Presentació d'aula sobre el tema

1. Paper de la dona a l’antiga
Grècia

2. LA SITUACIÓ DE LA DONA
La dona
grega
Exclosa dels
assumptes de
la polis
Considerada
una eterna
menor de
edat
El seu paper a la
societat: proveir
futurs ciutadans
i proporcionar-los
una bona
educació
Tancada al
gineceu,
excepte per
festes religioses
Fidelitat a
l’home
A Esparta
major
llibertat:
dedicació a la
cura del cos

3. IMATGE DE LA DONA
•Mite de la creació de la primera dona: PANDORA
creada pels déus com a càstig per als homes que va
deixar escapar d'una caixa tots els mals que vaguen
pel món.
Mite de Prometeu i Pandora
I és que ocult tenen els déus el sustento als homes; doncs
d'una altra manera fàcilment treballaries un sol dia i
tindries per a un any sense ocupar-te de res. Al punt
podries col·locar el timó sobre el fum de la llar i cessarien
les feines dels bous i dels soferts muls.
Però Zeus ho va amagar irritat en el seu cor per les burles
que li va fer objecte l'astut Prometeu; per això llavors va
ordir lamentables inquietuds per als homes i va ocultar el
foc. Mes heus aquí que el bon fill de Jàpet ho va robar al
provident Zeus para ben dels homes en el buit d'una
Rubens: Prometeu amb el foc
canyaferla d'amagat de Zeus que es gaudeix amb el raig. I
ple de còlera li va dir Zeus amuntegador de núvols:

4. “Japetònida coneixedor dels designis sobre totes les coses!
T'alegres que m'has robat el foc i has aconseguit enganyar
la meva intel·ligència, enorme desgràcia per a tu en
particular i per als homes futurs. Jo a canvi del foc els
donaré un mal amb el qual tots s'alegrin de cor acariciant
amb afecte la seva pròpia desgràcia”.
Així va dir i va trencar en riallades el pare d'homes i déus;
va ordenar al molt il·lustre Hefest barrejar al més aviat
possible terra amb aigua, infondre-li veu i vida humana i
fer una bufona i encantadora figura de donzella semblant
en rostre a les deesses immortals. Després va encarregar a
Atena que li ensenyés la feina de casa, a teixir la tela de
fins encaixos. A l'orada Afrodita li va manar envoltar el seu
cap de gràcia, irresistible sensualitat i afalacs captivadors; i
a Hermes, el missatger Argifont, li va encarregar dotar-li
Cdr'euanciaó dme ePnatndcoínraica i un caràcter voluble.

5. Va donar aquestes ordres i aquells van obeir al sobirà Zeus fill
de Cronos. [Immediatament va modelar de terra l'il·lustre
Garrell una imatge amb aparença de casta donzella per voluntat
del fill de Cronos . La deessa Atena d'ulls glaucs li va donar
cenyidor i la va engalanar. Les divines Gràcies i l'augusta
Persuasió van col·locar en el seu coll daurats collarets i les Hores
de bells cabells la van coronar amb flors de primavera. Pal·les
Atena va ajustar al seu cos tot tipus de guarniments]; i el
missatger Argifont va configurar en el seu pit mentides, paraules
seductores i un caràcter voluble per voluntat de Zeus. Li va
infondre parla l'herald dels déus i va posar a aquesta dona el
nom de Pandora perquè tots els que posseeixen les mansions
olímpiques li van concedir un regal, perdició per als homes que
s'alimenten de pa.
Tan bon punt va rematar el seu espinós i irresistible engany, el
Pare va despatxar cap a Epimeteu a l'il·lustre Argifonte amb el
regal dels déus, ràpid missatger. I no es va cuidar Epimeteu que
li havia advertit Prometeu Creació no de acceptar Pandora
mai un regal de mans de
Zeus Olímpic, sinó retornar-ho tot seguit perquè mai
sobrevingués una desgràcia als mortals. Després va caure en el
compte el que ho va acceptar, quan ja era desgraciat.

6. En efecte, abans vivien a la
terra les tribus d'homes lliures
de mals i exemptes de dura
fatiga i les malalties que
impliquen la mort als homes
[...]. Però aquella dona, en
llevar amb les seves mans
l'enorme tapa d'una gerra els va
deixar disseminar-se i va
procurar als homes lamentables
inquietuds.
Hesíode, Els treballs i els dies
•D'ella procedeix l'estirp de
les humanes dones: “sempre
ocupades en pernicioses
tasques”.

