3. 1. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. TERESA, COM A
ANTAGONISTA PRINCIPAL DE LA PROTAGONISTA.
2. ARRIBADA A LA CASA; CANVIS I RIVALITAT ENTRE
LES DUES DONES
3. LA TERESA; UN MODEL A SEGUIR
4. LA TERESA A ULLS DE LAURA I D’UN NARRADOR
OMNISCIENT ABSOLUT
5. INICI I FINAL DE L’INTENT D’APROXIMACIÓ
ENTRE LAURA I TERESA
5. 1. TERESA, AMOR ETERN PER EN PERE; VIURE DE RECORDS
2.LAURA I TERESA RIVALS EN L’AMOR
3. ANYS D’AMOR SILENCIÓS I REPRIMIT
4. VENJANÇA
5. MOMENT DE GLORIA DE LA TERESA; ACOMIADAR EN PERE DE LA CASA
6. POSADA EN PRÀCTICA DEL PLA DE VENJANÇA
7. MENT PERVERSA I MALIGNA DE LA TERESA
8. EVIDÈNCIES D’AMOR; EN PERE NO VISITA MÉS A LA TERESA I LA LAURA
9. TORNA A APAREIXER EN PERE A ESCENA
10. INTERROGATORI
11. ACUSACIONS, RÀBIA DE LA TERESA
12. SENTÈNCIA DE VENJANÇA
13. TERESA = ESCARCELLER
14. FI DE LA VENJANÇA; TORNADA A COMARQUINAL
15. LA VENJANÇA NO TÉ EL RESULTAT DESITJAT
16. CONCERT AL CASINO
17. LA TERESA SOSPITA QUE EN PERE I LA LAURA ES VEUEN D’AMAGAT
18. LA CONVERSA FINAL
19. VICTÒRIA DE LA TERESA
20. LAURA JA NO FORMA PART DE LA FAMÍLIA
21. CULPABLE: LA REPRESSIÓ SEXUAL DELS INSTINTS
22. MÉS CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES DEL PERSONATGE DE TERESA QUE ES VEUEN EN
LA NOVEL·LA
6. 1. LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. TERESA, COM A ANTAGONISTA PRINCIPAL DE LA
PROTAGONISTA.
• La Teresa és la cunyada de la Laura, per tant la germana d’en Tomàs, el marit de la
barcelonina.
La Teresa és el principal personatge antagònic de la Laura, la protagonista.
• La Laura s’acaba de casar amb en Tomàs Muntanyola, és un matrimoni poc
convencional pel moment; un home propietari de pagès i una dona moderna de la
capital. La parella, desprès de contraure matrimoni s’instal·la a la casa natal de
l’home situada a Comarquinal. En la casa, però, també hi viu la Teresa, un
personatge que viu a l’antiga degut a l’educació i l’ambient en el que s’ha criat i
crescut.
• En el moment en què arriba la Laura a Comarquinal Teresa ja sap que no li caurà bé
i ES MOSTRA DURA I SEVERA DAVANT LA NOUVINGUDA.
• La Laura arriba a la seva nova llar molt contenta, té una imatge del poble
encantadora. La seva cunyada, però, de seguida ja es fixa en les seves mitges, amb
la seva roba interior, la seva figura perfecta i s’adona que de la maleta en treu
camises de tots colors fins i tot negres, això no encaixa amb el prototip de la Teresa.
El fet de la Teresa d’estirar la seva faldilla avall el pujar al cotxe davant la Laura és
un clar exemple del seu puritanisme i les seves idees conservadores.
TEMES
7. 2. ARRIBADA A LA CASA; CANVIS I RIVALITAT ENTR LES DUES DONES SEGÜENT
• Laura proposa arreglar una mica la casa, moure de lloc alguns mobles, la Teresa
dóna a entendre que no vol que es moguin les coses de lloc, el seu argument és
que des de que es va morir la mare que no han mogut res de lloc. Aquí veiem que
la Teresa és un personatge conservador i que no es vol adaptar els canvis. Vol
conservar el que va fer la mare.
• En aquest passatge la TERESA, QUE FINS LLAVORS HAVIA ESTAT LA
MESTRESSA ABSOLUTA DE LA CASA, HAURÀ DE COMPARTIR EL PODER
QUE LI ATORGAVA SER LA ÚNICA DONA DE CASA, AMB LA BONICA
MULLER DEL SEU GERMÀ. (pàg. 75).
• Només a l’arribar a la casa la relació entre les dues dones es tensa, la Laura pretén
ser molt bona amiga amb la Teresa, li ho proposa però ella refusa l’amistat.
• Desprès de les presentacions formals dins la casa, la Teresa marxa i va a veure el
seu oncle,, en arribar a casa seva li confessa: “Oncle ja és a casa, no em queda més
remei que deixar-me trepitjar o anar-me’n...”. (pàg. 82). També es queixa al seu
oncle i li retreu com va permetre a en Tomàs que es cases amb aquella forastera.
En aquesta conversa veiem com la Teresa des de bon principi s’havia oposat al
casament.
