1. MARTA, SÒNIA, ÀLEX, MARC, NIL, JAUME,
AIDA, GEORGY I JOSEP Mª. ALUMNES DE 3R

2. ÍNDEX
Qui eren els romans?
La moda romana:
- Pentinats
- Com anaven vestits
-- Maquillaven
-- Calçat
-Déus romans
-Exèrcit
-Cultura comana
-Els nens romans
-Roma, com era
-El Colisseu
-Els esclaus

3. QUI EREN ELS ROMANS?
Els romans van ser una civilització que va viure a Itàlia. La prodigiosa història
de Roma comença al segle VIII a.C a la península italiana.
Diuen que la ciutat de Roma es va fundar al 753 a.C. La llegenda dels
bessons Ròmul i Rem explica com es va fundar la ciutat de Roma.
Els primers romans:
Al principi Roma era un poble petit de
pagesos que es va convertir en un
gegantesc Imperi al voltant de la mar
Mediterrània i va fundar la ciutat més
gran i bonica de l’Antiguetat: Roma

4. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
PENTINATS
Des del principi de la història romana els ciutadans
romans acostumaven a deixar-se llargues cabelleres,
que estava associada amb grans virtuts masculines,
com altres cultures més antigues també feien.
A més del cabell, es deixaven barba pel mateix motiu.
Això va seguir així fins ben entrada l’època del imperi,
on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la
seva cara afaitada, encara que semblés un procés
molt llarg i cansat degut a les eines que utilitzaven.
El tonsor, del barber, tallava el cabell amb unes
fortex.
estisores de ferro, anomenades fortex
Cada vegada que hi anaven era molt dolorós, sobretot
quan anaven a afaitar, ja que no s’aplicaven
prèviament cap loció només aplicaven aigua abans
d’utilitzar les navalles. Les navalles s'anomenaven
novacolae i les ganivetes cultri
cultri.

5. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
PENTINATS
Les dones romanes joves es recollien els
cabells en un nus o en trenes i portaven
diademes i cintes.
Les senyores casades preferien el pentinat. Les
dones romanes també utilitzaven postissos i
recollits.
Els homes i les dones romanes es tenyien el cabell de color
groc-vermellós. El costum de tenyir-se el cabell el van heretar
dels grecs.
Es tenyien el cabell amb sabó càustic, anomenat spuma
caustica o batava que estava fet de greix i cendres.
Els romans també utilitzaven perruques que s’anomenaven
capillamentum.
capillamentum

6. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
VESTITS
Els romans vestien unes simples túniques curtes cosides i
lligades a la cintura amb una corda que anomenaven colobíu
colobíu.
Damunt es col·locaven la toga, un tros de roba en forma de
toga
semi el·lipse de llana blanca amb la qual s’embolcallaven el
cos.

7. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
VESTITS
La toga dels magistrats i senadors duia una franja porpra.
Les dones duien sostenidor strophium i una faldilleta sota de la túnica,
damunt portaven l’estola cenyida als malucs i es cobrien amb un
mantell pali.

8. LA MODA ROMANA, COM ES
MAQUILLAVEN?
Les dones romanes es pintaven els llavis i les galtes de color vermell amb
pigments que s’obtenien de diferents plantes i mol·luscs.
Els ulls es delineaven en negre i les celles es posaven molt marcades. Les
parpelles es s'ombrejaven de color blau.
Les dones romanes tenien la pell pàl·lida i marcaven molt les galtes. Al ulls
es posaven unes pastes fetes de cendra i antimoni que es feien servir per
enfosquir.
Per rímel de pestanyes feien servir ous de formiga i mosques triturades.
Per fer pintallavis feien servir tinta vermella i òxid de ferro.
Els romans menjaven julivert per tenir bon alè i per
blanquejar-se les dents feien servir pedra tosca (pedra pómez)
barrejava amb orina.

9. LA MODA ROMANA, COM ANAVEN
CALÇATS?
Els esclaus no tenien sabates i
anaven descalços.
Els ciutadans romans tenien
sabates. Les sabates d’hivern
eren més tancades i les d’estiu
eren més obertes.

10. ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS
ROMANS?
Els romans creien en més d’un déu, els més coneguts eren: Júpiter,
Juno, Minerva, Apolo, Diana, Neptú, Mart, Venus, Mercuri, Vulcano, Ceres
i Vesta.
.
Júpiter:
Júpiter és el rei dels
Mart:
Mart era el fill de Júpiter i de Juno. Al principi déus i dels homes, és fill
era el déu de la vegetació, però després el va de Saturn.
convertir en el déu de la guerra.

11. ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS
ROMANS?
Venus:
Venus era filla de Júpiter. És la deesa de la bellesa, la fertilitat i
els plaers de l’amor. Es feien moltes festes per honrar-la.
Neptú:
Neptú era el déu del mar. Cavalga les onades sobre cavalls
blancs. Tots els habitats de les aigües l’han d’obeir. A la
mitologia grega se’l coneix com a
Poseidó. Mercuri
Juno:
Juno es la germana i esposa de
Júpiter.
Mercuri:
Mercuri és el fill de Júpiter i de la
nimfa Maya. És el missatger dels
deus.
Neptú
Venus

12. L’EXÈRCIT, COM ERA?
L’exèrcit romà va ser molt important i nombrós. Si l’exèrcit romà no hagués
estat tant important, no hauria existit l’Imperi romà.
Ara us explicarem quines eren les formacions de l’exèrcit romà:
L’exèrcit romà tenia tres formacions: tortuga, con i cercle.
La formació tortuga els soldats es col·locaven formant un
tortuga:
rectangle o quadrat. Gràcies a la formació tortuga l’exèrcit romà
va vèncer moltes batalles.
.
Formació en cercle Formació en con

13. L’EXÈRCIT, COM ERA?
A l’exèrcit romà els
soldats a canvi de
l’enrolament al
servei de l’imperi
els tenen dret a una
part del botí que
aporta la victòria al
final del seu servei.
Els soldats
passaven a ser
propietaris d’un
terreny que podien
cultivar.

14. L’EXÈRCIT, COM ERA?
Amb què guanyaven les guerres els soldats romans?
Amb javelines, espases, catapultes, punyals i ballestes.
Amb què es protegien?
Amb escuts, armadures, cascos, muralles, punxes i romans que vigilaven.
L’exèrcit romà es va convertir
en professional
Quan les conquestes
s’estenen l’exèrcit ha de
mantenir l’ordre i contenir els
intents d’aixecaments i
invasions. Fins i tot abans del
final de la República l’exèrcit
passa a ser professional.

15. CULTURA ROMANA
romans?El
Què feien els romans?
Panteó té un forat molt gran
al sostre per dintre ara és
una església i és molt gran.
Fa 2.000 anys que el van
construir a Roma i també hi
ha el Colisseu Romà que hi
feien lluites de gladiadors i
feres.

16. ELS NENS ROMANS
Els més important dels nens romans era que també tenien escoles i hi
anaven dels 12 als 18 anys només. A les escoles hi anaven per aprendre
grec, retòrica i l’art de parlar

17. ROMA, COM ERA?
Al segle II, Roma és la ciutat més gran d’Occident i una de les més riques.
Els emperadors volen que sigui un reflex del seu poder.
Van construir fòrums, temples,
arcs triomfals i amfiteatres.
Els romans construïen arcs triomfals
per recordar les batalles que havien
guanyat
El Colisseu
El Gran Circ

18. EL COLISEUM
El Colisseu era el
més gran i ben
estudiat dels
amfiteatres romans
té cabuda per a
més de 50.000
espectadors.
Al Colisseu s’hi
feien lluites de
gladiadors.

19. EL COLISEU
Grades
Arena
Corredors
Portes d’accés al Colisseu
La seva construcció s’inicia al 72 d.C per ordre de l’emperador Vespasià i no
s’acaba fins uns 10 anys més tard. Un sistema de bombes instal·lat en el
subsòl permet transformar l’arena en un llac artificial per organitzar batalles
navals.

20. El Colisseu és un edifici ovalat
que fa 189 metres de llarg per
156 d’amplada i 57 metres
d’alt.

21. El Colisseu és un edifici ovalat que fa 189 metres de llarg per 156
d’amplada i 57 metres d’alt.
Llargada: 189 metres Amplada: 156 metres
Alçada:
57 metres

22. ELS ESCLAUS,
Qui eren els esclaus?
Romans que feien el que els manava
l’amo.
Eren criminals, infants abandonats i
presoners de guerra.
Quines feines feien els esclaus a Roma?
Feien el que el seu amo els deia, com
anar a comprar, pentinar les dones, fer
de jardiners, també hi havia esclaus que
treballaven a les mines.
Els amos tractaven bé els seus esclaus? Sí perquè sinó la justícia els podia
castigar, però si un esclau no es portava bé el seu amo el castigava.
Els amos eren amics dels esclaus? A vegades els amos i els esclaus es feien
amics i sovint els amos romans alliberaven els seus millors esclaus. Els
esclaus alliberats es deien lliberts i eren lliures. Sovint es convertien en
mercaders i comerciants.