ELS INVERTEBRATS
ELS PORÍFERS  Marins Fixats al fons (adherides sobre zones dures, roques...) Filtren l'aigua i obtenen oxigen i partícules alimentàries.  Tenen el cos ple de porus Reproducció asexual  per gemmes o fragments a partir dels quals creixen noves esponges.
ELS CNIDARIS Cos tou en forma de sac. Tenen un orifici, únic, amb tentacles per capturar preses Hi ha dues formes  pòlip i medusa Alguns alternen la forma pòlip ( reproducció asexual ) amb la forma medusa ( reproducció sexual ).  Tenen cèl.lules irritants
Activitats 1. Com és el cos de les esponges? És un cos ple de forats  2. On són els tentacles dels celenterats o cnidaris? Per què serveixen? Al voltant de la boca, serveixen per agafar l’aliment 3. Per què són perilloses les meduses? Per què injecten un líquid irritant 4. On viuen aquests animals? A l’aigua
ELS EQUINODERMS Marins. Viuen al fons marí No tenen cap i tenen simetria radial Tenen un sistema de conductes anomenant  sistema ambulacral , per on circula aigua i que permet el desplaçament mitjançant els peus ambulacrals Protegits per unes plaques dures Reproducció sexual o asexual Tenen diferents formes Alguns exemples són: estrelles de mar,  holotúries, garotes de mar...
ELS CUCS El nom cucs engloba diferents organismes amb característiques comuns: Simetria bilateral Tenen teixits  i òrgans Presenten un cap molt primitiu amb òrgans sensitius  Tenen un sistema nerviós  Hi ha tres grans grups: platihelmints, nemàtodes, anèl.lids
Platihelmints Anomenants cucs plans No tenen sistema circulatori , el tub digestiu es ramificat Respiren per la pell Reproducció sexual i també alguns asexual
Nematodes Cos cilíndric sense segments Sense sistema respiratori i circulatori Majoritàriament son microscòpiques  Viuen lliures però també són paràsits Reproducció sexual
Anèl.lids Cos en forma cilíndrica amb segments Els òrgans es repeteixen a cada segment, menys el tub digestiu que travessa tot el cos. Tenen uns apèndix als segments – quetes –  que participen en el desplaçament. Els aquàtics no en tenen. Reproducció sexual ( alguns casos hermafrodites ). Alguns poden reproduir-se asexualment.
 
ACTIVITATS 5. Quina forma tenen els platihelmints? plana i allargada 6. Què són les tènies? Són uns cucs, platihelmints, paràsits que viuen a l’intestí dels animals 7. A quin grup pertanyen els cucs intestinals? Nematodes
8. Quin significat té la paraula anèl·lid? cos format per segments o anells 9. De què s’alimenten les sangoneres? de la sang dels animals que parasiten 10. On viuen els equinoderms? al fons del mar
11. De quina manera es desplacen els equinoderms? amb els peus ambulacrals, que són com uns tubs plens d’aigua  12. Com està protegit el cos dels equinoderms? amb unes plaques dures  13. Què passa quan una estrella de mar perd un braç? que el pot tornar a regenerar ( repro. Asexual)
ELS MOL·LUSCS Presenten un cos tou Sense segmentar Presenten: Cap: hi ha els òrgans sensitius Massa visceral: hi ha la resta d’òrgans. Recobert per un mantell que forma la conquilla que protegeix Peu: serveix per desplaçar-se Majoritàriament són aquàtics i respiren amb brànquies Es reprodueixen sexualment
Gasteròpodes Es distingeix un cap amb ulls tentacles i boca, una massa visceral i un peu per desplaçar-se Protegits per una conquilla  Solen ser herbívors. A la llengua- la ràdula- tenen unes estructures dures que raspen l’aliment Reproducció sexual amb individus unisexuals o hermafrodites. Fecundació interna
Bivalves Tenen la conquilla dividia en dues parts, dues valves, que protegeix el cos Cos pla sense diferenciació del cap El peu serveix per excavar i enterrar-se Són aquàtics filtradors Reproducció sexual majoritàriament unisexuals
