obres han permes redescobrir els encants i l'aspecte de la casa del pintor Miquel Utrillo. Recuperació dels color originals amb l'estètica dels il·luminites
Sitges Rehabilitacio edifici biblioteca S.Rusiñol antic habitatge Miguel Utr...Albert Bargues i Grau
Rehabilitacio del edifici de Biblioteca Santiago Rusiñol ,antic habitatge de Miguel Utrillo 1915. exemple d'arquitectura amb components especifics a l'entorn del concepte la llum del Mediterrani.
sitges la competivitat en las ciutats turistiques, els actius territorials, els actius socials ,la cultura,el clima
https://www.linkedin.com/in/albertbargues/
https://twitter.com/BarguesAlbert
https://www.facebook.com/albert.bargues.92
El present projecte d’intervenció s’emmarca en els treballs previs a la realització del pla d’usos i projecte arquitectònic global de rehabilitació del casal de Can Falç situat a al Passeig de la Ribera 12-14.pert del Consorci del Patrimoni Històric de Sitges
Tot i que actualment esta inclosa plenament dintre de la trama urbana de sitges, als segles XVII i XVIII es tractava d’una finca situada al raval.
L’edifici es una gran casa senyorial que data com a mínim del segle XVI.
Als volta’ns de 1390 es va ampliar la muralla inicial situant una entrada al recinte al carrer carreta a l’alçada de Can Falç i ben aviat es començaren a construir cases fora murs .
La propietat del territori de Sitges era majoritàriament de la Pia Almoina de Barcelona la resta de propietats estaven concentrades en mans de grans hisendats, entre els quals s,hi compta la família Falç
1. SITGES
Gestió interactiva de la ciutat
Plans Estratègics
Decembre 2011
Albert Bargues.
Arquitecte
Coordinador Pla Estratègic
2. PREAMBUL
El primer de tot manifestar a Barcelona Desing Innovation Cluster (BDIC)i els seus
impulsors BCD Barcelona Centre de Disseny i 22@Barcelona el nostre agraïment per
permetre’ns participar en el projecte Dipolis. I Transmetre la salutació de l ‘Alcalde de
Sitges, per fer palles la necessitat de iniciatives com aquesta i donar l’encoratjament
a tots els presents per assolir els objectius. Reiterant l’oferiment de Sitges per col laborar
en el desenvolupament de les idees.
Dipolis es una iniciativa que involucra a empreses e institucions en un profund anàlisis i
un pla d’accions que te per objectiu millorar la competitivitat de les empreses que
ofereixen solucions pensades per el espai urbà. I generar nous models d’actuació en el
espai urbà que integrin criteris de sostenibilitat (social i economica).
En d’aquesta iniciativa les administracions locals hi en aquesta ocasió l’ajuntament de
sitges podem aportar la nostre experiència encerts i desencerts en la gestió de la
ciutat i el coneixement de les problemàtiques especifiques locals ,experiències i
coneixements que podrien esser fàcilment extrapolables a molts municipis.
Duran el últims 15 any a Catalunya igual que la resta de municipis de España ens em
dedicat a créixer a urbanitzar a produir ciutat, entrampats tan l’administració com el
empresaris en la producció de la ciutat casi com únic objectiu.
En aquesta dinàmica de producció de la ciutat els criteris de sostenibilitat social
economica i ambiental han estat introduïts casi a contracorrent ,dinàmica que no ha
permès a l’administració tenir temps o emprar esforços per la millora de la gestió de
les ciutat.
A sitges aquest escenari de producció- producció va esser un mica diferent,menys
intens arrel de unes circumstancies especials sociopolítiques, En els anys 2001-2002, la
plataforma cívica anti- massificació amb les seves reivindicacions populars va generar
una dinàmica especifica de alentir el creixement urbà reflectida en el criteris de
desenvolupament del Pla de ordenació urbanística Municipal (Poum)aprovat el 2003
En aquesta època coincidint amb las reivindicacions apareixen i es denoten els
primers símptomes de crisis en la industria turística local ,degudes a la globalització de
la economia i els mercats turístics,
La conjunció d’aquestes dues circumstancies , especialment la segona :el futur de la
ciutat i la oferta turística fan que se inici un procés de repensar la ciutat de aprofundir
en el coneixement de Sitges ciutat i territori .
