Revista invertebrats 2B

1. ELS INVERTEBRATS
Autors: Berta Boixader, Pau Ga- barrró,
Marc Quintero i Li Xing,
Data: Gener 2015
1r ESO B
Ciències naturals, curs 2014-2015
Els
Invertebrats

2. Els porífers són animals amb una organització molt
senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells.
Les esponges són dels grups dels porífers. El cos de
les esponges té forma de sac, que està perforat per
nombrosos porus que es comuniquen per mitjà de
canals. A l’interior hi ha una cavitat arterial que co-
munica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul.
Activitas 1, 2 ,24 i 25 1. A quina característica del cos d’una
esponja fa referencia el nom de porífer?
Està perforat pe diversos porus connectats per canals.
2.En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’as-
semblen?
Els pòlips tenen forma de sac tubular amb l’obertura a l’extrem
superior del cos i les meduses tenen forma de paraigua amb
l’obertura exterior a l’extrem inferior. S’assamblen en que tots
dos són dela família dels celenterats.
24. copia el dibuix d’aquessta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi en-
tra fins que surt.
L’aiguaentra per els porusi es filtra per els canals. A l’interior, hi ha
una cavitat arterial que comunica a l’exterior per un orifici anomenat
òscul, que es quan l’aigua surt del cos.
25. en el dibuix següent es poden observar diversos porífers i
celenterats.
A) Identifica-hi els animals de cada grup. Porífers: esponges.
Celenterats: anemones, coralls i meduses.
B) dels celenterats identigicats indica quins tenen forma de
pòlipi forma de medusa. Corall: forma de pòlip. Anemona: for-
ma de pòlip. Medusa: forma de medusa.
Les anemones, els coralls i les medu-
ses són celenterats.presenten una
simetria radial , és a dir, que el seu
cos es pot dividir per diversos plans
de simetria. Tenen el cos tou amb
una única obertura envoltada de ten-
tacles. L’obertura comunica amb la
cavitat gastrovascular.
Poden presentar dues formes d’orga-
nització corporal molt diferents:
Forma de pòlip. Tenen forma de sac
tubular, amb l’obertura a l’extrem
superior del cos. Viuen fixats al fons
del mar.
Forma de medusa. Tenen forma de
paraigua amb l’obertura a l’extrem
inferior. Viuen nedant activament o
surant a l’aigua.
 Característiques
generals dels po-
rífers i celente-
rats
 Els porífers tenen
el cos perforat
per porus comu-
nicats per canals.
A l’interior hi ha
unacavitat arte-
rial que comunica
a l’exterior per
un orifici anome-
nat òscul.
 Els celenterats
presenten una
simetria radial.
Tenen el cos tou,
amb una única
obertura envolta-
da de tentacles. Imatge de animal porífer
5. Els animals invertebrats
1. ELS
PORÍFERS
I ELS
CELENTE-
RATS
Imatge d’animal celenterat.

3. 2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetría bilateral, el cos tou i sense esquelet
 Els platihelmints: són els cucs més senzills. Tenen el cos
pla, prim i tou, dividit en segments i sense òrgans de lo-
comoció. Alguns són aquàtics i alguns són de medis hu-
mits. Altres són paràsits.
 Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i
 Els nematodes: tenen el cos cilíndric, tou, noestà divi-
dit amb anellsi els extrems acaben en punta.
 La majoria habiten en ambients aquàtics i ambients te-
rrestres.
 Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i
plantes.
 Els anèl·lids
 Tenen el cos tou, cilíndrici dividit en anells repe-
tits. Aquesta repetició dels anells al cos rep el
nom de metameria.
 Cada anell tenen uns apèndixs molt petits, ano-
menats quetes que serveixen per moure’s.
 Alguns cucs tenen un engruiximent anomenat cli-
3.Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?
Els platihelmits tenen el cos pla, els nematodes el tenen cilíndric i els anèl·lids cilíndric dividit en anells.
Els platihelmits no tenen aparell digestiu ni respratori, els nematodes no tenen òrgans respiratoris. Els
anèl·lids tenen apèndixs molt rígids anomenats quetes que serveixen per desplaçar-se. També tenen un
engruiximent anomenat clitel que serveix per reproduir-se.
4.busca en els conceptes clau el significat de platihelmit i anèl·lid.
Platihelmid: grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són
paràsits, com les tènies. Del grec, playas: pla, i helmis: cuc.
Anèl·lid: grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per
exemple el cuc de terra. Del llatí anellus: anell petit.
5.Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta
característica amb el tipus de respiració?
Que pode respirar mitjançant la pell.
Perquè han de mantenir la seva pell humida per poder respirar millor.
30.La tènia o solitària és un cuc platihelmit en forma de cinta que pot arribar a fer quatre
metres de longitud.
A) per a què s’utlitza la tènia les ventoses i els garfis?. Serveixen per absorbir els nutrients.
B) investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital. La tènia s’autofecunda i el
seu cicle vital és primer es formen els ous i es reprodueixen ja els òrgans fetge, pulmons, etc.després

