Mesura de govern presentada al Consell Plenari del març de 2012 sobre l'estratègia TIC municipal al servei ciutadà.

1. Mesura de Govern MES: l’estratègia TIC de
l’Ajuntament de Barcelona al servei de la ciutat i dels
ciutadans

2. Tercera Tinença Alcaldia d’Habitat Urbà
Mesura de Govern MES: l’estratègia TIC de l’Ajuntament de Barcelona al servei
de la ciutat i dels ciutadans
» 01. Necessitats i objectius
Els països occidentals estem patint una profunda crisi econòmica i financera. En aquest context
les administracions, i sobretot aquelles que tenen una situació financera més equilibrada, tenen el
deure de treballar conjuntament amb la societat civil per cercar sortides que permetin als nostres
ciutadans i les nostres empreses reprendre l’empenta que els porti a la creació de riquesa i benestar.
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que no són alienes als profunds canvis
socials i econòmics en els que s’emmarca la crisi que patim, són sens dubte un factor fonamental a
tenir en compte per plantejar la sortida a aquesta crisi. L’acrònim TIC s’escau perfectament també
per parlar de Tecnologies de la Innovació i la Creativitat, factors aquests en els que Barcelona i
Catalunya han estat tradicionalment capdavanters. Així doncs l’aposta per les TIC ha de ser un dels
factors fonamentals en l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona per a ajudar la ciutat i el país a
projectar-se cap el futur cercant un avenir amb un nou model econòmic sostenible, basat en tecnologies
que permetin reindustrialitzar la ciutat i projectar-la internacionalment.
A aquesta consideració genèrica sobre el paper central de les TIC per a un nou model de creació de
riquesa s’hi afegeixen tres oportunitats fonamentals per a Barcelona que configuren factors d’avantatge
competitiu que cal aprofitar:
1. L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner i capdavanter en la utilització de les TIC tant en els
seus processos interns com en la interacció amb els ciutadans. Això ha estat i ha de seguir
essent un factor de transformació i modernització que va en la línia marcada per Europa en
l’Agenda Digital 2020. Si, a més, tenim en compte el tradicional paper de les administracions en
el foment i ordenació de les infraestructures, també en les TIC, és evident que Barcelona ha de
seguir apostant per l’e-Administració com a factor de canvi i de projecció de futur.
2. La recent (juliol 2011) concessió a Barcelona per part de la GSMA de la condició de Mobile
World Capital (MWC), pel període 2012-2018 és una oportunitat històrica que Barcelona i
Catalunya han de saber aprofitar. Molt més enllà de consolidar la presència anual a la ciutat del
Mobile World Congress, que porta a la ciutat desenes de milers de professionals, que generen
grans moviments de negocis i aporten centenars de milions d’euros a l’economia local, la MWC
ofereix una oportunitat única de convertir Barcelona en un referent mundial de la indústria de la
www.bcn.cat 1

3. mobilitat, que va molt més enllà de la telefonia mòbil. S’estima que durant aquesta dècada les
tecnologies de mobilitat estaran en el centre de tots els desenvolupaments TIC i els anomenats
smartphones, de creixent potència i prestacions, arribaran a les butxaques de pràcticament
tothom a tot el món. Que Barcelona sigui la capital d’aquesta indústria és una oportunitat que
molts consideren tant o més important que uns Jocs Olímpics.
3. Les TIC han canviat en els darrers anys la vida de les persones i de les empreses, però han
afectat relativament poc les ciutats. De la mateixa manera que la primera gran revolució
tecnològica (l’agricultura) va contribuir a crear les ciutats, i la segona (la industrial) les va
transformar fins a convertir-les en les urbs que coneixem avui, tothom espera que la revolució de
la informació transformi les ciutats i la vida en elles: és el que comunament es coneix com a
paradigma de les Smart Cities (Ciutats Intel·ligents).
Totes les ciutats del món volen ser protagonistes d’aquests canvis i Barcelona, la ciutat a la que
Cerdà va inventar i implantar l’urbanisme modern, té l’oportunitat de fer d’aquesta necessitat de
canvi un motor econòmic de creació de riquesa i benestar per als seus ciutadans. S’estima que
més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i que en una generació aquesta xifra haurà
www.bcn.cat 2

