Sessió impartida a l'Associació Catalana de Gestió Pública, en el cicle 'Tertúlies amb temptació', esdevinguda a la pastisseria Can Mauri el dijous 19 de maig de 2016. Aquí en trobareu els apunts.
Sessió impartida a l'Associació Catalana de Gestió Pública, en el cicle 'Tertúlies amb temptació', esdevinguda a la pastisseria Can Mauri el dijous 19 de maig de 2016. Aquí en trobareu els apunts.
Pla Director de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Desplegament d'estructures "smart" a l'espai públic.
Mesura de govern presentada al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 9 de maig de 2014.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores - Anna Majó, Director...m4Social
Les noves tecnologies han produït una transformació mai vista fins ara, tant per les seves possibilitats com per la velocitat amb què es produeix. Empreses i Administracions fan esforços constants per innovar i incorporar processos de transformació digital i el Tercer Sector Social no pot ser una excepció. Com les entitats socials poden d'adaptar-se al context actual? Quines experiències i estratègies poden servir d’exemple o referència?.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Davant de l'impuls que estan tenint les ciutats intel·ligents, quin és i quin ha de ser el paper del ciutadà? ha se ser un simple sensor o ha de ser actor principal d'aquestes noves realitats?
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabili...Xarxa Punt TIC
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabilitat. Sr. Pablo Muiño, Tècnic d’Innovació i social SmartCity a l’Oficina Sant Feliu 2020 i
Sra. Txell Pedreño, AODL d’innovació, ocupabilitat i emprenedoria.
Pla Director de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Desplegament d'estructures "smart" a l'espai públic.
Mesura de govern presentada al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 9 de maig de 2014.
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores - Anna Majó, Director...m4Social
Les noves tecnologies han produït una transformació mai vista fins ara, tant per les seves possibilitats com per la velocitat amb què es produeix. Empreses i Administracions fan esforços constants per innovar i incorporar processos de transformació digital i el Tercer Sector Social no pot ser una excepció. Com les entitats socials poden d'adaptar-se al context actual? Quines experiències i estratègies poden servir d’exemple o referència?.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Davant de l'impuls que estan tenint les ciutats intel·ligents, quin és i quin ha de ser el paper del ciutadà? ha se ser un simple sensor o ha de ser actor principal d'aquestes noves realitats?
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabili...Xarxa Punt TIC
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabilitat. Sr. Pablo Muiño, Tècnic d’Innovació i social SmartCity a l’Oficina Sant Feliu 2020 i
Sra. Txell Pedreño, AODL d’innovació, ocupabilitat i emprenedoria.
Liderazgos políticos con valores en tiempo de fátiga democrática.pptxAntoni
Sesión en el marco de la Maestría en Comunicación Política y Pública (MCPP) de la Escuela de Comunicación de la Universidad Panamericana (14.07.2022)
Más información:
https://bit.ly/3O87TiP
ARTivismo: ¿Cómo unir la ecología y el activismo artístico?Antoni
Keynote online en el marco del proyecto impulsado por Goethe-Institut Barcelona. Bajo el lema «¡Conviértete en un influencer para el cambio ecológico!» (21.02.2022).
https://bit.ly/3sYkT20
Intervención en el Seminario: Estados Unidos de Biden: Año I, organizado por ideograma y CIDOB cuando se cumple el primer año de mandato de su Administración (18.01.2022)
Más información: https://bit.ly/3I2oguT
Selección de un conjunto de palabras significativas de este año 2021. En Twitter comparto algunas de las que voy descubriendo o destaco con la etiqueta #PalabrasNuevas
Millennials, centennials y el impacto de la pandemiaAntoni
Participación en el conversatorio realizado por el Área de Comunicación Sistema de Medios y Campañas Electorales de la Facultad de Ciencias Sociales de la UBA (ARG) sobre jóvenes, cultura y comunicación.
El asalto al Capitolio de los Estados Unidos del pasado 6 de enero marcó el cierre definitivo del gobierno de Trump. Comparto aquí un amplio compendio de más de 25 banderas que se pudieron ver en aquella jornada.