• (Pàg 113) en aquest moment s’esmenta que el senyor Llibori és el padrí i confident
de la Teresa.
8. ARRIBADA A LA CASA; CANVIS I RIVALITAT ENTR LES DUES DONES
• Per tant la Laura, a ulls de la Teresa (i també a ulls de molts altres
personatges), és una forastera que vesteix a la moderna i que es
vol aprofitar dels diners, que les dones de la família han estalviat
fervorosament.
• Només, doncs, amb el principi veiem l’inici de gelosia i enveja
vers la Laura, que anirà prenent rancorosament la Teresa al llarg
de tota l’obra.
• Els dies següents a l’arribada, la Teresa està obsessionada amb la
parella i tot el que fan; ella i la Filomena (la dida) estan a baix
mentre que els recent casats estan a dalt, senten passes i poden
escoltar com ella toca al piano que emmudeix de cop, senten més
passos que cessen sobtadament i les dues dones dedueixen que
estan a la seva cambra, al llit.
“Una rojor terrosa passa pel rostre de la Muntanyola, pudor, revolta
o indignació” (al pensar el que fan els hereus al pis de dalt).
(pàg.96).
TEMES
9. 3. LA TERESA; UN MODEL A SEGUIR
• “La Teresa és l’estampa de la seva mare”, una dona
que sabia tal i com s’ha de dur bé una casa. (pàg. 118)
Aquesta frase és esmentada durant la sobretaula d’un
dinar familiar. Els oncles defineixen a la Teresa com a
seriosa, prudent, honesta i estalviadora.
• L’oncle i el doctor Grau no paren d’insinuar a la Laura
que s’ha de comportar com la Teresa. “- Seguir les
petjades de la Teresa- declara el senyor Llibori [...] guia’t
en la Teresa sense contradir-la”.(pàg. 1219. Els familiars
lloen les aptituds de la Teresa en la tasca de portar una
casa i volen que la Laura li sigui semblant. Aparentment
tothom té molt bona imatge de la Teresa. TEMES
10. 4. LA TERESA A ULLS DE LAURA I D’UN NARRADOR OMNISCIENT ABSOLUT SEGÜENT
• En el següent episodi Laura ens descriu des dels seus ulls tal i com veu la cunyada:
«La Laura només sabia que la Teresa era una noia de quaranta anys, eixarreïda, que duia cotilla passada de
moda i robes fosques; que havia pujat entre les pràctiques religioses d’una superstició intolerant, que no
era pas la fe clara i reconfortadora de Crist, sinó una por sinistra, abrandada de flames i de tortures
infernals.
La Laura no s’adona que els plecs severs d’aquella roba, la cotilla antiquada, la senzillesa del pentinat de la
cunyada, són com una revenja, un retret a la gràcia i a la bellesa de les altres dones, blanques i tendres de
rostre, que llueixen les canes i el pit, que saben ésser gentils i atraure les mirades dels homes i que es casen
per poder gaudir de l’embriaguesa de l’amor sense perill de cometre pecat mortal. És la verge pansida que,
amb l’arma de castedat, testimonia el seu menyspreu a la dona triomfant com la Laura que no sabrà mai
l’amarguesa que s’acumula en el cos de la qui sent el fracàs de la pròpia feminitat inútil.
La Laura [...] no pensa que la Teresa malgrat la crosta de virtut exemplar amb què l’han uniformada, és
una dona, amb les reaccions, els desigs, les coqueteries i subtileses femenines que ha hagut d’arraconar i
que es manifesten de tant en tant, en forma de serenor, de pietat, de castedat escrupolosa .D’altra
banda, la Teresa ha heretat els elements autèntics de les virtuts pairals de la raça i el seny de les bones
mestresses de Muntanyola: paciència, abnegació per a sofrir les vel·leïtats dels marits i hereus, seny
ordenador, capacitat per a saber imposar al servei sense crits, bona memòria per a recordar les coses que hi
ha a cada pam quadrat de la casa. [...] No podent esmerçar la seva virtut de resignació i de respecte a la
divinitat d’un marit o d’un hereu, la Teresa va aplicar-la en una adoració muda, a una obediència passiva a
la voluntat del germà. Perquè li plaïa de sotmetre’s, amb una mena de terror deliciosa, a la tirania o al
capritx d’en Tomàs per tal com era el germà, l’hereu i un home. Ella s’anul·lava, es feia fonedissa davant de
qualssevol manament d’ell, per despòtic que fos. Desprès, un cop sola, ja ressortia la dona ferma, rígida,
vigilant guardadora dels interessos dels Muntanyola, a punt sempre d’aturar qualssevol començ de
desordre propi d’un amo autèntic. Res no passava per alt sota l’esguard segur de la germana, vestida d’un
colo neutre que li accentuava la pal·lidesa del rostre angulós, el séc enèrgi del front i la ratlla travessera de
les celles juntes.
Fatalista com tota dona ben avinguda al mig esclavatge familiar [....].
