Empresas que se hunden, militares derrotados, papas que renuncian y gobiernos impotentes: cómo el poder ya no es lo que era. Así reza la portada la portada de este libro “El final del poder”.
Fina Asusta. Capítulo I. Traducción propia de "La Fina Ensurts"Joanprofe
Fina Asusta Oscuro es una niña mona, se porta bien y lo aprueba todo. Pero eso es un gran problema: en el mundo en que vive, que se llama Horrorlandia, tienes que ser feo, mala persona y suspenderlo todo para no ser friqui. Cansada de que los demás niños y niñas la insulten llamándola guapa y limpia, querría poder hablar con su tutora, la señorita Zarpas. Pero la buena mujer está siempre demasiado ocupada haciéndose la manicura y chateando con el novio zombi que se ha echado. Y que además le tiene sorbido el seso. Un día, cuando llega a casa, sus padres, don Cordulio Asusta y doña Horrorosa Oscuro, le proponen un viaje a un mundo donde ya no será la rara. En ese mundo la gente se levanta por la mañana y no cuando oscurece, se lava a menudo y, por si fuera poco, guapo es un cumplido. Fina tiene miedo de irse a ese mundo diferente pero atractivo para ella. ¿Y si fuera la solución a todos sus problemas?
Un tastet de la novel·la. En uns Estats Units que no han promulgat la Llei Seca, però que sí que han prohibit la lectura, la màfia catalana aconsegueix controlar el lucratiu negoci dels llibres. Però la policia i els patriotes de debò (se'ls reconeix perquè ho cremen tot i perquè repeteixen les consignes fins a l'èxtasi) els ho posaran molt difícil.
Conte infantil publicat a Cavall Fort. Una nena, amb els episodis de la història que explica cada vespre, manté captivada la gent del barri. Amb il·lustracions de Kim Amate.
1. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Font: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf
Dimensió: PARLAR I ESCOLTAR
1 Expressar i comprendre hàbilment les idees, els sentiments i les necessitats.
2 Ajustar la parla a les característiques de la situació comunicativa.
3 Emprar formes de discurs diverses en la comunicació.
4 Implicar-se activament en la conversa i adoptar una actitud dialogant.
5 Aprendre a parlar diferents llengües i a valorar-ne l’ús i l’aprenentatge.
Dimensió: LLEGIR
6 Posar en pràctica les destreses necessàries per a una correcta lectura expressiva.
7 Posar en pràctica les destreses necessàries per a la comprensió del que es llegeix.
8 Llegir textos de tipologia diversa.
9 Implicar-se activament en la lectura.
Dimensió: ESCRIURE
10 Posar en pràctica les destreses necessàries per escriure les paraules correctament.
11 Posar en pràctica les destreses necessàries per compondre un text ben escrit.
12 Escriure textos de tipologia diversa.
13 Implicar-se activament en l’escriptura.
2. Àmbit lingüístic
En el cas de l’àmbit lingüístic, les competències bàsiques assenyalades es
refereixen a les capacitats o possibilitats d’actuar que es consideren més
necessàries de dominar per poder comunicar-se satisfactòriament en un món com
l’actual. La proposta parteix, doncs, de la consideració de les competències de
l’àmbit lingüístic com a guanys essencials per comunicar-se i relacionar-se de
manera eficaç i activa amb els altres i per inserir-se satisfactòriament en la societat,
un enfocament del significat de les competències de l’àmbit lingüístic que es
considera preferible a d’altres.
S’han assenyalat tres dimensions generals de les competències de l’àmbit
lingüístic que, per altra banda, coincideixen, pràcticament, amb blocs de continguts
que es proposen en els currículums escolars:
• Parlar i escoltar, és a dir, ser competent en l’expressió i comprensió de
missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.
• Llegir, és a dir, ser competent en comprendre i fer ús de textos diferents amb
intencions comunicatives també diferents.
• Escriure, és a dir, ser competent en composar diferents tipus de text i documents
amb intencions comunicatives diverses.
En destacar-se el vessant més pragmàtic i d’ús de la llengua per a cada
dimensió de l’àmbit, es proposa un enfocament molt més centrat en les funcions i
les habilitats comunicatives que es requereixen en la conversa, la producció i
intercanvi de missatges orals i escrits, la participació, l’interès i actitud per
comunicar-se, etc., sense que això hagi de suposar necessàriament oblidar altres
competències relacionades amb aspectes més formals de la llengua.
És una proposta, en resum, que posa en primer pla les competències per
elaborar i intercanviar textos orals i escrits diferenciats, adequats a situacions
comunicatives específiques, que responguin a intencions diverses, i que siguin, a
més, formalment correctes.
Per a cada una de les concrecions d’allò que significa mostrar-se competent
en l’àmbit lingüístic, s’assenyalen alguna o algunes realitzacions que indicarien la
possessió per part de l’alumnat de la competència a la qual es fa referència, en
finalitzar l’etapa de primària o de secundària. A l’hora d’establir-les s’han tingut en
compte diversos criteris de seqüenciació dels aprenentatges, amb els quals es
concreta d’alguna manera el principi general d’anar avançant des del més general i
senzill al particular i més complex.