L'atles dels invertebrats

Biologia i Geologia L'atles dels invertebrats Curs 2015/16
Alumnes de 1r d'ESO A, B, C i D
Aquest llibre és un recull d’uns quants invertebrats estudiats pels alumnes de 1r d’ESO de
l’IES sa Serra, juntament amb la seva professora Catalina Barceló Mas.
És un treball col·laboratiu, on els alumnes dels diferents grups de primer d’ESO han
investigat conjuntament els animals invertebrats.
Col·laboradors i
col·laboradores d’aquest
llibre
Professora: Catalina Barceló Mas
1r ESO A 1r ESO B 1r ESO C
NURIA MAYO ABAD SEREN HUNT ALBERT BONET RAMÓN
JARI DUARTE ROMAN NORBERT CIONTOS LAIA PAVÓN MORELLA
JORDI LÓPEZ DOMÍNGUEZ GIULIANA ROSU SARAY LOPEZ HEREDIA
AGUSTINA ALMADA BEVANS ISABEL FERNANDEZ GOMEZ MARIA TUR CARDONA
CLARA BONED HURLEY SOFIA ROIG LARA MARCOS LOPEZ MOLINA
LETICIA GARRIDO CABELLO THALIA HOLGUIN MEJIA THEO TORRES HUGHES
JANA RAMON MULERO ELSA SÁNCHEZ PAREJO MAR FLORIT MARI
CARLA SOUSA TUR ALAN SKOWRONEK
CHENOA REYES LEON CLAUDIA CARDONA TORRES
ZOE KLEINEBROCKHOFF MARTA REY CARDONA
GUSTAVO GOMES PEREIRA

INVERTEBRATS
Principal característica dels invertebrats
No tenen columna vertebral
Característiques generals del cos dels invertebrats
 Pot tenir esquelet extern o intern.
 El cos està cobert per pell que pot segregar esquelets, espines, closques...
 Ofereix gran varietat de formes que s'agrupen en tres formes bàsiques:
o Simetria bilateral
o Simetria radial
o Cos asimètric
Generalitats de les funcions vitals dels invertebrats
 Alimentació: carnívors, herbívors i omnívors.
 Sistema respiratori: la respiració pot ser cutània, branquial, pulmonar o
traqueal.
 Sistema circulatori: pot ser obert o tancat.
 Reproducció: sexual la majoria, amb sexes separats, alguns són hermafrodites.
Solen ser ovípars o Vivípars.
Classificació dels invertebrats
 Porífers: Asimètrics i amb el cos foradat, generalment en forma de sac.
 Cnidaris: Boca envoltada de tentacles i simetria radial.
 Anèl·lids: Cos allargat i tou, segmentat en nombrosos fragments en forma
d’anell.
 Mol·luscs: Cos protegit per una closca que pot estar dividida en dues valves.
 Equinoderms: Tenen esquelet intern, cos dur i pot tenir espines.
 Artròpodes: Cos dividit en segments, cobert per un exosquelet.

PORÍFERS
El seu hàbitat
Són animals aquàtics,
fonamentalment marins, tot i que
hi ha algunes espècies d’aigua
dolça.
El seu cos
Es componen de dues capes de
cèl·lules, entre les quals hi ha una
substància gelatinosa o
mesènquima que conté cèl·lules
lliures, amebòcits. Presenten el cos
ple de porus a traves dels quals
circula l’aigua. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f6/Szi_-
_Hippospongia_equina_1.jpg
Les seves funcions vitals
 Sistema digestiu: no presenten sistema digestiu. S’alimenten de partícules
orgàniques en suspensió, presents en l’aigua que filtren.
 Sistema respiratori: no presenten sistema respiratori. L’oxigen present a l’aigua que
filtren, entra directament a les cèl·lules del cos per difusió.
 Sistema circulatori: no presenten sistema circulatori.
 Reproducció: Poden reproduir-se de forma sexual i de forma asexual. Reproducció
asexual: Mitjançant germinació o fragmentació. Reproducció sexual: A través de
gàmetes.
La seva classificació
 Hexactinèl·lides: tenen espícules de sílice.
 Calcàries: tenen espícules calcàries.
 Demosponges: és la classe que te mes especies. Es troben a la mar, però també hi ha
algunes espècies d’aigua dolça. Presenten espícules silícies o bé fibres còrnies
d’espongina.

Esponja de cavall
Hippospongia Communis
Regne Animal
Fílum Porífers
Classe Demosponja
Ordre -
El seu hàbitat / Distribució
geogràfica
Pròpia de l’oceà Atlàntic i en el
mar Mediterrani. Es troba a gran
profunditat, a fons rocosos i
cavitats.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f6/Szi_-_Hippospongia_equina_1.jpg
El seu cos / Morfologia
Són animals irregulars, sense simetria. El seu cos està travessat per porus que es
comuniquen entre sí per canals i cambres que arriben a una cavitat central, anomenada
atri.
 Sistema digestiu: No en tenen. S'alimenten per filtració de partícules
orgàniques.
 Sistema respiratori: No en tenen. L'oxigen entra directament a les cèl·lules per
difusió.
 Sistema circulatori: No en tenen.
 Reproducció: pot ser asexual, mitjançant germinació o fragmentació; o sexual, a través
de gàmetes.