4. crescut fins les tres quartes parts de la humanitat: les noves ciutats intel·ligents de tot el món són
una oportunitat única per a l’aplicació de solucions en les que Barcelona pot ser laboratori i líder
a la vegada.
Amb aquesta situació, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona considera que les TIC han
esdevingut vitals per al futur de la ciutat i dels seus ciutadans i ha emprès un seguit d’accions,
plasmades en diverses mesures de govern que ja s’han aprovat en comissions, i que s’emmarquen en
una estratègia que es presenta ara al Plenari de l’Ajuntament. Aquesta estratègia l’anomenem MES,
acrònim de les seves 3 components: Mobilitat, e-Administració i Smart Cities. L’objectiu d’aquesta
estratègia és contribuir al futur econòmic i social de la ciutat i del país, posicionant Barcelona com a
referent mundial en l’aplicació de les TIC a la mobilitat, l’administració i les ciutats intel·ligents.
Barcelona ha d’esdevenir capdavantera en tots aquests àmbits contribuint així a crear un teixit
empresarial ric al voltant d’aquestes tecnologies que generi llocs de treball, riquesa, qualitat de vida per
als ciutadans i prestigi i lideratge de la ciutat a nivell mundial.
» 02. Línies de treball
Mobilitat
L’objectiu és aprofitar totes les oportunitats que ofereix la capitalitat mundial del mòbil que ostentarà
Barcelona durant els propers 6 anys. Barcelona ha d’esdevenir el referent mundial en les tecnologies de
mobilitat promocionant la creació d’un teixit industrial i productiu en la ciutat al voltant d’aquestes
tecnologies. En aquest àmbit l’Ajuntament ja ha emprès un seguit d’accions i mesures de govern:
• Creació de la Fundació Barcelona Mobile World Capital, amb l’Alcalde com a President:
constituïda el 13 de març.
• Mesura de govern per la dinamització de la indústria de les aplicacions mòbils a Barcelona –
Barcelona a la Butxaca, aprovada per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de 15-12-2011.
• Mesura de govern per la implantació del pagament sense contacte NFC a la ciutat de Barcelona,
aprovada per la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de 16-2-2012.
• Pla d’antenes i modificació de l’ordenança d’antenes.
• Organització interna de l’Ajuntament per relacionar-se amb el Mobile Hub de la Fundació.
www.bcn.cat 3

5. e-Administració
L’objectiu és seguir liderant la utilització de les TIC en la relació amb els ciutadans i amb altres
administracions, aprofitant les oportunitats que s’han obert en els darrers anys amb tres noves
tecnologies de gran impacte potencial en aquest àmbit: el cloud, les xarxes socials i la mobilitat
(smartphones). Dintre aquest pilar es treballarà en les següents accions:
• Mesura de govern per a l’Impuls de la Identitat Digital Mòbil a Barcelona, aprovada per la
Comissió de Presidència i Règim Interior de 18-1-2012.
• Impuls a la mobilització de les gestions dels ciutadans a l’Ajuntament basant-se en la identitat
digital al mòbil.
• Projecte europeu i-City sobre dades i infraestructures obertes en què l’IMI lidera un consorci amb
socis com Londres, Bologna, Gènova, Cisco, Abertis, UOC, Fraunhoffer Institute i Cornellà
CityLab.
• Millora dels processos de contractació informàtica, explorant fórmules com el partenariat públic-
privat o el diàleg competitiu.
• Apps4bcn: impuls a l’aprofitament, per part de la iniciativa privada, de les dades obertes per
l’Ajuntament en el marc del projecte OpenDataBCN, mitjançant la creació d’aplicacions mòbils.
• Treball conjunt amb l’Àrea Metropolitana en l’àmbit TIC.
• Remodelació de la xarxa municipal: projecte NEMIC (Nova Estació de MICroinformàtica).
Smart Cities
L’objectiu és assolir el lideratge mundial en el desenvolupament de les ciutats intel·ligents mitjançant una
estratègia transversal (tots els àmbits de la gestió de la ciutat), compartida (amb la iniciativa privada) i
global (amb ciutats de tot el món) que contribueixi no solament a definir el nou urbanisme sinó també,
juntament amb el cluster de mobilitat, a la reindustrialització de la ciutat i del país al voltant de les TIC.
S’han iniciat ja un seguit d’accions:
www.bcn.cat 4

6. • Acords estratègics ja signats amb grans empreses com Cisco, Schneider-Telvent, Abertis i
Telefónica. En preparació amb Endesa, GDF Suez i IBM.
• Creació de centres de coneixement i recerca sobre smart cities i col·laboració amb xarxes
internacionals
• Impuls de la City Protocol Society, organització internacional sense ànim de lucre formada per
ciutats, empreses, centres de recerca i organitzacions de tot el món per impulsar el City Protocol.
• Creació del Smart City Campus, un espai per a la interacció d’empreses i organitzacions
dedicades al desenvolupament de les Smart Cities, en el marc del districte 22@.
• Col·laboració amb Fira de Barcelona en l’esdeveniment anual Smart Cities Expo.
Per assegurar el lideratge de l’Ajuntament de Barcelona en aquest ambiciós programa estratègic, es
potenciarà l’Institut Municipal d’Informàtica com a organització capdavantera de l’Ajuntament en TIC.
Així, aquest organisme continuarà essent el principal proveïdor de Sistemes d’Informació i alhora
assumirà la responsabilitat de duu endavant totes les iniciatives esmentades en aquest programa. La
seva adscripció a Hàbitat Urbà l’incardina amb totes les accions al voltant de les Smart Cities; la inclusió
de la Direcció de Processos i Sistemes d’Informació potencia el seu paper en el desenvolupament de l’e-
Administració; el seu paper central en les relacions amb la MWC assegura el seu paper motor en
l’estratègia de mobilitat.
» 03. Pressupost
Durant l’exercici 2012, l’Ajuntament destinarà un pressupost d’1,2 milions d’euros al desenvolupament
d’aquestes iniciatives.
www.bcn.cat 5