El marit !, misteri torbador i que per a la nova mestressa de Muntanyola no era cap misteri. De vegades la
Teresa la contemplava com qui vol penetrar un enigma; aquella persona més jove que ella, tan reposada,
coneixia els secrets de l’amor! Per quin mèrit ella en posseïa la plenitud, alliberada de pecat?: d’aquell pecat
terrible que, sols amb l’horror de pensar-hi la veu es nuava a la gola de la Teresa, òrfena d’amor, amb sols el
record d’un vell somni d’amor impossible, com un desvari.”
11. LA TERESA A ULLS DE LAURA I D’UN NARRADOR OMNISCIENT ABSOLUT
• Aquest fragment ens descriu la perfecta mestressa, que sap com portar bé la casa, la
família, els comptes. Aquesta dona s’identifica amb la Teresa. La Teresa té enveja de la
Laura, enveja i gelosia que es van alimentant dia a dia. Justament la seva educació, el
vestuari, la poca gràcia són la causa de la seva revenja. Així doncs la Laura no veu la
Teresa amb els mateixos ulls, per exemple que els oncles que la lloen per les seves
aptituds, més aviat al contrari la veu com un ésser maligne, malvat i envejós. També cal
remarcar que aquestes qualitat negatives de la persona, li van inculcar la seva
mare, àvia i ties, persones a les quals odia per haver censurat la seva joventut i el seu
amor, per haver-la reprimit a casa i haver fomentat la seva repressió sexual i els seus
sentiments.
En aquest fragment també veiem la submissió de la Teresa cap al seu germà, ella queda
en segon lloc, perquè el primer l’ocupa l’hereu, en Tomàs. Tot i això en el text ens diu:
“ben avinguda a l’esclavatge familiar”, és a dir accepta la seva submissió.
La Laura descriu a la seva cunyada com “verge pansida”, també ens diu que porta
cotilles passades de moda i un pentinar senzill, tal i com ha de ser en una bona
mestressa que ha heretat els elements autèntics de les virtuts pairals. Ens diu l’edat -40
anys-, el tipus de vestit, antiquat, tapat i fosc. MARCAT PER UNA FÈRRIA EDUCACIÓ
RELIGIOSA, BASA LA SEVA VIRTUT EN LA CASTEDAT.
En l’últim paràgraf del fragment es veu clarament reflectit la por al pecat del sexe i
l’enveja que té de la Laura, perquè la jove coneix els secrets de l’amor i en canvi ella no
pot tenir aquest plaer.
Aquí doncs, veiem l’antagonisme dels dos personatges femenins principals. TEMES
12. 4. INICI I FINAL DE L’INTENT D’APROXIMACIÓ ENTRE LAURA I TERESA
• La Teresa comença a cedir en petits canvis de la decoració de la casa, cosa que
demostra una mica d’acceptació de la Laura.
• Per primer cop, en tres mesos que fa que viuen la Laura i la Teresa sota el mateix
sostre, la Muntanyola traspua tranquil·litat davant de la Laura. A més últimament
la Teresa va més arreglada, es canvia els vestits i s’enjoia com mai. “La Laura
s’adona que el rostre de la cunyada traspua una expressió de repòs, de
naturalitat que no li havia vist en els tres mesos d’ésser a Comarquinal; ni sécs al
front, ni el somriure prudent ni els ulls baixos”. (pàg. 137)
• És en aquest episodi que sembla que el caràcter de la Teresa s’estova i que farà un
canvi radical, acceptant la Laura. La Teresa se sent sola i té la necessitat
d’exterioritzar els seus sentiments, confessa a la Laura que a ella els homes mai
l’han mirat, i inclús després d’aquesta confessió plora a la seva espatlla. La Laura
interpreta aquest gest com una prova de que ella és acceptada en el cor de la
cunyada. (pàg 138).
Però tota aquesta tendresa entre les dues dones s’esvaneix en el moment en que
arriba en Tomàs, que descuradament li diu a la seva germana que ha d’aprendre de la
Laura, que els barcelonins en saben molt i que són idonis per ensenyar. En Tomàs
també li diu que últimament ha millorat l’aspecte i que ja n’ha après una mica (de
vestir-se i arreglar-se). La tendresa s’esvaneix amb segons i el cor de la Teresa es
torna a omplir d’aquella rancúnia i odi que la caracteritza. (pàg 139).
(FINAL DE LA PRIMERA PART) SEGONA PART
13. SEGONA PART
• És en la segona part del llibre en la qual un nou personatge prendrà
una importància cabdal pel que fa a les actuacions de les dues
dones: en Pere Gifreda, nebot del mossèn Joan Serra.
• La Laura, desemparada i sense estimació pel marit, s’enamora
bojament d’en Pere. El que no sap ella, però, és que des de que era
jove la Teresa ha estat enamorada també d’aquest mateix home. En
el moment en què la Teresa s’adona que la Laura també està
enamorada d’en Pere agafa encara més rancúnia i enveja a la pobre
jove barcelonina.