Cefalòpodes  ( pops, sípies i calamars ) Cap unit al peu ( dividit en tentacles)  Són marins Òrgans del sentits molt desenvolupats per caçar Tenen un bec de lloro que serveix per menjar Han perdut la conquilla ( pops) o s’ha reduit molt i es interna, la ploma Tenen una bossa amb tinta negra, utilitzat com a defensa Reproducció sexual amb sexes separats i fecundació interna
ELS ARTRÒPODES Grup més nombrós del regne animal Tenen el cos dividit en : Cap, tòrax i abdomen Presenten un exo-esquelet format per quitina. Protegeix de depredadors. La rigidesa del exo-esquelet fa que l’hagin de canviar per poder créixer – muda- Tenen apèndix articulats Respiren per brànquies ( aquàtics ) o pulmons o traquees ( terrestres ) Reproducció sexual. Desenvolupament directe o indirecte (larves que es transformen en adults )
Crustacis Majoritàriament aquàtics amb respiració branquial Tenen un exoesquelet molt endurit Cos dividit en  cefalotòrax  ( cap i torax unit) on hi ha les dues antenes, els dos ulls, mandíbules i cinc parells de potes, el primer transformat en pinces per a la defensa i capturar aliment, i la resta per desplaçar-se.  Abdomen  tenen uns apèndix que li serveixen per nedar
Aràcnids Terrestres ( aranyes, escorpins...) Cos dividit en: Cefalotòrax o prosoma. Té 4 parells de potes no tenen antenes ni mandíbules, injecten sucs digestius a les preses i tenen diferent nombre d’ulls. Tenen apèndix tàctils i quelícers que serveixen per inocular el verí Abdomen o opistosoma: en les aranyes hi ha uns orificis per fer la teranyina Reproducció sexual i desenvolupament directe
Insectes Tenen el cos dividit en tres regions: Cap amb un parell d’antenes, un parell d’ulls simples o compostos, un joc de peses bucals que varia en funció del tipus d’alimentació. Tòrax amb tres parells de potes i les ales si no les han perdut Abdomen sense apèndix on hi ha els òrgans sexuals Poden volar Desenvolupament directe o indirecte amb metamorfosi
Miriàpodes  ( escolopendres, centpeus i milpeus ) Principalment nocturns Herbívors o carnívors Cos allargat dividit en dues parts: Cap, amb antenes ulls i boca amb mandíbules mastegadores Tronc, format per molts segments amb un o dos parells de potes en cadascun.
ACTIVITATS Per què són tan importants els artròpodes? Per què són el grup més numbrós 2. Quines són les parts del cos dels artròpodes? cap, tòrax i abdomen 3. Quina funció tenen les antenes? és un òrgan dels sentits
4. A quina part dels artròpodes hi ha els òrgans dels sentits? Al cap 5. Relaciona Pinça  s’utilitza per mastegar els aliments Mandíbula serveix com a defensa Antena s’utilitzen per caminar Pota serveix generalment com a òrgan del tacte
6. Què ha de passar perquè creixi un artròpode? ha de fer la muda, canviar l’exoesquelet 7. Quines parts formen el cos d’un aràcnid? cefalotòrax i abdomen 8. Per què serveixen les teranyines? per capturar les preses 9. Què tenen els insectes al cap? els òrgans dels sentits
10. Verdader o fals Les esponges són els vertebrats més senzills Els nematodes són formats per segments repetits Els bivalves no tenen cap Els equinoderms viuen fixats al sòl Els artròpodes tenen un esquelet extern Tots els insectes tenen ales
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
Esponges Meduses (celenterats) Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aràcnids Artròpodes- crustacis
Ara, desprès de escoltar les característiques sobre els invertebrats... Hauràs de treballar de forma individual o per parelles. Has de fer els exercicis del dossier que et lliuraré, tot consultant el llibre digital, tema Els invertebrats Aquesta presentació us l’enviaré per correu electrònic per que pugueu estudiar.
Ara, a treballar!!!!!!!!!!

Els invertebrats

  • 1.
  • 2.
    ELS PORÍFERS Marins Fixats al fons (adherides sobre zones dures, roques...) Filtren l'aigua i obtenen oxigen i partícules alimentàries. Tenen el cos ple de porus Reproducció asexual per gemmes o fragments a partir dels quals creixen noves esponges.
  • 3.