CNIDARIS
El seu hàbitat
Son éssers aquàtics que viuen al
mar.
El seu cos
Acostumen a tenir forma de sac
amb una cavitat interna que
comunica a l’exterior a traves
d’una sola obertura, la boca.
Aquesta obertura esta envoltada
per tentacles que agafen l’aliment.
Tenen simetria radial. Presenten
dues formes de vida, les meduses i
els pòlips. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cnidari
 Sistema digestiu: un sol forat per a la boca i anus i un petit sac gastrovascular per
afer la digestió. Són, bàsicament, carnívors.
 Sistema respiratori: respiren per difusió simple.
 Sistema circulatori: no presenten un sistema circulatori diferenciat. Utilitzen
l’aigua com a líquid circulatori.
 Reproducció: les meduses es reprodueixen sexualment mitjançant gàmetes. Els
pòlips: es reprodueixen per bipartició, asexualment.
 Hidrozous: Constituït per pòlips i meduses amb vel.
 Escifozous: predomina la forma de medusa sense vel.
 Antozous: són les anemones i els coralls, només presenten la forma de pòlip.
 Cubozous: són només meduses amb ombrel·la quadrangular.

Anèmona
Anemonia viridis
Regne Animal
Fílum Cnidaris
Classe Anthozoa
Ordre Actina
geogràfica
Roques del fons marí o escull de
corall.
https://pixabay.com/en/sea-anemone-anemone-
water-sea-4907/
El seu cos es cilíndric. El seu extrem basal es un disc que funciona com a peu.
 Sistema digestiu: un sol forat per a la boca i anus i un petit sac gastrovascular
per a fer la digestió.
 Sistema respiratori: respiren per difusió.
 Sistema circulatori: utilitzen l'aigua com a líquid circulatori

Gorgònia vermella
Paramuricea clavata
Regne Animalia.
Fílum Cnidaria.
Classe Anthozoa.
Ordre Alcyonacea.
geogràfica
El seu hàbitat són els esculls de
corall. La distribució és a gran
part de les aigües càlides del
mediterrani.
Aquestes es solen confondre amb plantes, però són animals. Són pòlips que viuen en una
estructura amb forma de ventall. Aquesta és així estratègicament per poder agafar el
menjar. Són de color vermell, però, lluny de voler cridar l'atenció, volen amagar-se, ja
que el roig és el color que s'amaga al fons marí.
 Sistema digestiu: Aquesta creix de forma perpendicular a la corrent marina,
amb la finalitat d'alimentar-se d'organismes planctònics que estan al mar, els
quals capturen els pòlips.
 Sistema respiratori: No en tenen.
 Sistema circulatori: No en tenen.
 La seva reproducció pot ser asexual, donant lloc al creixement de la colònia, o
sexual, alliberant els gàmetes, que una vegada fecundats, neden fins a un
substrat adequat i formen una altra colònia.

Medusa
Pelagia noctiluca
Regne Animalia
Fílum Cnidaria
Classe Scyphozoa
Ordre -
geogràfica
N’hi ha mes de 200 espècies,
majoritàriament marines, tot i
així, també n’hi ha d’aigua dolça.
Prefereixen aigües càlides.
Són petites però algunes poden arribar a ser tres vegades més gran que un cotxe. Tenen
un tacte gelatinós. Generalment el seu cos es compon per un cap amb forma de campana
i uns tentacles adherits a la part inferior.
 Sistema digestiu: El aparell digestiu té un sol orifici que actua com una boca i anus al
mateix temps, i una cavitat gastrovascular en forma de sac on se realitza la digestió i
que s'utilitza també com sistema de distribució dels nutrients i de l'oxigen, i com a
sistema excretor.
 Sistema respiratori: Les meduses capten l'oxigen pel seu cos segons van nadant.
 Sistema circulatori: l’aparell circulatori de les meduses es l’encarregat de distribuir
l’oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes
d’excreció procedents de les cèl·lules.
 La seva reproducció és asexual, les meduses alliberen gàmetes a l’aigua, on es
dóna la fecundació .

ANÈL·LIDS
El seu hàbitat
Són animals de vida lliure.
Depenent de l’espècie poden ser
aquàtiques o terrestres, però en
ambients humits, i d’altres són
paràsits externs.
El seu cos
El cos generalment és més o menys
allargat i tou. Esta dividit en
segments o anells, separats per
envans interiors. No tenen apèndixs
articulats.
https://c2.staticflickr.com/8/7071/6935317800_3dfdb99d2c_b.jpg
 Sistema digestiu: tenen un sistema digestiu tubular complet, que comença a la boca
i acaba a l’anus, situat a l’extrem oposat, tot travessant el cos complet de l’animal.
 Sistema respiratori: la respiració acostuma a ser cutània, respiren a través de la pell,
però alguns organismes aquàtics respiren mitjançant brànquies.
 Sistema circulatori: tenen un sistema circulatori tancat, constituït per dos grans
vasos, un dorsal i l’altre ventral, per on circula la sang
 Reproducció: la reproducció és sexual amb fecundació creuada i externa, tot i que
algunes espècies poden presentar reproducció asexual.
 Hirudinis: són paràsits externs d’animals terrestres o aquàtics. No presenten quetes.
 Poliquets: són fonamentalment marins. Presenten moltes quetes.
 Oligoquets: són, majoritàriament, terrestres o d’aigua dolça. Les quetes són petites i
escasses.

