1. ESTRATIGRAFIA

2. LES SÈRIES ESTRATIGRÀFIQUES
• Les roques sedimentàries es dipositen en
capes o estrats horitzontals que es van
superposant i constitueixen una sèrie
estratigràfica.

3. Principi de la superposició d’estrats
• El va enunciar el físic florentí Steno al
segle XVII, és un concepte tan simple
com dir que els estrats superiors són més
recents que els inferiors

4. Principi de l’horitzontalitat original
També el va proposar Steno i diu que les
capes de sediments s’han dipositat en
una posició molt propera a l’horitzontal.
Després els estrats poden tenir
deformacions i fractures, degudes a
diversos processos geològics.

5. Processos geològics I
• Plecs, doblegaments dels estrats.

8. Processos geològics II
• Falles, fractures
del terreny amb
desplaçament.

9. Tipus de falles
• Falla normal o
directa, el llavi
enfonsat descendeix
a favor del pla de
falla i descansa
sobre el llavi
enlairat.
Produïdes per forces
de descompressió.

10. • Falla inversa, el
llavi aixecat ho fa
en contra del pla
de falla, per tant
descansa sobre el
llavi enfonsal.
Són produïdes per
forces de
compressió.

11. • Falles
d’esquinçament o
de cisalla, les
forces es
produeixen en
l’horitzontal i
provoquen un
lliscament lateral
dels blocs. No hi
ha llavi enfonsat ni
aixecat.

12. Associacions de falles
• Fosses tectòniques o grabens, blocs
progresivament enfonsats que llisquen a favor
de falles normals.
• Horsts, estructures semblants, però els blocs
elevats es troben al centre.

13. Altres estructures
• Plecs-falla, plecs molt
inclinats, aprimament d’un
flanc fins a convertir-se en
una falla inversa.
• Cavalcaments, una
massa d’estrats es situa
sobre d’altra.
• Mantells de corriment,
l’amplitud del cavalcament
es de km.
• Diàclasi, fractures sense
desplaçament entre els
blocs de roques.

14. • Els terrenys que s’han desplaçat s’anomenen
alòctons i reposen sobre els encavalcats o
autòctons.
• L’erosió dels terrenys alòctons pot deixar
finestres tectòniques, terrenys autòctons
envoltats per alòctons; i klippers, materials
alòctons envoltats per autòctons.

15. Processos geològics III
• Intrusions
magmàtiques o plutons,
masses de magma que
s’han cristal·litzat abans
d’arribar a la superficie.
• Diapir salí, formacions
columnars formades per
l’ascensió de sals deguda
a la seva menor densitat.

16. Tipus de contactes entre materials
• Quan els estrats es dipositen sense
interrupció són concordants. Si hi ha
interrupcions o variacions en el
cabussament són discordants. 3 tipus:
• Disconformitat, estrats separats per una
superficie d’erosió. Falten alguns estrats.
• Discordància angular, els estrats del
grup superior formen un angle amb els
estrats del grup inferior.
• No-conformitat, materials ignis o/i
metamòrfics van estar emergits i van patir
erosió, posteriorment la regió es va
submergir i es dipositen nous estrats.

17. La història geològica
• El principi de superposició dels estrats i les
discontinuïtats permeten deduir l’ordre
d’esdeveniments geològics, és a dir, la
història geològica d’una regió.
• Se segueix el criteri de “talls i encreuaments”,
són més moderns els que tallen. Així:
• Una roca intrusiva és més moderna que la
roca que travessa i una falla és més jove que
les roques que afecta i que les falles que
travessa.

18. +++
//=//
Roques magmàtiques formant un dic i un batòlit.
Roques magmàtiques formant un dic.
2 falles: A, inversa. B, normal. No sabem quina és anterior.
Dic B posterior al batòlit perquè el talla.
Dic A posterior al dic B perquè talla el sill format juntament amb el Dic B.
Falla A i Dic A, tampoc sabem quin és el seu ordre cronològic.

19. - Roca metamòrfica
antiga.
- Diferents estrats
de roques
sedimentàries.
- Un dic de roques
magmàtiques.
1. Roca matamòrfica antiga
2. Dipòsit de les capes A, B, C, D i E de roques sedimentàries segons el principi de superposició d’estrats.
Per tant, la zona és una conca sedimentària oceànica. Entre la roca metamòrfica i les sedimentàries hi ha
una discontinuïtat tipus no-conformitat.
3. Intrusió del dic Q, ja que talla tota la sèrie 1.
4. Inclinació de la sèrie 1 degut a forces tectòniques. S’observa una discordància angular entre les 2 sèries.
No podem saber què ha succeit primer, la intrusió del dic magmàtic o la basculació de la sèrie 1.
5. Erosió de la sèrie 1, per tant, la zona ha estat emergida.
6. Va tornar a submergir-se i es dipositen les capes de roques sedimentàries F, G, H i I. S’observa una
disconformitat entre les dues sèries.
7. Torna a emergir i s’erosiona fins al relleu actual, probablement a causa d’un torrent.

20. Explica la història geològica que es dedueix dels talls geològics següents:
1. Dipòsit de successius estrats de calcàries, argil·lites i conglomerats amb
concordant entre ells.
2.
Plegament dels estrats per forces de compressió.
3. Distensió del terreny i formació de la falla directa, ja que el bloc
enfonsat descansa sobre el pla de falla.
4.
Erosió fins al relleu actual.

21. Observem diversos estrats, una superfice d’erosió entre les margues i les argil·lites, una falla
inversa i uns plegament formats per forces compressives i un dic que talla els estrats i és tallat per
la falla, per tant, és posterior als estrats i anterior a la falla.
Història Geològica:
1. Dipòsit en una conca sedimentària de calcàries, gresos, argil·lites i
de margues amb contacte concordant entre els estrats.
2. Intrusió del dic de basalt originant una no-conformitat amb els
estrats anteriors.
3. Plegament per forces de compressió i formació de la falla inversa,
el bloc enlairat descansa sobre el pla de falla.
4. La sèrie ha quedat emergida i s’erosiona.
5. Dipòsit d’argil·lites amb disconformitat amb els estrats anteriors.

22. Observem uns estrats plegats i posteriorment erosionats; una falla directa que talla un dic, per tant,
aquest és anterior; una nueva sèrie d’estrats recents.
Història geològica:
1. Dipòsit en una conca sedimentària d’estrats de gresos, calcàries, conglomerats,
gresos, guix i margues amb contacte concordant entre ells.
2. Plegament dels estrats per forces de compressió.
3. Intrusió del dic de basalt originant una no-conformitat amb els estrats anteriors.
4. Distensió del terreny i formació de la falla directa, el bloc que descansa sobre el pla
de falla és l’enfonsat.
5. El terreny roman emergit i s’erosiona.
6. El terreny es submergeix i es dipositen entrats d’argil·lites i gresos.
7. Torna a emergir i esosió fins al relleu actual.