    ELS CNIDARIS Costou en forma de sac. Tenen un orifici, únic, amb tentacles per capturar preses Hi ha dues formes pòlip i medusa Alguns alternen la forma pòlip ( reproducció asexual ) amb la forma medusa ( reproducció sexual ). Tenen cèl.lules irritants
  • 4.
    Activitats 1. Comés el cos de les esponges? És un cos ple de forats 2. On són els tentacles dels celenterats o cnidaris? Per què serveixen? Al voltant de la boca, serveixen per agafar l’aliment 3. Per què són perilloses les meduses? Per què injecten un líquid irritant 4. On viuen aquests animals? A l’aigua
  • 5.
    ELS EQUINODERMS Marins.Viuen al fons marí No tenen cap i tenen simetria radial Tenen un sistema de conductes anomenant sistema ambulacral , per on circula aigua i que permet el desplaçament mitjançant els peus ambulacrals Protegits per unes plaques dures Reproducció sexual o asexual Tenen diferents formes Alguns exemples són: estrelles de mar, holotúries, garotes de mar...
  • 6.
    ELS CUCS Elnom cucs engloba diferents organismes amb característiques comuns: Simetria bilateral Tenen teixits i òrgans Presenten un cap molt primitiu amb òrgans sensitius Tenen un sistema nerviós Hi ha tres grans grups: platihelmints, nemàtodes, anèl.lids
  • 7.
    Platihelmints Anomenants cucsplans No tenen sistema circulatori , el tub digestiu es ramificat Respiren per la pell Reproducció sexual i també alguns asexual
  • 8.
    Nematodes Cos cilíndricsense segments Sense sistema respiratori i circulatori Majoritàriament son microscòpiques Viuen lliures però també són paràsits Reproducció sexual
  • 9.
    Anèl.lids Cos enforma cilíndrica amb segments Els òrgans es repeteixen a cada segment, menys el tub digestiu que travessa tot el cos. Tenen uns apèndix als segments – quetes – que participen en el desplaçament. Els aquàtics no en tenen. Reproducció sexual ( alguns casos hermafrodites ). Alguns poden reproduir-se asexualment.
  • 10.
  • 11.
    ACTIVITATS 5. Quinaforma tenen els platihelmints? plana i allargada 6. Què són les tènies? Són uns cucs, platihelmints, paràsits que viuen a l’intestí dels animals 7. A quin grup pertanyen els cucs intestinals? Nematodes
  • 12.
    8. Quin significatté la paraula anèl·lid? cos format per segments o anells 9. De què s’alimenten les sangoneres? de la sang dels animals que parasiten 10. On viuen els equinoderms? al fons del mar
  • 13.
    11. De quinamanera es desplacen els equinoderms? amb els peus ambulacrals, que són com uns tubs plens d’aigua 12. Com està protegit el cos dels equinoderms? amb unes plaques dures 13. Què passa quan una estrella de mar perd un braç? que el pot tornar a regenerar ( repro. Asexual)
  • 14.
    ELS MOL·LUSCS Presentenun cos tou Sense segmentar Presenten: Cap: hi ha els òrgans sensitius Massa visceral: hi ha la resta d’òrgans. Recobert per un mantell que forma la conquilla que protegeix Peu: serveix per desplaçar-se Majoritàriament són aquàtics i respiren amb brànquies Es reprodueixen sexualment
  • 15.
    Gasteròpodes Es distingeixun cap amb ulls tentacles i boca, una massa visceral i un peu per desplaçar-se Protegits per una conquilla Solen ser herbívors. A la llengua- la ràdula- tenen unes estructures dures que raspen l’aliment Reproducció sexual amb individus unisexuals o hermafrodites. Fecundació interna
  • 16.
    Bivalves Tenen laconquilla dividia en dues parts, dues valves, que protegeix el cos Cos pla sense diferenciació del cap El peu serveix per excavar i enterrar-se Són aquàtics filtradors Reproducció sexual majoritàriament unisexuals
  • 17.
    Cefalòpodes (pops, sípies i calamars ) Cap unit al peu ( dividit en tentacles) Són marins Òrgans del sentits molt desenvolupats per caçar Tenen un bec de lloro que serveix per menjar Han perdut la conquilla ( pops) o s’ha reduit molt i es interna, la ploma Tenen una bossa amb tinta negra, utilitzat com a defensa Reproducció sexual amb sexes separats i fecundació interna
  • 18.
