Para estudiar animales

1. REGNE ANIMALS

2. Característiques Cèl.lules eucariotes (amb nucli), organitzades en teixits Pluricel.lulars Heteròtrofs, s’alimenten de matèria orgànica.

3. REGNE ANIMAL Els dividim en: -Tenen un esquelet ossi intern format per vèrtebres i ossos, amb columna vertebral. -No tenen un esquelet ossi intern -Peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers -Porífers, cnidaris, mol.luscos, anèl.lids, artròpodes i equinoderms -Estructura més complexa -Estructura més senzilla Vertebrats Invertebrats

4. INVERTEBRATS: Porífers o esponges Ex : esponges On viuen : Aquàtics, 15.000 espècies marines i 150 d’aigua dolça. Viuen fixos a les roques (sèssils) o surant (bentònics) Estructura : Cos en forma de sac buit amb parets perforades per porus: OSTÍOLS Orifici en la part superior: ÒSCUL La cavitat interna s’anomena ATRI

5. INVERTEBRATS: Porífers o esponges

6. Com viuen? Són filtradors : tenen unes cèl·lules que creen corrents d’aigua que entra a l’atri pels ostíols i ix per l’òscul. Agafen la matèria orgànica i l’oxigen de l’aigua i expulsen les substàncies de rebuig i el diòxid de carboni.

7. Porífers: reproducció Sexual: fan òvuls i espermatozoides que aboquen a l’aigua on es fa la fecundació i dóna lloc a una larva que nada lliurement fins que es fixa al fons. Asexual: a partir d’un fragment del seu propi cos es pot generar una nova esponja.

8. LES ESPONGES DE BANY SÓN NATURALS? Hi ha unes esponges naturals que contenen unes fibres que proporcionen un tacte agradable ( espongina ) i per això eren utilitzades com a esponges de bany. Ara la majoria de les esponges de bany són artificials, però encara en podem trobar de naturals, que es venen sobretot per als nens petits.

9. Quines de les següents paraules es pot associar amb els porífers: Sedentaris Pluricel.lulars Potes Terrestres Vertebrat Pulmons Animal Filtració Ulls INVERTEBRATS: Porífers o esponges

10. INVERTEBRATS: Cnidaris o celenterats Meduses Anèmones de mar Hidres Corals

11. INVERTEBRATS: Cnidaris o celenterats On viuen? Són aquàtics, marins la majoria i d’aigua dolça . Fixos a les roques, pòlips , o surant, meduses Estructura: forma de sac, amb una cavitat envoltada de tentacles que fa de boca i d’anus.

12. Com viuen? -Viuen aïllats o formant colònies -Són predadors . Ens els tentacles tenen unes cèl·lules urticants amb un líquid verinós i un filament enrotllat . Quan un animal frega amb un tentacle, el filament es desenrotlla i injecta el verí. La presa queda paralitzada o és mor, i es introduïda a la cavitat digestiva.

13. Com viuen? Reproducció Sexual , en les meduses . Fan cèl·lules sexuals masculines i femenines que s’uneixen i formen una nova medusa Asexual , en el pòlips . A partir d’un fragment es desenvolupa un organisme

15. Amb freqüència, els pòlips s'agrupen en colònies formades per una gran quantitat d'individus diminuts. La colònia té una estructura rígida, formada per dipòsits de sals minerals. Aquestes estructures esquelètiques poden adoptar formes molt belles, algunes vegades globoses, com en el cas de les madrèpores, altres, ramificades, com en els coralls. En determinats llocs, aquestes colònies s'agrupen, al seu torn, formant comunitats de grans dimensions, com passa en les barreres d'esculls, algunes de les quals arriben a tenir més de mil quilòmetres de longitud (Gran Barrera d'Austràlia). CORALLS

16. INVERTEBRATS: Mol.luscos Medi on viuen: aquàtic : aigua dolça i salada terrestre Estructura: - cos bla : mantell: capa externa massa visceral: òrgans interns - closca : interna o externa. Funció: suport i subjecció del cos - peu musculós : per moure’s - boca i anus - òrgans sensorials de l’equilibri, l’olfacte, el gust, el tacte i la vista

17. INVERTEBRATS: Mol.luscos Classes -Closca interna -Cap diferenciat amb ulls desenvolupats -Peu en forma d’embut envoltant la boca -Tentacles per atrapar preses. Són carnívors -Closca d’una sola peça -Cap diferenciat, boca i quatre tentacles -Són herbívors - Dues valves unides per una frontissa -No tenen cap diferenciat -Són filtrants -Sèpia, calamar, polp -Caragols, llimacs -Clòtxina, ostra, navalla Cefalòpodes Gasteròpodes Bivalves

22. Reproducció en mol.luscos És exclusivament sexual . Hi ha grups amb sexes separats i grups hermafrodites . La fecundació pot ser externa o interna i el desenvolupament pot ser directe o indirecte , segons els grups. La majoria dels mol·luscs són ovípars .