Cuc de foc
Hermodice caranculata
Regne Animal
Fílum Anèl·lids
Classe Poliquets
Ordre -
geogràfica
Es mouen activament, excaven en
el fang, a la sorra o s’amaguen
davall de les roques.
Es distribueixen en l’Atlàntic, el
mar Roig, Golf de Mèxic, Carib,
Mediterrani...
https://encrypted-
tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQKass7zAKKd5MHCZoSC_0RH-
RW2cIce6MKOtiJSFKx_Iw4CQue
El seu cos pot arribar als 15 cm, és allargat, blan i aplanat. Esta dividit en
segments(metàmeres)quasi iguals.Els únics segments que són diferents es troben als extrems
i corresponen al cap i a la cua.
Es caracteritzen per portar un parell de parapodis a cada segment. Dels parapodis surten unes
quetes
El seu color varia del vermell al verd o al cafè.
Als costats del seu cos te uns blens blancs plens de verí.
 Sistema digestiu. S'alimenta del plàncton de la mar.
 Sistema respiratori. Tenen una respiració cutània, presenten la respiració mitjançant
la pell, han de tenir la pell humida per poder respirar.
 Sistema circulatori. Tenen uns segments recorreguts per vasos sanguinis on poden
transportar substàncies.
 Reproducció. La reproducció es sexual, fecunden a les femelles i formen ous que quan
es desenvolupen formen larves.

Cuc de terra
Lumbricina terristris
Regne Animal
Fílum Anèl·lids
Classe Oligoquets
Ordre -
geogràfica
Viu en terrenys pantanosos i
humits, baix terra. Va ser originat
a Europa i es va introduir en els
altres continents. No hi ha cucs de
terra a la mar.
https://www.google.es/search?q=gusano+de+tierra&lr=&hl=ca&tbs=sur:f&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiiq9zPl_fMAhVHOhQKHdIxBTkQ_AUIBygB&biw=1024&bih=483#imgdii=5cpNe1fbnbNj2M%3A%3B5cpNe1fbnbNj2M%3A%3BA6wBCeW7KhnMBM%3A&imgrc=5cpNe1fbnbNj2M%3A
Té el cos allargat, marró i groguenc per la part del davant i més pàl·lid a la part de darrere.
El seu cos està format per molts d’anells. No té ulls, ni nas, i nota la llum a través de la
pell.
 Sistema digestiu: L’aparell digestiu del cuc de terra es un tub continu que va des de la boca
fins a l’anus.
 Sistema respiratori: El cuc de terra respira per la pell, han de tenir la pell humida i neta per
poder respirar millor. Tenen respiració cutània.
 Sistema circulatori: L’aparell circulatori del cuc de terra està format per dos vasos
sanguinis, un és dorsal i l’altre ventral.
 Reproducció: El cuc de terra és hermafrodita. És ovípar, sol tenir uns 15 ous de tirada. La
seva incubació dura unes 2 o 3 setmanes.

Nereis
Nereis Aibuhitensis
Regne Animalia
Fílum Annelida
Classe Polychaeta
Ordre Phyllodocida
geogràfica
Es troben als sediments. Provenen
de zones salades i salobres de
Xina, Corea i Filipines.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cf/Nereis_pelagica.jpg
Té quatre ulls, unes poderoses mandíbules en forma de pinces, un tronc allargat,
semicilíndric i anellat. Mesura entre 8 i 20 cm de longitud, i pot ser de diversos colors.
Pertanyen al grup d’organismes eucariotes, heteròtrofs, pluricel·lulars i tissulars.
 Sistema digestiu: Està format per la boca, la faringe, el cec esofàgic, esòfag,
intestí i gots intestinals.
 Sistema respiratori: Respira per intercanvi gasós mitjançant les brànquies.
 Sistema circulatori: Tancat amb arcs aòrtics, uns no tenen cor i altres si. Hi ha
dos gots, el dorsal i el ventral, que estan comunicats per la part posterior i
davantera del invertebrat.
 Reproducció: presenta reproducció sexual.