Els criteris de sostenibilitat ambiental, sostenibilitat economica i social,la recerca de
criteris per una nova economia basada en la creativitat i en el potencial cultural
artístic existent,la qualitat de vida dels ciutadans, la introducció de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicacio han estat els objectius dels diferents
estudis ,plans estratègics parcials,projectes motors que desenvolupats aquest últims
anys.
3. INTRODUCCIÓ
La presentació i argumentació de l’aplicació de les noves tecnologies de informació i
comunicacio i altres en el coneixement de la ciutat i el territori,i la seva gestió
• La globalització de la economia
La actual crisis economica nacional ha precipitat i accelerat la inevitable
reorganització de les processos productius i la gestió del recursos que ja venien induïts
per el nou sistema econòmic de la globalització.
L’actual context econòmic en el que estem immersos i que indiscutiblement ens esta
afectant es de un caire global. La globalització es un procés econòmic, tecnològic,
social i cultural a escala mundial que consisteix en una intensa comunicació i
interdependència entre els diferents països del mon unificant els mercats, societats i
cultures.
Aquest procés de globalització de la economia esta basat fonamentalment en las
noves tecnologies informàtiques i de la comunicació junt amb la vertiginosa velocitat
en la evolució dels sistemes de informació, documentació i xarxes de comunicació.
L’augment del cosmopolitisme de les societats fonamentat en els avenços de la
connectivitat humana els transports, les telecomunicacions i l’ús massiu de les Tics i de
Internet. Han variat substancialment el sistema clàssic del comerc i el turisme, tan en
els conceptes del viatge, objectius etc, com els mètodes de compra.
Es en aquest context de una situació mundial de renovació de les estructures
econòmiques i productives i fins hi tot dels sistemes financers que Sitges es planteja el
repte de generar les necessàries actuacions, per assolir el repte de situar la ciutat
social i territorialment en un a situació que li permeti continuar tenint una posició
preeminent en mon turístic i econòmic.
Es en aquest context que per assolir aquest objectius descrits de esser competitius en la
nova economia que l’Ajuntament te que adaptar la seva estructura de funció i
gestió publica a aquest nous reptes i noves tecnologies. Ens obliga ha adaptar-nos
per no quedar fora del sistema econòmic.
• La combativitat entre ciutats
4. Temes com la combativitat economica entre ciutats, la qualitat de vida de la
població, l’equilibri social, la capacitat per innovar i la sostenibilitat ambiental
dependran en gran mesura de la nostre capacitat per re-inventar, per dissenyar i per
governar l’adaptació de les nostres ciutats i llurs entorns a aquesta nova realitat.
• Les noves tecnologies de informació i de comunicació. Les Tic aplicades al
coneixement i la gestió de la ciutat i el territori.
Les noves generacions de tecnologies interactives ens permeten i ens obliguen a una
nova manera de entendre el coneixement del territori, de la ciutat, de la economia,
ens avoquen a nous sistemes de comunicacio de informació i de difusió.
Les noves generacions de tecnologies interactives i les tendències observades en la
globalització ens confirmen les noves formes d’expressió, del territori de la ciutat, les
noves formes de gestió i administració del coneixement de la ciutat i el territori de la
economia, de la seva informació i difusió.
Es fa palesa la necessitat de desenvolupar e implantar una solució tecnològica
integral creant les bases de una nova generació de coneixement
documentació,informació de la ciutat centrat en la creació d’automatismes per la
creació de continguts digitals que permetin la posterior difusió per els diversos canals
de distribució, punts de informació, Internet, plataformes Mobile i xarxes .
• Les tic aplicades al comerç i el turisme
5. Les eines informàtiques estan modifica’n substancialment el sistema, el mètode fins hi
tot els processos de l’activitat comercial.