7. LA DONA A ATENES
•Atenes, segle V a. de C. En la primera democràcia
d'Europa, tots els ciutadans tenien dret a vot i el
deure i el dret de participar en la vida política i en la
gestió de la polis. Però per ciutadà s'entenia “home
nascut a Atenes, de progenitor atenès, de condició
lliure": elit minoritària que mai va aconseguir la
quarta part de la població total: no explicaven els
esclaus, els nens, els estrangers (metecs) ni les
dones. Aquestes quedaven excloses de qualsevol
participació en la vida pública.
Organització social atenenca

8. La marginació del sexe femení començava de fet des
de la concepció. Els grecs no eren ambiciosos, el
treball era l'imprescindible per mantenir una vida
digna, fins i tot de vegades simplement una vida. No
es podia mantenir a molts fills: un home que heretés
els béns familiars i una filla que lliurar en matrimoni,
onerosa per l'obligació d'atorgar-li un dot, eren més
que suficients. Els mitjans anticonceptius eren
rudimentaris i, encara que es practicaven
avortaments, era freqüent el naixement de fills no
desitjats. Es podia admetre un fill més, però era rar
que es criés a dues filles. L'infanticidi femení era
freqüent. Els bebès no desitjats solien exposar-se en
el turó del Lycabetos, propera a l'Acròpoli. Les
parelles que no podien concebre acudien allí a recollir
a algun L'heroïna nen mitològica abandonat. Atalanta va ser Però exposada era al néixer
molt rar que
adoptessin a una nena.

9. Si la nena creixia en el si familiar, no podia tampoc
accedir a educació alguna. Excepte en Esparta, no hi
havia escoles especials per a noies i la instrucció no
es dirigia a elles. Tot ho aprenien en l'àmbit privat de
la seva mare, germanes o esclaves. I el que aprenien
quedava relegat a la vida a la casa: el manteniment
de les possessions i les tasques domèstiques, la cura
dels nens eren les seves tasques quotidianes. Les
seves sortides es limitaven a recollir aigua en les
fonts properes, en les quals es desenvolupava la seva
escassa vida social. Fins i tot quedaven excloses dels
sopars que els seus marits celebraven en la llar en
companyia dels seus amics (simposioi), a les quals
no era rar que acudissin prostitutes al final de la nit.

10. Els matrimonis no eren fruit d'una relació privada
home-dona, sinó una transacció masculina, un
contracte entre el pare de la núvia i el seu futur
marit. El pare lliurava a la filla juntament amb un
dot, i aquesta passava de la casa paterna a la casa
del marit, propiciant amb això l'ordre ciutadà:
l'herència i els fills legítims, futurs ciutadans de la
polis. Les noies solien casar-se quan arribaven a la
pubertat, mentre que els homes ho feien ja en una
edat madura per a l'esperança de vida de l'època,
entorn dels trenta anys.

11. Tot això feia difícil que hi hagués un acostament
igualitari i satisfactori entre homes i dones, fins i tot
entre esposos. Difícilment podria trobar al·licients un
home culte en la relació amb la seva dona a causa de
les seves manques. Els homes trobaven més ocasions
de compartir els seus interessos i aficions amb
persones del seu mateix sexe, la qual cosa va
propiciar en la societat atenesa les relacions
homosexuals entre homes, en absolut mal vistes, i
l'èxit de les poques dones conreades que van tenir
ocasió de viure en l'Atenes del segle V: les heteres.
La mateixa paraula amb que les hi designa, heteres,
diu molt de la seva consideració entre els homes:
ἑταίρα significa companya, plànol d'igualtat del que
distaven molt les esposes legítimes dels atenesos.
L'hetera Aspasia de Milet debatint amb Socrates

12. Jurídicament, la dona atenesa era una eterna menor.
Tota la seva vida, havia de romandre sota l'autoritat
d'un tutor: primer el seu pare, després el seu marit,
el seu fill si era vídua o la seva més proper parent.
La seva existència no té sentit més que per al
matrimoni, en el qual l’enamorament no tenia gens
que veure. L'home grec, no obstant això, havia de
veure el matrimoni com un mal necessari.
El dot de la jove casada consistia generalment en
diners, l'usdefruit dels quals administrava el marit,
comprometent-se a mantenir intacte el principal.
Solia garantir-se aquest compromís amb garantia
hipotecària del capital immobiliari del marit .Quan la
seva dona moria sense fills o en cas de divorci per
consentiment mutu, el dot havia de ser retornada.

