2. Escolteu la cançó Vaja el negoci, del cantant
rossellonès Pere Figueres. Tot i ser una mostra
escassament dialectalitzant, hi trobareu marcades
algunes característiques del rossellonès.
3. Vaja el negoci
Vaja el negoci de ser un arbre,
de no poder canviar en res
el meu destí.
Cada any les fulles més amples.
Les perdré poc temps després.
I un bon matí
tornar a posar noves branques,
fins al cimall el més fràgil,
pètals petits perduts dins l’aire, Observeu, per exemple, l’emmudiment de la s final en
paraules com temps i dins, la qual cosa és una
influència del francès.
petita fullareda humil.
També cal destacar la particular pronúncia de r a
fullareda.
4. Vaja el negoci de ser un arbre.
Tota una vida dret dempeus
molt vertical.
Al matí esperar la tarda,
l’estiu amb sol, l’hivern amb neu,
un xic banal.
Ai, quin ofici que és el nostre!
Si no fem ombra malament:
és un xerrac baix de la tronca
i acabem llenya per a l’hivern.
5. Vaja el negoci de ser un arbre.
Per si de cas, vora un camí
vius tot solet.
Vols dormir o fer migdiada.
Tots els ocells t’atabalen
de llur xiulet.
Sense parlar del gos que gosa
deixar seves incongruïtats,
sense vergonya alçant la pota. En aquesta estrofa hi ha alguns casos de pronúncia en
[u] de la o tònica.
Vaja un ca mal educat! També és una característica pròpia l’ús de llur/llurs i,
per influència del francès, la manca d’article davant
de la resta de possessius.
6. Vaja el negoci de ser un arbre.
Tinc un cosí que viu al bosc.
Diu que està bé.
A la nit fan música i ballen.
M’ha convidat. Quan farà fosc,
jo me n’iré.
Sóc enamorat d’una alzina.
És amb ella que em vull casar.
Jove, guapa i de talla fina El rossellonès es caracteritza per mantenir arcaismes
com ca, en l’estrofa anterior, i com el futur iré del
verb anar.
i a més el tango sap ballar.
Observeu també l’ús del verb auxiliar ser, en lloc
d’estar.
