GeocitiZens
Noves cartografies urbanes,
una reflexió sobre el futur de les ciutats
Antoni Gutiérrez-Rubí
@antonigr
2 de març de 2017
Sessió de Mestratge Ajuntament de Barcelona
Primer els mapes, les noves cartografies.
Després la visualització, segon pas del
pensament visual (visual thinking).
Sense mapes mentals no hi ha orografia
d’allò social. Sense mapa mental, la
política no té brúixola.
És imprescindible un empelt del
pensament visual en la cultura política
tradicional.
2017
Presentació a l’Smart City Expo World Congress, amb la intervenció de Joan Subirats.
De l’Smart City a l’Smart Citizen
Les ciutats seran protagonistes de
l'agenda política, econòmica i social dels
propers anys. S'han tornat un actor
imprescindible per donar resposta als
principals reptes que tenim com a
societat.
De l’Smart City a l’Smart Citizen
La intervenció dels ciutadans en la gestió i
la planificació s’ha convertit en un aspecte
diferencial del món local, és la seva
resposta política.
De l’Smart City a l’Smart Citizen
Una ciutat serà Intel·ligent en la mesura en
que sàpiga integrar la sobirania
tecnològica i la participació ciutadana.
De l’Smart City a l’Smart Citizen
Pensar el futur urbà sense la implicació
dels ciutadans ja no és una opció.
Per això, avui podem (i hem) de parlar de
ciutadania intel·ligent, d’Smart Citizens.
De l’Smart City a l’Smart Citizen
«Necessitem un nou model de relacions
entre ciutat i tecnologia: que doni prioritat
a l’empoderament ciutadà».
De l’Smart City a l’Smart Citizen
«El ciutadà passiu ha deixat pas a un
subjecte informat, mobilitzat i exigent, per
a qui la gestió dels assumptes urbans no
pot estar aïllada del seu context».
De l’Smart City a l’Smart Citizen
«La tecnologia ha d’entendre el seu paper
com a canalitzadora d’aquesta voluntat
participativa i reivindicativa, i no com un
simple agent de canvi aliè a la voluntat de
la ciutadania».
Dels Smart Citizens als Geocitizens
La ciutat és l'escenari en el qual
emergeixen els reptes globals i és la
principal eina per a la millora de la
democràcia.
Dels Smart Citizens als Geocitizens
Cada cop més veus, i des de diferents
sectors, qüestionen el concepte
exclusivament tecnològic de les ciutats
intel·ligents i els seus retorns en termes
d’eficàcia econòmica (al millorar la gestió
de la ciutat) i, també, en termes de
governança ciutadana.
Dels Smart Citizens als Geocitizens
Els entorns urbans són els escenaris
idonis per provar noves tecnologies —fins
i tot condicionant la trama urbana des de
l’origen—, per instal·lar seus amb
projecció global i, òbviament, un gran
mercat en el qual seguir creixent.
Dels Smart Citizens als Geocitizens
Els canvis socials no els genera la
tecnologia, sino les idees.
Aquest és l’ordre correcte.
Geocitizens: trencant la idea
clàssica de territori
Avui, els territoris urbans ja no tenen fronteres.
La porositat és total. La interdependència, una
realitat inevitable… i desitjable. No es pot
gestionar la ciutat des dels vells mapes. Noves
realitats, per sota del que és evident i per sobre
dels seus límits, ens obren camps d’actuació
nous i creatius.
https://bit.ly/2QHNYuf
La tecnologia està canviant les
geografies urbanes
Empoderament
La ciutadania pensa i
transforma la ciutat
Psicologia econòmica
Té a veure amb la idea de com
les dades influeixen en la
manera de veure el món
10 conceptes per parlar de
GeocitiZens
On viu la gent?
Del districte postal
al districte digital
1
Les ciutats
com a fàbriques
de dades
ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE VISUAL CAPITALIST
Disrupcions a les ciutats
El motor del canvi: la revolució del 5G
http://bit.ly/2yspUa1
Ens confondrem si veiem el
5G com un pas més en
l'evolució de la connectivitat.
Les conseqüències d'aquest
nou paradigma es podrien
comparar més amb el pas de
la màquina d'escriure a
l'ordinador, que no tant amb
el pas del 3G al 4G.
http://bit.ly/2yspUa1
5G de la política
1. Governabilitat
2. Gestió
3. Garanties
4. Gigabyte
5. Grassroots
Compartició de dades
en temps real entre
ciutats.
Internet de les Coses per
a elements i actors
urbans.
Govern obert, en directe.
Una nova connectivitat
El 5G i l’Internet de les Coses ens
exigeixen fiscalitzar algoritmes i
sistemes intel·ligents. La IA
aplicada a les ciutats pot generar
biaixos que s'han de tenir en
compte en les normatives de
transparència.