Sangonera
Hirudo Medicinalis
Regne Animal
Fílum Anèl·lids
Classe Hirudinis
Ordre -
geogràfica
N'hi ha d'aigua dolça (rius, llacs,
aiguamolls).N'hi ha de terrestres
(Europa, Xina, Japó, Amèrica)
principalment a zones tropicals.
També n'hi ha de marines.
http://animaldiversity.org
Un adult pot arribar a medir vint centímetres. Solen ser de color verd, marró, marró
verdós, amb un to més fosc a la part dorsal i una zona més clara al ventre. Consten de
dos succionadors a cada part, anomenats succionador anterior i succcionador posterior.
Tenen tres fileres de dents amb aproximadament cent dents cadascuna.
 Sistema digestiu. Presenten nutrició heteròtrofa, s'alimenten de la sang d'altres
éssers vius i de petits organismes.
 Sistema respiratori. Presenten respiració cutània.
 Sistema circulatori. Presenten circulació tancada, amb dos grans vasos, un
dorsal i l'altre ventral, que recorren longitudinalment el cos de l'organisme.
 Reproducció. Sexual, posen ous a l'aigua o zones humides

MOL·LUSCS
El seu hàbitat
Viuen a la mar alguns a les roques
i altres a mars poc profunds, en la
zona temperada. Alguns són
d’aigua dolça i d’altres terrestres.
El seu cos
Tenen el cos tou i poden estar
protegits per una conquilla o poden
mancar d’ella. Presenten simetria
bilateral. El seu cos consta de cap,
peu i massa visceral.
http://www.google.es/search?q=mol%C2%B7luscs&tbm=isch&source=lnt&tbs=sur:fc&sa=X&ved=0ahUKEwjoloyT7prNAhVoCcAKHR0HBJAQpwUIFA&dpr=1&biw=1024&bih=514#imgrc=j-
DL8X_pNRIP6M%3A
 Sistema digestiu: : La boca pot presentar peces mandibulars segons el tipus de
alimentació. Trobem un esòfag, un estómac voluminós, un intestí i un fetge molt
voluminós.
 Sistema respiratori: La respiració dels mol·luscs es de tipus branquial, en alguns
grups funciona com a òrgan respiratori la cavitat paleal, que està molt
vascularitzada i s’anomena pulmó
 Sistema circulatori: és de tipus obert, excepte en el cefalòpodes que es tancat. Hi
destaca un cor que actua com òrgan de bombeig acompanyat de vasos i llacunes on
s’efectua l’intercanvi de substàncies.
 Reproducció: alguns tenen sexes separats i altres són hermafrodites. La fecundació
pot ser externa o interna. La majoria dels mol·luscs són ovípars.
 Gasteròpodes: closca d’una sola peça que pot reproduir-se o faltar.
 Bivalves: closca dividida en dues valves, dreta i esquerra.
 Cefalòpodes: closca generalment interna o absent.
 Escafòpodes: closca tubular en forma d’ullal d’elefant.
 Poliplacòfors: closca dividida en vuit plaques imbricades.

Calamar
Loligo vulgaris
Regne Animalia
Fílum Mollusca
Classe Cephalopoda
Ordre Decapodiformes
geogràfica
Els calamars habiten en hàbitats
molt diversos depenent de l’espècie.
Alguns viuen en aigües tropicals, i
altres en temperatures més baixes,
però normalment prefereixen aigua
salada. http://ocio.laopinioncoruna.es/img_contenido/noticias/2012/09/121550/2012_09_28_IMG_2012_09_28_123A183A41_calamares.jpg
Presenta simetria bilateral. El seu cos és tou. Presenta un cap molt desenvolupar, una
part del peu és una corona de tentacles. No tenen closca externa, la tenen interna i es
coneix amb el nom de ploma.
 El sistema digestiu esta format per dures mandíbules en forma de ‘’pic de lloro’’,
un esòfag envoltat de músculs que condueixen l’aliment cap al buche, desprès a
l’estómac y d’allà als cecs intestinals per ser processat.
 El sistema respiratori està format per dos tubs branquials.
 El sistema circulatori està format per un cor sistèmic i dos cors branquials.

Pegellida
Patella Vulgata
Regne Animal
Fílum Mol·luscs
Classe Gasteròpodes
Ordre -
geogràfica
És un animal marí que viu a les
roques i només es troba en Europa
occidental.
http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=patella+vulgata&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwi_lJSSnonNAhXqLMAKHTK6CI8QjRwIBw&url=%2Furl%3Fsa%3Di%26rct%3Dj%26q%3Dpatella%2Bvulgata%26source%3Dimages%26cd%3D
%26cad%3Drja%26uact%3D8%26ved%3D0ahUKEwi_lJSSnonNAhXqLMAKHTK6CI8QjRwIBw%26url%3Dhttps%253A%252F%252Fen.wikipedia.org%252Fwiki%252FPatella_vulg
ata%26psig%3DAFQjCNGh0lTu2HwBzfcod5oKztaKHnynBg%26ust%3D1464953171282819&psig=AFQjCNGh0lTu2HwBzfcod5oKztaK
HnynBg&ust=1464953171282819
Té una forma arrodonida. Per dalt té una closca que la cobreix dels impactes de les ones i
d'altres éssers vius. Baix de la closca està l'ésser viu que és arrodonit. Per la part d'on està
l'ésser viu, s'aferra a les roques.
 Sistema digestiu: menja per una boca petita i menja plàncton.
 Sistema respiratori: respira per brànquies.
 Sistema circulatori: és de tipus tancat.
 Reproducció: presenten reproducció sexual i són ovípars.