    ELS ARTRÒPODES Grupmés nombrós del regne animal Tenen el cos dividit en : Cap, tòrax i abdomen Presenten un exo-esquelet format per quitina. Protegeix de depredadors. La rigidesa del exo-esquelet fa que l’hagin de canviar per poder créixer – muda- Tenen apèndix articulats Respiren per brànquies ( aquàtics ) o pulmons o traquees ( terrestres ) Reproducció sexual. Desenvolupament directe o indirecte (larves que es transformen en adults )
  • 19.
    Crustacis Majoritàriament aquàticsamb respiració branquial Tenen un exoesquelet molt endurit Cos dividit en cefalotòrax ( cap i torax unit) on hi ha les dues antenes, els dos ulls, mandíbules i cinc parells de potes, el primer transformat en pinces per a la defensa i capturar aliment, i la resta per desplaçar-se. Abdomen tenen uns apèndix que li serveixen per nedar
  • 20.
    Aràcnids Terrestres (aranyes, escorpins...) Cos dividit en: Cefalotòrax o prosoma. Té 4 parells de potes no tenen antenes ni mandíbules, injecten sucs digestius a les preses i tenen diferent nombre d’ulls. Tenen apèndix tàctils i quelícers que serveixen per inocular el verí Abdomen o opistosoma: en les aranyes hi ha uns orificis per fer la teranyina Reproducció sexual i desenvolupament directe
  • 21.
    Insectes Tenen elcos dividit en tres regions: Cap amb un parell d’antenes, un parell d’ulls simples o compostos, un joc de peses bucals que varia en funció del tipus d’alimentació. Tòrax amb tres parells de potes i les ales si no les han perdut Abdomen sense apèndix on hi ha els òrgans sexuals Poden volar Desenvolupament directe o indirecte amb metamorfosi
  • 22.
    Miriàpodes (escolopendres, centpeus i milpeus ) Principalment nocturns Herbívors o carnívors Cos allargat dividit en dues parts: Cap, amb antenes ulls i boca amb mandíbules mastegadores Tronc, format per molts segments amb un o dos parells de potes en cadascun.
  • 23.
    ACTIVITATS Per quèsón tan importants els artròpodes? Per què són el grup més numbrós 2. Quines són les parts del cos dels artròpodes? cap, tòrax i abdomen 3. Quina funció tenen les antenes? és un òrgan dels sentits
  • 24.
    4. A quinapart dels artròpodes hi ha els òrgans dels sentits? Al cap 5. Relaciona Pinça s’utilitza per mastegar els aliments Mandíbula serveix com a defensa Antena s’utilitzen per caminar Pota serveix generalment com a òrgan del tacte
  • 25.
    6. Què hade passar perquè creixi un artròpode? ha de fer la muda, canviar l’exoesquelet 7. Quines parts formen el cos d’un aràcnid? cefalotòrax i abdomen 8. Per què serveixen les teranyines? per capturar les preses 9. Què tenen els insectes al cap? els òrgans dels sentits
  • 26.
    10. Verdader ofals Les esponges són els vertebrats més senzills Els nematodes són formats per segments repetits Els bivalves no tenen cap Els equinoderms viuen fixats al sòl Els artròpodes tenen un esquelet extern Tots els insectes tenen ales
  • 27.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 28.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 29.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 30.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 31.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 32.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 33.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aracnids Artròpodes- crustacis
  • 34.
    Esponges Meduses (celenterats)Equinoderms Cucs Mol.luscs – bivalves Mol.luscs -gasteròpodes Mol.luscs – cefalòpodes Artròpodes-insectes Artròpodes- miriapodes Artròpodes- aràcnids Artròpodes- crustacis
  • 35.
    Ara, desprès deescoltar les característiques sobre els invertebrats... Hauràs de treballar de forma individual o per parelles. Has de fer els exercicis del dossier que et lliuraré, tot consultant el llibre digital, tema Els invertebrats Aquesta presentació us l’enviaré per correu electrònic per que pugueu estudiar.
  • 36.