• A partir d’aquí la novel·la es centra en la competició per aconseguir
l’home desitjat. La Teresa, però, sap que en Pere mai serà per
ella, aquesta veritat li fa mal, i aleshores només perseguirà un
objectiu: si en Pere no és per a ella, tampoc no serà per la Laura, i
impedir aquest amor serà el seu objectiu que tractarà d’aconseguir
amb qualsevol mètode.
TEMES
14. 1. TERESA, AMOR ETERN PER EN PERE; VIURE DE RECORDS
TEMES
Passen per la memòria de la Teresa records d’infantesa amb en
Pere, aquella vegada que els va veure com es banyaven nus al gorg de la
Bruixa, en concret aquest record, que es va repetint, representa el desig
sexual de Teresa envers Pere quan se li penjava al coll i l’abraçava, quan
en Pere no marxava de casa fins que ella li havia donat un grapat
d’ametllons...
“Era el temps en què en Pere, un noi de dotze anys, se li repenjava al
coll...(...) Desprès a Catorze anys, aquell estiu passat a les
“Moreres”, quan en Pere i en Tomàs jugaven a “fet a amagar” pels
pallers amb les filles dels pagesos, mentre que la Teresa, al costat de
la mare, deia el rosari, cabdellava i descabdellava la madeixa dels
seus pensaments, amb la mirada als pallers inabordables. (...) Més
endavant, la vinguda anual del Pere estudiant en temps de
vacances, la metamorfosis de l’adolescent en home, el goig dolorós
de reprimir aquell deler inconfessat, l’estranya força de
l’instint, impalpable, com un vapor roent, el desig que flota en
l’atmosfera com una boira invisible que emmuralla la ciutat”.
LA TERESA ALIMENTA EL SEU DESIG AMB AQUEST RECORD.
15. 2. LAURA I TERESA RIVALS EN L’AMOR
• Sempre ha estat enamorada d’en Pere i se l’estima, però ell sembla
que ni tan sols s’adoni que existeix, només té ulls per la bonica
Laura i això li dol i li fa congriar més odi i enveja cap a la Laura. I
són la Laura i en Tomás com a matrimoni els que li fan adonar
innocentment que està sola i que necessita i vol amor. “Aleshores
conegué la tortura de posar-se al llit fred amb una rosaris
entortolligats al puny per defugir les angoixes dels insomnis
infernals”.(pàg. 178) La Teresa passa nits senceres espiant a la
parella a la seva cambra, des del forat del pany.
• La Teresa cada vegada s’obsessiona més amb l’amor d’en Pere
Gifreda, l’ha estimat sempre i ara que ell ha tornat al poble el
desig per ell ha renascut dins el cor envoltat de pedra de la Teresa.
Durant una conversa amb la Laura, de la manera que respon, la
Teresa s’adona que la seva cunyada també està enamorada d’en
Pere. LA RÀBIA, RESIGNACIÓ I LA IMPOTÈNCIA CREIXEN DINTRE
SEU, ES TANCA A LA SEVA HABITACIÓ I ESCLATA A PLORAR. “Les
dents de la Teresa mosseguen el coixí en els espasmes de la
gelosia...” (pàg 182).
TEMES
• La Laura es converteix en la RIVAL de la Teresa en l’amor.
16. 3. ANYS D’AMOR SILENCIÓS I REPRIMIT
• El fet que la Teresa cregui que la Laura li està
prenent en Pere és degut a que ella des de
sempre li ha agradat aquest home, podríem
dir que va ser ella “qui el va veure primer” i
ara arriba la Laura i li intenta prendre perquè
sense que en Pere ho sabés la Teresa l’havia
considerat sempre seu, estimant-lo en silenci
i en la resignació absoluta.
“A més, ara s’adona be que ha estimat en Pere
anys i anys, en silenci resignada.” (pàg. 181)
TEMES
17. 4. VENJANÇA
• Tot això la porta a una sola idea; venjança, vol
venjança per la jove i bonica Laura que li vol
prendre el seu estimat Pere. “Un nova
imatge, terrible, dominarà les altres: la
venjança, elaborada amb prudència. Però la Teresa
no li donarà mai aquest nom, inacceptable en la
seva consciència de creient, sinó el de càstig.” (pàg.
182).
A partir d’aquí la Teresa decideix que si en Pere no ha
de ser per ella, tampoc no serà per a cap altra
dona, i, evidentment menys per la Laura. Es
convertirà en el seu àngel protector. Mentrestant
TEMES
18. 5. MOMENT DE GLORIA DE LA TERESA;
ACOMIADAR EN PERE DE LA CASA
• Quan hi ha molta gent reunida evita en
Pere, el seu moment a soles amb en
Pere són els segons d’acompanyar-lo
fins a baix a la porta i acomiadar-se
d’ell. És el moment en el qual TÉ EN
PERE PER ELLA SOLA i fins i tot sent la
necessitat de tocar-lo i agafar-lo.