Pop
Octopus vulgaris
Regne Animal
Fílum Mol·luscs
Classe Cefalòpodes
Ordre -
geogràfica
Aigua salada, a la mar oberta.
Té 8 cames amb ventosa( tentacles), té un sifó, l’ull i la massa visceral. Té un cervell
gran , un sistema circulatori , sistema digestiu i un sistema respiratori.
 Sistema digestiu: són depredadors. Atrapen a les seves preses amb els tentacles i
els devoren amb les mandíbules.
 Sistema respiratori: Respiren per brànquies.
 Sistema circulatori. Presenten circulació tancada. Presenten un cor acompanyat
de vasos i llacunes.

Sípia
Sepia officinalis
Regne Animal
Fílum Mol·luscs
Classe Cefalòpodes
Ordre -
geogràfica
Viuen a la zona tropical i
temperada. En mars poc profunds
entre herbes aquàtiques i algues.
http://www.google.es/search?q=sepia&tbm=isch&source=lnt&tbs=sur:fc&sa=X&ved=0ahUKEwj8_rXGy_nMAhVGVhQKHedcABoQpwUIEw&dpr=1&biw=1024&bih=514#imgrc=eT5O2jvvO7E2uM%3A
Mesuren de entre 20cm i 40cm. Tenen una closca interna, ulls grans en forma de "W", 8
braços i 2 tentacles.
 Sistema digestiu: Trobem un bulb bucal amb dues mandíbules punxegudes en
forma de bec de lloro, un esòfag, un voluminós estómac, un intestí (que a la seva
part terminal rep el conducte de la tinta) i un fetge molt voluminós dividit en dos
lòbuls situats a ambdós costats de l’esòfag. Són depredadors.
 Sistema respiratori: La respiració de la sípia és de tipus branquial.
 Sistema circulatori: La sang oxigenada procedent de les brànquies és impulsada
pel cor, que la fa circular per uns vasos ramificats, des dels quals s’aboca
directament als diversos òrgans i banya teixits. La circulació és tancada.
 Reproducció: és de tipus sexual.

EQUINODERMS
El seu hàbitat
Són tots marins. Viuen
desplaçant-se per les roques, la
sorra...
El seu cos
El tret mes característic és la seva
simetria radiada, segons la qual
tenen el cos organitzat
radialment amb cinc radis i cinc
interradis.
www.viquipedia.org
 Sistema digestiu: S’alimenten de bacteris, plàncton i restes orgàniques.
 Sistema respiratori: Respiren per l’aparell ambulacral, que pot fer les funcions
d’aparell circulatori i respiratori, ja que transporta oxigen i substàncies
nutritives.
 Sistema circulatori: Manquen de cor, els vasos sanguinis es troben als peus
ambulacrals, i fan l’excreció per la boca.
 Reproducció: Asexual o Sexual. La sexual es produeixen una gran quantitat
d’ous, d’on surten larves que després es transformaran en altres equinoderms. La
asexual es produeix per regeneració.
 Crinoïdeus: Tenen forma de calze, amb deu braços. Ex: lliri de mar.
 Asteroïdeus:Tenen cinc brac0s, de molts colors, amb forma estrellada, quasi
triangular. Ex: estrella de mar.
 Equinoïdeus: Tenen forma globosa, amb pues per tot el cos. Ex: eriçons de mar.
 Ofiuroïdeus: Són animals amb cinc braços llargs i prims, de forma estrellada.
Ex: ofiures.
 Holoturoïdeus: Són animals amb el cos allargat i tou. Ex: cogombre de mar.

Cogombre De Mar
Holothuria tubulosa
Regne Animal
Fílum Echinodermata
Classe Holothuroidea
Ordre Eucariota
geogràfica
En els oceans
Viquipèdia.com
El cogombre de mar té un cos amb forma allargada, de molts de colors possibles.
 Sistema digestiu: S’alimenten de plàncton i detrits, tenen òrgans.
 Sistema respiratori: Respiren a través d’arbres branquials que tenen a prop de
l’anus.
 Sistema circulatori: El seu cos s’encarrega de tot.
 Reproducció: Hermafrodita.

Eriçó de mar
Paracentrotus lividus
Regne Animal
Fílum Equinoderms
Classe Equinoïdeus
Ordre -
geogràfica
Viuen a la mar, a la
mediterrània.
Es troba a profunditats de fins a
20 metres i de vegades en les
roques o en praderies dálgues.
http://www.google.es/search?q=erizo+de+mar&tbm=isch&source=lnt&tbs=sur:fc&sa=X&ved=0ahUKEwi_-
KbJoonNAhWlB8AKHXRQAJ4QpwUIEw&dpr=1&biw=1024&bih=514#imgrc=9zVjtmV_XEesuM%3A
Té una testa verdosa, aplanada i circular amb un diàmetre de 7cm, normalment les
seves espines són de color porpra.
 Sistema digestiu: Tenen un gran estómac digestiu, la cara aboral acaba a
lánus i la cara oral és la boca.
 Sistema respiratori: No té sistema respiratori, l'intercanvi de gasos es dóna per
difusió.
 Sistema circulatori: Láparell ambulacral por realitzar les funcions de láparell
circulatori i del respiratori, ja que transporta lóxigen i les substàncies
nutritives per un sistema de circulació tancada.
 Reproducció: és de tipus sexual amb fecundació externa.