En los últimos años muchas marcas están cambiando su logo y añadiéndole “sonrisas”, al estilo . Aquí, una pequeña recopilación para ejemplificarlo. La razón es la búsqueda de tres percepciones: humanización, buena atención al cliente y mostrar satisfacción del usuario
2. 2 de març de 2017
Sessió de Mestratge Ajuntament de Barcelona
Primer els mapes, les noves cartografies.
Després la visualització, segon pas del
pensament visual (visual thinking).
Sense mapes mentals no hi ha orografia
d’allò social. Sense mapa mental, la
política no té brúixola.
És imprescindible un empelt del
pensament visual en la cultura política
tradicional.
4. De l’Smart City a l’Smart Citizen
Les ciutats seran protagonistes de
l'agenda política, econòmica i social dels
propers anys. S'han tornat un actor
imprescindible per donar resposta als
principals reptes que tenim com a
societat.
5. De l’Smart City a l’Smart Citizen
La intervenció dels ciutadans en la gestió i
la planificació s’ha convertit en un aspecte
diferencial del món local, és la seva
resposta política.
6. De l’Smart City a l’Smart Citizen
Una ciutat serà Intel·ligent en la mesura en
que sàpiga integrar la sobirania
tecnològica i la participació ciutadana.
7. De l’Smart City a l’Smart Citizen
Pensar el futur urbà sense la implicació
dels ciutadans ja no és una opció.
Per això, avui podem (i hem) de parlar de
ciutadania intel·ligent, d’Smart Citizens.
8. De l’Smart City a l’Smart Citizen
«Necessitem un nou model de relacions
entre ciutat i tecnologia: que doni prioritat
a l’empoderament ciutadà».
9. De l’Smart City a l’Smart Citizen
«El ciutadà passiu ha deixat pas a un
subjecte informat, mobilitzat i exigent, per
a qui la gestió dels assumptes urbans no
pot estar aïllada del seu context».
10. De l’Smart City a l’Smart Citizen
«La tecnologia ha d’entendre el seu paper
com a canalitzadora d’aquesta voluntat
participativa i reivindicativa, i no com un
simple agent de canvi aliè a la voluntat de
la ciutadania».
11. Dels Smart Citizens als Geocitizens
La ciutat és l'escenari en el qual
emergeixen els reptes globals i és la
principal eina per a la millora de la
democràcia.
12. Dels Smart Citizens als Geocitizens
Cada cop més veus, i des de diferents
sectors, qüestionen el concepte
exclusivament tecnològic de les ciutats
intel·ligents i els seus retorns en termes
d’eficàcia econòmica (al millorar la gestió
de la ciutat) i, també, en termes de
governança ciutadana.
13. Dels Smart Citizens als Geocitizens
Els entorns urbans són els escenaris
idonis per provar noves tecnologies —fins
i tot condicionant la trama urbana des de
l’origen—, per instal·lar seus amb
projecció global i, òbviament, un gran
mercat en el qual seguir creixent.
14. Dels Smart Citizens als Geocitizens
Els canvis socials no els genera la
tecnologia, sino les idees.
Aquest és l’ordre correcte.
15. Geocitizens: trencant la idea
clàssica de territori
Avui, els territoris urbans ja no tenen fronteres.
La porositat és total. La interdependència, una
realitat inevitable… i desitjable. No es pot
gestionar la ciutat des dels vells mapes. Noves
realitats, per sota del que és evident i per sobre
dels seus límits, ens obren camps d’actuació
nous i creatius.
27. http://bit.ly/2yspUa1
Ens confondrem si veiem el
5G com un pas més en
l'evolució de la connectivitat.
Les conseqüències d'aquest
nou paradigma es podrien
comparar més amb el pas de
la màquina d'escriure a
l'ordinador, que no tant amb
el pas del 3G al 4G.
30. Compartició de dades
en temps real entre
ciutats.
Internet de les Coses per
a elements i actors
urbans.
Govern obert, en directe.
Una nova connectivitat
31. El 5G i l’Internet de les Coses ens
exigeixen fiscalitzar algoritmes i
sistemes intel·ligents. La IA
aplicada a les ciutats pot generar
biaixos que s'han de tenir en
compte en les normatives de
transparència.