13. L'home tenia la possibilitat de repudiar a la seva
esposa sense al·legar motiu algun ni més obligació
que reintegrar el dot. En canvi, la dona mancava del
mateix dret: solament en cas de maltractament podia
sol·licitar a l'arcont que dissolgués el matrimoni. Els
fills solien quedar-se amb el pare, fins i tot els no
nascuts.
La llei atorgava a l'home el dret de casar a la seva
dona amb un altre home, sense demanar a ella el seu
semblar. També el pare tenia poder per decidir el
divorci de la filla si li convenia casar-la amb un altre
home.
La dona vídua es veia obligada a casar-se amb qui el
seu marit deixés establert, o amb qui decidís el seu
nou "amo" legal, que podia ser fins i tot el seu fill
major.

14. Les dones del poble aportaven a l'economia familiar
un complement de recursos venent la seva
superproducció agrícola o artesanal: olives, fruits i
hortalisses, herbes teixits, etc. Els autors còmics com
els oradors testifiquen a dones venedores al detall
d'olis perfumats, de pintes, de petites joies o fins i
tot de cintes.
Se sap poc de les dones metecs. Moltes d'elles
arribaven a Atenes seguint al seu marit. Es pot
suposar que la seva manera de vida era semblant al
de les filles i dones dels ciutadans. Una minoria
estava constituïda de dones únicament arribades a
Atenes per obtenir fortuna. Les més pobres acabaven
sovint prostitutes en els bordells del Pireu o d'Atenes
mateixa. Les dones més educades podien convertir-se
en cortesanes.

15. Les esclaves, sense cap dubte les menys afavorides,
s'encarregaven de les tasques domèstiques o de les
labors agràries. Nascudes com a esclaves només
podien aspirar a ser alliberades per ordre del seu
amo i quedaven supeditades al control d'aquests.
Mancaven de drets legals però disposaven de certa
protecció en la mesura en què no estava ben vist el
maltractament o l'assassinat d'un esclau. De totes
maneres, tampoc les dones lliures tenien drets legals
i en la majoria de les llars gaudien d'un tracte
familiar.
Gerome: La compra d’una esclava

16. LA DONA ESPARTANA
•La dona espartana gaudia d'una relativa llibertat i
autonomia, que els permetia ocupar-se d'activitats
comercials o literàries, entre altres possibilitats.
•Des de nenes rebien una educació semblant a la
qual rebien els homes, entrenant-se en gimnàstica,
música i esports; les hi alimentava ben perquè
tinguessin bona salut i les hi preparava per ocupar
un lloc central en la societat lacedemònia: el de
mares dels espartans.
•La seva formació tenia lloc en les thiasas o
"associacions" femenines, on s'establia una relació
entre les joves i les seves tutores semblant a la
relació entre els homes i els seus tutors.

17. •Les espartanes usaven un abillament lleuger: el
pèplum dori, amb la faldilla oberta que deixava al
descobert bona part de les cames i permetia, per
tant, gran mobilitat.
•El matrimoni, al que tots els espartans estaven
obligats -per la seva finalitat estrictament
reproductiva-, estava altament ritualitzat en
aquesta societat. La dona arribava a aquest punt
amb 24 o 25 anys, edat avançada si tenim en
compte els paràmetres d'altres societats de
l'antiguitat clàssica.

18. •Les dones espartanes no podien participar dels
òrgans de govern, ni accedir a càrrecs públics, ni
intervenir en les reunions dels homes, ni en
l'exèrcit, però tampoc estaven obligades a les
labors domèstiques, per les quals comptaven amb
esclaves. Tenien, en canvi, la responsabilitat de
concebre i preparar als fills fins als set anys,
moment en què l'educació passava a les mans de
l'estat.
•Els rols d'home i dona eren molt diferents, però
aquests rols eren igualment valorats: els ideals de
valor i lliurament virils tenien el seu just contrapunt
i motivació en la intel·ligència, força i mèrit de les
dones que els parien i criaven, i per tant mereixien
tots els respectes. La consideració i igualtat amb
l'home Gorgo, reina que d’Esparta
gaudien aquestes ciutadanes no té
parangó en la Grècia clàssica.