4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Tenen simetría bilateral. El cos dividit en 3 regions:
cap, massa viscera i el peu.
 El peu: es moluscós, el fan servir per nedar, rep-
tar o excavar. Alguns moluscstenen un moc que
els facilita el deplaçament.
 El cos esta cobert peruna fina membrana, el
mantelll, que produeix una conquilla amb funcio
protetora.
La conquilla, esta formada per una o dues
peçes anomenades valvules
Com són les funcions dels mol·luscs?
 Respiren per mija de branquies.
 Tenen una alimentacio variada. n’hi ha que
son carnivors i hervibors.
 Ho ha mol·luscs hemafrodites
 La fecundacio pot ser externa o interna. Son
ovipars.
CEFALOPODES: tenen el cap desenvolupat, el peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca.
Son marins.la majoria no tenen conquilla. Respiren a través de ranquies. Son carnivors.
BIVALBES: el nom prove de dues valves que formen la coquilla. Les valves estan articulades. Tots son
aaquaticss, la majoria marins. Respiren per branquies.
GASTEROPODES: cap desenvolupat, quatre tentacles. Teen un peu musculos i el fan servirper reptar.
A la boca tenen una llengua amb dents petites anomenda rádula. Gairebe tots tenen una conquilla. Els ma-
rins respiren per branquies i els terrestres per pulmons. La majoria son hervobors.
Grups de mol·luscs
6. quines funcions té el peu dels mol·luscs?
Nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·luscs.
7.quines son les parts principals del cos d’un mol·lusc?
El cap, la massa visceral i el peu.
8. busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.
Gasteropodes: grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la
part ventral del cos que els permet reptar, com els cargols. Del grec, gaster: panxa o estomac, i podos:
peu.
Bivalves: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de
destral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altre , com les cloïsses
o les escopinyes. Del llatí, bi: dos, i valva: porta.
Cefalòpode: grup de mol·luscs que tenen el cap en envolt de tentacles i generalment no tenen conquilla,
com el pop. Del grec: cap, i podós: peu.
9. A quin grup de mol·luscs pertenyen les ostres? Perquè?
A les bivalves. Perquè tenen dues valves.
GASTEROPODES:
CARGOL
BIVALBES:
ESCOPINYA
CEFALOPODES:
CALAMAR

5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Les principals carecterístiques comunes a tots els artròpodes
són les seguents:
 Presenten simetría bilateral.
 Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exoesque-
let format per una substància anomenada quitina.
 Tenen apèndix articulats, com potes, antenes, ales o
peces bucals.
 La majoria tenen el cos dividit en cap, tòrex i abdomen,
amb variacións depenent de l’espècie.
Com són les funcions dels
artròpodes
Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure ja que poden ser carnívors, her-
bívors, omnívors, carronyaires.
La majoria tenen sexes diferents i són ovípars de fecundació interna, normalment els individus quan neixen són
larves que amb una metamorfosi es transformaran en adultes.
Es clasifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.
En aquesta infografia d’una abella, es veu
que les principals parts dels artròpodes
són cap, tòrax i abdomen, encara que se-
ctivitat 10
Activitat 11
Per protegir-los de depredados i evitar la dessecació
Activitat 12
Per poder créixer, ja que l’exoesquelet els limita el cos. El procés sannomena muda
Introducció: Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més
nombrós d’animals. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.

6. Com són els insectes
Els insectes
Un saltamartí, un escarabat, una papallona, i una mosca són
insectes. És el grup d’artròpodes més nombrós, i s’han adaptat
a tots els medis.
Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tres ocels i
un parell d’antenes. Les boque svarien segons l’alimentació i
l’especie habent-hi quatre tipus (a la dreta). En el tórax presen-
ten tres pars de potes i normalment un parell o dos d’ales.
Respiren a partir de tràqueas, tubs que es troben normalment a
l’abdomen.
Presenten metamorfos
Aparells bucals dels insec-
tes Boca maste-
gadora
(llagosta)
Boca xuclado-
ra (papallona)
Boca maste-
gadora llepa-
dora(abella)
A fons
La metamorfosi de la papallona
De cada ou que pon la papallona en neix
una larva anomenada eruga, que despres
d’ un periode de creixement i de madura-
ció passa a una fase de nimfa en la cual
s’embolcalla dins un capoll en el que
sofreix uns canvis que el converteix en
una papallona adulta.
Foto larva de papallona mo-
Foto crisálida papallona mo-
Foto insecte adult de papallo-
Activitat 13: Perquè creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?
Crec que es perquè tenen sis potes.
Activitat 14:Com respiren els insectes?
Els insectes respiren a partir de traquees que sobresurten del cos normalment a l’abdomen.
Boca picadora
i xucladora
(mosquit)

7. Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots
són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions:
el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelí-
cers, dos pedipalps i quatre parells de potes.
Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carní-
vors, i estan proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses
per capturar les preses.
Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres
són vivípars i també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas pre-
senten metamorfosi.
Els crustacis
Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són
crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'ai-
gua dolça i alguns que són terrestres.
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i
que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el
cefalotòrax.
Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues
que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores.
Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes. L'ab-
domen està segmentat.
Respiren per mitjà de brànquies i Tenen una alimentació
molt variada; fonamentalment són carnívors, però també
n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsits.
Foto aràcnid
Foto gamba
activitat 15:
Els quelícers són serien els equivalents de la
mandíbula i serveix per menjar.
activitat 18:
Els miriàpodes
Els centpeus, com l'escolopendra, i
els milpeus són miriàpodes. Són ar-
tròpodes terrestres que viuen en llocs
foscos i humits.
Tenen el cos allargat i format
pel cap i el tronc, amb un nombre
variable de segments iguals. A cada
segment poden tenir un parell de
potes, com en el cas dels centpeus,
o dos parells de potes, com tenen els
milpeus. Al cap tenen un parell d'an-
tenes, ulls simples i una boca amb
mandíbules mastegadores.
Respiren per mitjà de tràquees. Te-
nen una alimentació molt variada:
alguns són carnívors, com els cent-
peus, mentre que d'altres són herbí-
Foto miriapo-
de
metamorfosi

8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
Característiques dels equinoderms :
·Tenen una simetría radial, ( les larves la tenen bilate-
ral ).
·Tots tenen una forma arrodonida, cilíndrica, o estrellada.
· Presenten un indosquelet, format per plaques, que
poden estar, tnt lliures,
articulades o soldades entre si.
· No tenen una cara queno és diferencia del cos, i la
Com són les funcions dels equinoderms
Es desplacen a través de l’aparell ambulacral, un sistema de tubs
interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals, acabats
amb unes ventoses.
Respiren a través de la pell, i utilitzen l’aparell ambulucral, hi
han que han desemvolupat brànquies.
Són carnívors, i menjen petits crustacis, i mol·luscs.
Principalment són de sexes diferents, tot i que hi han alguns que
són
hermafrodites, i tenen fecundació externa. I dels ous neixen
unes larves
Nadadores, i fan la metamorfosi.
Alguns animals tenen una capacitat de regenerar-se, com en el
cas de les estrelles de mar, ja que poden recuperar un braç
Grups d’equinoderms
Aquest animal, tot i
que s’asembla a
una estrella de mar,
no o es, és trata de
un ofiufroïdeus, una
estrella de mar
“falsa”.
EXERCICIS:
19: Busca en els conceptes clau el significat terme equino-
derm.
Són animals que viuen al fons marí, on és mantenen fixats o
és mouen molt
lentament.
20: Què ésl’aparell ambulacral?
Es un aparell únic de aquets animals, trata d’uns tubs plens
d’aigua que
formen els peus ambulacrals, l’utilitzen per: respirar i des-
plasarse.
Aquí tenim un
asteroïdeus, o
(estrella de
mar).
Àixo és un
equinoïdeus,
que serien
garots, o com
Aqusta mena
de planta, és
un crinoïdeus,
que serien les
clavellines o els
lliris de mar
Àixo és un
cogombre de
mar, un exem-
ple de
holoturioïdeus

9. A fons
ELS INSECTES
Himenòpters: Un parell
d’ales membranoses, tot i que
alguns no en tenen. L’aparell
bucal està adaptat a llepar,
mossegar i xuclar líquids.
Viuen en societats organitza-
Dípters: Tenen un parell
d’ales membranoses en les
quals estan reduides a òrgans
que mantenen l’equilibri quan
volen, anomenats balancins.
L’’aparell bucal és xuclador.
Coleòpters: Tenen dos pare-
lls d’ales. Les anteriors són
guixudes, dures i opaques, i
les posteriors, membranoses,
i les tenen plegades sota les
primeres quan estan en
repòs. L’aparell bucal és mos-
segador. i mastegador.
Dermàpters: tenen les ales
anteriors molt curtes i les
posteriors molt grosses i
membranoses, plegades sota
les primeres en estat de
repòs. L’aparell bucal és mas-
Ortòpters: tenen dos parells
d’ales, les anteriors endurides i
les posteriors plegades sota les
primeres. L’aparell bucal és
mastegador.
Heteròpters: tenen dos
parells d’ales. Les anteriors
tenen una part engruixida i
les posteriors són membra-
noses. La boca està adaptada
per perforar i xuclar.
Lepidòpters: tenen dos pa-
rells d’ales membranoses amb
escates. L’aparell bucal és
xuclador, i està enrotllat en
estat de repòs.
Odonats: tenen dos parells
d’ales estretes, grosses i mem-
branoses. L’aparell bucal és
mastegador.
Sifonàpters: no tenen ales.
Les potes estan adaptades
per fer salts. La boca és
xucladora i està adaptada per
perforar la pell.