Lliri de mar
Ptilometra Australis
Regne Animal
Fílum Equinoderms
Classe Crinoïdeus
Ordre -
geogràfica
Es troba en roques i dunes en
badies protegides, en el estuaris i
en els esculls. La seva àrea de
distribució s’estén des de l’illa
d’Impremta a Queensland i la
desembocadura del riu Clarence a
Nova Gal·les del Sud de Port
Philip Bay a Victòria.
https://br.pinterest.com/pin/45528646205071632
Els crinoÏdeus comprenen tres seccions bàsiques: la tija, el calze, i el braços. La tija es
compon d’ossets altament porosos, que estan connectats pel teixit lligamentós. La
boca es troba a la part superior de la copa dorsal, mentre que l’anus es troba perifèric a
aquesta. La pantalla de braços pentamèrics o la simetria radial comprenen ossets
petits de la tija.
 Sistema digestiu El calze conté el sistema digestiu i els òrgans reproductius. Estan
equipats de cilis, que faciliten l’alimentació.
 Les pínnules s’utilitzen per al sistema ciculatori, l’alimentació i la generació de les
gònades.

Lliri de mar
Ptilometra australis
Regne Animal
Fílum Equinoderms
Classe Equinoïdeus
Ordre -
geogràfica
Es troba en zones sota cent metres.
Viuen sobretot en mars tropicals.
www.wikipedia.com
El seu cos està format per un disc en forma de copa compost per 2 o 3 anells de plaques
fusionades.
Tenen tija, calze i els braços. La tija es compon d’ocels altament porosos, que estan
connectats pel teixit lligamentós. El calze conté el sistema digestiu i els òrgans
reproductius, i la boca es troba a la part superior de la copa dorsal amb cilis que faciliten
l’alimentació.
 Sistema digestiu: S’alimenten de plàncton i partícules en suspensió.
 L’aparell circulatori és molt reduït. Per això, l’aparell ambulacral pot realitzar les
funcions de l’aparell circulatori i del respiratori, ja que transporta l’oxigen i les
substàncies nutritives.
 Sistema respiratori : L’aparell ambulacral transporta l’oxigen.
 Reproducció: És sexual. Els gàmetes s’expulsen dins l’aigua, on té lloc la
fecundació i el desenvolupament de les larves. Presenten el poder de la regeneració.

Ofiura
Ophioderma longicauda
Regne Animal
Fílum Equinoderms
Classe Ofiuroïdeus
Ordre
geogràfica
Habiten al llarg de la franja
tropical de l'oceà Atlàntic, des del
Golf de Mèxic fins al Mediterrani
i algunes zones d'Europa del
nord.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cc/Ophiura_ophiura.jpg
Tenen un cos petit i aplanat format per un disc arrodonit, per cinc braços articulats molt fins i
llargs que sorgeixen bruscament del disc central, es pareixen molt a les estrelles de mar.
La boca està composta per cinc plaques mòbils que actuen com a mandíbules. No tenen anus.
 Sistema digestiu: poden ser depredadors o detritívors. El sistema digestiu de les
ofiures es caracteritza per no tenir anus, l'orifici de la boca serveix per ingerir com
per expulsar substàncies.
 Sistema respiratori: respiren mitjançant brànquies i pel sistema ambulacral.
 Sistema circulatori: l'encarregat és el sistema ambulacral.
 Reproducció: pot ser tant asexual com sexual.

ARTRÒPODES
El seu hàbitat
La majoria dels artròpodes
s’adaptaren fa milions d’anys a
l’aigua, l’aire i la terra.
El seu cos
Els artròpodes son invertebrats dotats
d’un exosquelet, un cos segmentat
(cap, tòrax i abdomen), i extremitats
articulades anomenades apèndix.
Tots tenen un eix de simetria
(simetria bilateral).
https://www.haikudeck.com/arthropoda--science-and-technology-presentation-
pMZCAPbuTP#slide2
 Sistema digestiu: el tub digestiu comença a la boca i acaba a l'anus. La boca es troba
envoltada dels apèndix cefàlics, encarregats de la captura i masticació de l'aliment.
Presenten moltes adaptacions segons el tipus d'alimentació.
 Sistema respiratori: els artròpodes aquàtics respiren per brànquies, i els terrestres ho fan
mitjançant tràquees.
 Sistema circulatori: el sistema circulatori dels artròpodes es obert, és a dir, no existeix un
circuit tancat de vasos per els que circula un líquid diferenciat.
 Reproducció: presenten reproducció sexual amb fecundació, majoritàriament, interna.
Generalment són ovípars, però n’hi ha alguns d’ovovivípars i vivípars.
 Aràcnids: manquen d’antenes i tenen vuit potes. Ex: aranyes, escorpins i àcars.
 Crustacis: presenten dos parells d’antenes i respiració branquial. Ex: gambes, llagostes,
crancs, porquet de Sant Antoni, etc.
 Miriàpodes: organismes terrestres amb respiració traqueal i dues antenes. Ex: centpeus i
milpeus.
 Insectes: presenten un parell d’antenes, mandíbules i tres parells de potes.
o Tisanurs: peixet de plata
o Coleòpters: escarabats
o Lepidòpters: papallones
o Dípters: mosquits i mosques
o Himenòpters: formigues, abelles i vespes
o Ortòpters: llagostes i grills
o Odonats: libèl·lules i espiadimonis
o Dictiòpters: paneroles i mantis
o Hemípters: xinxes i sabaters
o Dermàpters: tisoretes