Si hi ha nous elements que prenen
decisions, hem de saber en què es
basen per prendre-les.
Noves fronteres de la transparència
A l'espai urbà es materialitzen
les principals amenaces a les
que ens enfrontem com a
societat, però també és l'entorn
en el qual s'hauran d'implementar
les solucions a aquests reptes.
Cases i causes
Aprendre a entendre
per atendre
2
Davant la crisi de les estructures de poder tradicionals,
els moviments socials han emergit com la resposta ciutadana
a la manca de legitimitat del sistema.
De les estructures a les causes,
de les seus a les xarxes i de la litúrgia a l'experiència política.
Les xarxes globals són cada vegada més locals.
L’activisme necessita la ciutat com a entorn
d'interacció i desenvolupament.
És el seu hàbitat natural.
Perímetres i límits
La tecnologia ens
permet repensar el
perímetre i explorar
altres límits
3
Repensar el centre
i la centralitat
Ampliar les maneres
de veure l’espai físic
ens ajudarà a augmentar
la capacitat de pensar
4
El creixement demogràfic, la concentració de riquesa,
la capacitat de generar innovació tecnològica,
l'augment en el consum energètic i de recursos, o la
segregació urbana s'han disparat en els últims anys.
Una tendència que a dia d'avui sembla irreversible.
Repensar el concepte
de trama urbana
La tecnologia ha d’entendre
el seu paper com a
canalitzadora de la voluntat
participativa i reivindicativa
5
Una nova concepció
de la sensorització
Repensar la senyalització
física, identitària de la
ciutat, des d’una nova
sensibilitat
6
Les ciutats s'estan convertint en l'escenari
en el qual es concentren els fenòmens
més determinants de la nostra època.
Noves visualitzacions
de la ciutat (cartodata)
Noves cartografies
basades en dades, que
ens permetin entendre
les relacions causals a
la ciutat
7
«L’important d’un mapa no és el que
mostra, és el que amaga».
«Obrir camí és descobrir el que hi era
però ningú veu».
Javier Sansó (Explorador. Primera persona en fer la volta
al món en un vaixell sense combustible fòssil)
Canvi en la manera
d’entendre el govern
de les ciutats
8
La nova agenda urbana està relacionada amb
donar resposta als reptes que sorgeixen,
però també amb la governança.
A priori, un municipi és l’entorn perfecte
per a desenvolupar nous sistemes de
participació i col·laboració entre els ciutadans
i les institucions.
Informació permanent
Visualitzacions
Rendició de comptes
Informació permanent
Visualitzacions
Rendició de comptes
Monitorització
Fiscalització i vigilància
Fact Checking
Activisme
Un nou concepte de
servei públic
La dada com a agregador de
valor. Cal repensar com
construir valor públic,
construir propòsit públic
per al servei públic
9
Cal un model compartit entre institucions,
ciutadania i corporacions, que tingui clar
que l’element transversal no és altre que el de
la tecnologia cívica.
L’impacte de la presència
de grans corporacions
empresarials
10
L’impacte urbà
de la tecnologia
El rol de la tecnologia no està
exempt de suspicàcies. La mateixa eina que
facilita i incentiva la col·laboració amb la
ciutadania pot ser utilitzada per vulnerar la
privacitat i les llibertats.
Fins a quin punt la sobirania tecnològica dels
ens locals ha de ser un requisit més dels seus
mecanismes de govern ?
L’eina al servei dels interessos de l’entorn urbà
i no al revés. Fer-ho amb la prioritat de fer
emergir el valor afegit de la ciutadania
intel·ligent.
La ciutat és avui, més que mai,
la contradicció que resulta de combinar
oportunitats i amenaces en una escala
cada vegada més gran.
DADA PÚBLICA● Creixement exponencial del
perímetre d’allò que considerem
públic.
● Les dades conformen un nou
espai públic, generen interès
públic, formen part de l’agenda de
les polítiques públiques i les
considerem un bé públic.
Nova frontera de l’ÀMBIT PÚBLIC
OBERT
CVS, XLS, HTML,
XML
TANCAT
paper, imatges,
.PDF….
Bé públic: llenguatge públic
Facilitat
amb que les persones
poden utilitzar una
dada en particular per
tal d'assolir un
objectiu concret.
Usabilitat de la informació
Les ciutats com a espais d’innovació
En definitiva, reimaginar la ciutat
democràtica situant el ciutadà en el
centre, construint una relació
amistosa i mútuament beneficiosa
amb la tecnologia i aprendre a actuar
des de la ciutat com el que és, un
actor globalment rellevant amb una
influència cada vegada més gran.
Antoni Gutiérrez-Rubí
@antonigr

GeocitiZens. Noves cartografies urbanes, una reflexió sobre el futur de les ciutats

  • 1.