TEMES
19. 6. POSADA EN PRÀCTICA DEL PLA DE VENJANÇA TEMES
• La Teresa comença a posar en pràctica el seu pla de
venjança, l’objectiu és posar en evidencia l’amor d’en
Pere i la Laura. Per exemple el dia que mossèn Joan
Serra els porta a veure una església romànica, en Pere i
la Laura sense adonar-se’n es van distanciant del grup i
tenen una conversa únicament ells dos. Quan la
senyora de Torroella va per ajuntar-se a la conversa, la
Teresa perspicaçment no li permet. Així doncs queden
els dos joves parlant entre ells apartats del grup i a més
la senyora de Torroella xafardera de mena ja vol saber
més, conèixer el perquè de l’aturada d’un gest
aparentment inofensiu com el de acostar-se i unir-se a
la conversa.
• El resultat desitjat no es fa esperar massa, de seguida
tot de rumors corren pel poble, en les tertúlies i en els
cafès, i les males llengües ja tenen tema de conversa. És
el primer pas del pla de venjança de la Teresa.
20. 7. MENT PERVERSA I MALIGNA DE LA TERESA
• Durant una conversa entre les dues dones, la
Teresa treu el tema d’en Pere
dissimuladament, com qui no vol la cosa i va
burxant la Laura amb mala intenció per veure
si ella sense voler li xerra alguna cosa. La
Laura de seguida se n’adona, i sentint-se
pressionada per la cunyada, es defensa tan bé
com pot.
• La ment perversa i maligna de la Teresa
queda ben retratada en aquest episodi. TEMES
21. 8. EVIDÈNCIES D’AMOR; EN PERE NO VISITA MÉS A LA TERESA I LA
LAURA TEMES
• Quan fa tres dies que en Pere no visita a les dues dones
Muntanyola, una espècie d’amargor plana sobre la saleta. Elles no
diuen res, però tenen el nom de Pere i la seva absència gravat en la
ment.
• En Pere no tornà a casa dels Muntanyola cap més tarda, ja que
Mossèn Joan manté una xerrada amb en Pere i li diu les coses clares
no pot seguir veient a Laura, la de deixar, i això va fer refermar la
sospita a la Teresa de que potser ell i la Laura es veien d’amagat en
algun lloc. Fragment de la conversa entre en Pere i Mossèn Joan:
“- L’estimes, oi?- fa el vell...
-No m’he proposat cap malifeta!
- (...)Ara us anireu començant, a tu i a ella, si la incites a pecar. I no pot
ser. Estima-la tant com pugis, que be ho mereix aquella criatura
desemparada, però no has de dur el descrèdit a la casa d’un amic, ni
que per culpa teva ell sigui la riota dels fariseus d’aquest nostre
poble”. (pàg. 204)
“- Sí, és adorable, ja ho sé. Creu-me no facis que s’hagi d’avergonyir
davant del bon nom de Déu, com aquelles majordomes que em
22. 9. TORNA A APAREIXER EN PERE A ESCENA
• Llavors mor la Tia Madrona. La família Muntanyola, va a casa
la difunta, allà per primera vegada en molt temps, la Laura i
en Pere es retroben.
La Laura no pot aguantar la situació dins la casa, la pressió de la
Teresa que no es deixa perdre cap dels seus
moviments, l’esguarda tímid d’en Pere, la calor l’asfixia i es veu
obligada a sortir de la casa.
En Pere la segueix i la Teresa, en adonar-se que els dos han
sortit, també surt de la casa i els espia mentre va seguint les
seves passes. Sap que les seves sospites es podran comprovar i
donar per certes. Ella ja s’ho imaginava que en Pere i la Laura
es veien d’amagat, ja no cal seguir espiant-los; la Laura i en Pere
es veuen d’amagat de tothom, però ara ella els ha pogut veure.
• (En realitat, però, la Laura i en Pere no s’havien vist mai, i en
aquest episodi la Laura ni tan sols se’n havia adonat que en
Pere la seguia). TEMES
23. 10. INTERROGATORI
• La Teresa marxa a casa i es disposa a esperar a la Laura per poder interrogar-la. Quan la Laura arriba a casa hi ha una
discussió entre les dues dones.
“- En Pere m’ha seguit de lluny.
- Però no l’has deixat de seguida?
- No podia; estava com retinguda allí, a la font.
- Et sabia greu?
- M’hi estava amb tot el goig de la meva ànima.
La Teresa es posa a riure amb un tremolor nerviós que es fon en un sanglot.
- I t’ha dit que t’estimava? TEMES
- Tres o quatre vegades.
- Goses dir-m’ho en aquesta casa? I t’ha besat ell?
- Sí.
- A la boca?
- No, perquè he fugit de seguida.
- Tant t’agrada aquell mal home?
- No ho sé. Només sé que d’ençà que el conec em faig l’afecte d’una altre persona que sofreix unes angúnies com mai no
hauria cregut.
- De Barcelona ens havia de venir aquest afront. Per què necessites un altre home? Digues!
- Un altre home? N’he tingut prou i massa amb un. He fugit d’en Pere per no veure’l més, tot i que no me’n sé estar. T’ho dic
perquè m’ajudis.