Paparra
Ixodes ricinus
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Arachnida
Ordre Ixodida
geogràfica
S’ubiquen a les zones del cos de
les mascotes on la seva pell és més
fina.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Adult_deer_tick.jpg
És rodó de color marró amb una closca de color negre, quatre potes a cada costat i amb un
cap petit.
 Sistema digestiu: S’alimenten de la sang de mamífers, aus i rèptils.
 Sistema respiratori: Filotràquees o pulmons que tenen a la part ventral de l’abdomen
i làmines.
 Sistema circulatori: Dos cors que apareixen com un tub dorsal, situats en una
cambra pericàrdica, en la meitat anterior de l’abdomen.

Cranc
Goneplax rhomboides
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Crustacis
Ordre -
geogràfica
Els crancs viuen sobre el fons dels
mars, llacs i rius.
Els crancs tenen un closca dura que utilitzen per a protegir-se dels seus depredadors i
que muden periòdicament. Tenen 10 potes, les dues de davant son fortes pinces que
utilitzen per a defensar-se i capturar el aliment.
 Sistema digestiu és un tub recte, també hi ha unes glàndules digestives.
 Sistema respiratori: Els crancs respiren a traves de brànquies.
 Sistema circulatori: té un aparell circulatori de tipus obert.

Gamba
Parapenaus Longirostris
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Crustacis
Ordre Decàpodes
geogràfica
Viu al Atlàntic i al golf de Cadis.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Gamba_blanca_01.JPG
La gamba és un animal marí. És de color rosa i blanc. Té dos bigotis molt llargs que els
utilitzen per orientar-se pel mar. També petites cames a tota la part de baix i una petita
aleta a la part final que és la cua. Solen ser allargades y doblegades com en una “U” a
partir del cap. Per últim tenen una capa molt fina i transparent per tot el cos.
 Sistema digestiu: La majoria de les gambes són depredadores i detritívores.
Mengen tot tipus de vegetals com per exemple, les plantes (algues) o també, que
no és un vegetal, els animals morts.
 Sistema respiratori: Tenen petites brànquies que es situen al costat del tòrax, en
total tenen 32 brànquies contant les brànquies y els annexes.
 Sistema circulatori: Al igual que nosaltres, els humans, poden tenir una
malaltia a la sang i és el colesterol. Tenen 5 artèries a la zona anterior i posterior.
La sang passa ràpidament pels òrgans on després es dirigeix a les brànquies i cor.

Porquet de Sant Antoni
Armadillidium vulgare
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Crustacis
Ordre Isòpodes
geogràfica
Viuen en ambients humits, entre
les fulles caigudes, sota les pedres
i a les coves.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Armadillidium_vulgare_001.jpg/800px-Armadillidium_vulgare_001.jpg
Els Porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap, hi tenen dos ulls compostos, un
parell d’anteres i mandíbules. Algunes espècies de Porquet de Sant Antoni tenen la capacitat
d’enrotllar-se sobre si mateix, format una bola, quan se senten amenaçades. El seu exosquelet
presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.
 Sistema digestiu: La boca s’obre en l’extern anterior, es troba envoltada
d’apèndixs cefàlics encarregats de la captura i masticació de l’aliment.
 Sistema respiratori: Respiren per Brànquies filamentoses.
 Sistema circulatori: Tenen un sistema de circulació obert, és a dir, el líquid
circulatori no sempre circula per l’interior de vasos i queda lliure en el cos.

Escarabat
Blaps lusitanica
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre Coleòpters
geogràfica
Poden viure a tots els llocs.
Morfologia de l’escarabat: cap, antena, propota, coxa, fèmur, tíbia, tarsos, ungles, sociopota,
metapota, abdomen.
 Sistema digestiu: Els escarabats tenen un tub, generalment una mica enrotllat que s’estén
des de la boca fins al cul.
 Sistema respiratori: Els escarabats respiren mitjançant tràquees.
 Sistema circulatori: Els escarabats presenten un sistema circulatori obert, es quan la sang
surt del cor i s'aboca en grans espais interorgànics. La sang bombejada pel cor, viatja a
través de vasos sanguinis, la sang banya directament totes les cèl·lules i desprès retorna al
cor.

Insecte pal
Basillus rosius
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre phasmida
geogràfica
Viuen sobre les plantes on es
camufla perfectament quan es
queden quiets.
https://www.google.es/search?q=bacillus+rossius&client=ubuntu&hs=MEY&channel=cs&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjflLbH0PnMAhVEWBQKHZ4cCL0Q_AUIBygB#q=bacillus+rossius&channel=cs&tbm=isch&tbs=sur:fc&imgrc=_uogZrvkmBj8cM%3A
Tenen el cos allargat i prim amb sis llargues potes i dues antenes. No tenen ales, la seva
coloració és verdosa o marronosa.
 Sistema digestiu: és basant complex i variat.
 Sistema respiratori: està format per un sistema de tràquees molt ramificat.
 Sistema circulatori: és de tipus obert, consta de les típiques parts: el cor dorsal
allargat que s’ estén generalment pel tòrax i l’abdomen, una artèria anterior que
es ramifica cap a la regió cefàlica i vasos laterals parells.
 Reproducció: és de tipus sexual.