    GeocitiZens Noves cartografies urbanes, unareflexió sobre el futur de les ciutats Antoni Gutiérrez-Rubí @antonigr
  • 2.
    2 de marçde 2017 Sessió de Mestratge Ajuntament de Barcelona Primer els mapes, les noves cartografies. Després la visualització, segon pas del pensament visual (visual thinking). Sense mapes mentals no hi ha orografia d’allò social. Sense mapa mental, la política no té brúixola. És imprescindible un empelt del pensament visual en la cultura política tradicional.
  • 3.
    2017 Presentació a l’SmartCity Expo World Congress, amb la intervenció de Joan Subirats.
  • 4.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen Les ciutats seran protagonistes de l'agenda política, econòmica i social dels propers anys. S'han tornat un actor imprescindible per donar resposta als principals reptes que tenim com a societat.
  • 5.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen La intervenció dels ciutadans en la gestió i la planificació s’ha convertit en un aspecte diferencial del món local, és la seva resposta política.
  • 6.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen Una ciutat serà Intel·ligent en la mesura en que sàpiga integrar la sobirania tecnològica i la participació ciutadana.
  • 7.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen Pensar el futur urbà sense la implicació dels ciutadans ja no és una opció. Per això, avui podem (i hem) de parlar de ciutadania intel·ligent, d’Smart Citizens.
  • 8.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen «Necessitem un nou model de relacions entre ciutat i tecnologia: que doni prioritat a l’empoderament ciutadà».
  • 9.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen «El ciutadà passiu ha deixat pas a un subjecte informat, mobilitzat i exigent, per a qui la gestió dels assumptes urbans no pot estar aïllada del seu context».
  • 10.
    De l’Smart Citya l’Smart Citizen «La tecnologia ha d’entendre el seu paper com a canalitzadora d’aquesta voluntat participativa i reivindicativa, i no com un simple agent de canvi aliè a la voluntat de la ciutadania».
  • 11.
    Dels Smart Citizensals Geocitizens La ciutat és l'escenari en el qual emergeixen els reptes globals i és la principal eina per a la millora de la democràcia.
  • 12.
    Dels Smart Citizensals Geocitizens Cada cop més veus, i des de diferents sectors, qüestionen el concepte exclusivament tecnològic de les ciutats intel·ligents i els seus retorns en termes d’eficàcia econòmica (al millorar la gestió de la ciutat) i, també, en termes de governança ciutadana.
  • 13.
    Dels Smart Citizensals Geocitizens Els entorns urbans són els escenaris idonis per provar noves tecnologies —fins i tot condicionant la trama urbana des de l’origen—, per instal·lar seus amb projecció global i, òbviament, un gran mercat en el qual seguir creixent.
  • 14.
    Dels Smart Citizensals Geocitizens Els canvis socials no els genera la tecnologia, sino les idees. Aquest és l’ordre correcte.
  • 15.
    Geocitizens: trencant laidea clàssica de territori Avui, els territoris urbans ja no tenen fronteres. La porositat és total. La interdependència, una realitat inevitable… i desitjable. No es pot gestionar la ciutat des dels vells mapes. Noves realitats, per sota del que és evident i per sobre dels seus límits, ens obren camps d’actuació nous i creatius.
  • 16.
  • 17.
    La tecnologia estàcanviant les geografies urbanes
  • 18.
    Empoderament La ciutadania pensai transforma la ciutat
  • 19.
    Psicologia econòmica Té aveure amb la idea de com les dades influeixen en la manera de veure el món
  • 20.
    10 conceptes perparlar de GeocitiZens
  • 21.
    On viu lagent? Del districte postal al districte digital 1
  • 22.
    Les ciutats com afàbriques de dades
  • 24.
    ELABORACIÓ PRÒPIA APARTIR DE VISUAL CAPITALIST
  • 25.
  • 26.
    El motor delcanvi: la revolució del 5G
  • 27.
    http://bit.ly/2yspUa1 Ens confondrem siveiem el 5G com un pas més en l'evolució de la connectivitat. Les conseqüències d'aquest nou paradigma es podrien comparar més amb el pas de la màquina d'escriure a l'ordinador, que no tant amb el pas del 3G al 4G.
  • 28.
    http://bit.ly/2yspUa1 5G de lapolítica 1. Governabilitat 2. Gestió 3. Garanties 4. Gigabyte 5. Grassroots
  • 30.
    Compartició de dades entemps real entre ciutats. Internet de les Coses per a elements i actors urbans. Govern obert, en directe. Una nova connectivitat
  • 31.
    El 5G il’Internet de les Coses ens exigeixen fiscalitzar algoritmes i sistemes intel·ligents. La IA aplicada a les ciutats pot generar biaixos que s'han de tenir en compte en les normatives de transparència. Si hi ha nous elements que prenen decisions, hem de saber en què es basen per prendre-les. Noves fronteres de la transparència
  • 32.
