2 de marçde 2017
Sessió de Mestratge Ajuntament de Barcelona
Primer els mapes, les noves cartografies.
Després la visualització, segon pas del
pensament visual (visual thinking).
Sense mapes mentals no hi ha orografia
d’allò social. Sense mapa mental, la
política no té brúixola.
És imprescindible un empelt del
pensament visual en la cultura política
tradicional.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
Les ciutats seran protagonistes de
l'agenda política, econòmica i social dels
propers anys. S'han tornat un actor
imprescindible per donar resposta als
principals reptes que tenim com a
societat.
5.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
La intervenció dels ciutadans en la gestió i
la planificació s’ha convertit en un aspecte
diferencial del món local, és la seva
resposta política.
6.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
Una ciutat serà Intel·ligent en la mesura en
que sàpiga integrar la sobirania
tecnològica i la participació ciutadana.
7.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
Pensar el futur urbà sense la implicació
dels ciutadans ja no és una opció.
Per això, avui podem (i hem) de parlar de
ciutadania intel·ligent, d’Smart Citizens.
8.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
«Necessitem un nou model de relacions
entre ciutat i tecnologia: que doni prioritat
a l’empoderament ciutadà».
9.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
«El ciutadà passiu ha deixat pas a un
subjecte informat, mobilitzat i exigent, per
a qui la gestió dels assumptes urbans no
pot estar aïllada del seu context».
10.
De l’Smart Citya l’Smart Citizen
«La tecnologia ha d’entendre el seu paper
com a canalitzadora d’aquesta voluntat
participativa i reivindicativa, i no com un
simple agent de canvi aliè a la voluntat de
la ciutadania».
11.
Dels Smart Citizensals Geocitizens
La ciutat és l'escenari en el qual
emergeixen els reptes globals i és la
principal eina per a la millora de la
democràcia.
12.
Dels Smart Citizensals Geocitizens
Cada cop més veus, i des de diferents
sectors, qüestionen el concepte
exclusivament tecnològic de les ciutats
intel·ligents i els seus retorns en termes
d’eficàcia econòmica (al millorar la gestió
de la ciutat) i, també, en termes de
governança ciutadana.
13.
Dels Smart Citizensals Geocitizens
Els entorns urbans són els escenaris
idonis per provar noves tecnologies —fins
i tot condicionant la trama urbana des de
l’origen—, per instal·lar seus amb
projecció global i, òbviament, un gran
mercat en el qual seguir creixent.
14.
Dels Smart Citizensals Geocitizens
Els canvis socials no els genera la
tecnologia, sino les idees.
Aquest és l’ordre correcte.
15.
Geocitizens: trencant laidea
clàssica de territori
Avui, els territoris urbans ja no tenen fronteres.
La porositat és total. La interdependència, una
realitat inevitable… i desitjable. No es pot
gestionar la ciutat des dels vells mapes. Noves
realitats, per sota del que és evident i per sobre
dels seus límits, ens obren camps d’actuació
nous i creatius.
http://bit.ly/2yspUa1
Ens confondrem siveiem el
5G com un pas més en
l'evolució de la connectivitat.
Les conseqüències d'aquest
nou paradigma es podrien
comparar més amb el pas de
la màquina d'escriure a
l'ordinador, que no tant amb
el pas del 3G al 4G.
Compartició de dades
entemps real entre
ciutats.
Internet de les Coses per
a elements i actors
urbans.
Govern obert, en directe.
Una nova connectivitat
31.
El 5G il’Internet de les Coses ens
exigeixen fiscalitzar algoritmes i
sistemes intel·ligents. La IA
aplicada a les ciutats pot generar
biaixos que s'han de tenir en
compte en les normatives de
transparència.
Si hi ha nous elements que prenen
decisions, hem de saber en què es
basen per prendre-les.
Noves fronteres de la transparència
32.