24. INVERTEBRATS: Anèl.lids Ex: llambrígol, sangonera On viuen? Viuen en el medi terrestre, llambrígol i en el medi aquàtic, sangonera. Estructura: Cos allargat, cilíndric dividit en segments: METÀMERS En cada metàmer hi ha: tub digestiu, aparell excretor, nervis i vasos sanguinis Tenen boca, en la part anterior i anus en la part posterior Respiració: cutània , per la pell que sempre ha d’estar humida

25. INVERTEBRATS: Anèl.lids Alimentació: El llambrígol s’alimenta de les partícules orgàniques de la terra. La sangonera es nodreix de sang, és un paràsit dels vertebrats. Com viuen? Tenen respiració cutània i la pell sempre ha d’estar humida Reproducció: sexual, amb sexes separats o hermafrodites.

27. Reproducció en anèl.lids Les formes amb sexes separats , les gònades (ovaris o testicles), poc diferenciades, se situen, per parelles, en diversos segments. En la majoria de casos, els òvuls i espermatozous són abocats al celoma i expulsats a l'exterior a través dels porus excretors. Fecundació externa. Dels ous surten larves planctòniques, que aniran transformant-se fins arribar a la forma juvenil, similar a l'adult.

28. INVERTEBRATS: Artròpodes

29. INVERTEBRATS: Artròpodes Ex : gamba, alacrà, papallona, mosca, aranya, escarabat, cent cames... Grup més nombrós i variat de tot el regne. On viuen? En tots els medis, aquàtics (aigua dolça i salada), terreste, aeri... Estructura: Cos dividit en segments Apèndix (potes i antenes) formats per peces articulades Esquelet extern, per protegir-los dels depredadors i evitar la pèrdua d’aigua. Òrgans sensorials: molt desenvolupats (oïda, olfacte, tacte, equilibri)

30. INVERTEBRATS: Artròpodes. TIPUS Aranyes, alacrans, caparres Cefalotòrax : 4 parells de potes Abdomen Aràcnids Cap : 1 parell d’antenes Tòrax: 3 parells de potes Abdomen Cefalotòrax : 2 parells d’antenes i 5 parells de potes Abdomen Cap : 1 parell d’antenes Tronc : molts parells de potes Cos Escarabats, llagostí, formigues, panderoles, papallones, mosques, mosquits, abelles Llagostes, llagostins, crancs, gambes Centcames, milcames, escolopendres Exem-ples Insectes Crustacis Miriàpodes

31. Estructura interna d’un llagostí

32. Estructura interna d’un insecte

33. INVERTEBRATS: Artròpodes. Com viuen? Boca molt variada, mastegadora (llagostí), llepadora (mosca), xupladora (palometa), picadora (mosquits) Respiració: Artròpodes terrestres: per tràquees Artròpodes aquàtics: per brànquies Reproducció sexual , ovípars. Molts fan la metamorfosi Deure: defineix la metamorfosi

34. INVERTEBRATS: Equinoderms.

35. INVERTEBRATS: Equinoderms Ex: eriçons de mar i estreles de mar On viuen? Medi aquàtic marí Estructura: - Aparell ambulacral : tubs que recorren el cos i acaben en els peus ambulacrals que servixen per a desplaçar-se, respirar i eliminar les substàncies de rebuig - Dermatosquelet : esquelet de plaques calcàries recobertes de pell

37. INVERTEBRATS: Equinoderms. TIPUS EQUINOÏDEUS: ERIÇONS -foma globosa -dermatosquelet amb plaques soldades -espines mòbils ASTEROÏDEUS: ESTRELES DE MAR -forma d’estrella -dermatosquelet amb moviment

38. INVERTEBRATS: Equinoderms Com viuen? Tenen boca i anus . Són carnívors i herbívors Respiren per brànquies i pels peus ambulacrals Reproducció sexual , fecundació externa , es forma una larva que sofreix metamorfosi fins arribar a l’adult.