    A l'espai urbàes materialitzen les principals amenaces a les que ens enfrontem com a societat, però també és l'entorn en el qual s'hauran d'implementar les solucions a aquests reptes.
  • 33.
    Cases i causes Aprendrea entendre per atendre 2
  • 34.
    Davant la criside les estructures de poder tradicionals, els moviments socials han emergit com la resposta ciutadana a la manca de legitimitat del sistema. De les estructures a les causes, de les seus a les xarxes i de la litúrgia a l'experiència política.
  • 35.
    Les xarxes globalssón cada vegada més locals. L’activisme necessita la ciutat com a entorn d'interacció i desenvolupament. És el seu hàbitat natural.
  • 36.
    Perímetres i límits Latecnologia ens permet repensar el perímetre i explorar altres límits 3
  • 37.
    Repensar el centre ila centralitat Ampliar les maneres de veure l’espai físic ens ajudarà a augmentar la capacitat de pensar 4
  • 38.
    El creixement demogràfic,la concentració de riquesa, la capacitat de generar innovació tecnològica, l'augment en el consum energètic i de recursos, o la segregació urbana s'han disparat en els últims anys. Una tendència que a dia d'avui sembla irreversible.
  • 39.
    Repensar el concepte detrama urbana La tecnologia ha d’entendre el seu paper com a canalitzadora de la voluntat participativa i reivindicativa 5
  • 40.
    Una nova concepció dela sensorització Repensar la senyalització física, identitària de la ciutat, des d’una nova sensibilitat 6
  • 41.
    Les ciutats s'estanconvertint en l'escenari en el qual es concentren els fenòmens més determinants de la nostra època.
  • 42.
    Noves visualitzacions de laciutat (cartodata) Noves cartografies basades en dades, que ens permetin entendre les relacions causals a la ciutat 7
  • 43.
    «L’important d’un mapano és el que mostra, és el que amaga».
  • 44.
    «Obrir camí ésdescobrir el que hi era però ningú veu». Javier Sansó (Explorador. Primera persona en fer la volta al món en un vaixell sense combustible fòssil)
  • 45.
    Canvi en lamanera d’entendre el govern de les ciutats 8
  • 46.
    La nova agendaurbana està relacionada amb donar resposta als reptes que sorgeixen, però també amb la governança.
  • 47.
    A priori, unmunicipi és l’entorn perfecte per a desenvolupar nous sistemes de participació i col·laboració entre els ciutadans i les institucions.
  • 48.
  • 49.
    Informació permanent Visualitzacions Rendició decomptes Monitorització Fiscalització i vigilància Fact Checking Activisme
  • 50.
    Un nou conceptede servei públic La dada com a agregador de valor. Cal repensar com construir valor públic, construir propòsit públic per al servei públic 9
  • 51.
    Cal un modelcompartit entre institucions, ciutadania i corporacions, que tingui clar que l’element transversal no és altre que el de la tecnologia cívica.
  • 52.
    L’impacte de lapresència de grans corporacions empresarials 10
  • 53.
  • 54.
    El rol dela tecnologia no està exempt de suspicàcies. La mateixa eina que facilita i incentiva la col·laboració amb la ciutadania pot ser utilitzada per vulnerar la privacitat i les llibertats.
  • 55.
    Fins a quinpunt la sobirania tecnològica dels ens locals ha de ser un requisit més dels seus mecanismes de govern ?
  • 56.
    L’eina al serveidels interessos de l’entorn urbà i no al revés. Fer-ho amb la prioritat de fer emergir el valor afegit de la ciutadania intel·ligent.
  • 57.
    La ciutat ésavui, més que mai, la contradicció que resulta de combinar oportunitats i amenaces en una escala cada vegada més gran.
  • 58.
    DADA PÚBLICA● Creixementexponencial del perímetre d’allò que considerem públic. ● Les dades conformen un nou espai públic, generen interès públic, formen part de l’agenda de les polítiques públiques i les considerem un bé públic. Nova frontera de l’ÀMBIT PÚBLIC
  • 59.
    OBERT CVS, XLS, HTML, XML TANCAT paper,imatges, .PDF…. Bé públic: llenguatge públic
  • 60.
    Facilitat amb que lespersones poden utilitzar una dada en particular per tal d'assolir un objectiu concret. Usabilitat de la informació
  • 61.
    Les ciutats coma espais d’innovació
  • 62.
    En definitiva, reimaginarla ciutat democràtica situant el ciutadà en el centre, construint una relació amistosa i mútuament beneficiosa amb la tecnologia i aprendre a actuar des de la ciutat com el que és, un actor globalment rellevant amb una influència cada vegada més gran.
  • 63.