- Ja veus on ens ha dut el teu modernisme, aquelles rialles!, els vestís!, el desvergonyiment de lluir els braços i les cames per
fer l’estrangera! Gràcies a Déu, fins ara no ens hi havíem trobat mai a casa nostra. Ni la mare ni l’àvia no llegien gaire de
pressa, però els hauria caigut la cara de vergonya si haguessin pogut pensar que , anys a venir, una de les mestresses de
Muntanyola es passaria la vida ajaguda amb flors al pit i un llibre a les mans, com una dóna de món.
[...]
- L’he deixat plorant.
- Plorant? En Pere plorava... per tu! I has deixat que plorés?... per tu!- I els sanglots esclaten en el pit de la Muntanyola.
- Què havia de fer, Teresa?
- No te m’acostis que em fas horror. No el veuràs mai més, ni jo tampoc el veuré. Serà el teu càstig. No el veuràs; si no, jo ho
diria a tot Comarquinal. Sabrien que la Barcelonina, la mestressa de Muntanyola és una mala dona. Ens n’anirem al mas de
les Aulines de seguida, fins Déu sap quan; no veuràs més en Pere.” (pàgs. 233, 234, 235).
24. 11. ACUSACIONS, RÀBIA DE LA TERESA
• La Teresa acusa la Laura, i hi afegeix el fet de ser de
Barcelona és la causa de tots els problemes segons
ella. A través d’aquesta conversa, en la qual la Teresa li
retreu a la Laura el pecat que ha comès veient-se amb
en Pere, veiem la gelosia i enveja que transfereixen els
mots de la Teresa. Es torna boja quan la Laura li
afirma que en Pere l’hi ha dit tres o quatre cops que
l’estima.
• Quan la Laura li confessa també que en Pere plorava
per ella, pel seu rebuig, la ràbia és incontenible i la
Teresa esclata en sanglots. Sap que en Pere mai
plorarà d’amor per ella, en canvi sí que ho farà per la
Laura i això li dol molt.
TEMES
25. 12. SENTÈNCIA DE VENJANÇA
• La ira de la Teresa va prenent força al llarg de la
conversa i el final és explosiu, però ja té la solució la
Laura i en Pere no es veuran més, si es veuen ella
s’encarregarà de que tot Comarquinal sàpiga de les
seves gestes i que és una mala dona i sota aquesta
amenaça l’hi prohibeix veure en Pere.
• S’endurà a la seva cunyada al mas de les
Aulines, on la tindrà reclosa durant uns mesos per
acabar de culminar els seu pla de càstig.
TEMES
• Desprès de la conversa, la novel·la te un canvi
d’escenari, se situa l’acció al mas de les Aulines.
26. 13. TERESA = ESCARCELLER
• Ja estan a les Aulines, davant la revenja de la Teresa la Laura és mostra totalment
passiva i tranquil·la, aquesta actitud fa posar encara més nerviosa la Teresa, que
veu a la seva cunyada feliç dins els seu mont de passivitat, creu que únicament
pensa amb en Pere i que ell en algun lloc del món també pensa amb ella.
“La Laura creia que la millor revenja fóra una passivitat total”. (pàg. 238).
“La Teresa sentia enveja de la felicitat d’aquella dona odiada, la incomparable felicitat
d’haver sabut desvetllar l’amor d’en Pere, aquell home impossible d’aconseguir. Qui
pogués canviar-se amb aquella forastera!” (pàg. 140)
• L’odi es va acumulant dins el cos de la Teresa que només és capaç de pensar que
la Laura ha estat capaç de desvetllar l’amor d’en Pere i ella no. Inclús desitjaria
poder ser la Laura per tal de ser estimada per en Pere.
• Però aquest odi s’aplaca una mica quan la Teresa fa fer treballs forçosos a la Laura.
“Els ulls de la Teresa esdevenien més rodons i lluents quan veia la barcelonina amb els
dits emmascarats, ajupida per l’esforç d’arrossegar un objecte pesant.” (pàg. 242)
“Els esforços de l’una neutralitzaven en topar la negativa de l’esforç de l’altre”(pàg.
242)
SEGÜENT
27. TERESA = ESCARCELLER
• L’únic que tenia a la ment la Teresa era fer treballar a la Laura, si
algú li hagués preguntat que es proposava no hauria sabut
respondre, però dintre seu una força potent l’obligava a fer
treballar la jove que per culpa de l’esforç panteixava al haver
d’arrossegar un objecte pesat “venjança a mínimes dosis” (pàg.
242). Tot i les feines dures la Laura no deixava mostrar cap signe
de fatiga o de cansament, ans el contrari la seva passivitat
seguia com sempre, i, això alimentava encara més la curiositat
de la Teresa, que sabia que algun dia la seva cunyada no podria
viure més dins la passivitat absoluta.
“sentia un fibló de curiositat per saber com es resoldria el conflicte
al moment d’aguditzar-se, desig de contemplar com a espectadora
les reaccions de la Laura el dia que li calgués despendre’s de la
passivitat present per a defensar-se”(pàg. 243)
• Durant els dies d’estada al mas de les Aulines, el nom de Pere no
va sortir de la boca de cap de les dues. El
nom, únicament, surava en la ment de les dues dones. TEMES
28. 14. FI DE LA VENJANÇA; TORNADA
A COMARQUINAL
• Finalment, un dia d’octubre la
Teresa decideix que ja és hora
de tornar a casa, i se’n tornen
cap a Comarquinal.