Marieta de set punts
Coccinella semptempunctata
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre Coleòpters
geogràfica
Viu pràcticament en qualsevol
lloc en el qual hi haja pugons.
http://Marietadesetpunts.com
La Marieta té el cos rodó, vermell amb puntets. La Marieta té 6 potes,no provoca dolor ni
malalties. És un invertebrat.
 Sistema digestiu: Són depredadors de pugons i pasteretes.
 Sistema respiratori: Respiren a traves de la boca. Sí té òrgans respiratoris,
s'anomenen tràquees.
 Sistema circulatori: Els seus pulmons.

Panerola
Blatta orientalis
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre Dictiòpters
geogràfica
Les paneroles viuen en una ampla
diversitats d’ambients, prefereixen
ambients càlids dins d’edificis.
http://blaberidos.blogspot.com.es/2012/04/blaberus-
giganteus.html
Té quatre antenes dues petites i dues llargues; quatre potes, dues a la part davantera i dues al
darrere; té dues ales i l'abdomen redó.
 Sistema digestius: Son omnívores, mengen de tot
 Sistema respiratori: Respira per tràquees.
 Sistema circulatori: l’aparell circulatori es complex. Consta d’un cor tubular, molt petit,
que impulsa la sang per l’interior dels vasos sanguinis, encara que la circulació és
oberta.
 Reproducció: Presenten reproducció sexual.

Papallona
Vanessa cardui
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre Lepidòpters
geogràfica
Viuen per tot el país algunes prop
de la planta de la que s'alimenten,
altres viuen als boscos, als prats, a
les muntanyes i a la terra baixa.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/18/0_Belle-dame_%28Vanessa_cardui%29_-_Echinacea_purpurea_-
_Havr%C3%A9_%281%29.JPG
Insecte amb 4 grans ales membranoses recobertes d'escates. Presenten gran varietat de dibuixos i
colors segons les espècies. La boca és xucladora i s'anomena espiritrompa. Té ulls compostos i
dues antenes de formes diverses. Les 6 potes són primes i les utilitza per mantenir l'equilibri
damunt lesflors.
 Sistema digestiu. La majoria d'erugues mengen bàsicament vegetals, sobretot
fulles però també hi ha erugues que mengen flors, fruits i altres parts vegetals.
La papallona adulta, en canvi, xucla el nèctar de les flors i contribueix a la
pol·linització.
 Sistema respiratori. Respiren per tràquees.
 Sistema circulatori. És de tipus obert, és a dir el líquid circulatori (hemolimfa)
no sempre circula per l'interior de vasos i queda lliure en llacunes o sinus on
banya directament els òrgans.
 Reproducció. La femella pon molts ous petitíssims. De cada ou neix una larva
anomenada eruga que té mandíbules. Un cop ha crescut es fa crisàlide (es tanca dins un
capoll) per transformar-se en papallona adulta. En sortir del capoll el primer que fa es
estendre les ales, assecar-les i endurir-les. Després ja pot volar.

Plegamans
Mantis religiosa
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre Dictiòpters
geogràfica
El seu hàbitat és en zones
cultivades i matolls.
La seva distribució geogràfica és
en tot el vell món.
www.entomart.be/INS-0101.html
El plegamans té sis potes, dues potes són per atacar a les seves preses, té dues ales però les
femelles no poden volar. També tenen dues antenes, i poden girar el seu cap.
 Sistema digestiu: Té un tub digestiu amb un estómac glandular i un intestí.
 Sistema respiratori: Està constituït per tràquees.
 Sistema circulatori: Té un vas dorsal, un cor abdominal i una aorta.
 Aparell reproductor: Es reprodueixen de forma sexual. Presenten metamorfosi
incompleta. Aquest procés té només tres etapes que són: ou, nimfa i adult.

VESPA
Vespula vulgaris
Regne Animal
Fílum Artròpodes
Classe Insectes
Ordre HImenòpters
geogràfica
Els seus hàbitats són molt variats,
però solen preferir llocs assolellats
per construir els seus nius.
Commons.wikipedia.org/wiki/File:Vespula_vulgaris_Stereo_
Microscope_02.jpg
La vespa consta de tres parts: el cap, la part de darrere on esta l'agulla i l'agulla. Té sis
potes. Presenten dos parells d'ales membranoses.
 Sistema digestiu: El tenen dividit en tres regions i s'alimenten principalment
del nèctar de les flors, són fitòfags.
 Sistema respiratori: té respiració traqueal.
 Sistema circulatori: és obert i comprèn un sol vas dorsal.
 Reproducció: Es reprodueixen de forma sexual

L'atles dels invertebrats

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to L'atles dels invertebrats

More from IESsaSerra

L'atles dels invertebrats