Si hi ha nous elements que prenen
decisions, hem de saber en què es
basen per prendre-les.
Noves fronteres de la transparència
32. A l'espai urbà es materialitzen
les principals amenaces a les
que ens enfrontem com a
societat, però també és l'entorn
en el qual s'hauran d'implementar
les solucions a aquests reptes.
34. Davant la crisi de les estructures de poder tradicionals,
els moviments socials han emergit com la resposta ciutadana
a la manca de legitimitat del sistema.
De les estructures a les causes,
de les seus a les xarxes i de la litúrgia a l'experiència política.
35. Les xarxes globals són cada vegada més locals.
L’activisme necessita la ciutat com a entorn
d'interacció i desenvolupament.
És el seu hàbitat natural.
36. Perímetres i límits
La tecnologia ens
permet repensar el
perímetre i explorar
altres límits
3
37. Repensar el centre
i la centralitat
Ampliar les maneres
de veure l’espai físic
ens ajudarà a augmentar
la capacitat de pensar
4
38. El creixement demogràfic, la concentració de riquesa,
la capacitat de generar innovació tecnològica,
l'augment en el consum energètic i de recursos, o la
segregació urbana s'han disparat en els últims anys.
Una tendència que a dia d'avui sembla irreversible.
39. Repensar el concepte
de trama urbana
La tecnologia ha d’entendre
el seu paper com a
canalitzadora de la voluntat
participativa i reivindicativa
5
40. Una nova concepció
de la sensorització
Repensar la senyalització
física, identitària de la
ciutat, des d’una nova
sensibilitat
6
41. Les ciutats s'estan convertint en l'escenari
en el qual es concentren els fenòmens
més determinants de la nostra època.
42. Noves visualitzacions
de la ciutat (cartodata)
Noves cartografies
basades en dades, que
ens permetin entendre
les relacions causals a
la ciutat
7
44. «Obrir camí és descobrir el que hi era
però ningú veu».
Javier Sansó (Explorador. Primera persona en fer la volta
al món en un vaixell sense combustible fòssil)
45. Canvi en la manera
d’entendre el govern
de les ciutats
8
46. La nova agenda urbana està relacionada amb
donar resposta als reptes que sorgeixen,
però també amb la governança.
47. A priori, un municipi és l’entorn perfecte
per a desenvolupar nous sistemes de
participació i col·laboració entre els ciutadans
i les institucions.
50. Un nou concepte de
servei públic
La dada com a agregador de
valor. Cal repensar com
construir valor públic,
construir propòsit públic
per al servei públic
9
51. Cal un model compartit entre institucions,
ciutadania i corporacions, que tingui clar
que l’element transversal no és altre que el de
la tecnologia cívica.
52. L’impacte de la presència
de grans corporacions
empresarials
10
54. El rol de la tecnologia no està
exempt de suspicàcies. La mateixa eina que
facilita i incentiva la col·laboració amb la
ciutadania pot ser utilitzada per vulnerar la
privacitat i les llibertats.
55. Fins a quin punt la sobirania tecnològica dels
ens locals ha de ser un requisit més dels seus
mecanismes de govern ?
56. L’eina al servei dels interessos de l’entorn urbà
i no al revés. Fer-ho amb la prioritat de fer
emergir el valor afegit de la ciutadania
intel·ligent.
57. La ciutat és avui, més que mai,
la contradicció que resulta de combinar
oportunitats i amenaces en una escala
cada vegada més gran.
58. DADA PÚBLICA● Creixement exponencial del
perímetre d’allò que considerem
públic.
● Les dades conformen un nou
espai públic, generen interès
públic, formen part de l’agenda de
les polítiques públiques i les
considerem un bé públic.
Nova frontera de l’ÀMBIT PÚBLIC
62. En definitiva, reimaginar la ciutat
democràtica situant el ciutadà en el
centre, construint una relació
amistosa i mútuament beneficiosa
amb la tecnologia i aprendre a actuar
des de la ciutat com el que és, un
actor globalment rellevant amb una
influència cada vegada més gran.