Les innovacions en el comerç Electrònic en el sistemes de ventes i màrqueting per la
xarxa :Internet junt amb la desaparició dels canals clàssics de màrqueting de compra
venda, els intermediaris en el cas del turisme, els Tours operadors, les agencies de
viatges , les majoristes,
Els conceptes de campanyes de publicitat han produït una situació nova, sense
antecedents casi es començar de nou.
Uns conceptes nous de publicitat de màrqueting de vendes per la xarxa venen
imposats per aquest nou escenari ,
La recerca del client final en la xarxa, arribar directament sense intermediaris des el
territori fins al consumidor final, i ajudar-lo a prendré la decisió de visitar-nos fer una
compra, es l’objectiu.
Per poder continuar essent competitius com a territori, com a ciutat en aquesta
economia globalitzada, es necessari crear la documentació, la informació, en fi les
eines necessàries que permetin mantenir o millorar la nostra capacitat de atracció
turística, economica, social i cultural.
Plans estratègics parcials i projectes motors
6. • Un element clau de la nostra identitat i de la nostra manera d’entendre la vila és la
qualitat de vida que gaudim.
Les grans dificultats tant econòmiques com socials actuals fan perillar aquests nivells de
qualitat per aquest motiu és necessari establir una sèrie de línies de treball per mantenir
i, en la mesura que sigui possible, millorar la qualitat de vida de la que disposem.
Afavorir la mobilitat sostenible, avançar en els nivells de qualitat d’Educació i de
Formació, continuar amb la millora dels Serveis i dels equipaments públics necessaris i
en la resposta a les problemàtiques socials i la cura de l’espai públic són els elements
més importants per a la nostra qualitat de vida. L’índex de qualitat de vida és una
peça estratègica per a la competitivitat de la nostra vila.
• La competitivitat és un factor fonamental per generar activitat econòmica
Que permeti la prosperitat dels ciutadans, dels empresaris i del propi Ajuntament de
Sitges. Avui dia, i ara més que mai, les viles, els pobles, les ciutats i els territoris,
competeixen per aconseguir aquest objectiu. Sitges necessita tenir molt clar quines
són les iniciatives per posicionar-se en una bona situació per aconseguir aquesta fita.
Per aquest motiu, el Pla per a la Competitivitat, desprès del 1er. Fòrum Econòmic que
es va celebrar a la nostra vila apunta quatre grans objectius: el posicionament de la
“marca Sitges”, la innovació en l’activitat turística, la diversificació de l’economia
centrada en l’economia de la creativitat, especialment, de l’art i la cultura, la millora
de les infraestructures, connectivitat i mobilitat i per últim en la pròpia qualitat de vida
de la nostra vila i la sostenibilitat del nostre Ajuntament.
• Plans estratègics parcials i projectes motors
El nostre poble com la gran majoria de viles i ciutats, necessita en aquest moment
repensar i adaptar-se al nou model que s’està configurant en el món. Per això, aquest
Ajuntament impulsa un Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de la vila (Acord Marc) a
llarg termini per aconseguir estimular l’economia, millorar la qualitat de vida i tenir un
Ajuntament sostenible. Creiem que la interacció entre aquests tres grans objectius
estretament relacionats entre si i acompanyats de Projectes Estratègics, permetran
què sigui una realitat aconseguir els reptes que ens ha abocat el moment actual. Per
sentir-nos com a ciutadans i persones emmarcades en un entorn de benestar i com a
factor de competitivitat i d’atracció per a l’activitat econòmica del nostre municipi
Plans Estratègics Projectes Motors
Acord marc: sostenibilitat ajuntament Façana Marítima
Pla de valors i civisme
Espai de les Arts
Mobilitat: e-mobility
Eficiència energètica Parc de Innovació del Garraf
Sitges 2.0 Pla d’equipaments
Qualia Recuperació de l’espai natural de les
Soterrament canteres
Canteres Soterrament de la via ferroviària
Pla integral del centre històric