TEMES
29. 15. LA VENJANÇA NO TÉ EL RESULTAT DESITJAT
• La Teresa més que ningú espera que la Laura
hagi quedat demacrada per l’estada al camp.
Vol que ja no sigui la noia guapa, “li he tallat
les ales; ha perdut molt; se la veu tan
desmillorada que no la coneixerà”.
Però quan es mostra en públic no es produeix
el resultat desitjat. La Laura està més prima i
una mica colrada pel sol, però segueix sent una
dama que seu distingidament i la seva bonica
cara fa patxoca. SEGÜENT
30. “Baixa a poc a poc, compareix al menjador i no s’adona
del gest de sorpresa de l’oncle i la neboda. Perquè ni el
senyor Llibori veu la Laura revellida que es figurava, ni la
Teresa la cunyada mústiga de les Aulines; ans bé una
dona revigoritzada per l’aire sanitós del camp, colrada
pel dol, els braços i el coll llustrosos emmarcats per la
roba sòbria, el rostre una mica angulós, ennoblit per
l’adoloriment contingut. La degeneració esperada no
s’ha complert”.
La Laura no ha envellit, tal i com esperava la Teresa.
Però desprès de tornar del mas les Aulines, tothom
rebutja la Laura, així que ella queda completament
marginada. Això en part agrada a la Teresa, però també
“se sent frustrada” per no haver aconseguit arrancar la
bellesa de la Laura a costa de treballs forçosos.
TEMES
31. 16. CONCERT AL CASINO
• La situació a casa dels Muntanyola “penja d’un fil”. La Laura i
la Teresa només senten odi entre elles, tot el poble rumoreja
sobre la Laura, el nom de la família aviat serà mal vist, es diu
pel poble que la Laura està tancada a casa per enveja de la
Teresa i gelosia d’en Tomàs... Així que en Tomàs pren una
decisió per tal de mostrar a tothom que la seva dona és seva,
que és molt guapa i que no la té tancada a casa. Aniran tots
tres, la Teresa també, a un concert al casino. I a més obligarà
a en Pere a anar a veure la Laura tant si ell vol com si no.
• En el concert, per més inri de la Teresa en Pere, tot galant,
ajuda a posar la jaqueta a la Laura, mentre que ella se l’ha de
posar tota sola. En Pere agafa la mà de la Laura en un gest de
gentilesa al acomiadar-se d’ella. Aquest petits detalls són els
que fan enveja a la Teresa que ho donaria tot per poder estar
en la pell de la Laura (i ser estimada per en Pere). TEMES
32. 17. LA TERESA SOSPITA QUE EN PERE I LA LAURA ES
VEUEN D’AMAGAT SEGÜENT
• Un dia que la Laura és a l’església, en Pere se la
troba, feia dies que la buscava, tot i estar amagats la
Ventura els veu i ho va a explicar a la Teresa, en saber-
ho el cos de la Teresa està únicament ple d’ira i de
ràbia.
“La foguerada que puja al rostre de la Teresa li
envermelleix els ulls i tot”.
La Teresa ho explica a l’oncle Llibori i mana que no digui
res, llavors demana a en Tomàs que no vagi a sopar a casa
i decideix que parlarà amb la Laura, però quan torna de
veure a l’oncle Llibori no pot parlar amb la Laura perquè
ella ja està al llit.
• Aquella és una nit d’insomni per a la Teresa, pensa “La
reclusió a les Aulines no ha servit més que per afamar la
33. LA TERESA SOSPITA QUE EN PERE I LA LAURA ES VEUEN
D’AMAGAT
La Teresa creu que la Laura i en Pere es veuen
d’amagat, pot reafirmar-ho amb tot el que li ha dit la
Ventura. No pot suportar l’idea, ha de separar-los de la
manera que sigui.
“Ha de separar en Pere d’aquella dona valent-se dels
mitjans que calguin. Ho contarà tot a en Tomàs; parlarà
amb ella; ho dirà a crits a tothom si la Laura no vol
escoltar-la. Cal valer-se de tots els recursos pot separar-
los ...”
Si la Laura no s’avé a escoltar-la ho explicarà a
tothom, abans però les dues dones tindran la conversa
definitiva. En la conversa, la Teresa li proposarà
d’abandonar sempre a en Pere i aprendre a viure com
totes les dones de la casa, o que se’n vagi per sempre
més d’aquella casa amb en Pere. TEMES
34. 18. LA CONVERSA FINAL SEGÜENT
• Arriba el moment de la conversa, les dues dones estan tenses, la
Laura explica la veritat a la Teresa; entre ella i en Pere no ha passat
mai res. La Teresa, irada com mai, mentre parlen, se li escapa “no
deixaré que me’l prenguis” i així la Laura s’adona que a la Teresa
també li agrada en Pere, i desprès d’aquesta revelació entén alguns
dels actes de la seva maligna cunyada.