A l'espai urbàes materialitzen
les principals amenaces a les
que ens enfrontem com a
societat, però també és l'entorn
en el qual s'hauran d'implementar
les solucions a aquests reptes.
Davant la criside les estructures de poder tradicionals,
els moviments socials han emergit com la resposta ciutadana
a la manca de legitimitat del sistema.
De les estructures a les causes,
de les seus a les xarxes i de la litúrgia a l'experiència política.
35.
Les xarxes globalssón cada vegada més locals.
L’activisme necessita la ciutat com a entorn
d'interacció i desenvolupament.
És el seu hàbitat natural.
36.
Perímetres i límits
Latecnologia ens
permet repensar el
perímetre i explorar
altres límits
3
37.
Repensar el centre
ila centralitat
Ampliar les maneres
de veure l’espai físic
ens ajudarà a augmentar
la capacitat de pensar
4
38.
El creixement demogràfic,la concentració de riquesa,
la capacitat de generar innovació tecnològica,
l'augment en el consum energètic i de recursos, o la
segregació urbana s'han disparat en els últims anys.
Una tendència que a dia d'avui sembla irreversible.
39.
Repensar el concepte
detrama urbana
La tecnologia ha d’entendre
el seu paper com a
canalitzadora de la voluntat
participativa i reivindicativa
5
40.
Una nova concepció
dela sensorització
Repensar la senyalització
física, identitària de la
ciutat, des d’una nova
sensibilitat
6
41.
Les ciutats s'estanconvertint en l'escenari
en el qual es concentren els fenòmens
més determinants de la nostra època.
42.
Noves visualitzacions
de laciutat (cartodata)
Noves cartografies
basades en dades, que
ens permetin entendre
les relacions causals a
la ciutat
7
«Obrir camí ésdescobrir el que hi era
però ningú veu».
Javier Sansó (Explorador. Primera persona en fer la volta
al món en un vaixell sense combustible fòssil)
45.
Canvi en lamanera
d’entendre el govern
de les ciutats
8
46.
La nova agendaurbana està relacionada amb
donar resposta als reptes que sorgeixen,
però també amb la governança.
47.
A priori, unmunicipi és l’entorn perfecte
per a desenvolupar nous sistemes de
participació i col·laboració entre els ciutadans
i les institucions.
Un nou conceptede
servei públic
La dada com a agregador de
valor. Cal repensar com
construir valor públic,
construir propòsit públic
per al servei públic
9
51.
Cal un modelcompartit entre institucions,
ciutadania i corporacions, que tingui clar
que l’element transversal no és altre que el de
la tecnologia cívica.
52.
L’impacte de lapresència
de grans corporacions
empresarials
10
El rol dela tecnologia no està
exempt de suspicàcies. La mateixa eina que
facilita i incentiva la col·laboració amb la
ciutadania pot ser utilitzada per vulnerar la
privacitat i les llibertats.
55.
Fins a quinpunt la sobirania tecnològica dels
ens locals ha de ser un requisit més dels seus
mecanismes de govern ?
56.
L’eina al serveidels interessos de l’entorn urbà
i no al revés. Fer-ho amb la prioritat de fer
emergir el valor afegit de la ciutadania
intel·ligent.
57.
La ciutat ésavui, més que mai,
la contradicció que resulta de combinar
oportunitats i amenaces en una escala
cada vegada més gran.
58.
DADA PÚBLICA● Creixementexponencial del
perímetre d’allò que considerem
públic.
● Les dades conformen un nou
espai públic, generen interès
públic, formen part de l’agenda de
les polítiques públiques i les
considerem un bé públic.
Nova frontera de l’ÀMBIT PÚBLIC
En definitiva, reimaginarla ciutat
democràtica situant el ciutadà en el
centre, construint una relació
amistosa i mútuament beneficiosa
amb la tecnologia i aprendre a actuar
des de la ciutat com el que és, un
actor globalment rellevant amb una
influència cada vegada més gran.