“- No ha de ser ni per tu ni per a mi; no deixaré que me’l prenguis.
- Que te’l prengui?
- És meu de tota la vida. Ell no ho sabrà mai perquè no sóc prou jove ni
bonica de la cara com tu, i perquè sóc massa decent. Però tu, que
tens de tot sense haver-t’ho guanyat, me l’havies de prendre per
besar-li els llavis i per tenir-lo tot ell, de cap a peus?”
• La Teresa confessa a la Laura el seu amor per en Pere, es compara
amb ella i li diu que mai serà tan bonica com la barcelonina.
35. LA CONVERSA FINAL
• La desesperació de la Teresa arriba a extrems
alts, ofereix a la Laura ser la seva serventa i li
permetrà que estigui amb un altre home i ho
encobrirà davant d’en Tomàs, si deixa estar en Pere.
• Però amb aquestes declaracions ha aconseguit que
la Laura s’enfadi i li diu a la Teresa que explicarà a
tothom que ella ha estat enamorada d’en Pere des
de que era una noia i que per això li ha fet
impossible la vida a Comarquinal.
• La Laura compara a la Teresa amb un dimoni de
l’infern. SEGÜENT
36. LA CONVERSA FINAL
• Mentre estan tenint aquesta conversa arriba en Tomàs.
Pressionen la Laura, la tracten d’aprofitada i li diuen que ells
la van salvar de la misèria. La Laura davant d’aquesta allau
de crítiques i acusacions va per explicar a en Tomàs el secret
que ha descobert de la Teresa, però quan les seves paraules
anaven a sortir dels seus llavis, es fixa en els ulls de la
Teresa, estan coberts de terror i supliquen que no esbombi
el petit secret que ha sabut guardar fins al final. La Laura
vacil·la i s’apiada de la dona. Ens aquests instants en Tomàs
demana si és veritat que en Pere i ella són amigats, la Laura
queda torbada i la resposta a la pregunta d’en Tomàs és
inintel·ligible, només es pot entendre el final: “Oh!, anar-
me’n...” (pàg. 290). En Tomàs, en sentir-ho, obre la porta i
convida a la Laura a marxar i la Teresa en un intent de
quedar be diu la frase final:
“Surts de casa nostre pel teu gust, no podràs dir mai que te
n’hàgim tret- diu encara la Teresa per quedar bé, a punt de
somriure, com si acomiadés una visita”. (pàg. 290).
TEMES
37. 19. VICTÒRIA DE LA TERESA TEMES
• Amb aquesta última frase la Teresa vol donar
a entendre davant la Laura que ella ha
guanyat, però que ha estat voluntàriament la
Laura la que ha marxat de casa i ningú l’ha fet
fora.
• L’actitud de la Teresa és triomfal: ha
aconseguit el que sempre havia anhelat des
de que la Laura havia posat els peus en la
seva casa; fer-la fora.
• La Teresa als ulls d’en Tomàs sempre té raó.
38. 20. LAURA JA NO FORMA PART DE LA FAMÍLIA
TEMES
• La Laura al cap d’unes hores torna a la casa dels
Muntanyola, però allà no és gens ven rebuda. En
Tomàs li diu: “- Te n’has anat de casa pel teu gust.
Però ara sóc jo qui et treu de casa.”
• La Laura quasi no s’ho creu, però agafa l’anell de
casada i l’allarga a en Tomàs, a qui d’un cop de
vent el fa caure a terra. Llavors la Teresa el recull i
se’l passa triomfalment al dit. Aquest és el símbol
de la seva victòria.
• La barcelonina ja no forma part de la seva família.
39. 21. CULPABLE: LA REPRESSIÓ SEXUAL DELS
INSTINTS
• Tot és culpa de la repressió sexual dels
instints, de fet això és el que li passa a la
Teresa, Mossèn Ferro Vell o expressa
clarament:
“I no és que la gent d’aquí sigui millor o
pitjor que l’altre; la repressió ens fa com un
llevat d’hipocresia i ens fa ser més
amables i dissimulats. Ens ve d’aquest font
de sexualisme mal reprimit...”
TEMES
40. 22. MÉS CARACTERÍSTIQUES NEGATIVES DEL PERSONATGE DE
TERESA QUE ES VEUEN EN LA NOVEL·LA
• Durant tota la novel·la veiem com la Teresa únicament sap
veure els costats negatius de la Laura, no sap veure els seus
aspectes positius.
• La Teresa sempre es mostra com un personatge molt adolorit
per un amor no correspost
• La Teresa sempre acusa a la Laura de gastar els diners de la
família, però en realitat qui se’ls gasta és en Tomàs, però això
la Teresa no ho vol veure.
• La família Muntanyola, i sobretot en Tomàs, són molt poc
aficionats a temes, no han entrat mai a la cultura ni hi
demostren interès. Per exemple deprecien l’important
museu de mossèn Ferro Vell.
